Sentencia Social Nº 6190/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3005/2015 de 20 de Octubre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 3005/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 d'octubre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6190/2015

En el recurs de suplicació interposat per Amadeo a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 9 de desembre de 2014 dictada en el procediment núm. 656/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part I.N.S.S.(Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de desembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMO la demanda interpuesta por DON Amadeo contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ABSUELVO a la parte demandada de todas las pretensiones deducidas en su contra por la parte actora y CONFIRMO la resolución impugnada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.El demandante (DON Amadeo ), nacido el NUM000 /1970, se encuentra afiliado a la Seguridad Social y está en situación asimilada a la de alta, en el régimen general.

SEGUNDO.Solicitada por el actor la prestación de autos y, tramitado el correspondiente expediente administrativo, le fue practicado reconocimiento médico y emitido dictamen por el ICAM, en fecha 27/03/2013, en el que se le reconocen las siguientes lesiones: TRASTORNO PSICÓTICO NO ESPECIFICADO SIN LIMITACIONES PSICOSOCIALES.

TERCERO.El 15/05/2013, la directora provincial del INSS dictó resolución, acordando que no ha lugar a declarar al demandante en grado alguno de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común; contra dicha decisión administrativa fue interpuesta la oportuna reclamación previa, que fue expresamente desestimada por nueva resolución, de fecha 28/06/2013.

CUARTO.La profesión habitual del actor es la de OPERARIO FÁBRICA DE TUBOS y acredita que cumple los requisitos para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual, de ser estimada la demanda, ascendería de 1.829'98 euros, con efectos económicos desde el 27/03/2013 para ambas prestaciones (absoluta y total).

QUINTO.El demandante acredita las siguientes lesiones y/o secuelas:

· TRASTORNO PSICÓTICO NO ESPECIFICADO INJERTADO EN RETRASO MENTAL.

· TRASTORNO ADAPTATIVO.

· AMBLIOPÍA DE OJO DERECHO CON VISIÓN BORROSA Y OJO IZQUIERDO NORMAL.

· LESIONES DEGENERATIVAS EN RETINA PERIFÉRICA DE AMBOS OJOS.

· SORDOMUDEZ CONGÉNITA.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o subsidiàriament Total, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.Com a únic motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei processal laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' art. 137.4 i 5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, o, subsidiàriament de forma Total per a la seva professió habitual d'operari en una fàbrica de tubs, perquè cal valorar les lesions que acredita en el seu conjunt i és totalment impossible que una persona que pateix la limitació de visió en un ull i que és sord-mut des de la infantesa, juntament amb el trastorn psicòtic no especificat inserit en l'endarreriment mental que pateix, pugui ser apte per a realitzar alguna tasca i menys, fins hi tot, les de la seva professió habitual, perquè es troba en una situació d'aïllament que l'impedeix realitzar qualsevol activitat laboral.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.4 i 5 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball i l'apartat 4t com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió. Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora en l'apartat 4t és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament - Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Per contra, la situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió de l'actor, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'haurà d'estimar, perquè l'actor pateix una sèrie de lesions, que consten en el fet provat setè, que no s'ha impugnat, que, valorades en el seu conjunt, l'incapaciten per a realitzar qualsevol tipus de treball. En efecte, cal tenir en compte que l'actor pateix, segons el dit fet provat, un trastorn psicòtic no especificat inserit en un endarreriment mental, juntament amb un trastorn adaptatiu. A aquestes patologies psíquiques se li ha d'afegir una ambliopia de l'ull dret que li produeix visió borrosa i, a més, lesions degeneratives en la retina perifèrica d'ambdós ulls. I, per últim sord-mudesa congènita.

És cert que algunes d'aquestes lesions són molt anteriors al moment en que va començar a treballar, com són la sord-mudesa i l'endarreriment mental, les quals no li han impedit, fins el moment present, que treballés normalment, però en el moment actual, s'han afegit a les dites patologies la resta de lesions que abans s'han especificat, és a dir, una visió borrosa i lesions degeneratives en la retina, el que vol dir que tampoc podrà realitzar treballs en les quals es requereixi una bona visió i, a més, les lesions psíquiques que tampoc li permet realitzar treballs de tipus intel.lectual. Així, doncs, i en conclusió, la Sala entén que està impossibilitat per a realitzar qualsevol tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

QUART.Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat pel treballador demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 1.829,98€ (fet provat quart), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 27 de març de 2013, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Amadeo contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell, en data 9 de desembre de 2014 , que va recaure en les actuacions 656/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o subsidiàriament Total, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 1.829,98€, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 27 de març de 2013 i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar al demandant la prestació esmentada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.