Última revisión
12/01/2010
Sentencia Social Nº 62/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6108/2008 de 12 de Enero de 2010
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 11 min
Orden: Social
Fecha: 12 de Enero de 2010
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: CASTELL VALLDOSERA, LIDIA
Nº de sentencia: 62/2010
Núm. Cendoj: 08019340012010100253
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2010:317
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 12 de gener de 2010
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 62/2010
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 7 de maig de 2008 dictada en el procediment núm. 825/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Caixa Sabadell i Enrique , ha actuat com a ponent Il·
lma.Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
Antecedentes
Primer. En data 20 de novembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de maig de 2008, que contenia la decisió següent:
"Estimar íntegrament la demanda interposada per Enrique contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA, declarar el dret de l'actora a la jubilació anticipada en un percentatge del 85% d'una base reguladora de 2.190,45 euros al mes, amb data d'efectes de 3.9.07, i condemno al INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL al seu abonament, des de l'indicada data d'efectes, amb absolució de la codemandada CAIXA D'ESTALVIS DE SABADELL".
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
1.- l'actor, nascut el 3.11.46, treballa per compte de l'empresa codemandada amb la categoria professional de "grup 1, nivell VI", amb una antiguitat de 16.2.76. El nivell retributiu VI es correspon amb l'antiga categoria professional de "oficial superior". No ha desenvolupat mai funcions de directora d'agència, ni d'interventora o apoderada, sinó les funcions administratives, de tramitació i comercials pròpies de tot empleat d'una agència d'estalvi, sense funcions directives (foli 210 i declaració de l'actora).
2.- Amb efectes de 3.9.07 l'empresa i l'actor subscrigueren un contracte a temps parcial , de caràcter indefinit, per jubilació parcial, per una jornada del 15% de l'establerta convencionalment (foli 53). Seguí desenvolupant les funcions pròpies de la seva categoria a l'agència principal de l'entitat demandada a Sabadell: atenció de clients, registre d'operacions de caixa, compensació de documents, venda de productes i serveis i documentació (control, seguiment i arxiu)(folis 92 i 210, i declaració de l'actora).
3.- Amb la mateixa data d'efectes i per la mateixa durada, l'empresa demandada també subscrigué contracte indefinit amb la treballadora Filomena , amb la categoria professional de "Grup 1, nivell XIII", en raó del qual ambdues parts s'acullen a aquesta modalitat contractual per tal de substituir parcialment a l'actor (foli 195 a 201 ).
4.- La base de cotització de l'actor del mes anterior a la subscripció del contracte fou de 2.996,10 euros, mentre que la de Filomena , un cop contractada, fou de 1.157,73 euros (foli 195).
5.- Demanada per l'actor la prestació de jubilació parcial, fou denegada per resolució de 25.9.07, "por no concurrir los requisitos exigidos en el artículo 12.6 del ET, ya que el trabajador relevista y el jubilado parcial no ocupan el mismo puesto de trabajo o similar".
6.-Interposada reclamació prèvia, ha estat desestimada per resolució de 12.11.07, a la que s'especifica que "la persona que se jubila parcialmente y la persona que actúa como relevista no ocupan el mismo puesto de trabajo o uno similar".
7.- Tal com preveu la disposició adicional 1ª del Conveni Col.lectiu de les Caixes d'Estalvi , tots els empleats de l'entitat demandada adscrits a l'àrea financera estan integrats en un únic grup professional, el núm. 1, dins del qual hi han 13 nivells retributius, que es corresponen amb les antigues categories professionals. Així, els nivells del I al V es corresponen amb els antics "caps", del VI al X als antics "oficials", i del XI al XIII els antics "auxiliars". Concretament, el nivell retributiu VI de l'actora es correspon amb l'antiga categoria professional de "oficial superior".
8.- La base reguladora de la prestació de jubilació anticipada és de 2.190,45 euros, el percentatge el de prestació que correspondria, el 85%, i la data d'efectes, 3.9.07.
Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada l'INSS va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma el Sr. Enrique . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació de que se li reconegués el dret a jubilar-se parcialment en un 85% de la seva jornada laboral, s'interposa per l'Entitat Gestora Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.
La qüestió controvertida en el present recurs és estrictament jurídica i consisteix en determinar si l'actor, que treballava per l'empresa codemandada enquadrat en el grup professional 1, Nivell VI, (que es corresponia amb l'antiga categoria professional de "oficial superior"), te dret a jubilar-se parcialment, en un 85% de la seva jornada laboral, després que hagués subscrit un contracte a temps parcial i durada indefinida, amb la seva empresa a temps parcial del 15% de la jornada habitual de treball i tenint en compte que en la mateixa data de 3 de setembre de 2.007, l'empresa va subscriure un contracte de treball amb Doña. Filomena , per a substituir la jornada de treball deixada vacant pel demandant. L'esmentada treballadora també està enquadrada en el Grup professional 1, però en el Nivell retributiu XIII.
La sentència d'instància va estimar la demanda en entendre que ambdós treballadors pertanyen al mateix grup professional, encara que amb diferents nivell retributius que es corresponen amb les antigues categories professionals i que l'actor mai no havia arribat a l'antiga categoria de "cap" ni ha desenvolupat mai funcions com a director, interventor o apoderat d'agència, sinó que sempre ha desenvolupat substancialment les mateixes o molt semblants funcions que la treballadora rellevista.
SEGON. En l'únic motiu del recurs, l'Institut demandat al.lega que la sentència ha infringit l'art. 166.2 de la Llei General de la Seguretat Social, l'art. 10 del RD 1131/2002, de 31 d'octubre en relació amb l'article 12.6 c) de l' Estatut dels Treballadors i al.lega, en síntesi, que en el present supòsit no hi ha identitat entre el lloc de treball desenvolupat pel treballador rellevista i el rellevat, atès que en el Grup professional I del Conveni Col.lectiu d'aplicació a les parts, es distingeixen 13 nivells, i a partir del VII aquests nivells estan reservats pels que realitzin funcionals de direcció, segons l'art. 15, i en el supòsit litigiós és cert que ambdós treballadors pertanyen al mateix grup professional, però l'actor està enquadrat en el nivell salar VI i el rellevista en el nivell XIII, és a dir, l'actor realitza funcions de direcció i no funcions administratives bàsiques que són les que corresponen al treballador rellevista. També al.lega que ambdós treballadors estan enquadrats en grups de cotització diferents, l'actor en el 05 (caps administratius) i la rellevista en el 07 (auxiliars administratius) i les bases de cotització també són substancialment diferents.
Censura jurídica que s'haurà de desestimar, atès que aquesta Sala ja s'ha pronunciat en diferents sentències sobre casos molt similars al present, concretament en les sentències de dates 26 de febrer, 18 d'abril, 21 de maig i 8 de juliol de 2.008 i 12 de febrer i 20 de maig de 2.009 (R. 1265/08), aquest últim en un supòsit molt semblant al que aquí s'està dilucidant, atès que es referia al mateix Conveni col.lectiu, per la qual cosa, en no haver-se presentat al.legacions noves que ens facin reconsiderar la nostra doctrina, a aquesta s'haurà d'estar.
Tal com afirma la sentència últimament citada, amb cita de les anteriors: "En la práctica los grupos profesionales del convenio vienen a distribuir los empleados de dichas entidades entre dos tipos, a saber, los que realizan trabajos de banca propiamente dicha y el resto. La entidad gestora a consecuencia de lo expuesto alega que si se tiene en cuenta tan sólo el grupo profesional estaremos pervirtiendo la ley pues la definición que de "grupo profesional" realiza el convenio de aplicación no puede entenderse por tal a los efectos de la norma de jubilación anticipada, pues resulta cierto que en el mismo se incluyen muy diversos puestos de trabajo. Pero entiende la Sala que no podemos atender tal objeción, pues el legislador es consciente de que los grupos profesionales siempre incluyen diversas categorías profesionales y diversos puestos de trabajo, y cuando en el artículo 12.6 de la norma estatutaria utiliza la expresión "entendiendo por tal el desempeño de tareas correspondientes al mismo grupo profesional", debemos entender que la voluntad legislativa es la de facilitar la jubilación parcial y el contrato de relevo, pues en otro caso se habría limitado a señalar la exigencia de realizar idénticas funciones. Y si ambos trabajadores realizan funciones que están integradas dentro del mismo grupo profesional, se cumple con el requisito que exige el artículo 12.6 del Estatuto de los Trabajadores , pues el mismo no exige que el trabajador relevista desempeñe precisamente las funciones dejadas de realizar por el jubilado parcial, sino que permite que aquel ocupe otro puesto de trabajo siempre que sea de categoría similar o pertenezca al mismo grupo profesional ...".
En consecuencia, en el supuesto que se analiza en el present caso, no puede existir inconveniente en admitir la corrección jurídica de la jubilación parcial solicitada por el trabajador demandante, pues su puesto y el de la trabajadora relevista pertenecen de manera incontrovertida al mismo grupo profesional, esto es, el Grupo Profesional I, descrito en el artículo 15.2 del convenio colectivo estatal aplicable al sector de las Cajas de Ahorros, y, además, los dos empleados realizan funciones administrativas. Por todo ello, las argumentaciones efectuadas en el recurso sobre la forma en que ha de interpretarse el grupo profesional resultan ajenas al objeto del presente procedimiento, pues lo único realmente importante es determinar si el jubilado parcial y la relevista pertenecen al mismo grupo profesional y, habiéndose acreditado dicha circunstancia, la pretensión de la recurrente ha de decaer".
Només per aquest raonament s'hauria d'estimar el motiu, però és que, a més, cal dir que també la Sala comparteix el raonament de la sentencia en relació a que el contracte de l'actor no conculca l'article 12 c) de l'ET , atès que aquest estableix que "El puesto de trabajo del trabajador relevista podrá ser el mismo del trabajador sustituido o uno similar, entendiendo por tal el desempeño de tareas correspondientes al mismo grupo profesional o categoría equivalente". És a dir, no cal que les tasques siguin idèntiques, ni s'exigeix, en cap cas idèntics nivells retributius i, a més, cal tenir en compte que per arribar a aquest nivell retributiu superior és necessari una certa antiguitat i experiència, i si s'interpretés l'article en el sentit defensat per l'Entitat Gestora, és evident que cap treballador que ostentés una categoria, per obtenir la qual fos necessari acreditar una experiència a l'empresa, podria obtenir mai la jubilació parcial, perquè l'empresa no podria contractar a cap altre treballador per cobrir la plaça que aquest deixa vacant, perquè cap persona que comencés a treballar de nou a l'empresa reuniria el requisit d'experiència. Resultat que ens condueix a l'absurd i que per aquesta raó s'ha de refusar.
El motiu, doncs, ha de ser desestimat, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.
VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona, en data 7 de maig de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 825/2007, en virtut de demanda presentada pel Don. Enrique contra l'esmentat Institut i la CAIXA DE SABADELL, en reclamació pel reconeixement de jubilació parcial anticipada i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
