Sentencia Social Nº 6204/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3962/2015 de 20 de Octubre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 3962/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 d'octubre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6204/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 12 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 433/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Enrique , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 2-5-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de març de 2015 , que contenia la decisió següent:

ESTIMO la demanda que interposa Jose Enrique contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, en reclamació per INVALIDESA i

- DECLARO al demandant en situació d'incapacitat permanent total per la professió habitual, per malaltia comuna, amb dret a percebre una prestació mensual vitalícia del 55% de la base reguladora mensual de 1.698,24 euros, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics 21-01- 2014.

- CONDEMNO a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar la prestació reconeguda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primer.- Jose Enrique , nascut el dia NUM000 -1966, DNI núm. NUM001 afiliat a la Seguretat Social amb el núm. NUM002 en situació d'alta al règim general per la seva professió habitual de Maquinista Construcció. A la data de la sol·licitud, el 20-11-2013, percebia prestació d'atur, que ha cobrat del 17- 01-2013 al 8-02-2014. Ha estat en alta laboral a l'empresa MP Construcciones y Montajes, S.L. del 6-03-2014 al 31-03-2014 (foli 36).

Segon.- Per resolució de 10-02-2014 es va denegar el dret a la prestació per considerar que el demandant no es trobava en situació d'incapacitat permanent per malaltia comuna per no reunir el requisit d'incapacitat permanent. L'ICAMS va reconèixer en data 21-01-2014 el següent quadre clínic: 'Clínica de claudicación intermitente en extremidad inferior izda. a unos 150 metros. En tratamiento conservador y seguimiento'.

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia el 5-03-2014, que fou desestimada per resolució de 3-04-2014.

Quart.- La base reguladora mensual de la prestació per malaltia comuna es 1.698,24 euros i els efectes econòmics 21-01-2014.

Cinquè.- Les lesions que afecten el demandant son: 'Síndrome d'isquèmia crítica grau III MIII que va requerir ingrés hospitalari al gener de 2012. Clínica de claudicació intermitent a 150 metros per arteriopatia en extremitat inferior esquerra. Absència de polsos tibial posterior i pedio extremitat inferior esquerra, amb cama més freda i pàllida que la contra lateral. Agudesa visual ull dret 0,8 i ull esquerre menor de 0,1'.

Sisè.- Per resolució del ICASS de 7-07-2014 li va ser reconegut un grau de disminució del 33% (discapacitat 28% - 5 punts factors socials), amb efectes 28-02- 2014, pera la malaltia vascular perifèrica, distròfia retiniana i limitació funcional de columna (folis 55-56).

Setè.- El demandant realitzava funcions de conducció de maquinària pesada pel transport i moviment de terres a la construcció i facilitació del treball d'obra (folis 60 a 67 - Pericial Sr. Augusto ).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara el treballador demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de maquinista construcció, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El treballador presenta escrit d'impugnació al recurs oposant- s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Resumidament el Ens Gestor denuncia la infracció de l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Fa referència al concepte legal de la incapacitat permanent total i es remet als documents mèdics que cita per mantenir que el fet provat estableix una limitació a la deambulació as 150 metres, i que en relació a l'altre document mèdic a que es refereix s'observa una evolució de millora ja que al gener de 2012 la claudicació era als 20 metres. Conclou que aquesta evolució constitueix una circumstància que no impedeix ni limita la bípedodeambulació continuada.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el treballador, el cinquè fet provat de la relació fàctica no atacat assenyala que pateix Síndrome d'isquèmia crítica grau III MIII que va requerir ingrés hospitalari el gener de 2012. Clínica de claudicació intermitent a 150 metres per arteriopatia a l'extremitat inferior esquerra. Absència de polsos tibial posterior i pedio extremitat inferior esquerra, amb cama mes freda i pàl lida que la contra lateral. Agudesa visual ull dret 0,8 i ull esquerre menor de 0,1.

La Sala es remet a la motivació judicial de la instància d'acord amb l'article núm. 97,2 de la LRJS., tota vegada que els documents que cita el Ens Gestor varen ser examinats per la magistrada de la instància, que també va examinar i valorar la resta de proves practicades, juntament amb el informe del metge forense interessat en mesura per decidir millor, així com també valorar els elements de convicció aportats per les parts al procés.

Aquest quadre recollit en el cinquè fet provat incapacitat al treballador per a la realització de feines que precisin la deambulació mantinguda i permanent durant la jornada laboral. La professió habitual del demandant de maquinista en l'activitat en la construcció, exigeix la bipedestació i deambulació habitual i continuada. S'ha de tenir també en compte el dèficit visual, que presenta visió monocular tan de llum com a prop. Cal estar a les afirmacions fàctiques amb valor de fet provat que consten en el Cinquè Fonament de Dret de la sentència de la instància conforme la seva professió no es correspon a una conducció de vehicles o passatgers, mes sedentària, sinó que utilitza maquinària pesada de la construcció com pissonadora, excavadora , formigonera, asfaltadora, nivelladora, etc. de grans dimensions, a les quals ha d'accedir i n'ha baixar sense dificultat. També el dèficit visual i la visió monocular comporten una limitació del camp visual en un activitat que presenta risc per a tercers i per al mateix demandant si no es te visió binocular i bona agudesa visual.

El conjunt de lesions i limitacions funcionals que presenta impedeix que pugui realitzar les de la seva professió habitual, tal com exigeix l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-lo en situació d'incapacitat permanent total, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 12 de març de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona en el procediment núm. 433/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.