Sentencia Social Nº 621/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5527/2009 de 28 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 28 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 621/2010

En el recurs de suplicació interposat per TRETY, S.A. a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 9 de abril de 2009 dictada en el procediment núm.

234/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Pascual , Teofilo i COMITE DE LA LEMPRESA TRETY, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 18 de febrer de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Conflicte col·lectiu, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de abril de 2009, que contenia la decisió següent:

" Que estimando la demanda de conflicto colectivo formulada por D. Pascual Y D. Teofilo , en su calidad de delegados sindicales de CCOO en la empresa Trety S.A, contra TRETY S.A. y el COMITÉ DE EMPRESA, debo declarar y declaro la nulidad de los pactos de 12 y 20 de noviembre de 2008 en lo referido a las 12 jornadas de flexibilidad del período comprendido entre el 30-10-2008 y 31-12-2008, permaneciendo vigente el pacto 7º del acuerdo de 10-3-2003, debiendo los codemandados estar y pasar por dicha declaración "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El presente conflicto colectivo afecta a los 810 trabajadores que conforman la plantilla del centro de trabajo de la empresa Trety S.A en la localidad de Maçanet de la Selva. (incontrovertido)

SEGUNDO.- Trety S.A es una empresa textil auxiliar de la automoción. Las relaciones laborales de la empresa Trety S.A. con sus trabajadores se rigen por pacto de empresa, aplicándose como supletorio el convenio colectivo de la Industria Textil y de la confección. El art. 37 del Convenio colectivo vigente establece que "atendida la creciente imprevisibilidad de los mercados que desajustan los deseados equilibrios de oferta y demanda y los inciertos efectos de la total liberalización del sector aplicada a partir de 2005, las empresas afectas a este Convenio y durante su período de vigencia podrán, previo acuerdo entre su Dirección y la RT, aplicar un sistema de flexibilidad en la ordenación de su jornada sólo limitado por el total de horas anuales pactadas en el presente texto, o las que a nivel de empresa fuesen inferiores a dicho límite, así como el descanso mínimo entre jornadas y los máximos estatutarios de diez horas diarias y cincuenta semanales. (....)."

TERCERO.- El 10-3-2003 Trety S.A y la representación del sindicato UGT en el Comité de Empresa, siendo éste el Sindicato con representación mayoritaria en el Comité, suscribieron Pacto de Empresa en el que, entre otros aspectos, en el punto séptimo se establecían 12 días de flexibilidad para cada año a fin de que durante los mismos, pueda aplicarse una distribución irregular de la jornada, a tenor del incremento o de la disminución de los pedidos que se tengan en cada momento. En cualquier caso, la empresa preavisará de esta circunstancia al personal afectado y al Comité de Empresa, con 5 días, al menos, de antelación, salvo cuando concurran causas de fuerza mayor. La compensación será de 4 horas de descanso por cada jornada recuperada en sábado en turnos de mañana. El cómputo de la flexibilidad horaria pactada se cerrará el 30 de abril del año inmediatamente siguiente. El pacto tenía una duración de cuatro años, desde el año 2003 al 2006. El 2-10-2007 se suscribió otro pacto, con una duración de 4 años, desde el 1-1-2007 al 31-12-2010, que ninguna referencia contiene a la flexibilidad de jornada. (folios 593 a 604)

CUARTO.- En la práctica, y actualmente, el pacto 7º sobre ordenación de la jornada anual de trabajo (jornadas de flexibilidad) del acuerdo de 10-3-2003 sigue vigente y es de aplicación. (incontrovertido)

QUINTO.- El 12-11-2008 Trety S.A y el Comité de empresa por mayoría de sus componentes, alcanzan un acuerdo sobre jornadas de flexibilidad a realizar en el período comprendido del 30-10-2008 al 31-12-2008, sustancialmente idéntico al que una semana después se recogió en el acta de acuerdo de 20-11-2008. ( folios 641 y 642)

SEXTO.- El 14-11-2008 la empresa presentó ante el Departament de Treball de la Generalitat solicitud de autorización de suspensión durante 12 días de los contratos de trabajo de 807 trabajadores que integran la plantilla del centro de trabajo alegando motivos económicos y de producción. (folios 644 a 649)

SEPTIMO.- En el preceptivo período de consultas del Expediente de regulación de empleo de suspensión de los contratos de trabajo de la totalidad de la plantilla, el 20-11-2008 Trety S.A y el Comité de Empresa, con el acuerdo mayoritario de sus miembros, convinieron modificar el apartado 7º del pacto de empresa de 10- 3-2003 respecto de las 12 jornadas de flexibilidad realizadas durante el período 1-1-2008 hasta el 24-10-2008. En cuanto a las jornadas de flexibilidad para el período comprendido entre el 30-10-2008 y el 31-12-2008 en número máximo de 12 se acuerda:

"(...) En el supuesto de que el mercado y entorno económico que afecta al sector auxiliar del automóvil mejore y existan claras opciones de recuperar las 12 nuevas jornadas de flexibilidad, se optará con carácter preferente por esta opción. En este caso la recuperación será de día por día.

Sin embargo, teniendo en cuenta la actual situación del sector del automóvil puede darse la circunstancia que estas 12 jornadas de flexibilidad no puedan ser recuperadas durante el ejercicio 2009. De ser así se cancelará esta bolsa de horas a favor de la empresa con la paga de participación en beneficios, prevista en la nómina de septiembre de 2009 en aplicación del apartado nº4 del Pacto de empresa de 2-10-2007.

De no poderse cancelar la totalidad de bolsa de horas con la paga de participación en beneficios, de forma complementaria y hasta la cancelación definitiva de la bolsa de horas, se deducirá a partir de la nómina de julio de 2009, y de forma sucesiva y mensual, el importe equivalente del salario día a razón de 1 jornada mensual. Para el cálculo del salario día se tendrá en cuenta todos los conceptos salariales excluyendo plus absentismo, la antigüedad, plus líder zap. Esta deducción salarial no afectará a la parte proporcional de las dos pagas extras y a las vacaciones que se devengaran y abonarán completas. Durante el período comprendido entre el 30/10/2008 y el 31/12/2008 en que se aplican las 12 jornadas de flexibilidad se mantendrán las cotizaciones a la Seguridad Social sin descontar las doce jornadas de flexibilidad, al haber sido y ser abonadas como jornadas trabajadas en las correspondientes hojas de salario.

Durante el período comprendido entre el 30/10/2008 y el 31/12/2009 cualquier hora de trabajo que exceda de la jornada ordinaria establecida en el calendario laboral, ya sea en cómputo diario, semanal y/o anual, es decir, tuviera la consideración de hora extraordinaria, no se retribuirá como tal, sino que se utilizará automáticamente para cancelar la bolsa de horas que se genera a favor de la empresa, con motivo de la flexibilidad". (folios 651 a 654)

OCTAVO.- El día 21-10-2008 la empresa solicitó del Departament de Treball se le tuviera por desistido en la aplicación del expediente de regulación de empleo al haber concluido el período de consultas con acuerdo de fecha 20-11-2008. (folio 650)

NOVENO.- El día 8 de enero de 2009 se presentó papeleta de conciliación ante el CMAC celebrándose sin avenencia acto de conciliación el día 29-1-2009. (folios 8 y 9)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda presentada pels delegats sindicals de CCOO, dirigida contra l'empresa i el Comitè d'empresa i declara la nul litat dels pactes de 12 i 20 de novembre 2008, en allò referit a les 12 jornades de flexibilitat del període comprés entre el 30-10-2008 i el 31-12-2008, i la permanència del vigent pacte 7è de l'Acord de 10-03-2003, presenta recurs de suplicació, únicament la societat demandada, que ha estat impugnat per la defensa dels demandants.

SEGON. Entrant en l'anàlisi dels tres primers motius formals del recurs, la petició de revisió de fets provats, per la via de l'apartat b) del article 191 de la LPL , s'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

TERCER. Doncs bé, la part recurrent interessa la modificació, en els motius exposats, dels fets provats segon, del que proposa la inclusió de un paràgraf i l' addició de dos fets provats nous desè i onzè, segons el detall que s'examina a continuació:

- Addició al fet provat segon, entre el primer i el segon paràgraf, del text següent: "En aplicación del pacto de empresa de Trety, S.A. el incremento salarial para cada uno de los años de vigencia de este PACTO será el mismo que establezca el Convenio Colectivo para la Industria Textil y de la Confección más un porcentaje adicional del 0,3 % (...) Se establece una participación en beneficios que podrá alcanzar la cigra máxima de 800 euros de acuerdo con el siguiente detalle: 300 euros aunque los resultados de la explotación sean negativos. 600 euros si los resultados de la explotación alcanzan beneficios entre el 0 y el 3 %. Y 800 euros si los beneficios son superiores al 3 % (...) "Además también se establece en el pacto de Empresa un "Plus Absentismo" (Folios de 599 a 604)".

Cita com a documents de contrast els mateixos folis als que es fa referència. Aquesta modificació, ja que es dedueix literalment dels folis citats i possibilitat la millor valoració de la qüestió jurídica plantejada, ha de ser atesa, podent-se considerar un error per omissió. S'integra doncs el fet provat amb la valoració indicada, ja que es tracta d'un fet acceptat per les parts.

- Addició d'un fet provat desè que expressi literalment:

"En aplicación de los Pactos de noviembre de 2008, el coste salarial que debería devolver un trabajador estándar en la Empresa por los conceptos computables fijados en los pactos, (folio 653) representan un 50,60 % del coste total pagado por la Empresa por esos 12 días en el supuesto de incluir plus turno de noche y de 54,11 % en el supuesto de no incluirlo y ascenderán a 477,67 euros (Folios de 919 a 928)".

Els folis que cita el recurrent es refereixen a la prova pericial practicada per l'economista proposat que va comparèixer al judici, prova que ha de ser valorada d'acord amb els criteris de la sana crítica, i la conclusió de la valoració judicial solament pot ser revocada per aquesta Sala, com s'ha dit més amunt, en cas d'error patent del jutjador. En no resultar incorporat cap element de prova en relació a les conclusions del pèrit, es pot considerar un error per omissió i atendre la proposta modificativa plantejada en aquest punt del recurs, a la que no s'oposa la part actora del contingut sinó pel fet de la transcendència, que serà qüestió a valorar en la fonamentació jurídica.

- Addicció d'un nou fet provat onzè, que digui:

"En fecha 11 de noviembre de 2008 se celebró un referéndum con la totalidad de la plantilla de Trety, S.A., para que votaran si estaban o no de acuerdo con el descuento salarial, con el siguiente resultado:

-SI, al descuento salarial: 427 votos 60,73 %

-NO, al descuento salarial: 239 votos, 33,99 %

-Votos en blanco: 34 votos, 4,83 %

-Votos nulos: 3 votos, 0,42 %

-Total de votos emitidos: 703 votos 99,97 % (Folios de 635 a 640)".

Ja que dels folis que cita és dedueix efectivament el fet del referèndum que pretén declarar provat, amb el recompte de vots realitzat pels sindicats que consta al foli 40 concretament, i és un fet pacífic, ha de ser atesa la modificació proposada, com un error per omissió, la transcendència del qual podria ser objecte de valoració en la fonamentació jurídica, quedant incorporat aquest fet al relat fàctic.

QUART. En el motiu quart del recurs, per la via de l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , es denuncia per la recorrent la infracció dels articles 63 i 65 de l'Estatut dels Treballadors, l'article 37.1 de la CE , i la jurisprudència relativa als pactes extraestatutaris, continguda en les sentències del TC 4/1983, de 28 de gener (RTC 1983/4); 12/183, de 22 de febrer (RTC 1983/12); 73/1984, de 27 de juny (RTC 1984/73); i 98/1985, de 29 de juliol (RTC 1985/98); 108/94, de 8 de juny (RTC 1989/108); i la sentència de la Sala Social del TSJ Galícia de 28-02-1994 (AS 1994, 717), i també la violació per inaplicació del article 1258 del Codi Civil i la doctrina jurisprudencial de la clàusula "rebus sic stantibus".

Exposa el recurrent que la sentència incorre en error al no atorgar al pacte de 20 de novembre de 2008, la naturalesa de pacte extraestatutari, valoració aplicable també quan es tracta de pacte concertat entre l'empresa i el comitè, amb capacitat de representació, sempre que les decisions s'adoptin per majoria en aplicació estricta dels articles 63 i 65 del ET . Indica que si es revisa la seva estructura, l'anterior pacte de 10 de març de 2003, apareix com el producte de la negociació col lectiva entre empresa i comitè i es desenvolupa com un conveni per les matèries que regula (vigència, jornada, retribucions, vacances, etc...) i si es compara amb l'aquest manté la mateixa estructura, amb un plus que confirma el seu caràcter de conveni extraestatutari quan les parts diuen que les negociacions s'han mantingut "con sujección a la negociación colectiva".

També al.lega que la jornada laboral de la recurrent no es regeix pel Conveni General de la Indústria tèxtil sinó pels seus propis pactes de millora, (Pacte tercer del conveni de 2003), i que els pactes de novembre 2008 no van originar en cap cas la modificació de la jornada, però que encara que fos així serien legals i conforme a dret, ja que són convenis extraestatutaris en els que la jornada laboral es pot modificar mitjançant altres pactes de la mateixa naturalesa, signats per qui tingui la representació i capacitat suficient, especialment per reduir la jornada respecte del conveni marc.

Cita el recurrent les sentències del Jutjat Social de Navarra, de 20 d'octubre de 2000; de la Sala Social del TSJ Galícia, de 28-02-1994, del TSJ de la Comunitat Foral de Navarra núm. 151/2004, de 24 de maig de 2004, la sentència 58/1985, del TC, i la del TS de 30-06-1998 (RJ 1998/5793 ), relatives a la eficàcia dels pactes extraestatutaris.

L'escrit d' impugnació de la part actora indica que no es pot qualificar de pacte extraestatutari el que s'impugna, en haver estat signat pel Comitè d'Empresa i vincular a tota la plantilla de treballadors i no només als afiliats a un sindicat en concret, i que l'empresa no pot aplicar descomptes econòmics mensuals als col lectiu de treballadors afectats, sobre els salaris i la jornada que tenen reconeguts per conveni col lectiu i pactes de millora interns, que no han estat modificats, com són la jornada de treball i el salari.

La sentència del Jutjat Social declara la il.licitud del pacte entre l'empresa i el Comitè, per apreciar vulneració de l'article 84 del ET , ja que convenen en la possibilitat de no recuperar jornades laborals no treballades, amb la consegüent deducció del salari, o el que és igual, de modificar la jornada anual recollida en el conveni col.lectiu nacional del sector tèxtil, que en l'article 37 admet la flexibilitat en la ordenació de la jornada només limitada pel total de hores anuals pactades en el conveni col.lectiu, o millora per pactes d'empresa.

CINQUÈ. L'objecte del litigi és doncs la validesa de l'acord entre el Comité d'empresa i la societat demandada, en relació a les 12 hores de flexibilitat pel període 30-10-2008 a 31-12-2008, que segons la part actora i s'accepta en la sentència, inclou una il lícita modificació de la jornada laboral. Segons es declara provat, les jornades de flexibilitat establertes en el Pacte d'empresa de 10-03-2003, permetien la distribució irregular de la jornada, segons l'increment o disminució de les comandes, establint-se uns requisits com el preavís de 5 dies i una compensació de 4 hores de descans per cada jornada recuperada en dissabtes en torn de matí. El còmput de la flexibilitat estava previst que es tancava el dia 30 d'abril del any següent. El pacte tenia una duració de 4 anys, però segons es declara provat, encara està s'està aplicant.

L'Acord entre l'empresa i el Comitè (realitzat en el marc del període de consultes de l'ERE de suspensió de contractes) objecte de la demanda, modifica allò relatiu a les jornades de flexibilitat, establint que tenint en compte la situació del sector del automòbil es pot donar la circumstància que aquestes jornades no puguin ser recuperades durant l'exercici de 2009, de ser així, es cancel larà la borsa d'hores a favor de l'empresa amb la paga de participació en beneficis, prevista en la nòmina de setembre de 2009 (...) i de no poder-se cancel lar la totalitat de borsa d'hores amb la paga de participació en beneficis, de forma complementària es deduirà a partir de la nòmina de juliol de 2009, i de forma successiva i mensual, el valor equivalent al salari dia a raó de 1 jornada mensual, sense descomptar les quotes de seguretat social que ja hagin estat abonades, durant el període de 30-10-08 a 31-12-08. Durant aquest període qualsevol hora que excedeixi de la ordinària establerta en el calendari laboral, no es retribuirà com a extraordinària sinó s'utilitzarà per a cancel lar la borsa d'hores que es genera a favor de l'empresa amb motiu de la flexibilitat. Tal com valora la magistrada de instància, del contingut literal del pacte es dedueix que el seu contingut no afecta únicament a una reordenació de la jornada laboral, en funció de les necessitats de producció, sinó una variació amb incidència en la jornada de treball, per què es deixa de treballar en certes jornades en els dos últims mesos de l'any 2008, que encara que hagin estat pagades inicialment, en l'exercici del 2009, podran ser descomptades per l'empresa.

Es cert que sobre la validesa dels acords extraestatutaris s'ha pronunciat la jurisprudència amb una doctrina reiterada i constant, reflectida, entre d'altres en la sentència del Tribunal Supremo Sala 4ª, S 24-6-2008, rec. 128/2007, que diu:

"Baste hacer referencia, entre las muchas resoluciones recaídas al respecto, a nuestra Sentencia 30 de noviembre de 1998 (rec. 68/98), en cuyo cuatro fundamento se dice lo siguiente: Los llamados convenios extraestatutarios, entendiendo por tales los que no han sido negociados y concluidos de acuerdo con las reglas del Título III del Estatuto de los Trabajadores , han sido la consecuencia inmediata del estadísticamente frecuente fracaso de las negociaciones colectivas estatutarias, de modo que fue la realidad social, la que obligó a desterrar la aplicación del art. 6.3 del Código civil , y reconocer explícitamente esta manifestación de la negociación colectiva que estaba implícita en el texto del Estatuto de los Trabajadores , al referirse en el art. 82.3 , a los convenios colectivos regulados por esta Ley..., expresión que supone reconocer la existencia de convenios colectivos no regulados en el Estatuto.

1. Así, el Tribunal Constitucional, admitió la validez y eficacia de estos pactos en reiterada doctrina (Sentencias 4/1983 de 28 de enero, 12/1983 de 22 de febrero, 73/1.984 de 27 de junio y 98/1.985 de 29 de julio, entre otras). La sentencia 108/1989 de 8 de junio, basó su decisión en el principio de que, cuando estos convenios son negociados por sindicatos, tienen validez derivada del artículo 28.1 de la Constitución . Declaraba dicha sentencia que el carácter estatutario o no del convenio es simple consecuencia de que se cumplan o no los requisitos de mayoría representativa que el Estatuto de los Trabajadores exige para la regularidad del convenio colectivo, al que se otorga en ese caso un plus de eficacia por el carácter erga omnes del llamado convenio colectivo estatutario. Y añadía que la protección del derecho de un sindicato a la negociación colectiva estatutaria no exige la exclusión de toda posibilidad de negociación colectiva a los demás sindicatos aunque sí implica la necesidad de que el ejercicio de esa facultad de negociación entre sindicatos y asociaciones empresariales no suponga una práctica antisindical de las vedadas en el art. 13 de la Ley Orgánica de Libertad Sindical , o imposibilite jurídicamente la negociación de eficacia general.

2. En el ámbito de la legalidad ordinaria la posibilidad legal de este tipo de convenios -que habían proliferado desde el momento mismo de la promulgación del Estatuto de los Trabajadores - fue reconocida en el art. 150.1 de la Ley de Procedimiento Laboral de 1.990 (151.1 de la hoy vigente de 1995 ) al establecer que el procedimiento de conflicto colectivo era el idóneo para resolver las pretensiones que versen sobre la aplicación e interpretación de un convenio colectivo, cualquiera que sea su eficacia.-

3. La doctrina jurisprudencial de esta Sala ha admitido la existencia y efectos de estos pactos en sus sentencias de 23 de octubre de 1.993, 14 de diciembre de 1.996 y 24 de enero de 1.997, entre otras, pudiendo afirmarse que la validez está hoy, unánimemente admitida en por la jurisprudencia, cuya doctrina ha señalado que tienen eficacia entre las partes que los concertaron, y quienes estaban directamente representados en la negociación (afiliados al sindicato o asociación patronal). Y, en el caso que aquí nos ocupa, a todos los trabajadores del centro de trabajo, pues todos ellos estaban representados por el Comité de Empresa que ultimó el acuerdo con la legal representación de la patronal."

La citada doctrina permet resoldre el debat de la primera qüestió a decidir, quina és la naturalesa de l'Acord que s'impugna. Es tracta d'una pacte entre l'empresa i els representants unitaris del personal, majoria del Comitè d'empresa, que vincularia a tota la plantilla, per la qual cosa tindria caràcter de conveni col lectiu vinculant per a tots els membres de la plantilla, encara que no tingués la naturalesa de conveni estatutari, per què no es correspon a la unitat de negociació que pugui alterar el conveni vigent, d'acord amb l'article 84 del ET . No seria conveni vinculant per una franja de treballadors però tampoc tindria la consideració de conveni estatutari en no haver-se negociat per la unitat de negociació corresponent al sector.

El problema plantejat és doncs la capacitat de l'Acord d'àmbit d'empresa de vincular a les parts negocials, qüestió sobre la que no hi ha cap dubte atenent a la exposada doctrina, i al article 83 del ET , que es refereix als àmbits de negociació i als acords entre treballadors i empresaris sobre matèries concretes. El problema és els límits d'aquestes obligacions pactades entre l'empresa i el Comitè, que han de respectar els elements normatius bàsics del conveni col.lectiu vigent, tal com disposa l'article 84 del ET sobre la concurrència de convenis, en el sentit de limitar la possibilitat de negociar un altre conveni col lectiu que alteri els aspectes normatius del vigent, concurrència que està expressament prohibida, salvant pacte en contrari i salvant el què disposa el mateix article 84.

La conseqüència és doncs que si es valora que el pacte d'empresa ha vulnerat els límits de la jornada laboral, en perjudici dels drets dels treballadors afectats, s'hauria incorregut en una causa de nul litat no del pacte, sinó de la clàusula específica que col lisiona amb els elements normatius indisponibles del conveni col lectiu, d'acord amb el principi de jerarquia de fonts ( article 3 del ET ). Si resulta que el Conveni Col.lectiu aplicable (Industria Tèxtil i de la confecció ...) estableix en l'article 37 la possibilitat de aplicar un sistema de flexibilitat en la ordenació de la jornada, només limitat pel total de hores anuals pactades en el present text o les que a nivell d'empresa fossin inferiors a aquest límit, així com el descans mínim entre jornades (...), és indiscutible que el tenor literal de la norma limita la possibilitat de donar validesa a acords d'àmbit inferior que modifiquin la jornada laboral, en perjudici de les obligacions encara que resultin de pactes anteriors, per la referència que de manera expressa fa el conveni a les jornades vigents reals a nivell d'empresa. En haver-ho interpretat així la magistrada del Jutjat Social, s'ha de considerar conforme a dret i ha de ser desestimat aquest motiu del recurs.

CINQUÈ. El motiu quart del recurs, també formulat per la via que permet l'article 191 c) de la LPL , al lega la infracció, per inaplicació, dels articles 82 i 84 del ET i per interpretació errònia de l'article 37 del Conveni Col lectiu General de la Indústria Tèxtil i de la Confecció i la jurisprudència interpretativa que cita basada en la sentència del TSJ Navarra de 373/2000, de 20 d'octubre i la 64/2004, de 5 de juliol, de l'Audiència Nacional.

Exposa el recurrent que la sentència incorre en confusió al entendre que els pactes de novembre 2008 estableixen una il.legal reducció de jornada laboral, quan l'únic que estableixen és una possibilitat de reduir els salaris acordada en el Comitè d'empresa i aprovada per la majoria de la plantilla, dins de un marc de crisi econòmica que va portar a la tramitació de un ERO, per a la suspensió dels contractes de treball de tota la plantilla. Que en els pactes es disposa amb caràcter preferent la recuperació de les 12 jornades de flexibilitat, dia per dia (procediment que també esta en l'art. 37 del Conveni General ) i que la reducció salarial es una solució que solament s'aplicarà si per raons del mercat i del entorn econòmic que afecta al sector auxiliar del automòbil la recuperació no fós possible.

Però aquest punt no es acceptable ja que, com s'ha resolt en el motiu anteriorment exposat, el contingut del pacte no afecta solament al salari pactat sinó que aquesta disminució possible del salari s'estableix en relació a una disminució de la jornada de treball que amb caràcter anual està prevista en el conveni col.lectiu, mesura que, com molt bé valora la sentència del Jutjat Social, supera els límits de l'article 41 del Estatut dels Treballadors , que no permet l'afectació de la jornada per la via de la modificació col.lectiva de les condicions de treball, doncs queda expressament exclosa en l'apartat 2. par. 3 del article 41 del ET , abans citat.

SISÈ. Els previs raonaments han de comportar la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència de instància, sense costes, conforme al articles 233-2 de la LPL , havent-se d'acordar la pèrdua del dipòsit.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per TRETY, S.A. contra la sentència dictada en data 9 d'abril de 2009, pel Jutjat Social 2 dels de Girona , en el procediment número 234/2009, seguit a instància de Pascual i Teofilo , contra l'empresa recurrent i el Comitè d'Empresa, format per D. Juan Antonio , D. Anton , D. Cipriano , D. Ezequias , D. Ildefonso , D. Mario , DÑA. Beatriz , D. Rosendo , DÑA. Esmeralda , DÑA. Lorenza , D. Carlos Antonio , D. Abelardo , D. Bernardo , D. Efrain , D. Gervasio , D. Lázaro , D. Plácido , D. Valentín , D. Jesus Miguel , D. Anibal , D. Cornelio , D. Fernando , y D. Jeronimo per conflicte col.lectiu, i confirmem en tots els seus punts la sentència dictada.

Acordem la pèrdua del dipòsit per recòrrer, sense costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.