Sentencia Social Nº 6215/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6938/2005 de 20 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 20 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6215/2006

En el recurs de suplicació interposat per Ingenieria y Construcciones de Naves, S.A. a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 20 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 648/2004

en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), - T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mutua Egara i Alberto , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 13.09.04 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES DE NAVES, S.A. contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA EGARA y D. Alberto , debo absolver y absuelvo a los demandados de los pedimentos de la demanda confirmando la resolución de la Entidad Gestora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El trabajador D. Alberto , afiliado a la Seguridad Social con el n° NUM000 , sufrió un accidente de trabajo el día 23.4.2001 con ocasión de prestar servicios como oficial de 2ª para la empresa Ingeniería y Construcciones de Naves, S.A.

SEGUNDO.- D. Alberto a causa del accidente sufrió lesiones dando lugar a prestaciones de incapacidad temporal y de incapacidad permanente total.

TERCERO.- La Inspección de Trabajo, a raíz del accidente sufrido, levantó acta de infracción n° NUM001 en fecha 5.4.2002, y propuso por dos faltas que calificó como graves una sanción de 3.006,00.- Euros. Formulado por la empresa escrito de descargos, por resolución de 9.9.2002 del Departament de Treball de la Generalitat de Cataluña, se declaró la caducidad de la actuación inspectora con archivo del expediente y dando traslado a la Inspección de Trabajo por si fuera procedente levantar nueva acta y ello por haber transcurrido entre la última actuación inspectora (13.12.01) y la fecha del acta (5.4.02) un plazo superior a los tres meses.

CUARTO.- Por Resolución de la Dirección Provincial del INSS de Barcelona de 14.4.2004, se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, declarando en consecuencia el incremento de las prestaciones derivadas de dicho accidente en un 50% con cargo a la empresa demandante.

QUINTO.- Interpuesta reclamación previa por la empresa, fue desestimada expresamente por Resolución definitiva del INSS de fecha 14.7.2004.

SEXTO.- La Inspección de Trabajo levantó nueva acta de infracción n° NUM002 en fecha 18.5.2004, y propuso por dos faltas que calificó como graves una sanción de 3.006,00.- Euros. Formulado por la empresa escrito de descargos, por resolución de 30.9.2004 del Departament de Treball de la Generalitat de Cataluña, se declaró la prescripción con archivo del expediente por haber transcurrido más de tres años entre la fecha del accidente (23.4.01) y la fecha del acta (18.5.04).

SÉPTIMO.- El accidente se produjo en las siguientes circunstancias: El día 23.4.2001, el trabajador estaba reparando una grieta en la pared de un depósito subido en una escalera de aluminio extensible cuando en un momento dado resbaló aquella hacia dentro cayendo el operario al suelo.

OCTAVO.- En el centro de trabajo existían carteles sobre la obligatoriedad de cumplir con todas las normas de seguridad.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries sent impugnat per la demandada Alberto . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Amb correcta empara en l'apartat b) de l' art. 191 LPL sol·licita l'empresa recorrent les modificacions de fet provats següent, en base als documents que es relacionen:

-Modificació del fet provat quart, per modificació, en relació als documents que consten en els folis 99, 168 i 217 de les actuacions, per tal de que s'afegeixi al final de l'actual paràgraf: "habiendo transcurrido entre el acta de infracción de fecha 5/4/02 y la resolución del INSS mencionada más de seis meses"

-En quant al fet provat setè, amb relació als documents que consten en els folis 105 y 108, es proposa l'addició en el vigent redactat i al seu final de la següent frase: "sin que el trabajador esperara a tener en su poder el cinturón de seguridad con anclaje, como se le había indicado para proceder a realizar el trabajo".

-Addició d'un nou fet provat, amb cita dels documents que consten en els folis 54 i següents, amb el següent text: "En abril de 2000 se suscribió plan de seguridad y salud laboral a efectos de que la recurrente, Ingeniería y Construcciones de Navas, SA construyera una estación depuradora de aguas residuales en el muelle de inflamables s/N, zona portuaria (08039) de Barcelona para ECOIMSA (ECOLOGÍA IBÉRICA Y MEDITERRÁNEA, SA".

Abans d'analitzar cadascuna d'aquestes peticions escau observar que, conforme constant i pacífica doctrina, per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació d'aquests motius. En efecte, el fet de que hagi o no transcorregut el termini de sis mesos en la tramitació de l'expedient administratiu és una qüestió simplement jurídica, que després analitzarem, de tal manera que -sense perjudici dels elements de fons que després es diran- la seva inclusió és del tot irrellevant, atès que la seva omissió en el relat fàctic en res impedeix l'estimació per la Sala dels seus efectes.

D'altra banda, pel que fa al canvi proposat en l'ordinal fàctic setè hem d'observar que l'informe en què es basa és, simplement, el coordinador en matèria de seguretat i salut arran de l'accident. Si es té present que el magistrat d'instància estableix, en la determinació dels elements fàctics, que s'ha basat en l'expedient administratiu i la prova d'interrogatori de part i que en el fonament jurídic quart fa exprés i extens comentari a aquest informe, resta evident que ens trobem davant una simple valoració de la prova, aspecte en el què la Sala no pot entrar, llevat error en la dita funció, que no pot estimat en funció d'un document com l'expressat.

I, finalment, en relació a l'addició d'un nou fet provat, hem de destacar que, de nou, el text proposat és del tot irrellevant, atès que l'existència d'un pla de seguretat i salut en el treball cap incidència pot tenir respecte l'accident, més enllà d'acreditar l'inherent i forçós compliment de l'empresa de les seves obligacions legals i normatives.

En conseqüència, els motius al·legats en el recurs en relació a l'apartat b) de l' art. 191 LPL han de decaure.

SEGON. Amb correcta empara a l'apartat c) de l'art. 191 es denuncia per la recorrent la infracció d'allò previst a l' art. 20.3 del RD 928/1998 . Succintament, la tesi del recurs en aquest punt passa per afirmar que des de l'acta d'infracció fins a la resolució de l'INSS havien passat més dels sis mesos que la dita norma contempla.

Escau referir, d'entrada, que aquesta jurisdicció és competent per tal de conèixer els vicis administratiu de les resolucions recaigudes en matèria de recàrrecs en matèria de Seguretat Social. Tot i el caràcter sancionador de la dita mesura -al què posteriorment es farà esment- resta fora de cap dubte raonable que, en connexió amb l' art. 123 LGSS , es tracta de "matèria de Seguretat Social", el que ha de comportar la inclusió en el nostre ordre jurisdiccional conforme l' art. 2 b) TRLPL i l'art. 9.5 LOPJ . Certament, no tot acte administratiu relatiu a la dita mesura és de la nostra competència: no ocorre així respecte les actes prèvies de la Inspecció de Treball o les sancions administratives coetànies -mentre no es desenvolupi allò previst a l' art. 3.3 TRLPL - o pel que fa als problemes que puguin sorgir arrel la determinació del capital cost fixat en via administrativa si la sanció esdevé ferma, tal i com s'ha afirma -entre d'altres- en la Sentència del Tribunal Suprem (Sala Tercera) d'01.02.2002 , on s'indica: "Las cuestiones relativas al recargo de prestaciones impuestas a los empresarios como consecuencia de accidentes de trabajo por incumplimientos en materia de seguridad e higiene, aun siendo de naturaleza compleja, se atribuyen al conocimiento del orden social"

La dita competència material respecte aspectes d'índole administrativa ha estat recollida en forma expressa per la més recent doctrina unificada, com ho palesa la STS e 19.11.2002 , citada a la demanda, o implícitament la STS 17.06.2004 -en relació a l'adequació a legalitat de l'expedient administratiu per seguir-se actuacions penals-

Doncs bé, tot i que tradicionalment la doctrina ha vingut considerant que els recàrrecs analitzats tenen una naturalesa sancionadora, en puritat no regeixen aquí els criteris generals del dret administratiu sancionador. Així, com indicàvem en la nostra sentència 1836/2004, de 3 de març , el procediment administratiu per a la imposició del recàrrec de prestacions, essent el destinatari de l'import del citat recàrrec el treballador accidentat (o els seus beneficiaris), ve regulat en l'Ordre Ministerial de 18 de gener de 1996. I el dit procediment no té naturalesa de procediment administratiu sancionador pròpiament dit. En efecte aquest procediment no reuneix les garanties que ha de reunir tot procediment sancionador, sent la principal d'elles la intervenció de diferents autoritats administratives en les fases d'iniciació, instrucció i resolució del procediment. En el procediment d'imposició del recàrrec, la competència en totes aquestes fases -llevat en la d'iniciació- recau en l'INSS ( article 1 del RD 1300/1995, de 21 de juliol ), sent un procediment molt semblant al previst per al reconeixement de prestacions de la Seguretat Social, quant als recursos que cap interposar enfront de la resolució dictada, no segueixen les regles generals dels procediments administratius sancionadors -recurs d'alçada davant al superior jeràrquic- substituint- se aquells per l'obligada reclamació administrativa (davant el mateix INSS, que va resoldre el procediment) prèvia la presentació de la demanda davant l'òrgan jurisdiccional social.

D'altra banda cal destacar que mentre les sancions administratives són susceptibles d'impugnació, una vegada esgotats els recursos administratius oportuns, davant la jurisdicció Contenciós- Administrativa, la resolució definitiva de l'INSS es finalitza per la jurisdicció social, el que es justifica en la vinculació del recàrrec a la materia prestacional de la Seguretat Social. A l'anterior cal afegir, que l'INSS, que té competència en aquesta matèria ( article 1 RD 1300/95 ) no és una autoritat administrativa, sinó un organisme administratiu (o entitat gestora encarregada d'administrar les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social) freturosa d' "autoritctas", el que impossibilita o dificulta, en puritat de concepte, la imposició de sancions. La jurisprudència, en aquest punt, afirma que és indubtable que recàrrec de prestacions i sanció administrativa no contemplen el fet des de la mateixa perspectiva de defensa social i doncs mentre el recàrrec crea una relació indemnitzatòria empresari-perjudicat, la sanció administrativa s'incardina en la potestat estatal d'imposar la protecció als treballadors ( STS 2 d'octubre de 2000 )

Quant a la tramitació del procediment, una vegada incoat regeix l'impuls d'ofici ( art. 6 OM 18-1-1996 ). L'INSS, ha de posar en coneixement dels interessats la iniciació del procediment donant-los audiència -aquest tràmit és especialment rellevant per a l'empresari infractor- a fi que formulin al· legacions en un termini de deu dies, sense perjudici del dret que assisteix a tot interessat en els procediments administratius a al·legar -en tot moment- els defectes de tramitació (paralització, incompliment dels terminis, omissió de tràmits...) que poden ser resolts abans de la resolució definitiva de l'assumpte. Posteriorment l'INSS, sol·licita informe a la Inspecció de Treball i a l'Equip de Valoració d'Incapacitats abans de dictar resolució disposant que haurà d'haurà de dictar una vegada finalitza la fase d'instrucció, en termini de 135 dies hàbils des de la data de l'acord d'iniciació del procediment, o des de la recepció de la sol·licitud d'iniciació a instància de l'interessat per a emetre resolució. Aquest termini no pot veure's ampliat com a conseqüència de l'aplicació de les regles generals que regeixen en els procediments administratius quan les circumstàncies ho aconsellin i d'això no es derivin perjudicis per a tercers ( art. 49.1 Llei 30/1992 ). L'ampliació no podrà ser en cap cas superior al termini establert per a la tramitació del procediment ( article 42 de la Llei 30/1992 )

És obvi, en conseqüència, que no pot la Sala estimar que s'han infringit els preceptes invocats, que es remeten específicament a allò que és el dret sancionador en l'àmbit laboral. En la mesura en què el recàrrec no té l'esmentada condició, és evident que la norma citada no és aplicable, sense que en el recurs (o a la demanda) es citin infraccions administratives d'altra mena.

Escau, per tant, desestimar aquest motiu.

TERCER. Finalment, per la mateixa via anterior, es denuncia en el recurs la vulneració de l' art. 123 LGSS .

Ocorre, però, que resultant inalterat el relat fàctic, pels motius exposats, difícilment pot aquesta Sala arribar a conclusions jurídiques diferents a la instància, especialment quan en aquest motiu allò que es sustenta és, bàsicament, la inadecuació a la realitat dels informes de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Per disposició de l' article 123 de la LGSS (i R. Decret 2609/82 art.2.1 .f), es produeix un increment d'entre el 30 i el 50 per cent en totes les prestacions derivades d'accident de treball quan la lesió es produeix per instal·lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els dispositius de seguretat o els tinguin inutilitzats o en mal estat o per inobservància de les mesures generals o particulars de seguretat o els elements de salubritat o les d'adequació del treballador al lloc de treball, el que s'entén sempre que existeixi relació de causalitat entre l'accident i la manca de mesura de seguretat.

D'altre banda cal valorar que l' article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors. Atès l'article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen i substituir els elements perillosos per altres que ofereixin seguretat.

Els elements configuradors de la mesura aquí analitzada, segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Existència d'un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; i, c)l'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment.

El magistrat d'instància, partint de l'àmbit probatori esmentat, arriba a la conclusió de que ha existit un nexe causal entre les lesions del treballador demandat, donant per vàlida la comprovació - inalterada- de la Inspecció de Treball en relació a les circumstàncies concretes del sinistre que ocasionaren les lesions del treballador, aplicant en forma expressa allò previst a l'annex IV, part c 3 B) del RD 1627/1997 . Resta doncs inalterat que l'afectat tot treballar en altures no tenia al seu abast ni el cinturó de seguretat, ni els corresponent anclatges. En tant que no s'ha pogut desvirtuar -per les lògiques i contundents reflexions de la instància- cap conducta omissiva per part del treballador, és clar que el motiu ha de ser desestimat.

QUART. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 202 i 233.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposat per l'empresa demandada INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES DE NAVES, SA contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 16 de Barcelona en data 20 d'abril de 2005, recaiguda en actuacions 648/2004 , en virtut de la demanda instada per la dita empresa contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, Alberto i MÚTUA EGARA, en reclamació per recàrrec de falta de mesures de seguretat en malaltia professional i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris al lletrat de l'impugnant Alberto actuant en el recurs la quantitat de tres-cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l' art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.