Sentencia SOCIAL Nº 6277/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4183/2016 de 02 de Noviembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4183/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 de novembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6277/2016

En el recurs de suplicació interposat per Alejandra a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 18 de març de 2016 dictada en el procediment núm. 843/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i MUTUA FRATERNIDAD MUPRESPA, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de març de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que, desestimando la demanda interpuesta por Doña Alejandra contra 'FRATERNIDAD MUPRESPA, MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL Nº 275', el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver a los codemandados de las pretensiones en su contra formuladas.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La actora Doña Alejandra , nacida el día NUM000 -1967 (folio 139), presta sus servicios para la empresa no demandada 'Correos y Telégrafos, S.A.E.', asignada al puesto de operativos (UR1) en la Oficina de Santa Coloma de Gramanet, realizando funciones de reparto a pie, en jornada completa y percibiendo una retribución diaria de 54,53 euros ( sentencia firme TSJ/Cataluña 06-10-2015 recurso 3673/2015 , obrante a folios 173 a 189 que se dan por reproducidos).

La codemandada 'FRATERNIDAD MUPRESPA, MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL Nº 275' cubre las contingencias profesionales y las contingencias comunes con la referida empleadora, hallándose la sociedad al corriente en sus obligaciones para con la seguridad social (alegaciones en acto de juicio; folio 42 reverso; documento de asociación obrante a folios 101 y 102 que se dan por reproducidos).

SEGUNDO.- La actora sufrió un accidente de trabajo 'in itinere' en fecha 10-07-2013 al impactarle a su vehículo otro por la parte izquierda trasera (parte de accidente obrante a folio 24), permaneciendo situación de incapacidad temporal derivada de contingencias profesionales desde el día 11-07-2013 hasta el 30- 08-2013 (folio 42 reverso).

TERCERO.- La actora en fecha 28-01-2014 hasta el día 20-06-2014 permaneció en situación de incapacidad temporal como derivada de enfermedad común por 'trastorno de ansiedad inespecífico', dándosele de alta por la Inspección médica (resolución folio 20, parte de alta folio 25).

CUARTO.- La actora, en fecha 06-08-2014, instó la incoación de expediente sobre la determinación de la contingencia de la situación de incapacidad temporal iniciada los referidos días 28-01-2014 hasta el día 20-06-2014 (folio 22 que se da por reproducido).

Con motivo del referido expediente se efectúa dictamen médico del ICAMS, de fecha 07-11-2014, en el que se concluye que 'estudiada la documentación que consta en el expediente, no puede establecerse causalidad exclusiva entre la baja a estudio y el accidente de trabajo del 10-7-2013, por lo que se concluye que la contingencia determinante del episodio de IT iniciado el 28-01-2014 es enfermedad común'; figura en dicho dictamen referencia a: 'Inf. MAP 4/3/14: sd. Ansioso depresivo en seguimiento por psiq. En tto. con elontril. Afectación del estado anímico en los últimos meses dada la patología tumoral en tto. paliativo de su pareja'

(folio 23 reverso que se da por reproducido).

Por resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha de salida 23-04-2015, se declaró que dicho proceso iniciado el día 28-01-2014 derivaba de enfermedad común y que la mutua era la entidad colaboradora responsable del pago de la prestación de incapacidad temporal (folio 20 que se dan por reproducido).

QUINTO.- La actora en fecha 03-06-2015 presentó reclamación previa (folios 51 reverso a 53), oponiéndose la mutua, indicando que parece tratarse de un caso de trastornos multideterminados donde los factores personales y en el caso del trabajo interactúan entre si (folio 44 reverso), siendo desestimada por resolución administrativa de fecha 03-08-2015 (folios 42 reverso y 43 que se dan por reproducidos).

SEXTO.- En el dictamen del ICAMS de fecha 22-06-2014, en el que se dictaminó alta por Inspección por contingencias comunes, constaba como diagnóstico y limitaciones funcionales: 'trastorno adaptativo sin clínica incapacitante en la actualidad; cervicalgia mecánica (en contexto de espondiloartrosis C6 a C7, protusión discal posterolateral izquierda y uncoartrosis C5-C6, discreta artropatía degenerativa facetaria con mayor afectación izquierda C2 a C5 y D C2-C3) y lumbalgia mecánica (en contexto de anterolistesis L4-L5); actualmente sin limitación funcional incapacitante' (dictamen ICAMS obrante a folios 89 y 90 que se dan por reproducidos).

SÉPTIMO.- En los hechos declarados probados de la sentencia firme dictada por la Sala de lo Social del TSJ de Cataluña el día 06-10-2015 (recurso 3673/2015), (obrante a folios 173 a 189 que se dan por reproducidos), figuran entre otros que:

1) 'En fecha 15-01-2014 la demandante disfrutó de un día de permiso y al reincorporarse al día siguiente se le asignó parte del trabajo generado durante su permiso, que consideró que implicaba una carga física inasumible. Acudió al sindicato para poner en conocimiento la situación que se había provocado y dirigió el 17-01-2014 escrito al Departamento de RRHH y al servicio de prevención, solicitando reconocimiento médico y evaluación de su puesto para adaptarlo a su situación física, que fue registrado al día siguiente por el Sr. ..., representante de SIPT cte USOC ... El mismo día dirigió escrito a Mutua Fraternidad solicitando baja por recidiva de las lesiones del accidente' (HP 3º);

2) 'El día 17-01-2014 a la vuelta del reparto la actora, alterada por considerar que se le había asignado una carga excesiva y no se había realizado adecuadamente el reparto del día de permiso, se dirigió a la mesa de la Sra. ... para efectuar la queja respecto a lo ocurrido con el reparto e implicando en ello una compañera de trabajo, pareja del Sr. ..., por considerar que había alterado las cargas de trabajo en su perjuicio. Intervino en la conversación el Sr. ..., lo que generó una situación de mayor tensión, intercambiándose la actora y el Sr. ... insultos. El Sr. ... tildó a la demandante de enferma mental instándola a marcharse del centro y acudir a Torre ribera, entre otras descalificaciones y la demandante le insultó indicando que era un 'asqueroso de mierda'. En un momento dado Doña ... se aproximó a la actora para intentar poner calma y ésta, estando muy alterada, gritó que no la tocara efectuando gestos enérgicos con ambas manos a fin de impedir la aproximación, alcanzando la mano de la Sra. .... Presenciaron el incidente los implicados y los trabajadores Sr. ..., Sra. ...' (HP 4º).

3) 'A propuesta del Director de la Zona 3, por acuerdo de 20-02-2014 se incoa expediente disciplinario a la demandante por los hechos acaecidos el 17- 01-2014, de conformidad con lo dispuesto en el art. 81 y ss del convenio de aplicación nombrándose instructor al Sr. .... La apertura del expediente fue notificada el 6-03-2014 y se comunicó y dio audiencia a la representación sindical. En el expediente se atribuye a la trabajadora 'que el día 17-01-2014 sobre las 14:45 horas, Vd. agredió verbalmente a su compañero con insultos del tipo 'lárgate de aquí, asqueroso de mierda' y físicamente a su jefa cuando intentó tranquilizarla, dándole un manotazo'. El instructor del expediente consideró a la demandante 'autora de una falta disciplinaria continuada de carácter muy grave a sancionar con despido' (HP 5º).

4) 'En fecha 18-07-2014 a la demandante le fue notificado a través de la Sra. ..., el Acuerdo del Director de recursos humanos de 2-07-2014 en la que se asumía la propuesta del Instructor y se resolvía su despido por causas disciplinarias, calificadas como falta muy grave prevista en el art. 85, x) del convenio, por ofensas verbales o físicas, imputándole haber dicho al Sr. ... 'lárgate de aquí asqueroso de mierda' y dar un manotazo a su Jefa Sra. ... al tiempo que le decía 'no me toques'' (HP 6º).

5) 'Don ... tiene un carácter enérgico y se han producido incidentes con violencia verbal con los Sres. ... y ..., con anterioridad a los hechos descritos'(HP 7º).

6) 'La demandante había manifestado a sus responsables su disconformidad con la práctica incorrecta de las notificaciones con doble aviso que se realizaba en la oficina, practica consistente en omitir el primer aviso pese a que se hacía constar en el acuse de recibo por el repartidor ... En la declaración del Sr. ... en el expediente se hizo llegar al instructor la denuncia de tales prácticas. En instructor consideró a tales hechos ajenos al expediente, no valorando las mismas en su solicitud' (HP 6).

7) 'La demandante ha interpuesto anteriores reclamaciones frente a la demandada por los siguientes motivos: - Denegación de cambio de turno temporal por estudios de octubre a diciembre de 2012 y denegación de permiso retribuido para acudir a examen; - Petición de reconocimiento médico urgente de evaluación de puesto de trabajo para determinar limitaciones; - Denuncia a través del Sindicato SIPCTE-USOC de 27-02-2014 solicitando valoración de su situación psicofísica en relación a su puesto de trabajo, determinación del puesto desempeñado y sus tareas y la evaluación de riesgos psicosociales. La Inspección emitió informe el 27-06-2014 recoge la descripción funcional de su puesto y de los riesgos del mismo y requirió a Correos para que garantizara el derecho a la vigilancia médica, especialmente en trabajadores sensibles y en relación a la demandante la impartición de formación e información en materia preventiva, en particular en relación a los riesgos asociados a la manipulación de cargas y sobreesfuerzos y/o derivados de posible carga postural' (HP 9º).

8) 'Cuando se utilizan días de asuntos propios el trabajo se reparte normalmente entre los demás trabajadores. Cuando coincide con un reparto 'masivo' (promociones - propaganda) se procede al reparto en días sucesivos' (HP 10º).

9) 'En el centro de reparto de Santa Coloma existen tensiones entre el personal y con los responsables' (HP 11º).

10) 'Al Sr. ... le fue incoado expediente disciplinario en fecha 11-12-2012 por insultos al Jefe de Personal tales como 'sinverguenza' 'no te enteras de nada', 'conseguiré echarte del puesto', a una Técnica de Relaciones Laborales y al Técnico de Prevención manifestar que presentaría queja y que eran unos 'sinverguenzas', ofender a la Jefa de Sector de logística tachándola de 'inepta e inútil' indicando que no descansaría hasta echarla del puesto, tildar luego de 'sinverguenzas e imbéciles' a dos Jefes de Sector. Considerando acreditados los hechos se le impuso por Acuerdo de 16-05-2013 una sanción por 'la grave desconsideración con los compañeros o subordinados' de 15 días de suspensión de funciones ... En situaciones de enfrentamientos con agresiones similares a las descritas se han impuesto sanciones de suspensión de empleo' (HP 12º).

11) 'La demandante no se ha hallado incursa en antecedentes disciplinarios' (HP 13º).

12) 'A raíz del incidente disciplinario presenta clínica de ansiedad, con cambio de carácter, irritabilidad y desánimo, habiendo precisado tratamiento antidepresivo y baja laboral .... El 28-01-2014 inició proceso de incapacidad temporal por contingencia común bajo el diagnóstico de 'Trastorno de ansiedad inespecífico', siendo dada de alta médica el 20-06-2014 ... En la actualidad se mantiene el diagnóstico de 'trastorno adaptativo mixto con ansiedad y ánimo depresivo', sigue tratamiento con visitas de psicoterapia de frecuencia semanal desde noviembre de 2014' (HP 14ª).

13) 'A instancias de la doctora del CAP de zona de 17-03-2014 la Unidad de Salud Laboral de Barcelona analizó la situación de la demandante en relativa a su salud en relación con la situación laboral emitiendo informe en fecha 17-07-2014. Partiendo exclusivamente de la información aportada por la trabajadora y teniendo presente la evidencia científica se formularon como hipótesis técnicas más probables que había estado expuesta la demandante a bajo soporte operativo y emocional por su superior en forma de acciones hostiles reiteradas desde el año 2013, a falta de control por falta de autonomía y supervisión constante de su trabajo desde 2013. Concluyó que los hechos relatados podían considerarse factores causales de la incapacidad temporal iniciada el 28.01.2014 hasta el 20-06- 2014. Se recomendó el mantenimiento de la asistencia médica y psicológica especializada, la entrega del informe al Servicio de Prevención de Riesgos Laborales de la empresa, mantener el asesoramiento y soporte legal para las acciones oportunas, valorar el cambio de contingencia de la incapacidad temporal como profesional y la posibilidad de poner en conocimiento de la Inspección de Trabajo la situación de la trabajadora en su puesto' (HP 15ª).

En la referida sentencia firme se confirma la sentencia de instancia en que se declaró nulo el despido de la actora por vulneración de derechos fundamentales, el de igualdad, el de garantía de indemnidad y el de libertad sindical, indicando que aparecían indicios, no desvirtuados por la empresa, sobre la vulneración de tales derechos fundamentales, afirmando que 'Aparece de esta forma un indicio suficiente de vulneración del derecho a la igualdad de trato que consagra el art. 14 de la Constitución , al tratarse de la única trabajadora de la empresa que ha sido sancionada tan gravemente por un puntual incidente aislado con sus compañeros de trabajo; así como del derecho a la indemnidad del art. 24 Constitución , en la medida en que esta decisión pudiere valorarse como una represalia a las reclamaciones y denuncias presentadas por la trabajadora, en una cuestión tan relevante como es su salud laboral; así como, finalmente, un indicio de vulneración de la libertad sindical al tratarse una afiliado que hace uso de los servicios del sindicato al que pertenece para activar y presentar una denuncia contra la empresa ante la Inspección de trabajo'. '

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Alejandra , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, la qual el va impugnar, MUTUA FRATERNIDAD MUPRESPA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es declarés que el procés d'incapacitat temporal que va iniciar en data 28.2.2014, derivava de contingències professionals, concretament d'accident de treball, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que s'estructura en dos motius.

La sentència d'instància va desestimar la demanda argumentant que l'actora únicament va ser protagonista d'un incident amb l'encarregada de l'oficina i amb un company, uns dies abans de començar la situació d'Incapacitat temporal, per la qual cosa no es podia afirmar que la dita situació, en la que va ser diagnostica d'ansietat, derivés exclusivament de la seva relació laboral.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es sol.licita la modificació del fet provat quart i que s'afegexi un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, que seria el vuitè.

Abans d'entrar a l'examen del dit motiu cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Pel que fa al fet provat quart, la demandant pretén que s'afegeixi, al segon paràgraf del dit fet, la redacció següent: 'El informe de 4.3.14 del ICAM contenia errores obstativos, como la edad, el puesto de trabajo, el tratamiento aplicado y la existència de pareja de la trabajadora'. Es fonamenta en els informes que es troben als folis 23, 29 a 31, 76 a 79, 191-193, 45-51 i 173-189 i afirma que en el dit informe l'ICAM va patir un error, como es pot veure en la resta d'informes que esmenta, perquè l'actora és cartera, no té parella i ni tan sols ha estat tractada amb Elontril, tal com consta en el dit informe.

No es pot acceptar la modificació tal com està redactada, perquè, com correctament argumenta la Mútua codemandada, en el seu escrit d'impugnació del recurs, no s'observa cap error en la valoració de la prova, per part de la magistrada d'instància, del dit informe de l'ICAM, que, efectivament, diu el que la magistrada ha fet constar en el mencionat fet provat, sense que consti que l'actora hagués impugnat el dit document en el moment del judici oral. D'altra banda, ja consta en el fet provat primer que l'actora és cartera i també l'edat que té, perquè hi figura la data del seu naixement i el fet de que tingués o no parella no té cap virtualitat per a modificar la decisió de la resolució impugnada.

Seguidament es demana s'afegeixi un nou fet provat, que seria el vuitè, pel qual proposa la redacció següent: 'El informe de 19.2.2014 del CAP CHAFARINAS, el informe de 27.2.14 del CENTRE ITAE a instancias de la Mutua FRATERNDAD, el informe de 17.7.2014 del Consorci Sanitari de Barcelona y el informe de 5.2.2016 del psiquiatra Dr. Rafael relacionan el proceso de ITE iniciado el 28.1.2014 con la relación laboral y no reflejan una causa personal que lo justifique'. Es fonamenta en els dits informes.

Tampoc es pot accedir a la citada pretensió, perquè en els dits informes el que consta referent a que l'actora patia mobbing o problemes en el treball, és el que la pròpia demandant va indicar als diferents metges que la van atendre, per la qual cosa no s'observa cap error en la valoració de la prova per part de la magistrada 'a quo'.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS , la recurrent denuncia la infracció dels articles 115 i 116 de la Llei General de la Seguretat Social i afirma que en el present litigi no s'ha de determinar si la baixa mèdica iniciada el dia 28.1.2014 prové d'una situació d'assetjament laboral, sinó que s'ha de determinar si té per causa el treball i no la malaltia comú, amb independència de que hagi hagut assetjament laboral, la qual cosa li ha causat inseguretat jurídica i argumenta que els successos que van motivar el procediment disciplinari van passar el dia 17 de gener de 2014, quan va esclatar una conflictivitat laboral en el centre de prestació de serveis, més que acreditada en les sentències del Jutjat Social 19 de Barcelona i en la sentència d'aquesta Sala que van jutjat l'acomiadament de l'actora i es va mantenir en aquest estat d'ansietat per la tramitació d'un expedient disciplinari que la responsabilitzava del conflicte que hi va haver en el centre, sense que existís cap situació personal o familiar que hagi pogut desencadenar la situació d'ansietat que va motivar la baixa mèdica laboral.

L' article 115 de la Llei General de la Seguretat Social defineix, en el seu apartat primer, el que ha d'entendre's per accident de treball, en una redacció que té el seu origen en la primera Llei d'Accidents de Treball de l'any 1900:'Se entiende por accidente de trabajo toda lesión corporal que el trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute por cuenta ajena', i en l'apartat segon estableix que 'Tendrán la consideració de accidentes de trabajo.... e) Las enfermedades, no incluidas en el artículo siguiente, que contraiga el trabajador con motivo de la realización de su trabajo, siempre que se pruebe que la enfermedad tuvo por causa exclusiva la ejecución del mismo'

Així mateix, l'apartat tercer de l'esmentat article estableix que'Se presumirá, salvo prueba en contrario, que son constitutivas de accidente de trabajo las lesiones que sufra el trabajador durante el tiempo y en el lugar del trabajo'.

D'altra banda, l'art. 116 de la mateixa Llei regula el que la llei entén per malaltia professional, les quals estan taxades per llei, per la qual cosa és evident que en cap cas s'ha pogut infringir el dit article per la sentència impugnada, perquè el que pretén la demandant és que es declari que la situació d'incapacitat laboral que va iniciar en data 28.1.2014 deriva de la contingència d'accident de treball, d'acord amb el supòsit previst en l'apartat 3) de l' art. 115 de la LGSS abans transcrit.

El Tribunal Suprem en la seva sentencia de 27 octubre 1992 recorda, referint-se a l'accident de treball, que la doctrina'puede sintetizarse en la apodíctica conclusión de que ha de calificarse como accidente laboral aquel en que de alguna manera concurra una conexión con la ejecución de un trabajo, bastando con que el nexo causante, indispensable siempre en algún grado, se dé sin necesidad de precisar su significación, mayor o menor, próxima y remota, concausal o coadyuvante, debiendo otorgarse dicha calificación cuando no aparezca acreditada ruptura de la relación de causalidad entre actividad profesional y padecimiento, excepto cuando hayan ocurrido hechos de tal relieve que sea evidente a todas luces la absoluta carencia de aquella relación, cediendo únicamente la presunción ante la prueba cierta y convincente de la causa del suceso excluyente de la relación laboral, cuya carga se desplaza a quien niegue la consideración de accidente de trabajo, sin que se requiera que el trabajador acredite, no ya la realización de un esfuerzo físico de cierta entidad, sino ni siquiera la previa concurrencia del mismo'.

Així mateix el segon apartat del mateix article estén el concepte d'accident de treball per determinació legal, a malalties no incloses en l'article següent (malalties professionals), que tingui el treballador amb motiu de la realització del seu treball. Ara bé, en aquest últim cas, cal que s'acrediti que la patologia va tenir per causa exclusiva l'execució del treball.

Com es diu en la sentència d'aquesta Sala de data 15 de setembre de 2011 (R. 2814/2010 ), citada per la de 13 de novembre de 2014 (R. 5239/14 ), aquest últim requisit presenta una dificultat especial d'acreditació, perquè és molt difícil arribar a provar totalment que la patologia que es pateix prové únicament de la realització de la professió habitual. D'altra banda, encara ho és més quan la malaltia que s'al.lega és una patologia psiquiàtrica. En aquests casos la Sala entén que s'ha de ser molt curós en examinar les proves aportades pel reclamant, perquè malauradament, en els nostres temps, l'ansietat i la depressió són malalties que pateixen moltes persones, de vegades perquè subjectivament no es troben a gust amb la seva professió o amb els seus caps o companys, però sense que una situació d'aquesta mena s'hagi de declarar un accident de treball. Sempre serà necessari, en conseqüència, que en la conducta de l'empresa, dels caps o dels companys de la persona que pateix la malaltia, hi hagi hagut un comportament que gairebé ratlli la il.legalitat, en el sentit de que s'hagi pogut observar un cert menyspreu a la categoria professional del treballador, ordres contradictòries, etc.

Malgrat això, no es pot desconèixer que el Tribunal Suprem ha reconegut la malaltia depressiva derivada de la contingència d'accident de treball en diferents supòsits, concretament en la sentència de 18.1.2005 el TS va declarar accident de treball una depressió causada per la situació laboral d'un hertziana, on es raona que'Es sin duda el ejercicio ininterrumpido de sus funciones como Ertzaina lo que ha dado lugar a los insultos, agresiones y amenazas sufridas por el demandante, que, a su vez, fueron causa del deterioro de la salud de éste y de su baja por incapacidad. Ninguna otra causa aparece en el relato fáctico como explicativa o fundamentadora de tales hechos'.

En tot cas, i això és important remarcar-ho, és molt important la valoració que del conjunt de la prova realitza la magistrada d'instància, atès que aquesta és el qui té un coneixement directe de l'assumpte a resoldre, en virtut del principi d'immediació que presideix el procés laboral, d'acord amb el que estableix l' article 97.2 de la Llei processal laboral i aquesta valoració s'ha de mantenir per la Sala, llevat de que els arguments de la jutgessa 'a quo' no siguin raonables o entenedors.

QUART.Doncs bé, entrant ja a l'examen dels fets acreditats en el present procediment, cal dir que la Sala no pot compartir la primera afirmació de la recurrent, en el sentit de que en el present litigi no s'ha de determinar si la baixa mèdica iniciada el dia 28.1.2014 per l'actora, prové d'una situació d'assetjament laboral, sinó que s'ha de determinar si té per causa el treball i no la malaltia comú, amb independència de que hagi hagut assetjament laboral, perquè aquesta afirmació està en total contradicció amb la pròpia demanda, en la que, en el fet cinquè de la demanda es diu que '... ha quedado suficientemente probado que la ansiedad del proceso de IT es consecuencia de la situación laboral sufrida en el primer semestre de 2014....'.

D'altra banda i examinant el relat fàctic de la sentència, la Sala està totalment d'acord amb la decisió de la jutgessa d'instància, decisió que es sustenta en els fets provats de la sentència dictada per aquesta Sala de data 6.10.2015 (R. 3673/2015 ), en la que es declarà la nul.litat de l'acomiadament de la demandant efectuat per l'empresa el dia 18.7.2014.

Concretament, tal com afirma la dita magistrada, la situació d'incapacitat temporal que l'actora sol.licita es declari que deriva de contingència professional, es va iniciar el dia 28 de gener de 2014 i abans de la dita data la demandant únicament va acreditar que hi havia hagut un incident amb l'encarregada de l'oficina on presta serveis i amb un company, (apartat segon del fet provat setè), el qual va tenir lloc el dia 17 de gener de 2014, en el qual tant l'actora com un dels seus companys es van insultar i, fins hi tot, la demandant va donar un cop amb la mà a la seva encarregada, que va intentar posar pau.

Ara bé, després del dit incident no consta que hi hagués cap altre tipus d'enfrontament o discussió de l'actora amb els seus comandaments ni amb els seus companys, fins que el dia 28 la demandant va començar la dita situació d'incapacitat temporal, en la qual se li va diagnosticar que patia ansietat, per tant, per aquest únic incident patit per la demandant en el seu lloc de treball, abans de començar el període d'incapacitat laboral, no es pot arribar a concloure que la dita situació d'ansietat deriva de la seva relació laboral, i això amb independència de que hi hagi cap altre motiu personal o familiar que pogués influir en la seva salut.

Com especifica clarament l'apartat e) de l' art. 115 de la LGSS , perquè es declari que una situació de malaltia (tant física com psíquica) deriva de la contingència d'accident de treball, s'ha d'acreditar que la dita lesió ha estat causada exclusivament pel dit treball i en aquest cas això no s'ha aconseguit, perquè no es pot acceptar, com hem dit abans, que una sola situació conflictiva hagi produït un tal estat d'ansietat a la demandant que aquesta hagi hagut d'estar en situació d'incapacitat temporal durant gairebé cinc mesos.

Així doncs, el motiu ha de ser desestimat, el que suposa la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Alejandra enfront la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 18 de març de 2016 , que va recaure en les Actuacions 843/2015, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i MUTUA FRATERNITAT MUPRESPA, en reclamació per declaració de contingència i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.