Sentencia Social Nº 6305/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 459/2006 de 26 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 26 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6305/2006

En el recurs de suplicació interposat per María Purificación a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 21 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 385/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 30.05.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de juliol de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Doña. María Purificación en reclamación de incapacidad contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social absuelvo al INSS de todos los pedimentos de la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Doña. María Purificación , nacida el 28/04/48, provista de DNI NUM000 , afiliada a la Seguridad Social con el n° NUM001 está en situación asimilada a la de alta por desempleo subsidiado en el régimen general.

SEGUNDO.- Acredita el período mínimo de cotización. Inicio un proceso de incapacidad temporal el 17/01/05.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, la Uvami emitió dictamen en fecha 01/03/05. El INSS por resolución de 16/03/05 declaró que no procedía declarar a la pare actora en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común y denegar el derecho a prestaciones económicas por no reunir el requisito de incapacidad permanente. La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades contenía el siguiente cuadro residual: ESPONDILOARTROSIS Y GONARTROSIS MODERADAS; OBESIDAD: SÍNDROME DEPRESIVO- ANSIOSO ; LEVE HIPOACUSIA NEUROSENSORIAL BILATERAL; DISPEPSIA GÁSTRICA.

CUARTO.- La profesión habitual de la demandante es la de Jefe de Equipo en sección de Envasado. Prestó sus servicios en la empresa LABORATORIOS LESVI, S.L. y anteriormente en LABORATORIOS VITA S.A. desarrollando en ambos las funciones de Responsable de Equipo en la Sección de Envasado dentro del departamento de Producción Grupo Profesional 5. La actora debía proceder al envasado de productos farmacéuticos, así como coordinar a los distintos equipos de envasadoras, lo que originaba desplazamientos puntuales, que no permanentes hasta el puesto de trabajo de los mismos, estando deambulando o en bipedestación en algunos momentos de su jornada laboral.

QUINTO.- Interpuesta reclamación previa fue desestimada mediante resolución expresa de 26/04/05.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones: FENÓMENO DEGENERATIVO EN ARTICULACIÓN ASTRAGALO-ESCAFOIDEA DEL TOBILLO DERECHO DE CARÁCTER MODERADO; DEGENERACIÓN DE LA ARTICULACIÓN FEMORO PATELAR DE AMBAS RODILLAS DE CARÁCTER AVANZADO Y LESIONES OSTEOCONDRALES EN LA FACETA EXTERNA DE LA RÓTULA; PEQUEÑA HERNIA DISCAL FORAMINAL DERECHA L4-L5; PROTUSION DISCAL C5-C6 DE CARÁCTER LEVE; OBESIDAD: SÍNDROME DEPRESIVO- ANSIOSO LEVE ; LEVE HIPOACUSIA NEUROSENSORIAL BILATERAL; DISPEPSIA GÁSTRICA.

SÉPTIMO.- Para el supuesto de estimación de la demanda la base reguladora sería de 2.052,04 Euros y la fecha de efectos el 01/03/05.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula la demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL, la revisió de fets provats de la sentència, sol·licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal quart, amb el següent text alternatiu: "La profesión habitual de la demandante es la de Jefe de Equipo en sección de Envasado. Prestó sus servicios en la empresa LABORATORIOS LESVI, S.L. y anteriormente en LABORATORIOS VITA, S.A. desarrollando en ambos las funciones de Responsable de Equipo en la Sección de Envasado dentro del Departamento de Producción Grupo Profesional 5. La actora debía proceder al envasado de productos farmacéuticos, así como coordinar a los distintos equipos de envasadoras, lo que originaba desplazamientos puntuales, que no permanentes hasta el puesto de trabajo de los mismos, estando deambulando o en bipedestación gran parte de su jornada laboral.""; la dita pretensió s'empara en allò que consta en el foli 15 de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació d'aquest motiu, en resultar el canvi proposat del tot intranscedent. En efecte, hem de recordar que allò que aquí estem enjudiciant és la possibilitat de la demandant d'exercir la funció de cap d'equip d'envasats, més enllà de les genèriques o puntuals activitats que portés a terme en la seva anterior empresa -màxim si es té present que actualment la recorrent està en situació de desocupació, ex fet provat primer-. Per tant, el paràmetre de comparació ha de ser forçosament l'activitat concreta que el dit enquadrament comporta i no les característiques específiques del lloc de treball que fins ara desenvolupava.

SEGON. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de l' art. 137 LGSS .

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991 , etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 , etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

D'altra banda, pel que fa al grau de total postulat subsidiàriament, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el recurs ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades no incapaciten la demandant per a realitzar feines sedentàries o en els què els requeriments de bipedestació i deambulació siguin irrellevants, el que ha de comportar la desestimació de la petició principal. D'altra banda, tampoc la incapaciten per exercir les tasques essencials de la professió acreditada, atès el grau de desenvolupament de les mateixes, així la possible alternància de postures en que s'exerceix la dita professió, sense perjudici de l'existència de possibles incompatibilitats respecte determinades funcions o la incapacitat temporal que es pugui derivar. És evident, en aquest sentit, que una activitat com la descrita pot requerir -com encertadament indica el magistrat d'instància- situacions puntuals de bipestació i deambulació, però en cap cas pot entendre's que -sense perjudici del caràcter cíclic de la patologia de genolls- que siguin aquests aspectes centrals i determinants per a exercir la mentada activitat.

TERCER. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actora, tant en relació amb qualsevol tipus de feina com respecte la seva professió habitual, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per María Purificación contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Barcelona en data 21 de juliol de 2005, recaiguda en les actuacions 385/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.