Sentencia SOCIAL Nº 6329/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4780/2018 de 03 de Diciembre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2018 - 0000951

RM

Recurs de Suplicació: 4780/2018

IL LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 3 de desembre de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6329/2018

En el recurs de suplicació interposat per Fabio a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 12 de març de 2018 dictada en el procediment núm. 216/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part Altrad Rodisola, S.A., INOVYN ESPAÑA, S.L., SOLVAY QUIMICA, S.L. i Fondo de Garantia Salarial (Tarragona), ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de març de 2018 , que contenia la decisió següent:

'QueDESESTIMANDOla demanda formulada por D. Fabio , sobre despido frente a la empresa ALTRAD RODISOLA S.A.U., INOVYN ESPAÑA, S.L., y SOLVAY QUIMICA,S.L.,DEBO DECLARAR Y DECLAROprocedente el despido producido yDEBO ABSOLVER Y ABSUELVOa la referidas empresas de las pretensiones formuladas en su contra.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-El actor, D. Fabio provisto de NIF nº NUM000 , comenzó a prestar servicios por cuenta de la empresa demandada ALTRAD RODISOLA, S.A.U., en fecha 5.2.2008, con categoría profesional de peón y salario mensual de 1.773'60 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

Las partes firmaron un contrato de duración determinada que se convirtió en indefinido el día 11.3.2011.

(hecho no controvertido en relación a la antigüedad y categoría, y en relación al salario documentos nº 2 y 7 a 10 del ramo de la demandada).

SEGUNDO.-El actor estuvo en situación de baja médica por incapacidad temporal desde el 24.5.2016 hasta el 6.2.2017.

(no controvertido)

TERCERO.-En fecha 7.2.2017 el trabajador acudió a la empresa con el alta médica, se le dijo que se avisaría a su encargado para empezar a trabajar, si bien manifestó que no estaba en condiciones de ir a trabajar al día siguiente, por lo que se le pidió un justificante de su médico de cabecera.

El trabajador se ausentó de la empresa el 7 y 14 de febrero 2017 sin justificación alguna, por lo que el día 14 se le llamó por teléfono para que aportase justificante de sus ausencias, haciendo caso omiso.

(confesión de legal representante de ALTRAD RODISOLA, S.A.U. , y testifical Rosaura , responsable de RRHH de la demandada)

CUARTO.-En fecha 14 de febrero de 2017 la empresa ALTRAD RODISOLA, S.A.U. remitió escrito al actor comunicándole que se procedía a su despido disciplinario con fecha de efectos del mismo día como consecuencia de sus faltas injustificadas de asistencia al trabajo desde el día 6 de febrero, siendo los hechos constitutivos de una falta muy grave de conformidad con el art 102.b) del Convenio Colectivo Estatal del Sector de la Construcción , y el art 54.2 a) ET

(carta de despido, documento nº1 de la demandada, que se da por reproducida a efectos de incorporarla al presente relato fáctico)

En fecha 14.2.2017 el trabajador firmó el documento de liquidación y finiquito en el que se indica que 'El que suscribe, declara recibir de la empresa ALTRAD RODISOLA, S.A.U. la cantidad de 144'08 euros en concepto de saldo y finiquito que arroja la liquidación practicada por ambas partes, de mutuo acuerdo, al rescindirse la relación laboral en el día de hoy, quedando con el pago de dicha cantidad totalmente saldado y finiquitado, no teniendo nada más que pedir ni reclamar'.

(documentos nº 4, 13 y 14 de la parte demandada, confesión actor y testifical de Rosaura ).

El trabajador entendió perfectamente lo que firmaba.

(testifical de Rosaura ).

QUINTO.-La empresa dio de baja al trabajador en la TGSS en fecha 14.2.2017.

(documento nº 2 de la empresa demandada)

SEXTO.-La relación entre las partes se rige por el Convenio Colectivo Estatal del Sector de la Construcción.

SÉPTIMO.-El demandante no ostenta, ni ha ostentado en el año anterior al despido, la condición de Delegado de Personal, miembro del comité de Empresa o Delegado Sindical.

(hecho no controvertido).

OCTAVO.-Se ha celebrado la conciliación administrativa previa.

(documento adjunto con la demanda)'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Fabio , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda d'acomiadament, i deixa sense resoldre la pretensió de quantitat platejada, per estimar que existeix una indeguda acumulació d'accions, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per l'adversa.

La sentència desestima la demanda per haver declarat provat que el demandant va absentar-se de la feina, sense causa justificativa, entre els dies 7 i 14 de febrer de 2017, ambdós inclosos. El fet de les absències, excepte el moment inicial, no es qüestiona en el recurs, sinó la justificació d'aquestes. També s'impugna la decisió extintiva per motiu de forma, indicant que va ser una comunicació verbal, així com el caràcter no alliberador del document per l'actor de saldo i quitança, per manca de consentiment del demandant. També es proposa la revisió del salari mòdul de la indemnització que correspondria en cas d'estimar-se la demanda. S'aquieta, en canvi, el recurs a la decisió d'indeguda acumulació d'accions.

SEGON.El recurs de suplicació es presenta amb dos blocs de motius. En el primer, formulat per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la Jurisdicció Social , interessa la modificació dels fets provats.

Respecte a la revisió fàctica proposada, cal tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Aplicant la doctrina exposada, s'entra a valorar les modificacions, en els tres apartats que es proposen:

1.Del fet provat primer: s'interessa la modificació del salari que consta per el superior de 55.07 euros al dia, conseqüència de fer la mitjana entre les nòmines del darrer any, dividides per 365 dies, segons consten en els folis 88 a 99 de les actuacions.

Valorant la documentació proposada, resulta que en les darreres quatre nòmines (mesos de gener 2017; desembre, novembre i octubre, de 2018) es fa constar un salari de 1.773,89 euros, bruts amb inclusió de prorrata de pagues extres, que és el que fa constar la sentència en el fet provat primer (folis 88, 89, 90, 91). També és el salari de agost 2016, folis 93. És cert que consten rebuts de salaris amb quantitats superiors, com és setembre 2016, però no es pot tenir en compte aquest salari, ja que en el rebut consta el concepte extrasalarial de 'dietes' (foli 92), concepte que apareix també en les nòmines d'abril, maig i febrer 2016 (folis 96, 97 i 99). Tampoc es pot fer la mitjana del salari de juliol 2016, doncs inclou el concepte de 'regularización de convenio', que evidentment no és una quantitat periòdica, sinó puntual (foli 94). Finalment, la nòmina de juny és de un període de IT (foli 95).

S'ha de considerar doncs correcte i no producte de cap error judicial, el mòdul del salari que s'ha fet constar en el fet provat primer de la sentència, justament en base als mateixos folis que cita el recurs. Per tant es desestima la pretensió revisora.

2.Dels fets provats tercer i quart: respecte del tercer proposa eliminar del segon paràgraf la referència a què el demanant s'absentés del lloc de treball sense cap justificació, el dia 7.02.17, després de presentar-se a l'empresa amb l'alta mèdica. Del quart, que l'empresa remetés a l'actor una carta d'acomiadament disciplinari, motivada per les faltes d'assistència dels dies 7 al 14 de febrer de 2017, proposant que quedi íntegre només la referència a la signatura del document de liquidació, que va redactar l'empresa i del qual impugnarà jurídicament la vinculació, per manca de acord de voluntats i consentiment, afegint que en el document no consta haver ofert a l'actor la opció de que estigués present un representant dels treballadors, ni l'oferiment de cap quantitat en concepte de indemnització.

Basa la proposta en els documents que consten en els folis 84, 85 i 86, de les actuacions.

Del foli 86, es dedueix que l'empresa va redactar el rebut de 'finiquito' doncs es tracta evidentment d'un formulari, en el que es fa constar també que l'acomiadament és procedent, i que el treballador rep una quantia que és en concepte de part de la paga extra de juny 2017, sense que inclogui cap quantitat en concepte de indemnització.

El foli 84, és el rebut de la IT de 6 dies de febrer 2017. El foli 85 és la nòmina de 8 dies del mes de febrer de 2017, que el demandant no impugna.

Dit això, la modificació que es proposa, en referència a tals documents, no pot prosperar, doncs ni serà transcendent constatar les omissions que es volen ressaltar, ni es pot modificar un fet provat en base a la revisió de la prova testifical, que competeix únicament a la magistrada de instància, de manera que allò que resulta de la declaració de la responsable de RRHH de l'empresa, no pot ser modificat. També es desestima doncs el segons motiu del recurs.

3.Addició d'un nou fet provat cinquè, que indiqui que el treballador va remetre en data 2 de març de 2017, una burofax, amb el següent redactat: 'ruego confirmen mi despido verbal efectuado por ustedes en fecha 14 de febrero de 2017'. Que l'empresa va respondre mitjançant un altre burofax, de data 7 de març de 2017, amb el següent tenor literal: 'Le dirigimos la presente en respuesta al burofax de fecha 2 de marzo de 2017 en el que solicita confirmación de un supuesto de despido verbal de fecha 14 de febrero de 2107. Debemos negar expresamente la existencia de despido verbal, tal y como Usted conoce el motivo de la extinción de su relación laboral se halla debidamente documentado y firmado por Usted en su expediente laboral.'

Basa la proposta en els documents que consten en els folis 105 i 106 de les actuacions.

Certament, els folis que cita reflecteixen els burofax, la redacció dels quals es proposa incloure. Però no pot prosperar la modificació doncs no resultarà transcendent per a resoldre la qüestió de fons plantejada, doncs la sentència del jutjat social ha tingut en compte, com a element determinant del coneixement de l'actor de la carta d'acomiadament, el document número 1 de la demandada (foli 60), en el que consta la signatura de l'actor, i no s'impugna tal document, que la sentència dona per acreditat que va ser rebut pel demanant amb anterioritat a la signatura del 'finiquito', en el que consten les causes motivadores de l'acomiadament procedent, concretament, les faltes d'assistència al treball, en un total de sis dies, sense que el demandant hagués justificat l'absència.

Rebutjat el darrer motiu, queden sense modificar el conjunt de fets provats de la sentència.

TERCER. El segon bloc de motius del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , inclou TRES motius de infracció jurídica. El primer, denuncia la infracció dels articles 49.1.a) i 3.5 de l'Estatut dels Treballadors.

Nega el caràcter vinculat del document de saldo i quitis. S'ha d'acceptar l'error que es constata en l'argumentació de la sentència quan diu que el demandant va manifestar l'acord amb la 'indemnización percibida', ja que no va percebre cap indemnització sinó únicament una quantitat en concepte de part proporcional de paga extra de juny, per valor de 144,08 euros.

No obstant, aquesta petita incongruència, no vicia l'argumentació bàsica de la sentència, ja que en el document es reconeix el caràcter procedent de l'acomiadament, que per tant no genera dret a indemnització.

En conseqüència, no pot prosperar l'argument de la part relatiu al vici del consentiment del demandant quan signa el document de liquidació, tal com valora la sentència, doncs no s'han provat en cap cas que hi hagi vicis de la voluntat.

Cita la resolució impugnada la doctrina jurisprudencial que valora els requisits a tenir en compte per considerar que el 'finiquito' te valor alliberador, bàsicament quan consta el consentiment conscient sobre la cosa i la causa del contracte que constitueix el pacte amb l'empresa per a procedir a la extinció, de manera que quan la transacció es fa en termes clars i no s'adverteix cap vici de la voluntat, ha de desplegar els seus efectes, com a causa d'extinció del contracte, prevista en l' art. 49-1-a ET . D'altra manera, es podria considerar nul, tenien en compte la prohibició de disposar vàlidament dels mínims de dret necessari, tal com regula l' art. 3-1-c de l'E.T ., si s'adverteix que es tracta d'una renuncia viciada per la situació de desconeixement del treballador, o per estar sotmès a intimidació, o a frau per haver-li abonat una liquidació inferior a la que corresponia legalment, una renúncia de futur, etc.

Com diu la doctrina del TS, expressada en la sentència impugnada, s'ha d'aplicar la doctrina sobre el valor alliberador de la liquidació i quitis, tenint en compte no solament la redacció estricta del pacte sinó també valorant, en cada cas, la possible concurrència de vici del consentiment, i les circumstàncies singulars que hi concorren ( STS 18-01-2018 , r. 4029-2015; STS 19-04-2018 , r. 629-2016), que no és el cas.

Així, en el cas jutjat, el demandant tenia una antiguitat de 5.02.2008, un salari mensual brut, amb prorrata de pagues extres de 1.773,60 euros, i és acomiadat el dia 14-02-17, per causa disciplinària expressada en la carta referida en el fet provat segon, consistent en absència injustificada de sis dies. El treballador i l'empresa van pactar un document, en el que es reconeix la procedència i en el que, com hem dit, es fa constar que l'empresa li lliura 144,08 euros en concepte de liquidació (extra juny, valor net, amb retenció IRPF). La quantitat es correspon amb el que seria la liquidació correcta, ja que es tracta de salari net. En cas s'han al legat concrets vicis de la voluntat. Tot això condueix a que el pacte entre les parts, en el qual de forma explícita l'actor reconeix la procedència de l'acomiadament i accepta l'extinció del contracte acordada per la demandada, s'hagi de considerar vàlid i porti a confirmar la procedència de la decisió extintiva, ja que el treballador admet la decisió unilateral de l'empresa. Per tant, fent constar que l'acomiadament s'ha de considerar procedent, el recurs en aquest punt, s'ha de desestimar.

QUART.El cinquè motiu del recurs al lega la infracció dels articles 100 b i 102,1.b) del Conveni col lectiu de la indústria de la construcció i obres públiques de la província de Barcelona, sostenint que s'hauria de qualificar la absència de l'actor de falta greu i no molt greu.

En aquest punt s'ha de fer constar que el Conveni que s'al lega no seria aplicable, ja que la relació laboral pactada consta que era a l'àmbit de la província de Tarragona. Però més enllà d'això, tampoc podria prosperar, doncs es basa en què el demandant va faltar al treball injustificadament dos dies, quan de la lectura de la sentència es dedueix que va faltar del dia 7 al 14 de febrer (certament la redacció del fet provat tercer és confusa, falta la expressió 'entre'), però queda clara la interpretació en la fonamentació jurídica, i no s'ha provat, ni al legat pel mateix demandant que hagués treballat ni un sol dia en tals dates.

Per tant, no es pot acollir un defecte de redacció, que s'aclareix llegit la sentència, per arribar a una conclusió totalment incongruent amb el seu contingut, i amb el mateix relat de la demanda que ni al lega l'existència de treball en els sis dies hàbils que van des de l'alta mèdica fins a l'acomiadament, doncs el que ha oposat és únicament com a causa de justificació el fet de no haver estat cridat a incorporar-se.

La causa de justificació de les incombatudes absències, no s'ha acreditat per la part a qui corresponia, de manera que d'acord amb l' art. 54-2-a) de l'E.T ., s'ha de considerar causa d'acomiadament improcedent, tal com el demandant va admetre en el seu moment, arribant a l'acord de extinció del contracte, que es va acordar per la via de l' art. 49-1-a) ET . Tampoc pot prosperar per tant aquest motiu del recurs.

CINQUÈ.El darrer motiu del recurs, es refereix a l'aplicació de la doctrina gradualista, continguda en una àmplia jurisprudència, invocant la modulació de la falta que s'ha declarat provada. Aquest motiu tampoc pot prosperar, doncs l'objecte del litigi no és la qualificació de l'acomiadament com a procedent, improcedent o nul, ja que la causa de la extinció de contracte que s'ha acreditat, des del moment en que es signa el pacte extintiu, és el acord mutu (art. 49.1.a)). Així doncs la sentència no tenia d'entrar en la modulació de la falta qualificada molt greu per l'empresa, sinó que la extinció es considerava pactada, per acord de voluntats, sense apreciar vicis de la voluntat. D'acord amb el que s'ha exposat, el recurs ha de ser rebutjat i la sentència confirmada en tots els seus punts.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Fabio contra la sentència dictada pel Jutjat Social 2 dels de Tarragona, en data 12 de març de 2018 , en les actuacions número 216/2017, seguides pel citat demandant contra l'empresa ALTRAD RODISOLA, S.A., INOVYN ESPAÑA, S.L. i SOLVAY QUÍMICA, S.L., en reclamació per acomiadament, i confirmar i la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.