Sentencia Social Nº 6367/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2030/2006 de 27 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6367/2007

En el recurs de suplicació interposat per Braulio a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 8 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 260/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Mutual Cyclops, INSS,

Antecedentes

Primer. En data 6 d' abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Braulio , con DNI nº NUM000 contra CESPA INGENIERIA URBANA S.A., el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i MUTUA CYCLOPS, debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La acotra DON Braulio , presta servicios por cuenta y orden de la empresa demandada CESPA INGENIERIA URBANA S.A. (VALLS) el 15-4-1999, ostentando la categoría de Conductor , y percibiendo un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 1.463,84 Euros.

(Hecho no controvertido).

SEGUNDO.- La empresa demandada tiene concertadas las contingencias profesionales, con la Mutua CYCLOPS, estando al corriente en el abono de las cuotas.

(Hecho no cuestionado)

TERCERO.- El actor inició situación de Incapacidad Temporal el 6-10-2003, derivada de contingencias comunes, con el diagnóstico de trastorno de ansiedad.

(Expediente administrativo)

CUARTO.- Iniciado expediente en materia de determinación de contingencia, por resolución del INSS de 25-2-2005, se determinó que el proceso de I.T. iniciado por el demandante el 6-10-2003, deriva de enfermedad común.

(Expediente administrativo)

QUINTO.- Consta en autos Informe de la Inspección de Trabajo, que se tiene por reproducido.

SEXTO.- Por resolución del INSS de fecha 26-5-2005, se declaró al actor afecto de una Incapacidad Permanente Total derivada de enfermedad común, siendo diagnosticado de:

"Trastorno de pánico. Trastorno adaptativo mixto".

SÉPTIMO.- En la presente demanda solicita el Sr. Braulio que se declare que la situación de I.T. iniciada el 6-10-2003, deriva de accidente de trabajo.

OCTAVO.- La parte actora agotó la vía administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma CESPA INGENIERIA URBANA S.A i MUTUA CYCLOPS. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es declarés que el procés d'incapacitat temporal que va iniciar en data 6 d'octubre de 2.003 derivava de la contingència d'Accident de Treball, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius, el primer dedicat a revisar els fets declarats provats i el segon a la denuncia de la infracció de normes legals.

Cal dir que la sentència d'instància va desestimar la demanda en entendre que l'actora hauria d'haver acreditat que la seva malaltia provenia de la realització del seu treball i afirma que aquest fet no va ser provat, ni tan sols de forma indiciària, perquè no es va acreditar que existís cap tipus de conflicte laboral amb l'empresa o algun fet notori que incidís de forma substancial i exclusiva en la patologia que pateix. També fa esment a l'Informe de la Inspecció de Treball en el que no consta cap tipus de conflicte laboral i només acredita que l'actor va demanar a l'empresa que adeqüés el seu torn de treball a la seva patologia.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de la Llei de Procediment Laboral, el recurrent sol.licita la revisió del fet provat cinquè, en el sentit d'addicionar el paràgraf següent: "En el referido Informe se expone que por la empresa se manifiesta haber recibido el informe médico de la doctora Estefanía con las recomendaciones precisas, si bien se reconoce que ello no siempre es posible. Asimismo se concluye en el precitado informe de inspección de trabajo que a juicio del inspector, se debe determinar en función del dictamen de los especialistas en psicosociología y medicina del trabajo de su servicio de prevención, cuáles han de ser las características del puesto de trabajo que haya de ocupar D. Braulio para garantizar su salud una vez conocida su especial susceptibilidad en virtud del principio que rige en la Ley de prevención de riesgos laborales de adaptar el trabajo a la persona recogidos en el art. 15 de dicha Ley".

Es fonamenta en l'esmentat informe de la Inspecció de Treball i en l'informe del perit mèdic.

Pel que fa a la modificació que es sol.licita, cal reiterar una vegada més que el present recurs de Suplicació no té la naturalesa de l'apel.lació ni de segona instància, -Sentències del Tribunal Constitucional 18/1993, 294/1993 i 93/1997-sinó que és de naturalesa extraordinària, gairabé cassassional, en el qual el Tribunal "ad quem" no pot valorar "ex novo" tota la prova practicada a les actuacions. Naturalesa que es basa en l' article 191 de la Llei d Procediment Laboral , la regulació del qual evidencia que per al legislador és el jutge d'instància, que és el que té un coneixement directe de l'assumpte, a qui correspon apreciar els elements de convicció, concepte més ampli que el de mitjans de prova, en incloure també la conducta de les parts en el judici, per establir la veritat processal intentant que s'apropi al màxim a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 d'octubre de 1994), la prova practicada a les actuacions d'acord amb les àmplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral .

I aquesta atribució de la competència per valorar la prova del Magistrat "a quo" és precisament la que determina que el Tribunal Superior s'ha de limitar, normalment, a efectuar només un control de la legalitat de la sentència, i tant sols excepcionalment pugui revisar les seves conclusions de fet, precisament quan d'algun document o prova pericial invocada pel recurrent es posi de manifest, de manera inqüestionable, l'errada del Jutge "a quo", refusant-se tota possibilitat de revisió de la prova dels testimonis i de la confessió judicial, així com dels possibles arguments i les interpretacions més o menys lògiques del recurrent valorant la prova realitzada (en aquest sentit, cal fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de dates 17 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990), fins el punt que s'hagi dit que la certesa de l'error exclou tota situació dubtosa, de manera que si la part recurrent no al.lega un medi idoni per la revisió i no acredita molt clarament l'errada en la valoració de la prova per part del Jutge, ens trobarem davant d'un intent interessat i inútil de substituir el criteri judicial objectiu pel subjectiu de la pròpia part.

Doncs bé, aplicant l'anterior doctrina a les modificacions sol.licitades, és evident que el motiu ha de ser desestimat perquè: 1) En l'esmentat fet el jutge es remet a la totalitat de l'informe de la Inspecció de Treball, que és té per reproduït. 2) No existeix cap error en l'apreciació de la prova per part del magistrat i 3) El que es vol afegir no té cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència, tal com posteriorment es raonarà.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 115.2 e) i 3 de la Llei General de la Seguretat Social , així com la doctrina del Tribunal Suprem en relació amb les malalties sorgides durant el temps i en el lloc de treball ( STS 27.12.95, 22.3.85, 25.9.86 i 27.10.92 ) i al.lega, en síntesi, que en el present supòsit ha estat l'entorn de treball, hostil i incòmode. el que ha ocasionat el quadre depressiu del treballador, i que resulta clar i evident que existeix un nexe causal entre la situació laboral i el síndrome psíquic que pateix que fou degut a la sobrecàrrega de treball que patia el treballador, el que li va determinar la situació d'incapacitat temporal iniciada el dia 6 d'octubre de 2.003. Es fonamenta en els diversos informes mèdics que consten a les actuacions.

El nº 1 de l'article 115 de la de la Llei General de la Seguretat Social , estableix que "se entiende por accidente de trabajo toda lesión corporal que el trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute por cuenta ajena. I l'apartat e) del nº 2 del mateix article disposa que tindran la consideració d'accident de treball, "las enfermedades no incluidas en el artículo siguiente, que contraiga el trabajador con motivo de la realización de su trabajo, siempre que se pruebe que la enfermedad tuvo por causa exclusiva la ejecución del mismo".

Tal com correctament afirma el magistrat d'instància, aquests tipus de malaltia, que segons estableix la llei tindran la consideració d'accident de treball, a diferència del que succeeix quan es produeix un autèntic accident -és a dir, un succés que ocasiona unes lesions i que es produeix de manera sobtada i imprevista-, i que quan passa en el temps i lloc de treball gaudeix de la presumpció de que es tracta d'un accident de treball, segons estableix l'apartat 3 del mateix article, aquest tipus de malalties, doncs, no gaudeixin d'aquesta presumpció, ans ben al contrari, l'apartat e) que les regula estableix que es consideraran accidents de treball "sempre que es provi que la malaltia va tenir la seva causa exclusivament en l'execució del treball".

Així doncs, és requisit imprescindible que quan un treballador reclama que una malaltia tingui la consideració d'accident de treball -menys en el supòsit regulat a l'article següent, que fa referència a les malalties professionals- que acrediti de manera clara i fefaent que aquesta malaltia ha aparegut motivada per l'execució del treball i que aquesta ha estat l'única causa de la seva aparició. I, a més, és al treballador a qui li correspon acreditar aquests fets.

Com assenyala la Sentència de la Sala Social del País Basc, de data 25 d'abril de 2.006, en un supòsit semblant al present, en que també es discutia si una depressió es podia incloure en aquest apartat, "las enfermedades mentales -que no aparecen recogidas en el catálogo de enfermedades profesionales- pueden ser calificadas como accidente de trabajo siempre que concurran esos dos requisitos. En cuanto al primero, la aparición de las dolencias no debe estar necesariamente vinculada a una concreta actuación del trabajador en el desempeño de su actividad profesional, siendo suficiente, como aclara la sentencia de 18 de enero de 2005, con que hayan sido provocadas por ésta. Por lo que respecta al segundo, si bien el trabajo debe ser causa exclusiva determinante, como tal se califican no sólo las causas físicas o externas, sino también las emotivas, siendo circunstancias relevantes para evidenciar la existencia de un nexo de causalidad exclusivo entre el trabajo y la patología, entre otras, la ausencia previa de manifestaciones clínicas de la enfermedad mental extrañas al trabajo y la inexistencia de otras posibles causas ajenas al mismo que puedan actuar como elemento detonante de su aparición. No obstante, conviene aclarar, como dijo esta Sala en su sentencia de 2 de noviembre de 2005, que el mero dato de que una enfermedad mental se revele exteriormente como reactiva a la situación de la actividad laboral no le dota, sin más, de la característica jurídica de accidente de trabajo, en tanto en cuanto no se demuestre la efectiva influencia del desarrollo de aquella en la aparición de la patología de referencia pues, aun en tal supuesto, el trastorno psíquico puede surgir por causas distintas de la actividad laboral objetivamente considerada y a consecuencia de la vivencia negativa por parte del trabajador de una situación laboral que, en condiciones normales, no tendría porque ocasionar sintomatología alguna, y que si lo hace es tan sólo por factores internos, como el modo de ser del trabajador, la forma de relacionarse con otras personas o las características de su personalidad. En tal caso, no se puede apreciar que la dolencia psíquica haya sido provocada por el trabajo, a pesar de la falta de antecedentes clínicos, si no concurre ningún agente estimulante externo que lo explique de manera suficiente"

Doncs bé, aplicant aquests criteris, que la Sala assumeix plenament, al present supòsit, el motiu ha de ser desestimat, perquè com afirma el jutge d'instància, el recurrent no ha acreditat de cap manera que la malaltia que pateix, i que ja està cronificada, atès que en data 25.2.2005, l'INSS li va reconèixer la situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió, tingués la seva causa exclusiva en la realització del seu treball.

En el relat fàctic de la sentència, que el propi treballador accepta, atès que únicament desitjava incloure una part de l'informe de la Inspecció de Treball, no consta cap fet que avali aquesta tesi. Només consta que el treballador va presentar denúncia a la Inspecció de Treball perquè aquesta requerís a l'empresa perquè adeqüés el seu torn de treball a la seva patologia. No hi ha constància de cap tipus de conflictivitat laboral, tal com correctament afirma el jutge d'instància, ni cap altra prova que acrediti que la depressió que pateix l'actor tingués la seva causa exclusiva en el seu treball. La sentència no ha infringit per tant, els articles citats pel recurrent.

QUART.- Tampoc ha estat infringida la jurisprudència del Tribunal Suprem citada pel recurrent. En efecte, les tres sentències citades de dates 22.3.1985, 25.9.1986, 27.12.1995, es refereixen a supòsits molt diferents a present, atès que es tracta en tots tres casos de litigis en que el treballador havia patit un infart en el lloc i temps de treball i aquesta malaltia havia estat considerada com accident de treball. Res té a veure doncs, amb un cas com el present en que del que es tracta és de valorar una malaltia totalment diferent, que no es produeix de forma sobtada en el temps i lloc de treball, sinó que té una manifestació lenta i progressiva en el temps.

Pel que fa a la sentència de data 27.10.1992 tampoc té res a veure amb el present plet, ja que es refereix a la mort d'un treballador, que es va produir en el lloc de treball a conseqüència d'un petit cop que va rebre, però que en realitat es devia a un procés anterior que patia de paraparesia crònica, és a dir, es tractava d'un supòsit que s'hauria d'incloure en l'apartat f) de l'article 115.2 de la LGSS i no en el seu apartat e), que és el que aquí s'està examinant.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Braulio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tarragona, en data 8 de novembre de 2.005, que va recaure en les Actuacions 260/2005 , en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra MUTUAL CYCLOPS, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i CESPA INGENIERIA URBANA, S.A.. en reclamació per determinació de contingència i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.