Sentencia Social Nº 6382/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3697/2006 de 28 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 28 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6382/2007

En el recurs de suplicació interposat per -FREMAP- a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 10 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 360/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social),

Sodexho España, S.A., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Rodrigo i Elena , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT .

Antecedentes

Primer. En data 20 de maig de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'octubre de 2005, que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda formulada por D. Rodrigo y Dña. Elena contra la MUTUA FREMAP, el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ¡a TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la empresa SODEXHO ESPAÑA SA., declaro que el fallecimiénto de Dña. Lidia fue debido a accidente de trabajo "in itinere", y reconozco a los demandantes el derecho a percibir las prestaciones de muerte y supervivencia causadas por la misma, como derivadas de accidente de trabajo sobre la base reguladora anual de 19.202'76 ?, con efectos desde el 22-6-04 y hasta que exista causa legal de extinción, más revalorizaciones y mejoras legales, en concreto las prestaciones de viudedad (en cuantía equivalente al 52% de la base reguladora), indemnización a tanto alzado (equivalente a seis mensualidades de la misma base) y auxilio de defunción (en cuantía de 30'05 ?), a favor del primero, y la de orfandad (en cuantía equivalente al 20% de la misma base) e indemnización a tanto alzado (equivalente a una mensualidad de la misma base), a favor de la segunda, y condeno a los demandados a estar y para por esta declaración y reconocimiento, con todas las consecuencias legales inherentes, y a la referida Mutua, además, a hacer efectivo su pago, lo que implica hacer la compensación corréspondiente a favor del INSS de las cantidades ya satisfechas por éste a los demanantes por las prestaciones inicialmente reconocidas como derivadas de enfermedad común " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°) D. Rodrigo había contraído matrimonio con Dña. Lidia el 16-6-80, de cuya unión nació una única hija, Dña. Elena , el 3-1-84.

2°) Dña. Lidia prestaba servicios para la empresa SODEXHO ESPAÑA S.A., dedicada a la actividad de hostelerla y con centro de trabajo en la localidad de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona), desde el 14-10-93, con la categoría profesional de oficial de 2a y desempeñando funciones de responsable de servicios generales. Su horario de trabajo era desde las 9 a las 18 horas, con descanso para comer.

3°) En la tarde del día 21-2-05 solicitó a là empresa autorización para ausentarse del trabajo con la' finalidad de asistir a uña visita médica previamente concertada. El permiso le fue concedido, y por tal motivo se desplazó en su motocicleta (medio de transporte que utilizaba habitualmente para acudir al trabajo) hacia la consulta. Cuando circulaba con tal propósito por la Zona Franca de Barcelona sobre las 16'45 h. sufrió un accidente de tráfico al colisionar cori un camión, a consecuencia del cual falleció.

4°) Por el referido accidente se siguieron diligencias en el Juzgado de instrucción n° 11 de los de Barcelona, juicio de faltas núm. 528/2005, que dictó sentencia el 14-6-05 dedarando, sin apreciar ninguna conducta temeraria, la concurrencia de culpas por parte del conductor del camión de la propia fallecida, atribuyendo la responsabilidad del accidente a ambos en el 50%.

5°) Los demandantes solicitaron el 17-9-04 a la MUTUA FREMAP las prestaciones por muerte y supervivencia, derivadas de accidente de trabajo; a consecuencia del fallecimiento de su esposa y madre, respectivamente, que fueron denegadas por acuerdo de la referida Mutua de 5-10-04, al considerar ésta que la Contingencia no podía considerarse accidente de trabajo 'fin itínere".

6°) Ante tal denegación los demandantes, por una parte, interpusieron ;eclamación previa frente a la misma el 18-1-05 ante el INSS y la TGSS, que fue desestimada por resolución de ¡a Entidad Gestora de 11-4-05, y, por otra, presentaron 1 el 18-2-05 ante la propia Entidad Gestora de las prestaoiones de muerte y supervivencia, derivadas de enfermedad común, que les fueron reconocidas por resoluciones de 21-2-05, la de auxilio de defunción, y de 1-3-05, las de viudedad y orfandad éstas sobre la base reguladora mensual de 1 .245'50 ? y porcentaje del 52% la primera y 20% la segunda, con efectos desde el 22-6-04.

7º) Frente a dichas resoluciones volvieron a interponer los demandantes reclamación previa ante el INSS y la TGSS, el 6--4-05, siendo desestimada por dos nuevas resoluciones de 11-4-05.

8°) Durante el periodo comprendido entre el 2-6-04 y el 31-8-05 el INSS abonó a los. demandantes las siguientes cantidades: 10.673'41 ? en concepto de pensión de

viudedad, 4.105'15 ? en concepto de pensión de orfandad' 30'05 ? en concepto de auxilio de defunción.

9°) La base reguladora anual de las prestaciones objeto del procedimiento, derivadas de accidente de trabajo, es de19.202'76 ?.

10º) La empresa SODEXHO ESPAÑA S.A. tenía concertado en el momento del accidente sufrido por Dña. Lidia convenio de asociación on la MUTUA FREMAP para la cobertura de las contingencias derivadas de accidente de Lrabajo y se encontraba al corriente del pago de las cuotas.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda presentada per declaració de contingència de les pensions de viduïtat i orfenesa, presenta recurs la Mútua d'accidents de treball, que ha estat impugnat per la part actora. Com a primer motiu del recurs, per la via de l'article 191 a) de la Llei de procediment laboral, Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 d'abril , interessa la part recurrent la nul litat de la sentència dictada basant-se únicament en la absència de constància en els fets provats del lloc on es trobava la consulta privada, element que indica la recurrent era imprescindible per a resoldre. No pot acollir aquesta Sala la pretensió del recurrent ja que ni s'al lega la norma o garantia processal infringida suposadament causant de la indefensió, ni podria acollir-se una implícita al legació de incongruència de la resolució, atès que es descriu de forma clara el lloc de producció de l'accident, el domicili de la causant i el del centre de treball, de forma que es dedueixen del relat fàctic (fet provat tercer) de forma clara tots els elements necessaris per a valorar jurídicament el cas i qualificar la contingència.

SEGON. El segon motiu del recurs el basa el recurrent en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de rites i es denúncia pels recorrent la infracció dels articles 115.2 a) de la LGSS i la doctrina dels tribunals respecte a la interpretació del accident de treball "in itinere". Argumenta la Mútua en favor de la seva pretensió que l'accident va ocórrer quan la treballadora es dirigia a un centre mèdic, en horari laboral i no al seu propi domicili, per la quan cosa entén que no concorre el criteri jurisprudencial que interpreta el requisit "d'anar o tornar del lloc de treball".

Dels fets provats, incontrovertits, es dedueix que la causant que sobre en la tarda del dia 21 de febrer de 2005, va sol licitar autorització a l'empresa per absentar-se del seu treball amb la finalitat d'assistir a una visita mèdica prèviament concertada. Que li va ser concedit el permís i amb tal motiu es va desplaçar amb la motocicleta, mitjà de transport que utilitzava habitualment per acudir al treball, a la consulta. Que en arribar a la Zona Franca de Barcelona, a les 16,45 hores, va xocar amb un camió i a conseqüència de l'accident va morir la treballadora. El centre de treball de l'empresa estava ubicat a Santa Coloma de Cervelló i el domicili de la accidentada al c/ Lleida de Barcelona. L'horari de treball era de 9 a 18 hores.

El jutge de instància ha valorat que s'ha de considerar accident de treball "in itinere", el de la causant, en base a entendre que el desplaçament a la consulta mèdica era equivalent a la "tornada" del treball doncs no era previsible que després d'aquesta tingués temps material de tornar a la feina. Interpreta que es possible establir la connexió entre l'accident i el treball, necessària per entendre que es tracta de un accident laboral, ja que l'accident de trànsit va ocórrer quan

havia sortit la interessada, abans de hora de la feina, amb la corresponent autorització, per assistir a una consulta mèdica.

TERCER. La doctrina del TS en interpretació de la pressumpció del precepte que es cita, art. 115-2-a) de la LGSS , resumida en la sentència de 19 de gener de 2005 (RJ 2.0052534 ), indica que:

"La idea básica que subyace en la construcción jurisprudencial del accidente in itinere es que solo puede calificarse como tal aquel que se produce porque el desplazamiento viene impuesto por la obligación de acudir al trabajo. Por tal razón, la noción de accidente "in itinere" se construye a partir de dos términos (el lugar de trabajo y el domicilio del trabajador) y de la conexión entre ellos a través del trayecto (s. de 29-9-97, rec. 2685/96 EDJ 1997/6428 ). No es suficiente pues, como entendió la sentencia referencial, con que el accidente se produzca al ír o venir del trabajo. Se precisa, además, esa conexión causal entre domicilio y trabajo o, dicho en otros términos, entre el punto de partida y el de llegada, que si bien no es exigida expresamente por el legislador, es lógica, como señala la sentencia de 17-12-97 (rec. 923/97 EDJ 1997/21295 ), en atención a que la consideración legal, como accidente de trabajo, del ocurrido " in itinere", y, por lo tanto, fuera del centro de trabajo -con fundamento, quizá, en la doctrina del riesgo social- debe tener como causa, el trabajo asegurado, de modo que, todo siniestro que no obedezca a esta causa podrá ser calificado de accidente de tráfico- objeto, también de seguro obligatorio, en la esfera civil, en la que rige, igualmente, el precepto de responsabilidad objetiva- o de otra naturaleza, pero no de accidente de trabajo.- En consecuencia con esa idea, la reiterada y constante jurisprudencia de esta Sala, exige para clasificar un accidente como laboral in itinere, la simultanea concurrencia de las siguientes circunstancias: a) que la finalidad principal y directa del viaje este determinada por el trabajo (elemento teleológico); b) que se produzca en el trayecto habitual y normal que debe recorrerse desde el domicilio al lugar de trabajo o viceversa (elemento geográfico) c) que el accidente se produzca dentro del tiempo prudencial que normalmente se invierte en el trayecto (elemento cronológico); o, lo que es igual, que el recorrido no se vea alterado por desviaciones o alteraciones temporales que no sean normales y obedezcan a motivos de interés particular de tal índole que rompan el nexo causal con la ida o la vuelta del trabajo; d) que el trayecto se realice con medio normal de transporte (elemento de idoneidad del medio)."

Aplicant la exposada doctrina al cas concret, s'ha de confirmar la interpretació del jutge de instància, ja que la treballadora és indiscutible que va tenir l'accident de trànsit en sortir del treball, recorrent un trajecte i amb el mitjà de transport habitual (de Sta. Coloma de Cervelló a Barcelona, amb motocicleta). La circumstància de tractar-se de horari de treball, en haver estat autoritzada per sortir abans de finalitzar la jornada per anar al metge, en visita concertada, destinació que substituïa la habitual del domicili, no pot donar lloc a trencar el nexe causal, ja que com ha valorat en altres ocasions aquesta Sala, la causalitat no es trenca quan la conducta del treballador en el seu desplaçament respon a patrons usuals de convivència o comportament comú de les gents. En aquest sentit el supòsit de fet és similar als que es valoren en altres sentències dictades en casos similars en que l'accident es produeix en un trajecte distint al del domicili habitual per causes especials que responen a un patró de comportament normal, dins de la finalitat de desplaçar-se per anar o tornar de la feina, amb els mitjans i recorreguts que realitza habitualment el treballador (STSJC de 20-01-05, rec. 202/2004 (anar a un bar amb un company de feina a pocs metres del centre de treball); STSJC de 17-05-2005, rec. 6571-04 (passar pel domicili del fill abans del seu propi); TSJCast. La Manxa 22-04-2005, rec. 1690- 2003; (acompanyar a l'esposa a urgències amb permís de sortida de l'empresa); TSJCast. Valladolid de 16-11-1992, rec. 1607- 1992 (sortir amb autorització de l'empresa a fer els tràmits del DNI) .

QUART. Com a tercer motiu del recurs al lega la infracció del article 115-4-b) del TR LGSS, aprovat per RD Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , indicant que la imprudència temerària acreditada en la conducta de la causant ha de conduir a deixar sense efecte la relació de causalitat amb la relació laboral.

Aquesta pretensió no pot ser tampoc acollida per la Sala ja que no guarda relació amb els fets que es declaren provats. Així, consta en el fet quart, que es van seguir diligències i que es va dictar sentència en judici de faltes, en el jutjat de instrucció 11 dels de Barcelona, en data 14-06-05, sense apreciar cap conducta temerària, i si la concurrència de culpes al 50%, entre al conductor del camió i la accidentada. Per aquest motiu es va rebutjar també pel jutge de instància la causa d'oposició de la Mútua demandada.

S'ha de recordar la doctrina d'aquesta Sala dictada en la matèria exposada, que es recull, entre d'altres, en les sentències de 26 de gener de 2006, rec. 732-06, i la de 13-10-2005, rec. 9000-2004, aquesta darrera indicant que s'ha de interpretar aquesta norma molt restrictivament, "al ir aparejada a la protección del trabajador -si hubiera causado una incapacidad permanente- o a la de sus causahabientes -en caso como el actual de muerte-, por lo que para que una determinada actuación se tome como imprudencia temeraria a efectos de excluir la cobertura del riesgo de accidentes de trabajo es necesario que se trate de una imprudencia de tal gravedad que notoriamente revele la ausencia de la más elemental precaución, sometiéndose el trabajador de forma inmotivada, caprichosa y consciente a un peligro cierto, tal como señaló la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 1.998".

Així es pot concloure, seguint la doctrina exposada, que la simple imprudència no impedeix qualificar un accident com de treball, i ja que no s'ha apreciat imprudència temerària de la treballadora accidentada en el cas que ens ocupa, ha de ser també rebutjat aquest motiu del recurs.

CINQUÈ. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs i la confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, amb imposició de costes processals a la part recurrent, que haurà d'abonar en concepte d'honoraris de la part impugnant del recurs la quantitat de 300 euros, atès l' article 233.1 de la LPL. Conforme a l'article 202.1 i 4 de la LPL , s'ha d'acordar la pèrdua del dipòsit necessari i de la consignació de la quantitat objecte de la condemna, quantitats a les que es donarà la destinació legal.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per MÚTUA FREMAP en el procediment seguit a instància de Elena i Rodrigo contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA FREMAP i SODEXHO ESPAÑA, S.A. en reclamació per contingència de les pensions de viduïtat i orfenesa, i confirmem la sentència dictada en data 10 d'octubre de 2005, dictada pel Jutjat Social 12 dels de Barcelona, en el procediment núm. 360-05 , que estimava la demanda.

Condemnem a les costes del recurs a la part recurrent, que haurà d'abonar 300 euros en concepte d'honoraris de lletrat a la part actora impugnant del recurs.

Acordem la pèrdua del dipòsit per recórrer, quantitat a les que es donarà la destinació legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.