Sentencia Social Nº 6437/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3661/2012 de 02 de Octubre de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 d'octubre de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6437/2012

En el recurs de suplicació interposat per Ayuntamiento de Reus a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 19 de març de 2012 dictada en el procediment núm. 1136/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Paloma , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer.En data 29 de novembre de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de març de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por Dª Paloma contra el AYUNTAMIENTO DE REUS, DEBO DECLARAR Y DECLARO improcedente el despido producido y DEBO CONDENAR Y CONDENO al Ayuntamiento demandado a que readmita al trabajador en su puesto en las mismas condiciones que regían con anterioridad a su despido o, a su elección, a abonar al actor una indemnización de 14.726'58 euros, así como a que en ambos casos le abone los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido hasta la notificación de esta sentencia. La opción deberá ejercitarse mediante escrito o comparecencia ante la Secretaría del Juzgado dentro de los cinco días siguientes a la notificación de esta sentencia, con advertencia de que en caso de no ejercitar opción alguna se considerará que se opta por la readmisión'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora Dª Paloma , provista de DNI nº NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta del Ayuntamiento demandado desde el día 21.12.2004, con categoría profesional de 'auxiliar técnic de comeses especials' (grupo C, subgrupo C2, nivel XII, grupo de cotización 7) y salario mensual promediado de 1.419'43 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

(hechos no controvertidos en cuanto a la categoría y salario, en relación a la antigüedad documento nº 5 a 15 de la parte actora y documentos nº 5 a 15 de la demandada).

SEGUNDO.- La parte actora ha celebrado sucesivos contratos de trabajo con el Ayuntamiento de Reus que obran como documentos del 5 al 15 del ramo de la parte demandada, que se dan por reproducidos y ciertos, y documentos nº 5 a 15 de la parte actora.

La actora trabajó para el Ayuntamiento de Reus del 21.12.2004 hasta el 20.6.2005 como auxiliar administrativa con un contrato por obra o servicio en un plan de ocupación de la Generalitat de Catalunya expediente 04-Y-0504/15, otro contrato de 22.12.2005 hasta el 21.6.2006 como auxiliar técnica de servicios especiales con un contrato de obra o servicio en un plan de ocupación de la Generalitat de Catalunya nº de expediente NUM002 , otro contrato de 9.8.2006 hasta el 8.2.2007 en un plan de ocupación expediente NUM001 .

Otro contrato de 16.4.2007 hasta el 31.5.2007 como auxiliar técnica de servicios especiales con un contrato eventual, desde el 1.6.2007 hasta el 15.10.2007 con un contrato eventual. Desde el 16.10.2007 hasta el 31.12.2007 con un contrato de obra o servicio. Desde el 1.1.2008 hasta el 31.3.2008 como auxiliar técnica de servicios especiales con un contrato eventual.

Desde el 1.4.2008 hasta el 30.4.2008 con un contrato de obra o servicio como conserje.

En estos contratos la actividad real de la trabajadora era la introducción de datos en el departamento del padrón.

Desde el 22.12.2008 hasta el 21.6.2009 se le hace un nuevo contrato por obra o servicio determinado en un plan de ocupación de la Generalitat de Catalunya nº expediente NUM003 , cuyo objeto era la implantación del DNI electrónico, siendo en realidad la actividad real atención al público en el padrón de habitantes.

Desde el 1.7.2009 hasta el 31.12.2009 se le hace un nuevo contrato por obra o servicio determinado en un plan de ocupación de la Generalitat de Catalunya nº expediente NUM004 , cuyo objeto era la implantación del DNI electrónico, siendo en realidad la actividad real atención al público en el padrón de habitantes.

El último contrato es de 1.1.2010 hasta el 31.10.2011, contrato de obra o servicio dentro del proyecto 'Implantación del DNI electrónico en la tramitación telemática con el ciudadano', siendo en realidad la actividad real atención al público en el padrón de habitantes.

TERCERO.- La parte actora recibió el 14 de octubre de 2011 comunicación escrita, por la que la parte demandada ponía en su conocimiento que, con efectos del 31 de octubre de 2011, 'finalizaba el contrato de trabajo que nos une quedando por tanto rescindida a todos los efectos su relación laboral con la empresa'.

Se da por reproducido el documento nº 1 del ramo de la parte actora.

CUARTO.- La actora prestabas sus servicios en la oficina de atención al ciudadano y uno de los cometidos que desempeña esta oficina, entre otros, es el empadronamiento, por lo que uno de los servicios que prestaba la actora era empadronar.

(testifical Antonieta , documento nº 18 y 19 de la parte actora y nº 1 del ramo de la demandada y fichero excel con los movimientos de población por años)

QUINTO.- El AYUNTAMIENTO DE REUS decidió consolidar 4 plazas de auxiliar técnico de servicios especiales, y por Decreto 1288 de 27 de abril de 2010 aprobó la oferta pública de ocupación publicada en el BOPT num. 113, de 18 de mayo de 2010, y en el DOGC núm. 5631, de 18 de mayo de 2010.

La convocatoria se publicó en el BOPT num 81 de fecha 7 de abril de 2011 y en el BOE núm.123 de 3 de junio.

Las pruebas empezaron el día 7 de septiembre y duraron hasta el 19 de octubre de 2011. La actora no superó el proceso selectivo y el día 11 de octubre quedó eliminada en el segundo ejercicio.

Los candidatos aprobados empezaron a trabajar el día 1 de noviembre de 2011.

(Documento nº 18 de la parte actora y nº 1 del ramo de la demandada)

SEXTO.-Se da por reproducida y cierta la vida laboral de la actora que obra como documento nº 16 del ramo actor.

SÉPTIMO.- El demandante no ha ostentado en el último año la condición de representante legal o sindical de los trabajadores (hecho no controvertido).

OCTAVO.- Se agotó la reclamación administrativa previa.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència d'instància, que estimà la demanda formulada per la treballadora declarant improcedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals corresponents, ha interposat recurs de Suplicació l'Ajuntament demandant.

SEGON.Abans d'entrar a l'examen del primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , en el que el recurrent impugna el relat fàctic de la sentència, cal dir que aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte els anteriors requisits, s'entrarà seguidament a l'examen de les modificacions que es demanen.

Concretament, la demandada sol.licita la modificació del fet provat primer, en el sentit de que es suprimeixi l'antiguitat que hi figura i es substitueixi per la del dia 22.12.2008. Fonamenta la revisió en diversos arguments relatius a que hi va haver un espai de temps important entre l'acabament del contracte de 30.4.2008 i el nou contracte de 21.12.2008, per la qual cosa s'ha de comptar l'antiguitat a partit d'aquest últim contracte, sense que sigui d'aplicació la doctrina del Tribunal Suprem en relació amb la unitat del vincle contractual.

És evident que una modificació de fets provats no es pot fonamentar en raonaments jurídics i sense que s'observi cap error en la valoració de la prova per part de la jutgessa d'instància, perquè l'actora va subscriure el primer contracte temporal amb el demandant el dia 21.12.2004, tal com consta en la relació de tots els contractes subscrits entre les parts i que consta en el fet provat segon. I això amb independència de que la conclusió a la que ha arribat la magistrada respecte a computar l'antiguitat des de la citada data es pugui compartir o no per la Sala, qüestió que s'ha de valorar jurídicament.

Així mateix es demana la modificació del fet provat segon, en el sentit de que es suprimeixin les expressions'En estos contratos la actividad real de la trabajadora era la introducción de datos en el departamento del padrón' y '... siendo en realidad la actividad real atención al público en el padrón de habitantes'. La supressió no es fonamenta en cap mitjà de prova i únicament s'argumenta que l'actora no va complir amb la càrrega d'acreditar el que manifestava en l'escrit de demanda i en tot cas la magistrada no cita els mitjans de prova en que es basa per tenir per provades les citades afirmacions.

Pocs raonaments calen per desestimar totalment la citada pretensió. En primer lloc perquè no es fonamenta en cap mitjà de prova idoni per pretendre la modificació de fets i, en segon lloc, perquè la magistrada d'instància fonamenta el relat fàctic de la sentència, tant en la prova documental com en la testifical, tal com afirma en el fonament de dret primer, per la qual cosa el que pretén el demandant és substituir la citada valoració per la seva subjectiva i parcial.

TERCER.En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei adjectiva laboral, l'empresa al.lega la infracció dels arts. 8.2 , 15 i 49.1 c) de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb els arts. 2 , 3 i 6 del RD 2720/1998, de 18 de desembre , així com la jurisprudència que els desenvolupa i argumenta, en síntesi, que els contractes temporals signats per l'actora van ser tots legals i emparats pels corresponents plans d'ocupació.

Del període de desembre 2004 a febrer de 2007, contractes d'obra o servei pels projectes 'Assessorament i acolliment als ciutadans', 'Atenció i mediació al ciutadà nouvingut. Pla pilot d'acollida tutelada' i 'Atenció integrada en xarxa'.

Del període abril 2007 a juny de 2009 contractes d'obra o servei amb la categoria d'auxiliar tècnica de comeses especials i 'Conserge', amb assignació de tasques de suport y relacionades amb el cens electoral i el padró municipal, el primer motivat per 'la convocatòria d'eleccions locals pel 27 de maig de 2007', el segon per 'les revisions del padró municipal, comprovacions de documentació diversa i sol.licituds de reagrupament familiar', el tercer per 'realització dels tràmits administratius necessaris per gestionar les baixes d'ofici, baixes per caducitat, renovacions patronals dels estrangers no comunitaris i treballs relacionats amb el Padró Municipal d'habitants i que serviran per a les properes Eleccions Generals del mes de març de 2008', el quart per 'necessitats operatives de la revisió del Cens Electoral i les consegüents d'atenció ciutadana per les consultes motivades per les eleccions generals del 9 de març de 2008' i el últim per 'Desmuntatge eleccions generals i arxiu documentació electoral' (1 mes) con conserge.

Pel període desembre 2008-desembre 2009 contractes d'obra o servei que corresponen a plans d'ocupació: projectes subvencionats per la Generalitat de Catalunya amb data de finalització prevista en el contracte. Els dos contractes per 'Implantació del DNI electrònic en la tramitació telemàtica amb el ciutadà'.

I, per últim, el propi Ajuntament va decidir continuar l'anterior projecte i va treure dins l'oferta pública per a 2010 quatre places d'auxiliar tècnic per comeses especials, procedint a contractar l'actora amb efectes d'1.1.2010 amb un contracte per obra o servei amb la mateixa causa que els anteriors, és a dir, 'Implantació del DNI electrònic en la tramitació telemàtica amb el ciutadà' (1 any, 5 mesos i 23 dies).

Argumenta el recurrent que es tracta de contractes de treball dotats d'autonomia i substantivitat pròpia, celebrats en el marc d'un determinat projecte públic i que tenien una prèvia subvenció que obligava l'Ajuntament a realitzar contractes d'obra o servei determinat amb la durada temporal i limitada en el temps i que no pagava l'Ajuntament, sinó l'organisme que els subvencionava, l'INEM, el SOC o la Unió Europea, per la qual cosa en cap cas existia cap tipus de frau en la contractació.

Així mateix argumenta que en tot cas entre el contracte que va finalitzar el 30.4.2008, en que prestava serveix com Conserge i l'inici del signat posteriorment, el 21 de desembre de 2.008 van passar gairebé 8 mesos, per la qual cosa en cap cas es pot parlar de que va existir una unitat en el vincle contractual del que parla el Tribunal Suprem, per la qual cosa, si s'entén que la relació laboral de l'actora s'ha de qualificar com indefinida, en tot cas s'hauria de fixar l'antiguitat en aquesta última data.

Plantejat així el motiu, la Sala haurà d'entrar a examinar, en primer lloc aquesta última al.legació, atès que en el cas que fos estimada ja no s'hauria d'entrar a examinar la legalitat dels contractes anteriors al signat el dia 21 de desembre de 2.008.

Cal dir que la sentència d'instància va estimar la demanda interposada per l'actora i li va reconèixer una antiguitat des del dia 21 de desembre de 2.004 (és a dir, des del dia en que les parts van signar el primer dels contractes temporals), malgrat que entre aquests hi havia unes interrupcions temporals molt més llargues que 20 dies, en entendre que -d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem- existia una unitat essencial del vincle laboral entre les parts ( STS de 8.3.2007 i 4.11.2009 ), tenint en compte, segons afirma la Magistrada'que del examen de la documental aportada por el Ayuntamiento no resulta que el primer vínculo contractual tuviera una causa de temporalidad definida que permita apreciar la existencia de dos vínculos diferenciados....'.

És doctrina consolidada de l'alt Tribunal, que l'antiguitat s'haurà de comptar des del primer contracte, en el supòsit que s'acrediti una vinculació essencial del contracte de treball, encara que les parts s'hagin subscrit multitud de contractes temporals i encara que entre aquests existeixin interrupcions de més de 20 dies. Així, en la sentència de data 8 de març de 2007 , citada per la magistrada d'instància, seguida per moltes altres, entre les quals podem citar la més recent de data 12.7.2010, en la que es recull la doctrina citada, s'assenyala el següent:

'Esta Sala unificó el criterio acerca del cómputo de la antigüedad a tener en cuenta para el cálculo de las indemnizaciones por despido improcedente de una manera clara a partir de laSentencia de 8 de marzo de 2007 (recurso 175/2006), sentencia que recogió antecedentes jurisprudenciales. Señalábamos en laSentencia de 17 diciembre de 2007 (rec. 199/2004) que ' esta doctrina, que establece, en definitiva, que en supuestos de sucesión de contratos temporales, si existe unidad esencial del vínculo laboral, se computa la totalidad de la contratación para el cálculo de la indemnización por despido improcedente, ha sido seguida por lasSentencias ya más recientes de 29 de septiembre de 1999 (rec. 4936/1998);15 de febrero de 2000 (rec. 2554/1999);15 de noviembre de 2000 (rec. 663/2000);18 de septiembre de 2001 (rec. 4007/2000);27 de julio de 2002 (rec. 2087/2001)19 de abril de 2005 (rec. 805/2004) y4 de julio de 2006 (rec. 1077/2005), y si bien en varias de estas resoluciones la Sala ha tenido en cuenta como plazo interruptivo máximo el de los veinte días previstos como plazo de caducidad para la acción de despido, también ha señalado que cabe el examen judicial de toda la serie contractual, sin atender con precisión aritmética a la duración de las interrupciones entre contratos sucesivos. Así, por ejemplo, se ha computado la totalidad de la contratación, a pesar de la existencia de una interrupción superior a 20 días, en los supuestos resueltos por lassentencias de 10 de abril de 1995 (rec. 546/1994) y10 de diciembre de 1999 (rec. 1496 /1999), con interrupción de 30 días, y de coincidencia con el período vacacional en el auto de 10 de abril de 2002 (rec. 3265/2001 ).

La doctrina establecida en esa serie establece el principio de la unidad esencial del contrato, cuando la reiteración de contratos temporales evidencien la existencia de unidad de contratación'.

Ara bé, aplicant la doctrina citada al cas que s'examina en la citada sentencia, es diu també que:

'Mas tal presunción de unidad de propósito en la contratación no puede deducirse en casos, como el presente en el que si bien existieron más de 20 contratos en el periodo de seis años, en cuatro ocasiones, al menos, los períodos de cese alcanzaron más de los tres meses e incluso cinco y seis meses, Además la actora percibió prestaciones por desempleo en los siguientes períodos: de 7 de mayo a 6 de julio de 2003; de 27 de julio al 17 de agosto de 2003; de 17 de junio a 25 de septiembre de 2004; de 21 de febrero de 2005 al 20 de junio de 2006; y de 20 de marzo de 2008 al 19 de septiembre de 2008. Mantener que en estos supuestos de largos períodos de inactividad, intercalados por prestaciones de desempleo, debe presumirse la existencia de unidad de contrato, cuando de los hechos lo que puede deducirse es precisamente lo contrario, implicaría la imposición de una carga injustificada al empleador por utilizar reiteradas veces los servicios del mismo trabajador'.

És a dir, que la doctrina del Tribunal Suprem és que en cas de contractes temporals, l'antiguitat a tenir en compte serà la del primer contracte, encara que entre alguns d'ells existeixi un període de temps superior als 20 dies, però que aquesta doctrina no és aplicable en casos en que hagi existit llargs períodes d'inactivitat, entenent com a tals els que passen dels tres mesos o més i en els quals, a més, el treballador ha cobrat les prestacions per desocupació.

Doncs bé, aplicant la doctrina citada al present litigi la Sala entén que s'ha d'estimar l'al.legació del recurrent en el sentit de que la unitat del vincle essencial del contracte es va trencar des del moment en que l'actora va finalitzar el seu contracte temporal d'un mes com a conserge (de l'1 al 30 d'abril de 2008) i no va signar un altre contracte temporal fins el dia 21 de desembre de 2008, perquè entre els dos contractes va haver-hi un període d'inactivitat de gairebé vuit mesos, en el qual la treballadora va cobrar les prestacions de desocupació, per la qual cosa, tenint en compte aquest llarg període en que la demandant no va prestar serveis per la recurrent, s'ha d'entendre que es va trencar la unitat del vincle laboral, perquè afirmar el contrari, en paraules del Tribunal Suprem, implicaria la imposició d'una càrrega injustificada a la ocupadora per utilitzar reiterades vegades els serveis del mateix treballador i l'obligaria a no contractar-lo de nou.

La conseqüència obligada del que s'ha argumentat, és que l'antiguitat de la treballadora s'ha de fixar en la data de 21 de desembre de 2008.

QUART.En el quart motiu del recurs, s'al.lega la infracció de l' art. 11.1 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'empleat públic, en relació amb l' art. 15 de l'ET i de la jurisprudència del Tribunal Suprem, sentència de 16.9.2009 i s'argumenta que en tot cas, si s'entén que l'actora era treballadora no fixa, el seu lloc de treball va ser cobert pel procés selectiu que es va convocar el 27.4.2010 i al qual l'actora es va presentar però no va ser aprovada, per la qual cosa l'extinció del seu contracte va ser totalment legal.

Censura jurídica que s'haurà d'estimar.

La magistrada d'instància afirma en la seva sentència que l'últim contracte signat per les parts era en realitat d'interinatge, atès que ja s'havia convocat un concurs per cobrir quatre places d'auxiliar tècnic de comeses especials, però afirma que les irregularitats que presenta no es poden considerar com mers incompliments formal i suposen veritables vicis que afecten a la seva essència, atès que incompleix el requisit essencial d'identificar amb precisió i claredat la vacant que s'està ocupant, per la qual cosa entén que la seva relació amb l'Ajuntament s'havia de qualificar com indefinida i l'extinció del contracte de la demandant s'ha de qualificar com acomiadament improcedent.

Aquest raonament no es comparteix per la Sala. Com s'ha dit abans, únicament es poden tenir en compte els tres últims contractes signats per la treballadora, és a dir des del dia 21.12.008 al 21.6.2009, de l'1.7.2009 a 31.12.2009 i de l'1.1.2010 a 31.10.211. Tots tres contractes van utilitzar la modalitat de contracte de treball per obra o servei que tenia per causa 'la implantació del nou D.N.I.', però en realitat, tal com consta en els fets provats, la demandant sempre ha treballat a l'oficina d'atenció al ciutadà i al Departament del padró, per la qual cosa s'ha de compartir que els citats contractes es van signar en frau de llei, perquè en tot cas, tal com afirma la magistrada d'instància, es tractava de tasques permanents de l'Ajuntament, ja que l'actora sempre va treballador a l'oficina d'atenció al ciutadà, dins del Departament del Padró municipal, per la qual cosa no es podia utilitzar la figura del contracte de treball per obra o servei.

També comparteix la Sala el raonament de que, en tot cas, com que es tractava d'una necessitat permanent del demandant, que no es podia cobrir amb la plantilla de l'Ajuntament, el que es comprova perquè el dia 27.4.2010 es va publicar un concurs d'oferta pública d'ocupació per cobrir 4 places d'Auxiliar Tècnic de comeses especials (que era la categoria que ostentava l'actora en aquests últims contractes) el que s'hagués hagut d'utilitzar és el contracte d'interinatge, que en realitat era l'adequat i, en conseqüència, en aquest s'hauria d'haver fet constar el lloc de treball que s'ocupava de forma interina, fins a la corresponent provisió del lloc de treball. La conseqüència del que s'ha relatat anteriorment és, tal com també afirma la magistrada d'instància, que la relació laboral entre les parts havia devingut indefinida.

CINQUÈ.La figura del treballador indefinit, no fix, de les Administracions Públiques, va sorgir com creació jurisprudencial per a donar resposta, precisament, a la situació dels contractes temporals en frau de llei subscrits per les Administracions Públiques, de forma que la conversió en contractes de durada indefinida, per aplicació de les reglesde l'art. 15 de l'Estatut dels Treballadors, va propiciar una doctrina que buscava adaptar la indefinició de la durada de la relació laboral amb les especials particularitats d'accés a l'ocupació pública i el respecte als mandats constitucionals. ( Sentències del Tribunal Suprem de data 20.1.1998 , citada per la de 16.9.2009 ).

Doncs bé, una vegada arribats a aquesta conclusió, el que no comparteix la Sala és el raonament de la magistrada a quo de que en tractar-se d'una relació de caràcter indefinit, aquesta no pugui finalitzar quan el lloc de treball sigui cobert mitjançant una oferta pública d'ocupació, atès que, pel contrari, el Tribunal Suprem ja ha posat de relleu que els treballadors que mantenen una relació laboral d'aquest tipus poden ser lícitament cessats quan la plaça que ocupen sigui coberta per l'oportú procediment reglat ( Sentència de data 29.1.2009 , citada per la de 16.9.2009 ).

Així mateix, ja la sentència del TS de data 27 de maig de 2.002 (R. 2591/2001 ) assenyalava que 'No puede producir preocupación jurídica equiparar la extinción de estos contratos con la de los interinos por vacante, porque la justificación de la existencia de unos y de otros responde a una misma causa y necesidad', afegint que on se situava la diferència de tractament legal entre l'interí per vacant i l'indefinit temporal, era durant la vigència i desenvolupament del contracte.

Així doncs, s'ha d'arribar a la conclusió de que l'Administració demandada va actuar amb tota correcció legal quan va decidir convocar un concurs d'oferta pública d'ocupació per cobrir 4 places d'auxiliar tècnic de comeses especials (que era la classificació professional de l'actora), en data 27.4.2010, a la qual aquesta es va presentar, però que no va superar, segons consta en el fet provat cinquè, per la qual cosa quan les persones que van aprovar el citat concurs van ocupar les citades places, és evident que el seu contracte va quedar extingit legalment.

En el mateix sentit s'ha pronunciat aquesta Sala en les Sentències de data 28.5.2007 (R. 455/2007 ) i 14.5.2010 (R. 3434/10 ), en un supòsit molt similar al present.

El motiu, doncs, s'ha d'estimar, el que comporta l'estimació del recurs i la revocació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per l'AJUNTAMENT DE REUS contra la Sentència dictada pel Jutjat Social únic de Reus, en data 19 de març de 2.012 , que va recaure en les Actuacions 1136/2011, en virtut de demanda presentada per Doña. Paloma contra l'esmentada empresa, en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, absolent a la recurrent de les pretensions de la demanda.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.