Sentencia Social Nº 6613/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 402/2006 de 21 de Septiembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 21 de setembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6613/2009

En el recurs de suplicació interposat per INMOBILIARIA CARLES III, S. A. a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 21 de setembre de 2006 dictada en

el procediment núm. 402/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part inss T, TGSS T, Natalia i Teodoro , LEGITIMOS HEREDEROS,HERENCIA YACENTE, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 8 de maig de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de setembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por la empresa INMOBILIARIA CARLES III, S.A., con NIF nº A-43027648, contra DÑA. Natalia , HERENCIA YACENTE O LEGÍTMOS HEREDEROS DE D. Teodoro , el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, se absuelve a las demandadas de los pedimentos de la parte actora".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El trabajador D. Teodoro , nacido el 14-9-1935, afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM000 , prestando de servicios en la empresa INMOBILIARIA CARLOS III, S.A., dedicada a la actividad de la construcción, ostentando la categoría de Oficial 1ª, sufrió un accidente de trabajo el 28-8- 1998, a resultas del cual falleció.

(expediente administrativo)

SEGUNDO.- El accidente de trabajo sufrido por D. Teodoro el 28-8-1998, se produjo de la siguiente forma: "Sobre las 8,15 horas aproximadamente, cuando el Sr. Teodoro retiraba un tope de la plataforma del andamio, cayó por la parte interior de éste, desde una altura aproximada de 5 m., falleciendo".

La plataforma del andamio disponía de barandillas en el lado exterior, pero no en el interior, que quedaba separado del edificio unos 60 cm.

El trabajador fallecido no llevaba cinturón de seguridad.

(Informe de la Inspección de Trabajo que obra en autos)

TERCERO.- Por resolución del INSS de 14-12-2005, se declara la responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, por el accidente de trabajo sufrido por D. Teodoro , procediendo el incremento del 40% de las prestaciones de Seguridad Social, con cargo a la empresa INMOBILIARIA CARLOS III, S.A.

(expediente administrativo)

CUARTO.- La empresa INMOBILIARIA CARLOS III, S.A., tenía cubiertas las contingencias profesionales con la MUTUA FIMAC, estando al corriendo de las cotizaciones.

(hecho no cuestionado)

QUINTO.- La Inspección de Trabajo y Seguridad Social levantó acta de infracción, proponiendo una sanción grave, en la cuantía de 1.000.000 de ptas., siendo responsables de su abono la empresa INMOBILIARIA CARLOS III, S.A.

Acta de infracción que obra en autos.

(expediente administrativo)

SEXTO.- Se inició el 3-5-1999 expediente de recargo de las prestaciones por el accidente sufrido por el Sr. Teodoro el 28-8-1998, suspendiéndose el 19-5-1999 por existir abierto un procedimiento judicial por la vía penal por los mismos hechos. Por resolución del 30-9-2004 se reinició el expediente del recargo, al declarar el Tribunal Supremo en fecha 17-5-2004, que no ha lugar a la suspensión cuando exista un procedimiento penal abierto por los mismos hechos.

(expediente administrativo)

SÉPTIMO.- El accidente de trabajo sufrido por el Sr. Teodoro , dado lugar a las siguientes prestaciones:

-Incapacidad Temporal.

-Pensión de viudedad.

(expediente administrativo)

OCTAVO.- La empresa demandante agotó la vía administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 14 de desembre de 2.005, que la va declarar responsable per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador Don. Teodoro el dia 28 d'agost de 1998, a conseqüència del qual va morir i l'imposà un 40% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes jurídiques i de la jurisprudència que s'hi ha comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la modificació del fet provat cinquè, sol.licitant se li afegeixi dos nous paràgrafs, pels quals proposa la redacció següent: "Por parte de la Inspección de Trabajo de Tarragona, en fecha 26.4.1999, se presentó ante la Dirección del INSS de Tarragona escrito por el que interesaba y se solicitaba el inicio del expediente de recargo de prestaciones". Es fonamenta en els documents que es troben als folis 25 a 29 de les actuacions.

I "Por parte del INSS, en fecha 13.5.1999, se dicta la suspensión del trámite del expediente del recargo de prestaciones instado por la Inspección de Trabajo, al existir causa penal pendiente". Es fonamenta en els documents que es troben als folis 88 i 91 de les actuacions.

En relació amb aquesta qüestió, aquesta Sala ha posat de relleu, amb reiteració, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, la pretensió s'ha de desestimar, atès que encara que són certs els fets que es pretenen afegir, no tenen cap virtualitat de cara a modificar la decisió de la sentència, tal com posteriorment es raonarà.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , la recurrent denuncia que la sentència ha infringit l'art. 14 de l'OM de 18 de gener de 1996, l'art. 20.3 del R.D. 928/1998, de 14 de maig, l'art. 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, els arts. 11.4 i 12 de la O.M. de 18.1.1996, l'art. 43 del RD Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, LGSS i l'art. 16 de l'O.M. de 18.1.1996 i argumenta, en síntesi, que el procediment sancionador de recàrrec de les prestacions de Seguretat Social per manca de mesures de prevenció de riscos laborals, no s'havia de suspendre per haver-se iniciat un procediment penal pels mateixos fets i que, en conseqüència, l'expedient sancionador va caducar, atès que aquest s'havia de resoldre en el termini de 135 dies que estableix l'art. 14.2 de l'OM de 18.1.1996, així com el RD 286/2003, de 7 de març . També al.lega que l'INSS va dictar la resolució impugnada passats els cinc anys que l'art. 43 del RD Leg. 1/1994 estableix i, per últim, que en cap moment se li va donar tràmit d'audiència en l'expedient, per la qual cosa s'ha vulnerat l'art. 24 de la Constitució , i se li a causat una greu indefensió.

Per últim, el tercer motiu del recurs està dedicat a denunciar la infracció de la jurisprudència sobre aquesta qüestió, esmentant concretament les STS de dates 17.5.2004, 8.10.2004 i altres sentències d'aquesta Sala i d'altres Sales Social dels Tribunals Superiors de Justícia.

Cal dir, en primer lloc, que les sentències dels Tribunals Superiors de Justícia no formen jurisprudència, per la qual cosa no es pot recolzar un motiu de suplicació en la doctrina dictada per les citades Sales. Pel que fa a les sentències del Tribunal Suprem citades pel recurrent, que precisament fonamenten la decisió de la sentència d'instància, no han estat infringides per aquesta, tal com seguidament es raonarà.

No obstant, abans d'entrar sobre el tema a debat, és a dir, si es va produir la caducitat de l'expedient administratiu o bé la prescripció d'aquest, cal dir, començant per l'última al.legació de la recurrent, relativa a que l'INSS no li va donar audiència en la resolució de l'expedient de recàrrec de prestacions, la qual cosa li va produir indefensió, que aquesta al.legació no va ser formulada en la seva demanda ni en el moment del judici oral, per la qual cosa es tracta d'una qüestió nova que no es pot entrar a examinar en seu d'aquest recurs extraordinari, atès que si així fos es posaria en situació d'indefensió a la part contrària que no s'ha pogut defensar. Això no obstant, sí que cal deixar constància de que de tota manera tampoc l'al.legació hagués pogut tenir èxit, atès que el Tribunal Suprem ha resolt la qüestió en les recents sentències de dates 22 de setembre i 11 i 23 de desembre de 2.008, afirmant que aquesta manca d'audiència no posa en indefensió a l'empresa i, en conseqüència, tampoc suposa la nul.litat de l'expedient.

QUART.- Pel que a l'excepció al.legada de caducitat o prescripció de l'expedient administratiu, cal dir que té tota la raó el jutge d'instància quan afirma en la sentència que el tema ha estat resolt per Tribunal Suprem. En efecte, en el moment actual moltes són les sentències que l'alt Tribunal ha dictat sobre aquest assumpte, així com aquesta mateixa Sala en aplicació de la seva doctrina, la qual es pot resumir de la següent manera, seguint l'exposició de la més recent sentència de data 2 d'octubre de 2.008:

En matèria de recàrrec de prestacions no existeix prejudicialitat penal devolutiva, de forma que la tramitació de procediment penal pels mateixos fets no suspèn el procediment per imposar el citat recàrrec per manca de mesures de seguretat, malgrat el que preveu l'art. 16.2 de l'OM de 18.1.96 , atès que aquesta paralització no es contempla en el RD 1300/1995 , que aquella desenvolupa i resulta contrària a l'art. 86.1 de la Llei de Procediment Laboral, i tenint en compte que l'art. 3.2. del RDLeg. 5/2000, de 4 d'agost es limita a contemplar la paralització del procediment per l'aspecte sancionador (STS de 17.5.2004, 8.10.2004, 25.10.2005, 18.10.2007 i 13.2.2008).

Això no obstant, el TS també ha afirmat que la inexistència de l'esmentat efecte suspensiu no comporta que aqueix procés penal o el procediment administratiu per a sancionar les responsabilitats administratives per incompliment de les normes de prevenció que hagi pogut motivar l'accident, no suspengui el termini de prescripció de l'acció per a reclamar l'abonament del recàrrec. Això ho va afirmar la sentència de 12.3.2007, 18.10.2007 i 13.2.2008. Les raons d'això són les següents:

a) que no és d'aplicació a l'esmentat supòsit el termini de caducitat previst a l'art. 44.2 de la Llei 30/1992 , atès que aquest es produeix únicament en els procediments en els quals s'exerciten potestats sancionadores i el d'imposició del recàrrec no té exactament aqueixa naturalesa jurídica, perquè no es tracta d'una sanció pròpiament dita, sinó d'una indemnització addicional a la prestació.

b) que el precepte directament aplicable és l'art. 44.1 de la mateixa Llei, que disposa que l'efecte del venciment del termini màxim de resolució d'un expedient administratiu no eximeix del compliment de l'obligació de resoldre, amb la conseqüència de considerar-se oberta la via jurisdiccional «en el caso de procedimientos de los que pudiera derivarse el reconocimiento o, en su caso, la constitución de derechos u otras situaciones jurídicas individualizadas»; i

c) que en la mateixa línia apunta l'art. 14.3 de l'OM de 18 de gener de 1967 , tal com ha estat interpretat per reiterada jurisprudència, segons el qual, quan la resolució administrativa en matèria de prestacions d'incapacitat no es dicta en el termini, l'interessat no perd el dret reclamat, sinó que l'única conseqüència és que pot acudir als tribunals per entendre desestimada la seva sol.licitud per silenci administratiu.

En aplicació doncs, d'aquesta jurisprudència, queda clar que la sentència no ha infringit les normes citades per la recurrent, perquè l'expedient administratiu no havia caducat, per la qual cosa s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs i la confirmació de la resolució recorreguda.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l'article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per INMOBILIARIA CARLES III, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tarragona, en data 21 de setembre de 2.006 que va recaure en les actuacions nº 402/2006, en virtut de demanda presentada per l'esmentada empresa contra Doña. Natalia , HERENCIA YACENTE o LEGÍTIMS HEREUS Don. Teodoro . la TRESORERÍA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria de recàrrec de prestacions i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.