Sentencia Social Nº 663/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6182/2015 de 02 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2013 - 8030944

EPC

Recurs de Suplicació: 6182/2015

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 3 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 663/2016

En el recurs de suplicació interposat per Julia a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 10 de juliol de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 669/2013 en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Nacional de la Seguretat Social, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer.En data 18-6-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juliol de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Julia contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre Incapacidad Permanente, debo absolver y absuelvo a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'1.- La demandante, Dª. Julia , nacida el día NUM000 de 1964, con DNI nº NUM001 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 , y su profesión era auxiliar de enfermería (hecho no controvertido).

2.- La demandante fue declarada en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, por la Sentencia nº 435/2011, de fecha 18 de octubre de 2011, dictada por el Juzgado de lo Social nº 8 de Barcelona , en los autos nº 295/2010, en atención a las siguientes patologías: 'trastorno depresivo reactivo; trastorno histriónico de la personalidad de grado moderado; síndrome de fatiga crónica, fibromialgia con predominio de fatiga crónica, con cuadro de dolor generalizado y con limitación a actividad física por cansancio precoz y estrés psíquico' (folios nº 31 vuelto y siguientes).

3.- La demandante solicitó la revisión de grado en fecha de 14 de febrero de 2013 (folio nº 27b vuelto). Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) en fecha de 7 de marzo de 2013 con el siguiente resultado: 'trastorno depresivo reactivo; trastorno histriónico de la personalidad de grado moderado; síndrome de fatiga crónica, fibromialgia con predominio de fatiga crónica, con cuadro de dolor generalizado y con limitación a actividad física por cansancio precoz y estrés psíquico' (folios nº 21 vuelto y 22); siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 14 de marzo de 2013 por la que se declaraba no haber lugar a revisar el grado de incapacidad de la demandante (folio nº 28).

4.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 27 de mayo de 2013 (folio nº 25).

5.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.382,40 euros mensuales y efectos desde el día 15 de marzo de 2013.

6.- La demandante padece las siguientes dolencias:

Cuadro complejo de fatiga crónica - fibromialgia - síndrome químico múltiple, en paciente diagnosticada de neurastenia, con trastorno histriónico de la personalidad, con puntuales episodios depresivos, con exploración física dentro de los límites de la normalidad.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant Julia va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Es formula un únic motiu de recurs a l'empara de l'apartat c) de l'article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció i es denuncia infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social en la redacció anterior a la llei 24/1997 i en definitiva es demana que amb revocació de la sentència d'instància es declari que les dolences de la demandant tenen caràcter incapacitant permanent per a qualsevol feina i suposen agreujament de les que van donar lloc a l'anterior declaració de incapacitat permanent total.

El motiu no pot prosperar ja que, atesa la relació de fets declarats provats, ha quedat definitivament acreditat que la demandant pateix un quadre de fatiga crònica associat a fibromiàlgia, quadre depressiu i personalitat histriònica ja que ja va determinar la qualificació de incapacitat permanent total i que no consta que s'hagi agreujat, en definitiva lesiona que no afecten a les capacitats bàsiques i que per tant són compatibles amb un rendiment laboral normal en feines que no suposin sobrecàrrega. Cal doncs confirmar el raonament del jutge de instància fonamentat en aquests criteris i exposat en el fonament jurídic tercer de la sentència que ara es recorre i per tant cal confirmar en tot la sentència impugnada.

SEGON.-Per altra part i en relació a l' article 143 de la Llei General de la Seguretat Social , cal recordar que la revisió per agreujament o per milloria pressuposa sempre un judici comparatiu, de manera que s'han de confrontar dues situacions de fet, la que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent inicial i la actual segons les lesions del beneficiari acreditades en el moment de verificar-se la revisió, de manera que s'ha de constatar una evolució, favorable o desfavorable, de les lesions amb entitat suficient per a determinar la modificació del grau de invalidesa tenint en compte que no tots els agreugements o millories comporten necessàriament la revisió del grau d'incapacitat permanent sinó solament les que, per la seva entiat i repercussió en la capacitat laboral, tinguin suficient transcndència ( sTSJ Catalunya 13.11.2002 ) i en el cas present les lesions no han evolucionat i no consta l'aparició de noves afeccions. Així doncs, confrontant les malalties que van donar lloc a l'anterior declaració d'incapacitat permanent consignades al fet provat segon i les actuals consignades al fet provat sisè s'arriba a la conclusió de que no han aparegut noves dolences que suposin una important alteració de la capacitat laboral de la treballadora de forma que no es justifica la revisió del grau d'incapacitat permanent tal com ho ha raonat el jutge d'instància al fonament de dret tercer.

TERCER.-Es reitera el criteri reflectit en sentències d'aquesta Sala, entre d'altres, la de data 6.7.2011 (Recurs: 6562/2010 ) que cita les anteriors de 20-09-2007 (Recurs 5267/2006 ); 14-07-06 ( Recurs 2306-05); 05-03-07 (Recurs 993-06 i Recurs 991-06), en les que es diu que solament la síndrome de fatiga crònica greu (grau III) o molt greu (grau IV) s'ha de considerar invalidant absoluta, però no quan no està concretament descrita i objectivada o es valora en un grau inferior, aquesta síndrome solament es considera limitativa per a qualsevol professió u ofici quan es comprova astènia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc. En grau significatiu que comporti incapacitat per a esforços mínims amb continuat durant una jornada laboral o quan hi ha limitació greu de la capacitat de concentració i memòria.

Pel que fa a la fibromiàlgia, aquest mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tingut ocasió de declarar (sentència de 10.12.2004 - Recurs: 4593/2004 ) que l'existència de una fibromiàlgia diagnosticada no comporta, per si mateixa, el reconeixement d'una incapacitat permanent, sinó que s'ha d'atendre a les condicions d'implantació de la malaltia.

La síndrome fibromiàlgica és d'etiologia desconeguda que se sol definir com una síndrome de susceptibilitat central acompanyada d'hiperalgèsia (resposta exacerbada als estímuls dolorosos), alodinia (dolor com a resposta a estímuls que no haurien de produir dolor) i comorbilitats associades. En qualsevol cas s'ha de valorar quina és la repercussió real sobre la capacitat de treball, atès que la fibromiàlgia és d'evolució oscil lant, els símptomes poden canviar dia a dia, i també en funció de les hores del dia, de manera que el que resulta essencial és que un cop determinat el diagnòstic s'estableixi la repercussió funcional en cada cas concret, repercussió que pot variar des de la inexistència de limitació funcional de cap mena, fins a l'absoluta impossibilitat de realitzar tasques lleugeres i en el present cas no s'ha avaluat el grau d'afectació, de forma que no es pot determinar ni que sigui incapacitant, ni que s'hagi agreujat en relació al seu estat anterior.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Julia i confirmar la sentència de 10.7.2015 del Jutjat social número 26 de Barcelona dictada a les actuacions 669/2013. Sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.