Sentencia Social Nº 6637/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3562/2006 de 05 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6637/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 14 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 147/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Lourdes , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 1 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que debo estimar y estimo la demanda interpuesta por Lourdes en reclamación de Invalidez contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, y declaro a la actora en situación de Incapacidad Permanente absoluta con derecho a una pensión con base reguladora de 1.816,44 Euros, porcentaje del 100% y fecha de efectos de 27.10.2004, debiendo la demandada abonar la pensión con mejoras y revalorizaciones."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, nacida el 6.6.1967, con DNI NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, en situación de alta.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de periodista.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, la Uvami emitió dictamen en fecha 27.10.2004. Mediante resolución de 16.11.2004 el INSS declaró a la parte actora no afecta de ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común. La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades contenía el siguiente cuadro residual: síndrome de fatiga crónica.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución expresa.

QUINTO.- La base reguladora de la pensión asciende a 1.816,44 euros. La fecha de efectos es 27.10.2004. Acredita carencia.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones: síndrome de fatiga crónica. Síndrome miofacial, síndrome seco y sintomatología neurovegetativa en forma de vértigos e hipotensión ortostática, severa alteración del patrón del sueño. Disfunción cognitiva de grave a muy grave, con alteraciones de la concentración, memoria inmediata y atención; disminución, de la capacidad de esfuerzo entre moderada y severa, disfunción de esfínteres, aumento de actividad inflamatoria intracelular. El proceso tiene 10 años de evolución y se encuentra cronificado. Cumple los criterios de Holmes y Fukuda.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat sisè, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesions que pateix actualment la part actora, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, perquè pateix un síndrome de fatiga crònica, síndrome miofacial i síndrome sec i sintomatologia neurovegetativa en forma de vertigen i hipotensió ortostàtica i severa alteració del patró de la son. En el present cas queda constància en l'esmenta fet provat que pateix una disfunció cognitiva de greu a molt greu, amb alteracions de la concentració, memòria immediata i atenció, disminució de la capacitat d'esforç entre moderada i severa, disfunció d'esfínters, augment d'activitat inflamatòria intracel.lular i, a més que el procés té 10 d'anys d'evolució i es troba cronificat.

Davant d'aquestes malalties la Sala comparteix totalment l'apreciació del jutge d'instància de que l'actora té molt difícil realitzar fins hi tot les feines més necessàries per la vida i, en conseqüència, està incapacitada de forma absoluta per exercir cap professió.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, en data 14 de novembre de 2.005, que va recaure en les Actuacions 147/2005 , en virtut de demanda presentada per Sra. Lourdes , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.