Sentencia Social Nº 6646/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4491/2007 de 08 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 8 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6646/2007

En el recurs de suplicació interposat per Eduardo a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 16 de febrer de 2007 dictada en el procediment núm. 1010/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part ITM IBERICA, S.A., ha

Antecedentes

Primer. En data 22.11.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de febrer de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando íntegramente la demanda ejercitada por Eduardo contra la mercantil I.T.M. Iberica S.A, debo declarar y declaro la procedencia de despido de que fue objeto el demandante el día 18 de octubre de 2006, convalidando la extinción del contrato que aquél produjo, sin derecho a indemnización ni salarios de tramitación, absolviendo a la demandada de todas las pretensiones contra ella formuladas en la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, Eduardo , inició prestación de servicios por cuenta y orden de la demandada ITM Ibérica, SA, desde el 2.10.00, con categoría profesional de oficial administrador-formador, y con salario de 76,33 euros diarios brutos con ppe.

(no controvertido)

SEGUNDO.- El 18 de octubre de 2006 el actor recibió carta de despido disciplinario, con efectos del mismo día, por la comisión de una falta muy grave de transgresión de los deberes contractuales, por negligencia en el desempeño de sus deberes así como deslealtad y abuso de confianza en las gestiones encomendadas.

Los hechos que imputaba al actor eran, en síntesis, el haber accedido sin autorización el día 16 de octubre de 2006, a la información de la memoria USB, propiedad del Sr. Matías , jefe del punto de venta de Salou, al que asistía el demandante, desde un ordenador de este punto de venta, abriendo y copiando en su propio lápiz de memoria el contenido del primero referido tanto a información del punto de venta, como personal.

Se da por reproducida la carta que obra adjunta a la demanda.

TERCERO.- El 16 de octubre de 2006 el actor acudió al punto de venta de Saloudis, SA, sito en Salou, para realizar su trabajo de auditoría y formación del personal.

Una vez allí se le permitió, como es habitual, el uso de los ordenadores de la empresa para realizar la auditoría, en este caso concreto de uno de los ubicados en un despacho del punto de venta.

Al encontrar que el Sr. Matías , jefe del punto de venta, se había dejado su memoria USB olvidada en el despacho, aprovechó para abrirla en el ordenador y copiar su contenido en su propio lápiz de memoria.

Los documentos copiados contenían información del propio punto de venta pero también datos personales.

Al percatarse de lo sucedido, tras una previa comprobación en la memoria del ordenador, el Sr. Matías , pidió al actor que le explicase lo sucedido.

El actor reconoció haber accedido y copiado el contenido de la memoria USB del Sr. Matías , tras de lo cual procedió a su inmediato borrado.

(interrogatorio del Sr. Matías , Sr. Luis Pablo , e interrogatorio de la demandada)

CUARTO.- En el ejercicio de las funciones propias de su categoría profesional, lo que hace un administrador-formador, es solicitar de la empresa a la que asiste la información que necesita. En el caso de que no se proporcione toda la solicitada el administrador-formador pone los hechos en conocimiento de su propia empresa, (interrogatorio del Sr. Abelardo )

QUINTO.- El día 16 de octubre de 2006 el Sr. Benedicto , propietario de Saloudis, SA y el Sr. Matías , ofrecieron el mismo día de los hechos al actor la gerencia de uno de los puntos de venta de la empresa.

(interrogatorio del Sr. Matías y del actor)

SEXTO.- El actor no ostenta ni ha ostentado la representación de la empresa durante el último año.

SÉPTIMO.- Presentada papeleta de conciliación por el demandante en fecha 9.11.06, el acto se celebró el siguiente día 22, con el resultado de "Sin acuerdo".

Se da por reproducido el contenido del acta.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Consta a les presents actuacions que l'actor, la professió del qual és la d'oficial administratiu-formador, fou acomiadat de l'empresa en data 18 d'octubre de 2006. En la missiva extintiva se li imputava, en forma succinta, que mentre estava realitzant una auditoria de productes frescos i formació de personal en un punt de venda a Salou va copiar una unitat de memòria USB la informació comercial i mercantil continguda en un "llapis" que prèviament estava utilitzant a l'ordinador el cap de tenda d'aquest centre i que oblidà a l'aparell. Després d'una sèrie de fets que consten en el fet provat tercer -sense perjudici d'allò que després es dirà- el demandant reconegué haver realitzat aquesta còpia. La dita conducta es qualificava com a una negligència en l'exercici de l'activitat i una deslleialtat i abús de confiança en les gestions encomanades, la qual cosa -a judici de l'ocupadora- era constitutiva d'un incompliment greu i culpable.

La sentència d'instància ha validat la dita extinció, pel que s'alça ara el treballador en suplicació a través dels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL es demana la revisió de fets provats.

Als dits efectes, es sol licita en primer lloc la supressió del fet provat segon, en considerar-se que la remissió a la carta de l'acomiadament és suficient, fent-se a més una sèrie de consideracions -com és el contingut del llapis de memòria que no ha estat acreditat-.

I, d'altra banda, es demana la modificació del fet provat tercer, en relació als documents que es citen i consten en els folis 14, 23 i 28 de les actuacions, proposant-se el següent redactat alternatiu:

"El 16 de octubre de 2006 el actor acudió al punto de venta de Saloudis, SA., sito en Salou, para realizar su trabajo de auditoria y formación del personal

Una vez allí se le permitió, como es habitual, el uso de los ordenadores de la empresa para realizar la auditoría, en ese caso concreto de uno de los ubicados en un despacho del punto de venta.

Al encontrar que el Sr. Matías , jefe del punto de venta, se había dejado su memoria USB insertada al ordenador, aprovechó para abrirla y copiar parte de su contenido en su propio lápiz de memoria.

Al percatarse de lo sucedido, tras una previa comprobación en la memoria del ordenador, el Sr. Matías , pidió al actor que le explicase lo sucedido.

El actor reconoció haber accedido y copiado parte del contenido de la memoria USB del Sr. Matías , tras de lo cual procedió a su inmediato borrado.

(interrogatorio del Sr. Matías , Sr. Luis Pablo , e interrogatorio de la demandada.)"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació d'aquests criteris doctrinals ha de comportar, d'entrada, la modificació del fet provat segon, atès que la supressió proposada res aporta al coneixement de la Sala del fons de l'assumpte. En efecte, el contingut d'aquest ordinal és una remissió a la carta d'acomiadament i una referència succinta a allò que allà es diu -com acabem de fer nosaltres en el fonament anterior-. El fet de que s'hagi provat o no el contingut del llapis de memòria és en el dit fet irrellevant, doncs el que es resumeix són les imputacions de la carta -on sí es fa esment al contingut dels arxius-. I, així mateix, hem de desestimar la modificació del fet provat tercer, atès que el contingut dels arxius o el fet de que la unitat USB es trobés o no inserida a l'ordinador és irrellevant. En efecte, en la present litis la conducta de l'actor és enjudiciable no tant des del punt de vista dels continguts o de si agafà el llapis de la taula o aquest estava actiu, sinó si la dita conducta és suficient per tal de validar l'acomiadament, com expressament afirma la sentència del primer nivell jurisdiccional en el seu fonament jurídic quart -quart paràgraf-

En conseqüència les revisions fàctiques proposades han de decaure.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò establert a l'art.54.2 d) TRLET i una sèrie de pronunciament (que no són més que sentències dels TSJ i que, com a tals, no constitueixen jurisprudència ex art. 1.6 CC )

L'art. 54. 2 d) ET tipifica com incompliment contractual del treballador que justifica l'acomiadament la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança. Aquest precepte ha estat interpretat per la jurisprudència en el sentit de que es fonamental en el tràfic jurídic que els subjectes acomodin la seva actuació als dures de lleialtat i bona fe ( arts. 5 a) i 20.2 ET ) que, com s'ha dit, han de presidir aquestes relacions i, especialment per les seves característiques ontològiques, les pròpies del contracte de treball. També ha indicat la doctrina que es pot incorre en els dits incompliments tant en forma intencionada, dolosa, amb un ànim deliberat i conscient de faltar a la lleialtat dipositada en el treballador per qui li ha donat feina, com per negligència o descuit imputable a l'assalariat, de tal manera que s'imposa una diligència o lleialtat exigible amb major rigor, d'acord amb la responsabilitat del càrrec exercit i la confiança en ell dipositada. I, finalment, també ha indicat la doctrina que als dits efectes resulta del tot irrellevant que l'esmentada conducta, activa o passiva, comporti perjudicis per l'empresa, atès que es tracta d'una fallida dels deures de fidelitat i lleialtat.

Tanmateix, però, la doctrina cassacional ha insistit també que els incompliments contractuals no poder considerats en forma abstracta o general, havent-se de valorar en cada cas els criteris ja apuntats de culpa i gravetat suficients. Neix d'aquí l'anomenada "teoria gradualista" ( SSTS 21.1.86, 26.1.87, 15.5.91 , etc.), del tal manera que el magistrat que valora un acomiadament no ha de realitzar només un examen de causalitat, sinó també de proporcionalitat. D'aquesta manera les circumstàncies que delimiten els fets concurrents "ad causam" comporten una individualització i concreció en funció de tots els elements que en cada supòsit es donin. Per tant, en tot cas, l'incompliment del principi de bona fe ha de ser palès i notori, doncs els tipus generals de l'art. 54.2 ET -i els que s'observin en els convenis col lectius aplicables- estan sotmesos al marc general de l'art. 54.1 estatutari, que exigeix les dites notes de gravetat i culpabilitat. D'aquesta manera no tota transgressió de la bona contractual és suficient per validar, per se, una extinció contractual subjectiva, sinó només aquelles que tinguin una entitat suficient. En matèria de sostracció de béns ha vingut insistint la més moderna i tuitiva doctrina (entre d'altres, STS 17.09.1990 ), aplicant la dita teoria gradualista, que el criteri general de la no importància del valor d'allò sostret no pot ser entès com un axioma intangible i fent abstracció de la ponderada atenció dels elements fàctics que poden concórrer en cada supòsit, així com la perillositat de la conducta d'incompliment per a l'organització del treball i la necessitat de prevenir comportaments futurs similars. Per això s'afirma a la STS 21.03.1998 que "en la valoración de esta conducta no cabe emplear meros criterios objetivos, sino que han de ponderarse de manera particularizada todos los aspectos concurrentes (subjetivos y objetivos), aplicando un planteamiento que no sólo sea individualizador y por ello valorativo de las peculiaridades de cada caso concreto, teniendo en cuenta los antecedentes y circunstancias coetáneas, sino que enjuicie la infracción de manera gradualista y buscando la necesaria proporción ante la infracción y sanción".

Aplicant a aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, la Sala ha de concloure que el recurs no pot ser estimat. En efecte, més enllà dels continguts de la informació a la què l'actor tingué il legítimament accés -la qual cosa no ha estat mai negada ni a la demanda, ni al propi recurs- resta evident que amb la seva conducta el recorrent tingué accés a un àmbit de privacitat de l'empresari client per al què no estava autoritzat. Cap relació existia entre la feina encomanda i la còpia de la informació continguda a la unitat de magatzem electrònica. D'aquesta manera s'ha trencat l'element patrimonialístic del contracte, màxim quan l'actuació del treballador afecta en forma sensible a les relacions entre la seva ocupadora i l'empresa fidelitzada. Certament la dita conducta podria haver estat molt més greu si la informació privada il lícitament obtinguda hagués estat utilitzada amb fites malaptes. No obstant, aquesta simple intromissió en l'àmbit privatista és suficient per tal de validar l'acte extintiu.

Ens trobem, per tant, davant d'un incompliment greu i culpable que, de conformitat amb les normes invocades, no pot ser més que comportar la validació de la declaració de procedència de l'acomiadament.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Eduardo contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Tarragona en data 16 de febrer de 2007 , recaiguda en les actuacions 1010/2006, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra I.T.M. IBERICA, SA en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.