Sentencia Social Nº 667/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6365/2015 de 03 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2014 - 8023015

EPC

Recurs de Suplicació: 6365/2015

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 3 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 667/2016

En el recurs de suplicació interposat per Damaso a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 7 d' abril de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 485/2014 en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantía Salarial i Iberia Lineas Aéreas de España, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer.En data 19-5-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 d' abril de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Estimo en parte la demanda interpuesta por Damaso contra Iberia, Líneas Aéreas de España, S.A, y declaro que la fecha de antigüedad a todos los efectos es la de 1.07.1995, y la fecha de antigüedad para el inicio del cómputo de trienios es la de 23.02.1996, condenando a Iberia, Líneas Aéreas de España, S.A, a estar y pasar por esta declaración.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-El actor ha venido prestando sus servicios retribuidos por cuenta de Iberia, Líneas Aéreas de España, S.A a través de la suscripción de los siguientes contratos como agente de servicios auxiliares

26.06.1992 a 31.10.1992: contrato temporal por circunstancias de la producción a tiempo parcial

1.07.1993 a 30.10.1993: contrato temporal por circunstancias de la producción a tiempo parcial

1.07.1995 a 21.09.1995: contrato temporal por circunstancias de la producción a tiempo parcial

11.05.1996 a 17.06.1996: contrato temporal por circunstancias de la producción a tiempo parcial

22.06.1996 a 14.11.1996: contrato temporal por circunstancias de la producción a tiempo parcial

15.11.1996 a 14.01.1997: contrato temporal de duración determinada por obra o servicio determinado

15.01.1997 a 29.12.1999: transformación en contrato indefinido a tiempo parcial

30.12.1999: transformación en contrato indefinido a tiempo completo.

(hecho no controvertido)

SEGUNDO.-La empresa reconoce al actor la antigüedad de 1.07.1995 a todos los efectos (hecho no controvertido)

TERCERO.- Presentada papeleta de conciliación el 14.04.2014 se celebró el acto el 30.05.2014, que terminó como intentado sin efecto (f. 24)'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant Damaso va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que va impugnar la demandada Iberia Lineas Aéreas de España, S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-El recurs formula dos motius de suplicació a l'empara de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la jurisdicció social , en el primer es denuncia infracció de l' article 15.1.b) de l'Estatut dels Treballadors en relació a l ' article 3 del RD 2720/1998 i als articles 274 i 275.3 del Conveni d'aplicació i en definitiva es demana que amb revocació de la sentència d'instància es declari que l'antiguitat del treballador a tots els efectes és de 26.6.1992.

El llarg raonament del recorrent obvia que, independentment de que la clàusula de temporalitat dels contractes fos contrària a les esmentades normes legals, hi ha una interrupció en la prestació de serveis de quasi dos anys entre octubre de 1993 i juliol de 1995, interrupció que produeix necessàriament el inici d'una nova contractació l'any 1995 i per tan que la data d'antiguitat sigui d'aquesta data, tal com declara raonadament la sentència de instància.

Des d'un altre punt de vista i confirmant l'argumentació de la sentència de instància, no hi ha evidència d'una contractació de caràcter fix discontinu, ni cap element que permeti albirar que hi hagi una manca de crida l'estiu de 1994. Recordem que l'article 12.2 de l'estatut dels Treballadors, en la redacció vigent a 1995, establia '[...] Quienes presten servicios en trabajos que tengan el carácter de fijos discontinuos y no se repitan en fechas ciertas serán llamados en el orden y la forma que se determinen en los respectivos convenios colectivos, pudiendo el trabajador, en el caso de incumplimiento, reclamar en procedimiento de despido ante la jurisdicción competente, iniciándose el plazo para ello desde el momento que tuviese conocimiento de la falta de convocatoria.[...].' I en el cas present, ni consta enlloc el caràcter discontinu de la prestació laboral, ni la crida o manca de crida del demandant o d'altres treballadors, ni cap mena de reclamació per aquest motiu.

En definitiva, es tracta de contractacions indefinides en tan que la clàusula de temporalitat no respon a cap causa justificativa, però no contractes en la modalitat de fixes discontinus i en qualsevol cas, la interrupció en que no hi va haver ni contracte ni prestació de serveis entre 1993 i 1995, indica clarament aquesta última data com la de inici de la relació laboral vigent.

SEGON.-El segon motiu de recurs denuncia infracció de l'article 15.6 de l'Estatut dels Treballadors i manté que la interrupció en la contractació no enerva el còmput de l'antiguitat als efectes econòmics per a la percepció del corresponent plus, la qual cosa ja ha estat declarada a la pròpia sentència impugnada que distingeix l'antiguitat en el contracte vigent, del temps de serveis prestats i afegeix, al temps corresponent al contracte vigent, el temps treballat en contractes anteriors.

Nogensmenys, cal corregir errors comesos en el càlcul del temps de serveis prestats i per tan s'estimarà en part el recurs.

Així doncs, cal computar a efectes del complement d'antiguitat el temps de serveis prestats anterior a la contractació actual (1.7.1995), la qual cosa es concreta en els períodes de 26.6.1992 a 31.10.1992 (127 dies) i d'1.7.1993 a 30.10.1993 (122 dies), és a dir 249 dies. Sumant aquest període al de la contractació vigent, resulta una antiguitat a aquests sols efectes de 24.10.1994 (249 dies anterior al primer de juliol de 1995) i no el que diu la sentència de 23.2.1996 , ni el que pretén el recorrent de 12.6.1992 ( a la súplica diu 12.6.1995 com a venciment del primer trienni). Cal doncs estimar en part aquest motiu de recurs i establir la data d'antiguitat a efectes de complements salarials en el 24.10.1994, de forma que el primer trienni vencia l'octubre de 1997.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Estimar en part el recurs de suplicació interposat per la representació de Damaso i revocar parcialment la sentència de 7.4.2015 del Jutjat social número 2 de Barcelona dictada a les actuacions 485-2014. Confirmem la sentència recorreguda en el sentit que l'antiguitat del treballador demandant és d'1.7.1995 i, estimant en part el recurs, la revoquem quan a l'antiguitat a efectes de triennis i declarem que a aquella data cal sumar 249 dies de serveis prestats a efectes del complement d'antiguitat, de forma que el còmput de triennis s'ha de fer partint del 24.10.1994, condemnem Iberia Líneas Aéreas de España SA a passar per aquestes declaracions. No correspon pronunciament sobre costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.