Sentencia Social Nº 672/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8916/2007 de 26 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 672/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 21 de setembre del 2007 dictada en el procediment núm. 848/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Remedios , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 27 de novembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de setembre del 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimando las pretesiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª Remedios contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre Incapacidad Permanente, debo declarar y declaro que la demandante se encuentra en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a la percepción de una prestación del 100% de la base reguladora de 491,65 euros, más sus revalorizaciones y mejoraslegales, y efectos desde el día 18-07-2006, con revocación de la resolución impugnada, condenando al INSS a estar y pasar por la anterior declaración y al abono de la referida prestación".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La demandante, Dª. Remedios , nacida el día 04/05/1959, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 , y de alta en el Régimen Especial de Empleados de Hogar (REEH) (hecho no controvertido).

2.- La demandante inició un proceso de incapacidad temporal el 07/04/2006. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por el ICAM en fecha de 18/07/2006 con el siguiente resultado: "síndrome de fatiga crónica; fibromialgia; síndrome ansioso depresivo" (folio nº 81). El día 11/08/2006 la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que se declaraba a la demandante no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados, derivada de enfermedad común (folios nº 72 y 73).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada el día 29/09/2006 (folio nº 90).

4.- La profesión habitual de la demandante es la de empleada de hogar.

5.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 491,65 euros mensuales y efectos desde el día 18/07/2006.

6.- La demandante está afecta de las siguientes patologías:

Síndrome de fatiga crónica asociado a fibromialgia. Alteraciones funcionales con movilidad reducida y dolorosa a nivel cervical, lumbar y de hombros, con un déficit muscular y de fuerza, con signos de fatiga y dificultad para realizar un esfuerzo físico continuado.

Síndrome depresivo moderado, que cursa con apatía, cansancio (quejas somáticas) y enlentecimiento psicomotor.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , -que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè dels documents 27 a 31 s'adverteix que en l'actualitat no s'evidencia una limitació funcional objectiva i que la patologia va ser diagnosticada l'any 1998 i no s'acredita que des d'aleshores existeixi ni agreujament ni descompensació.

SEGON. La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar. En primer lloc cal dir que si l'Institut recorrent entén que les lesions que pateix l'actora no són les que es recullen en el fet provat sisè, l'hauria d'haver impugnat per la via de l'apartat b) de l'article 191 de la LGSS , és a dir sol.licitant la modificació dels fets provats i no per la via de l'apartat c) que només permet la denúncia de la infracció de normes jurídiques. És per això que en no haver-se modificat l'esmentat fet provat, les lesions que pateix actualment la part actora, i de les quals s'ha de partir per constatar la seva situació mèdica, son les que es recullen en aquest.

I aquestes lesions, a judici de la Sala, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, perquè tal com consta en l'esmentat fet provat, la malaltia que pateix, i que el propi Institut reconeix, comporta una sèrie de seqüeles com són alteracions funcionals amb mobilitat reduïda i dolorosa a nivell cervical, lumbar i d'espatlla, amb un dèficit muscular i de força, amb signes de fatiga i dificultat per a realitzar un esforç físic continuat. A més, aquesta patologia es troba agreujada també pel síndrome depressiu moderat que li produeix apatia, cansament i un alentiment psicolomotor, per la qual cosa és evident que no pot realitzar cap tipus de feina retribuïda.

Cal dir, a més, que aquestes malalties han estat reconegudes pel metge Forense, l'informe del qual obre a les actuacions.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 26 de Barcelona, en data 21 de setembre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 848/2006, en virtut de demanda presentada per Doña. Remedios , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.