Sentencia Social Nº 681/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 25/2007 de 24 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 681/2008

En el recurs de suplicació interposat per CONSTRUCCIONES POLGARDI P.K, S.L a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 6 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 25/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part FONDO DE GARANTIA

Antecedentes

Primer. En data 17 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por DON Juan Francisco contra CONSTRUCCIONES POLGARDI PK S.L.y el Fondo de Garantía Salarial,

1.Declaro improcedente el despido de 16 de diciembre de 2006.

2.Condeno a la demandada a que, a su opción que deberá realizar en los cinco días siguientes a la notificación de esta sentencia mediante escrito o comparecencia ante la Secretaría de este Juzgado, proceda a la readmisión del demandante en las mismas condiciones anteriores al despido, o les abone la indemnización de 718,05 euros.

3.Condeno a la demandada a que, en cualquier caso, abone al actor los salarios dejados de percibir desde el despido hasta la notificación de esta sentencia, a razón de la cantidad diaria de 47,87 euros, con deducción de las sumas percibidas en el periodo de ocupación señalado en el hecho probado 7º.

4.Condeno al Fondo de Garantía Salarial a estar y pasar por los pronunciamientos de la sentencia".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor ha prestado servicios por cuenta y dependencia de la demandada, del ramo de la construcción desde el 4 de septiembre de 2006 con una categoría profesional de oficial de 1ª y un salario de 1.456,26 euros al mes.

SEGUNDO.- El actor no ostenta ni ha ostentado puestos de representación legal o sindical de los trabajadores.

TERCERO.- Dicha relación surgió a raíz de un contrato de 4 de septiembre de 2006, de duración determinada bajo la modalidad de obra o servicio determinado, en el que se establecía una duración hasta fin de obra, indicándose que la misma era la de la urbanización Mirasol.

CUARTO.- Dicha obra continuó tras diciembre de 2006 y está prevista su finalización para julio de 2007.

QUINTO.- La demandada comunicó al actor la extinción de su contrato por fin de obra con efectos de 19 de diciembre de 2006.

SEXTO.- La demandada dio de baja al actor en la Seguridad Social el 16 de diciembre de 2006.

SEPTIMO.- El actor presta servicios por cuenta y dependencia de un tercero desde el 14 de marzo de 2007, con una retribución de 1.151 euros al mes con prorrata de pagas extra.

OCTAVO.- Se ha intentado sin efecto la conciliación previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada CONSTRUCCIONES POLGARDI P.K. S.L. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va imugnar en forma Don. Juan Francisco . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en la que sol.licitava es declarés improcedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a aquesta declaració, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació, el qual consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat a) de l'art. 191 de la L.P.L .,en el qual el recurrent demana que es reposin les actuacions a l'estat en que es trobaven en el moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment.

Afirma l'empresa, sense fonamentar la infracció processal en cap article determinat, que va ser citada pel Jutjat al domicili facilitat per l'actor, que era el centre de treball en el qual l'empresa prestava serveis com subcontractada per la mercantil ACCIONA, en una barraca que aquesta última empresa tenia en aquella obra. Entén la recurrent que l'actor hauria d'haver facilitat al jutjat el domicili de l'empresa, el qual constava en el seu contracte de treball (foli 57) i que el jutjat, una vegada negativa la diligència de citació a l'empresa, no va requerir al treballador perquè facilités un altre domicili. Aquestes circumstàncies van fer que l'empresa no fos citada a l'acte de conciliació administrativa, per la qual cosa fou privada de la possibilitat de disminuir els efectes d'una eventual demanda estimatòria, per mitjà del mecanisme previst en l' article 56.2 de l'Estatut dels Treballadors . Entén, en conseqüència, la recurrent, que aquesta circumstància li ha produït una evident situació d'indefensió, per la qual cosa sol.licita la nul.litat de les actuacions des la suspensió del primer assenyalament del judici.

SEGON.- L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al cas que s'examina, el motiu ha de ser desestimat amb tota rotunditat, perquè en cap cas s'ha produït cap tipus d'indefensió a la demandada, ni hi ha hagut infracció de normes processals. En efecte, tal com indica l'actor en l'escrit d'impugnació del recurs, en el contracte de treball aportat per l'empresa a les actuacions i que està signat per ambdues parts, no figura el domicili de l'empresa. Aquest domicili només figura en un altre full del mateix contracte que no està signat. D'altra banda, l'actor va facilitar com a domicili de l'empresa, el centre de treball on ell havia treballat i en el qual sabia que es continuava treballant. És a dir, no es pot parlar en el present litigi de que hi hagi hagut una actuació fraudulenta per part del treballador per tal de que l'empresa no tingués coneixement del litigi.

D'altra banda, també el jutjat va complir les normes processals referents a la citació, perquè una vegada rebuda la diligència negativa de notificació, en la qual no figurava cap nota del servei de correus en el sentit de que l'adreça facilitada fos errònia, sinó l'anotació de "caducado" va actuar correctament quan va remetre exhort al Jutjat de Pau de Sant Cugat dels Vallès amb l'objectiu que per aquest es fes la diligència personal de notificació, la qual cosa es va aconseguir, tal com consta a les actuacions. És per això que cap indefensió s'ha causat a la demandada, que va ser citada correctament per assistir al judici, tal com va fer i es va poder defensar amb tots els mitjans de prova que el dret li atorga.

D'altra banda cal tenir en compte que si l'empresa volia utilitzar el mecanisme que preveu l' article 56.2 de l'Estatut dels Treballadors per evitar el pagament de salaris de tramitació, hauria pogut acomiadar al treballador per mitjà d'una carta d'acomiadament i reconèixer en aquesta la improcedència de la decisió extintiva i no esperar a que aquell formulés la corresponent demanda i si desitjava ser citada en el seu domicili social li hauria d'haver facilitat aquest, el que no consta a les actuacions que s'hagués fet.

TERCER.- La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància. així com, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit i de la consignació efectuades en el moment de recórrer, a la qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l' article 202.1 de la mateixa llei .

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per CONSTRUCCIONES POLGARDI PK, S.L., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa, en data 6 de juny de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 25/2007, en virtut de demanda presentada pel Don. Juan Francisco , contra l'esmentada empresa i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per Acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem la citada resolució. S'acorda imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit i de la consignació efectuades en el moment de recórrer, a la qual es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.