Sentencia Social Nº 6812/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2886/2006 de 11 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6812/2007

En el recurs de suplicació interposat per Aurora a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 7 DE DESEMBRE DE 2005 dictada en el procediment núm. 894/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.C.S.-(Institut Català

Antecedentes

Primer. En data 24 de novembre de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Personal Estatutari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Aurora frente a I.C.S.-Institut Català de la Salut) demandado de las pretensiones en su contra deducidas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. La actora, Aurora , prestó servicios en el Institut Català de la Salut como personal estatutario como facultativo, con plaza en propiedad en el Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona.

Segundo. El acuerdo de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad sobre las condiciones de trabajo del personal de las instituciones sanitarias del I.C.S., de 29 de octubre de 2002 (publicado en el D.O.G.C. n° 3972 de 22 de septiembre de 2003), y cuyo íntegro contenido se tiene por reproducido al obrar en autos, se estableció la implantación de un sistema de carrera profesional que permite a los profesionales, a los que les es de aplicación, una forma de progresar de forma individualizada a diferentes niveles, precisamente fijados, como un reconocimiento al desarrollo profesional en términos de experiencia, conocimientos, compromiso con la organización, que pretendía al mismo tiempo, contribuir a la mejora de la calidad asistencial.

Tercero. El artículo 4.1.9 regula el procedimiento transitorio establecido para el acceso a los niveles primero y segundo de la carrera profesional, siendo requisito para acceder al segundo nivel:

"Tener nombramiento estatutario fijo y 11 años de servicios prestados a instituciones sanitarias con nombramiento estatutario fijo o interino".

Para este periodo transitorio se accederá directamente al segundo nivel, salvo aquellos casos en que se demuestre de maneta objetiva que el profesión al no haya tenido un desarrollo satisfactorio" .

Cuarto. La actora en 23 de noviembre de 2002 solicitó al I.C.S. el acceso a los dos primeros niveles de la carrera profesional, reconociéndosele por resolución de 10 de junio de 2003 el acceso al primer nivel, pero no el acceso al segundo porque no acreditaba el tiempo de servicios mínimos prestados.

Quinto. Interpuesta en 26 de agosto de 2003 reclamación administrativa previa a la vía judicial, por resolución de 25 de septiembre de 2003 fue desestimada.

Sexto. Por dicha denegación la actora no percibe desde julio de 2003 el complemento que reclama y que considera devengado, de 3.000 euros anuales distribuidos en 12 mensualidades (250 euros/mes), que hasta el 30 de noviembre de 2005, lo cifra en 7.421,10 euros, cantidad reclamada en la demanda y sobre la que no se suscitó controversia en el acto, del juicio oral.

Séptimo. La actora ha prestado servicios en el Hospital del Vall d'Hebrón en los siguientes periodos:

- de 01-10-98 a 05-08-03, como facultativo especialista, con plaza propiedad,

- de 01-12-94 a 30-09-98, como facultativo especialista, contratada como interino,

- de 01-12-93 a 30-11-94, como facultativo especialista, contratada como laboral temporal,

- de 01-12-92 a 30-11-93, como facultativo especialista, contratada como laboral temporal,

- de 01-12-91 a 30-11-92, como facultativo especialista, contratada como laboral temporal, - de 01-06-91 a 30-11-91, como facultativo especialista, contratada como laboral temporal,

- de 01-04-91 a 30-04-91, como facultativo especialista como sustitución,

- de 01-02-86 a 31-12-90, como residente grupo A en prácticas.

Octavo. Por sentencia del Tribunal Superior, de Justicia de Cataluña de 19 de febrero de 2004 , dictada en proceso de conflicto colectivo, y devenida firme, tras sentencia del Tribunal Supremo de 12 de mayo de 2003, teniéndose ambas por reproducidas en sus respectivos contenidos, se estimó en parte la demanda interpuesta frente al I.C.S. por la Central Sindical de la Comisión Obrera Nacional de Cataluña y Cemsatse sobre interpretación y alcance del punto 4.1.1. del Acuerdo de 29 de octubre de 2003, declarando que en la expresión "personal con nombramiento estatutario interino", a efectos de equiparación con la de "personal temporal", debe comportar tanto el que a la sazón estaba contratado como interino por vacante como al interino por sustitución, condenando al I.C.S. a estar y a pasar por tal declaración, absolviéndole de la pretensión más amplia sobre la regulación de todo el personal temporal.

Noveno. A consecuencia de dicha sentencia el I.C.S. revisó la solicitud actora en 11 de agosto de 2005, reconociéndole también los periodos de prestación de servicios como interina por sustitución antes no incluidos, y un total, una vez atendidos éstos, de 8 años, 2 meses y 3 días, según certificado obrante en el expediente administrativo, y reproducido en su contenido, pero sin concederle el nivel pretendido por no acreditar los 11 años preceptivos como estatutario fijo o interino.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació de reconeixement de dret i quantitat, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

En la seva demanda l'actora sol.licitava es declarés el seu dret a accedir al II nivell de la carrera professional i se li abonés les quantitats per aquest concepte des del mes de juliol de 2.003. L'actora basava la seva pretensió en que se li hauria de computar a aquests efectes, el temps en que havia prestat serveis per l'Institut demandat com a personal laboral temporal, tenint en compte l'excepcionalitat i continuïtat en el mateix lloc de treball.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent sol.licita s'afegeixi un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, pel qual proposa la redacció següent: "La actora estuvo contratada ininterrumpidamente en la forma de ocupación de personal contratada como laboral temporal desde el dia 1.6.1991 al 30.11.1994. Su ocupación ininterrumpida en el Hospital Universitario del Valle de Hebrón ha sido, bajo diferentes formas contractuales, desde el día 1.6.1991 hasta 5.8.2003". Es fonamenta en el fet provat setè de la sentència i en els documents que figuren als folis 47 i 63 de les actuacions.

Aquesta pretensió ha de ser totalment desestimada, atès que com la mateixa actora reconeix, aquest fet ja està recollit en el fet setè de la sentència, tant el temps en que va treballar per l'Institut demandat com a per personal laboral, com la totalitat del període en que ha prestat serveis per aquest.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , el recurrent afirma que la sentència ha infringit la normativa legal i la jurisprudència. Pel que fa a la normativa legal fa referència al R.D. 1989/1984, de 17 d'octubre, arts. 1.1. i 3 i en relació a la jurisprudència fa referència a la sentència d'aquesta Sala de 19.2.2004, dictada en un conflicte col.lectiu, que fou confirmada en la seva totalitat per la del Tribunal Suprem de data 12 de maig de 2.005.

Al.lega la recurrent que la durada dels contractes laborals sota la vigència del R.D. mencionat no podia ser superior a tres anys i també que segons l'art. 1.1. el treballador contractat ho havia de ser a partir d'una oferta d'ocupació, estar inscrit en l'oficina de desocupació, etc. i que aquests requisits no es van complir en el cas de l'actora, per la qual cosa els contractes s'han de considerar fraudulents. Així mateix afirma que en les sentències citades anteriorment, dictades en un procediment de conflicte col.lectiu que tenia per objecte fixar la interpretació de l'article 4.1.9 "tenir nomenament estatutari fix i 11 anys de serveis prestats a institucions sanitàries amb nomenament estatutari fix o interí" del Pacte de 29 d'octubre de 2.002 de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut , en relació als anys de serveis prestats a les citades institucions sanitàries, per a tenir dret a accedir directament al II nivell de la carrera professional, va entendre que s'havia de reconèixer aquest període a aquells treballadors que estiguessin vinculats a la demandada de manera continuada i amb voluntat de continuïtat, requisits que es donen en el cas de la recurrent.

La sentència d'instància va desestimar la demanda en base precisament a les sentències abans citades, perquè segons aquestes, quan la norma abans transcrita al ludeix "al personal con nombramiento estatutario interino" s'ha d'incloure en aquest els serveis prestats com personal estatutari interí per vacant i per substitució, però s'ha d'excloure al personal laboral temporal, tenint en compte la diferent naturalesa del vincle que s'estableix, dirigit a cobrir situacions de caràcter temporal, conjuntural o extraordinari i no per a cobrir serveis de manera continuada i amb voluntat de continuïtat.

QUART.- Doncs bé, plantejada així la qüestió, el motiu no pot tenir èxit. En efecte, tal com correctament raona la jutgessa d'instància i reitera l'escrit d'impugnació del recurs, el tema sobre quins contractes temporals s'han de tenir en compte de cara a apreciar si un treballador compleix el requisit que estableix l' article 4.1.9 del Pacte de 29 d'octubre de 2.002 de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut , en relació als anys de serveis prestats a les citades institucions sanitàries, per a tenir dret a accedir directament al II nivell de la carrera professional, és a dir "tenir nomenament estatutari fix i 11 anys de serveis prestats a institucions sanitàries amb nomenament estatutari fix o interí", va ser resolt per la sentència d'aquest Tribunal de data 19 de febrer de 2.004, dictada en un procediment de conflicte col.lectiu presentat per diversos sindicats, el qual tenia per objecte, precisament, decidir quins tipus de contractes temporals s'havien de tenir en compte per a computar els serveis prestats a l'entitat demandada i el criteri és clar i diàfan, segons consta en la decisió de la sentència: "declaramos que en la expresión "personal con nombramiento estatutario interino", a efectos de equiparación con la de "personal temporal", debe computar tanto el que a la sazón estaba contratado como interino por vacante como al interino por sustitución, condenando al demandado a estar y pasar por tal declaración, absolviéndole de la pretensión más amplia sobre la equiparación de todo el personal temporal».

La sentència del Tribunal Suprem a la que s'ha fet referència anteriorment basa la desestimació del recurs de cassació presentat pels Sindicats, que sol.licitaven que es computessin el temps de serveis de tots els contractes temporals, no tan sols en que en el personal eventual no es dona el requisit de prestar serveis d'una manera continuada en la institució i amb voluntat de continuïtat (el que al.lega la recurrent per dir que en el seu cas sí que existeix aquest requisit), sinó també en que "en contra de la opinión de los Sindicatos recurrentes, ningún criterio útil de interpretación para resolver este conflicto cabe desprender del contenido de la Ley 70/1978, de 26 de diciembre, de reconocimiento de servicios previos en la Administración Pública o el RD 1181/1989, de 29 de septiembre por el que se dictan Normas de Aplicación de la Ley 70/1978 , al Personal estatutario del Instituto Nacional de la Salud, normas en las que a efectos del percibo de trienios por antigüedad se reconoce la totalidad de los servicios prestados para la administración, sin distinción alguna, pues, como se ha visto, se trata, por un lado, de conceptos retributivos distintos y, por otro, con finalidades diferentes, valorándose en el punto 4.1.1 del Acuerdo para el reconocimiento al desarrollo profesional conceptos como experiencia, conocimientos y compromiso con la organización, norma específica cuya interpretación ha quedado fijada en los anteriores fundamentos" (Fonament Jurídic quart).

Cal recordar que les sentències que recauen en un procediment de conflicte col.lectiu produeixen efectes de cosa jutjada sobre els processos individuals pendents de resolució o els que puguin plantejar-se, que tractin sobre un objecte idèntic, tal com estableix el nº 3 de l'article 158 de la llei adjectiva laboral , per la qual cosa no es pot reobrir de nou la discussió, ja jutjada, sobre la interpretació de l'article abans citat.

D'altra banda també s'ha de desestimar l'al.legació de que els contractes laborals temporals eren fraudulents, perquè aquesta és una afirmació que no es pot entrar a examinar en aquest recurs i que en tot cas, si així ho entenia l'actora, hauria d'haver impugnat els citats contractes en el moment oportú.

La sentència, doncs, no ha infringit els articles citats per la recurrent, per la qual cosa el motiu ha de ser desestimat, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Aurora contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona, en data 7 de desembre de 2.005, que va recaure en les Actuacions 894/03, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, en reclamació de reconeixement de dret i quantitat i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.