Sentencia Social Nº 6830/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3953/2007 de 11 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6830/2007

En el recurs de suplicació interposat per Marí Juana a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 15 de desembre de 2006 dictada en el procediment núm. 725/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Hospital de Sant Boi, S.A.,

Antecedentes

Primer. En data 9 d'octubre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de desembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Marí Juana contra HOSPITAL DE SANT BOI S.A., en reclamación por despido por carta de fecha 29/8/2006 comunicada al trabajador el 30/8/2006, estimo el mismo procedente convalidando la extinción del contrato de trabajo que aquel produjo, sin derecho a indemnización ni salarios de tramitación.

Absuelvo por tanto a la empresa demandad de las pretensiones que la demanda contenía."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Marí Juana DNI NUM000 ha venido prestando sus servicios en la empresa HOSPITAL DE SANT BOI S.A. con la categoría profesional de Auxiliar de Clínica, antigüedad de 01/07/1983 y salario mensual de 1.738 Euros brutos con prorrata de pagas extras.

La actora estuvo en situación de excedencia voluntaria del 1/5/98 al 1/6/2004.

2.- La parte actora No es representante legal o sindical de los trabajadores.

3.- La actora inició en fecha 25/04/2006 situación de incapacidad temporal causando alta en fecha 07/06/06 con propuesta de incapacidad.

En fecha registro de salida 24/07/2006 el INSS comunicó a la empresa la resolución del expediente de incapacidad de la actora señalando que la prestación había sido denegada y que el subsidio de incapacidad se extinguía desde la fecha que constaba en el registro de salida.

4.- Fechada a 3 de agosto de 2006, se recibió mediante FAX en el domicilio de la empresa demandada carta de la actora en la que comunicaba que "como Vds. conocen en fecha 27 de julio de 2006 me ha sido notificada la resolución dictada por la Dirección provincial del INSS en el expediente de Invalidez permanente. en cuya parte dispositiva proceden a no declarar a la suscrita en situación de invalidez permanente en grado alguno de incapacidad, así corno a extinguir la situación de incapacidad permanente. La presente carta es para notificarles que dicha resolución ha sido impugnada mediante la interposición de RECLAMACIÓN PREVIA a la vía judicial. Los pronunciamientos impugnados incluyen tanto el No reconocimiento de Invalidez permanente total como la extinción de la situación de incapacidad temporal, lo que significa que el acto administrativo y por tanto la resolución no es firme. Al ser impugnada la extinción de la situación de IT. quedo a la espera de la firmeza de esta resolución y por tanto pendiente de mi incorporación al trabajo al mantener la situación de incapacidad temporal, ello sin perjuicio por su parte corno entidad colaboradora y auto-gestora en el pago de la IT de la extinción del pago de la prestación, cuando proceda, y la suspensión del contrato de trabajo por causa de incapacidad" .

4.- Fechada a 10 de agosto de 2006 la empresa acordó instruir a la trabajadora expediente contradictorio por no haberse presentado a trabajar ni justificado su situación de ausencia los días 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 de julio de 2006 y el 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, y 10 de agosto concediéndole un plazo de tres días para presentar los descargos que tuviera por oportunos.

5.- La parte actora acusó recibo de los escritos y en el plazo de tres días concedido manifestó que se ratificaba en su escrito de 4 de agosto, que no era cierto que hubiera faltado al trabajo los días señalados, que la resolución administrativa había sido impugnada y que seguía impedida para su trabajo y que además había solicitado la suspensión de la ejecución del apartado 2 de la resolución del INSS que se refería a la extinción de la situación de incapacidad.

6.- Mediante carta fechada a 29/08/2006 la empresa tras el expediente contradictorio comunicó a la actora su despido disciplinario por no haber acudido a trabajar ni justificado sus ausencias los días 31 de julio de 2006 y el 1, 4, 5, 6, 9, y 10 de agosto en que debía haberlo hecho conforme a su calendario laboral.

En dicha misiva la empresa señalaba que pese a que se le requirió para que acreditara su imposibilidad para trabajar, ni se presentó a su puesto de trabajo, ni propuso actuación alguna en orden a justificar su imposibilidad de trabajar ni presentó documentación alguna que ello avalara.

7.- Según su calendario laboral en el mes de julio, tras la extinción de la situación de incapacidad, la actora debía trabajar por el turno que tenía asignado el día 31 y en agosto los días 1,4,5,6,9 y 10.

8.- El actor intentó conciliación previa en el S.C.L.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, i declarà procedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en tres motius, els dos primers dedicats a revisar els fets declarats provats i el tercer a denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la llei adjectiva laboral , es sol.licita la modificació del fet provat cinquè, i es proposa que quedi redactat tal com segueix: "a).- En fecha 1 de agosto de 2006, la actora presentó ante la Dirección Provincial del INSS escrito de reclamación previa contra la resolución de fecha 24-07- 2006, dictada en el expediente de Invalidez Permanente que denegó la invalidez y extinguió la situación de I.T.

b).- Al mismo tiempo, la actora en escrito de fecha 17 de agosto del 2006, y al amparo del artículo 111 apartado 2 de la Ley 3071992 de 26 de Noviembre de régimen jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común , solicitó la suspensión de la ejecución del apartado 2, de la anterior Resolución Administrativa" extinguir la situación de I.T."

c).- Que la empresa tenía conocimiento de estos escritos, del contenido del cuadro clínico, así como del hecho de que, en fecha 10 de agosto del 2005, en que se le instruyó el expediente contradictorio a que hace alusión la carta de despido, la actora comunicó a la empresa que seguía impedida para su trabajo habitual de Auxiliar de Clínica y precisadas de tratamiento médico lo que impide su incorporación al trabajo, circunstancia que manifestó en su escrito de descargo de fecha 14 de agosto de 2006.

d).- La actora ha presentado demanda ante el Juzgado de lo Social nº 25 de Barcelona, procedimiento por Invalidez permanente nº 715/2006, pendiente de juicio que se ha señalado para el día 17-04-2007."

En el segon motiu del recurs es pretén la modificació del fet provat setè, afegint el següent text: "Que la actora en el mes de agosto del 2.006, según el calendario tenía pendiente de disfrutar las vacaciones de verano del 2006 y había solicitado a la empresa para dicho mes y compensar los días posteriores al alta médica con vacaciones de agosto pendientes de disfrutar, hasta conocer el resultado de la reclamación presentada ante el I.N.S.S. al estar impedida para su trabajo de Auxiliar de Clínica".

En relació amb la modificació o addició dels fets declarats provats, cal tenir en compte, tal com correctament afirma la demandada en el seu escrit d'impugnació del recurs, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l' article 191. L'apartat b) d'aquest article estableix que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Doncs bé, tenint en compte els anteriors principis, les dues pretensions han de ser desestimades totalment. Pel que fa a la primera, perquè tot el que es vol afegir ja consta en el fet provat cinquè, sense que s'evidenciï cap tipus d'error per part de la jutgessa d'instància.

I, en relació amb el fet setè, perquè no es basa en cap document, sinó que únicament el que fa la recurrent és criticar la valoració de la prova realitzada per la jutgessa i exposa tota una sèrie d'afirmacions en relació amb la documental aportada, per tal d'arribar a la conclusió que vol que s'afegeixi. Però és que, a més, cap importància podria per a la resolució del present recurs la redacció que es vol afegir, tal com posteriorment es raonarà.

TERCER.- En el tercer motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) del mateix l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , denuncia la recurrent que la sentència que s'impugna infringeix l'article 54.2 a) de l'Estatut dels Treballadors i jurisprudència al respecte y al.lega, en síntesi, que en la resolució del present litigi s'ha de tenir en compte també la jurisprudència del Tribunal Suprem relativa a que la facultat empresarial sancionadora ha d'acomodar-se a l'equitat i als dictats de la bona fe i que en el present cas l'actora ja va posar en coneixement de l'empresa que no es podia reincorporar al treball, encara que se li havia donat l'alta mèdica i se li havia denegat la Incapacitat Permanent, perquè havia recorregut la resolució de l'INSS i havia demanat la suspensió de la seva execució y que la resolució que va denegar la reclamació prèvia té data de 29 d'agost i li va ser notificada el dia 7 de setembre, és a dir, 10 dies després d'haver-se produït l'acomiadament. També manifesta que l'actora no va rebre cap resposta de l'empresa en relació amb el període de vacances d'estiu que hauria de gaudir en el mes d'agost de 2.006.

Censura jurídica clarament condemnada al fracàs. Pel que fa a l'article 54.2 de l'Estatut dels Treballadors , cal dir que no ha estat infringit pel jutge d'instància. En efecte, l'esmentat article permet, en el seu nº 1 que l'empresari pugui acomiadar els treballadors quan aquests incorrin en un incompliment greu i culpable de les seves obligacions contractuals. Entre els esmentats incompliments, l'apartat a) del nº 2 del mateix article inclou "Las faltas repetidas e injustificadas de asistencia o puntualidad al trabajo", conducta imputada a la treballadora i que el jutge d'instància va donar com provada en el relat fàctic de la sentència, que no ha estat modificat, atès que l'actora no es va presentar a treballar els dies 31 de juliol i 1, 4, 5, 6, 9 i 10 d'agost de 2.006.

En realitat els fets en que es fonamenta el present litigi son pacífics perquè la treballadora admet que, efectivament, no va anar a treballar aquests dies. L'única discrepància que separa a les parts és si el motiu per no fer-ho que al.lega l'actora, justifica o no aquesta absència de la feina. Cal dir, ja d'entrada, que l'al.legació feta en el recurs referent a que l'actora encara tenia pendent de gaudir les vacances d'estiu, és una qüestió nova, que no es va efectuar ni en la demanda, ni en el moment del judici oral, per la qual cosa la Sala no podrà entrar al seu examen, atès que no es pot oblidar que el Recurs de Suplicació és un recurs extraordinari dedicat a revisar els fets i al.legacions fetes en el moment oportú, és a dir, en la demanda i en el judici oral, sense que s'hi puguin introduir noves qüestions no examinades en instància, atès que una altra decisió suposaria posar en situació d'indefensió a l'altra part, que no s'ha pogut defensar d'aquesta al.legació.

QUART.- S'haurà d'examinar seguidament l'al.legació de l'actora referent a que ja va posar en coneixement de l'empresa que no es podia reincorporar al treball, encara que se li havia donat l'alta mèdica i se li havia denegat la Incapacitat Permanent, perquè havia recorregut la resolució de l'INSS i havia demanat la suspensió de la seva execució y que la resolució que va denegar la reclamació prèvia té data de 29 d'agost i li va ser notificada el dia 7 de setembre, és a dir, 10 dies després d'haver-se produït l'acomiadament.

La sentència d'instància va desestimar la demanda en aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem (Sentències de dates 22.10.1991, 15.4.1994 i 11.5.94), en la qual s'assenyala que encara que el treballador impugni la resolució administrativa en la qual se li denega la incapacitat permanent total, la suspensió del contracte de treball no es manté i està obligat a retornar al treball a menys que acrediti la seva impossibilitat per a fer-ho.

Doncs bé, aquesta és la doctrina correcta, tal com ha posat de relleu aquesta Sala en diverses sentències, entre les quals es poden citar les de 16 d'octubre de 2.002 i 19 de maig de 2.006, en la qual s'ha aplicat la doctrina consolidada del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió.

En efecte, en la sentència del T.S. de data 7 d'octubre de 2.004, en la qual es fa referència a altres sentències anteriors de dates 2 de març de 1992 i la de 22 d'octubre de 1991, citada per la sentència d'instància, s'afirma, en relació a les conseqüències de la no reincorporació a l'activitat professional d'un treballador, després d'un període d'Incapacitat Temporal, al que s'uneix l'existència d'un expedient administratiu de denegació de la Incapacitat Permanent, que:

«como establecen, de una parte y con carácter general, los artículos 45.1 y 101 de la Ley de Procedimiento Administrativo, (hoy artículos 56 y 57 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo común y, de otra y en el ámbito del procedimiento de declaración de invalidez permanente, el artículo 9.2 del Real Decreto 2609/1982 de 24 de septiembre , los actos administrativos tienen una presunción de validez que hacen su cumplimiento necesario y directamente ejecutivo, por lo que, como ha destacado la doctrina científica, la declaración contenida en el acto que define una situación jurídica crea inmediatamente esa situación sin perjuicio de lo que pueda resultar de su revisión. Esta eficacia inmediata del acto es una cualidad distinta de su firmeza y no se funda en ella. Su ámbito de aplicación es el de las prestaciones de seguridad social. Tiene, sin embargo, una proyección indirecta o refleja en el contrato de trabajo, porque el artículo 45.1.c) del Estatuto de los Trabajadores , al enunciar el supuesto suspensivo que contempla, se remite a dos situaciones protegidas por la seguridad social y dentro de ésta ha de atribuirse el mismo alcance al acto que declara la iniciación de la situación protegida que al que establece su terminación por la concurrencia de una causa legal. El problema en materia laboral consiste en determinar si existe o no una situación de incapacidad temporal que impida la prestación de trabajo. Lo que ocurre es que el acto administrativo de la gestora, al extinguir la situación de incapacidad laboral transitoria, priva en principio de justificación a la incomparecencia al trabajo de la misma forma que la baja había otorgado inicialmente esa justificación. El empresario puede, por tanto, deducir las consecuencias extintivas -disciplinarias o en orden a la concurrencia de un desistimiento- que derivan de esa falta de justificación y el trabajador, que ha de prevenir la eventual apreciación de un desistimiento -cuya concurrencia o no habrá de valorarse en cada caso- manifestando su voluntad de mantener la relación, debe también, si quiere conservar la suspensión, destruir los efectos reflejos de la resolución administrativa acreditando que, pese al alta médica o a la resolución del expediente de invalidez sin declaración de incapacidad permanente total o absoluta, subsiste una situación de incapacidad temporal que impide la reincorporación al trabajo. Lo que no cabe es entender que por la simple impugnación de las resoluciones administrativas se mantiene automáticamente la suspensión del contrato hasta que se produzca una decisión judicial firme y ello porque, aparte de lo dicho, frente a la desaparición de la justificación de la incomparecencia no basta la impugnación de una resolución administrativa en una relación externa a la laboral, sino que el trabajador ha de desarrollar, con la diligencia exigible en cada caso, una conducta positiva en orden a informar al empresario de la impugnación y a acreditar la subsistencia de una incapacidad temporal para el trabajo ofreciendo en su caso los medios para la verificación de esa situación por la empresa».

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al present litigi cal dir que l'actora no va comparèixer a l'empresa els dies 31 de juliol i 1, 4, 5, 6, 9 i 10 d'agost de 2.006, i encara que és cert que va manifestar a l'empresa que no hi anava perquè no podia treballar i que havia impugnat la resolució administrativa, cal dir que en cap cas va acreditar aquesta impossibilitat amb qualsevol mitjà de prova, sinó que únicament va fonamentar la decisió de no tornar al treball, després de la denegació de la Incapacitat Permanent i de rebre l'alta mèdica, en que havia impugnat la resolució administrativa, que, com s'ha vist anteriorment, no és un suport suficient per mantenir la suspensió del contracte, per la qual cosa la decisió de l'empresa d'acomiadar-la fou conforme a dret, d'acord amb el que estableix l' article 54.2 a) de l'ET , que la sentència no ha infringit.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Marí Juana contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 15 de desembre de 2.006, que va recaure en les Actuacions 725/2006 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'HOSPITAL DE SANT BOI, en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.