Sentencia Social Nº 6831/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4954/2007 de 11 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6831/2007

En el recurs de suplicació interposat per Imanol a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 20 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 844/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial i

Antecedentes

Primer. En data 23 de novembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de març de 2007, que contenia la decisió següent: " Debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Imanol contra AMBICLIMA 89 SL y FOGASA en reclamación por despido por no apreciar despido sino dimisión voluntaria del trabajador " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora ha venido prestando sus servicios para la empresa demandada desde el 16-06-2003 con la categoria profesional de4 peón y percibiendo un salario

bruto mensual de 1280'47 euros con prorrata de pagas extraordinarias (de las nómina y del contrato que constan en los folios 75 a 98 de las actuaciones.

2.-El día 13-11-2006( lunes por Ja mañana) sobre las 5 de la mañana el actor salió en las instalaciones de la empresa demandada. La empresa llevaba cerrada todo el fin de semana. La jornada de trabajo se ¡nicia las 7 de la mañana (del propio reconocimiento del actor en la demanda e interrogatorio de la empresa y testifical del Sr Lorenzo ).

3.- A las 7 de la mañana del mismo el actor llamo a la empresa y comunicó Don Lorenzo que.se encontraba mal y que no acudiría al trabajo (testifical Don Lorenzo )

4.- El actor estuvo en situación de IT de 13-11-2006 a 14-11-2006 (folio 99)

5.- En fecha de 15-11-2006 el actor se reincorpora El demandante es convocado en las oficinas de la empresa a efectos de que diera explicaciones sobre su presencia en las instalaoions de la demandada el dia 13 -11-2006 cuando estas permanecian cerradas En la reunion estuvo & actor y el Gerente de la empresa Este pregunto al actor sobre lo acontecido El trabajador contesto que habia entrado en la empresa a "cagar" as insistir el empresario ante tal explicacion- la empresa se encuentra ubicada en el Barrio de Can Tumis.- el demandado varió su respuesta afirmando que se había entrado en la empresa para dar de comer a una chica que había conocido la cual se encontraba hambrienta, argumentando que la empresa constaba con un buen microondas. El gerente, no contento condichas explicaciones, le comunicó que iba a denunciar ante la comisaría dichas hechos . Ante dicha afirmación el actor firmó un documento de su puño y letra en letra en el cual solicitaba su baja voluntaria (folio 103, reconocimiento del propio actor y interrogatorio de la empresa).

V.- En fecha de 15-11-2006 , mediante burofax, el actor solicitó la carta de despido o readmisión y alega que acudirá a. trabajo al día siguiendo y que la baja voluntaria era nula ya que había sido firmada de forma obligada (folios 44 a 46).

VI.- En fecha de 16-11-2006, mediante burofax, el actor solicitó la carta de despido o readmisión y alega que ha sido despedido sin causa alguna (folio 41 a 43)

VIl.- El actor ha siclo tratadb médicamente por síndrome depresivo (folios 47y 48)

VIII.- Se celebró conciliación sin aveniencia.

IX.-La trabajadora no ostenfa ni han ostentado en el último año cargo sindical o

representatívo alguno.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda d'acomiadament presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per l'adversa. En els tres primers motius del recurs demana a l'empara del article 191 b) de la LPL , la revisió dels fets provats primer, cinquè i sisè, que s'examinen a continuació.

La proposta de modificació del fet provat primer, amb la inclusió de la categoria professional descrita com a especialista grup 6, i salari de 1295,12 euros, en comptes de la que consta en el fet provat primer. Modificació que no es pot atendre, ja que la que consta provada, raona el jutge que l'ha deduït de les nòmines i el contracte de treball, en els quals consta tal com s'indica en la sentència, sense que els documents de contrast que cita la part recurrent (carnet professional, doc. 51, multes d'aparcament, docs. 53-54 o manuscrit del demandant on fa constar les funcions, docs. 55 a 59) evidencií cap error del jutjador, doncs no són els mitjans documentals idonis per deduir aquests elements del contracte de treball.

La modificació del fet provat cinquè tampoc pot ser atesa, ja que la frase que pretén introduir consistent en què al inici de la jornada laboral va ser esperat pel gerent, el qual el va conduir a un despatx a part, a efectes de demanar-li explicacions (...), ni modifica de manera transcendent el relat de la sentència ni l'element més important del fet provat referent a què el demandant va signar la baixa voluntària. Per altra banda, la gravació de un acte processal no es un document idoni per a modificar els fets provats, ja que no es tracta de un mitjà de prova, i els interrogatoris de les parts que han estat gravats han de ser valorats exclusivament pel jutge de instància, per la qual cosa de tenir transcendència, tampoc podria ser incorporat.

Igualment s'ha de denegar la revisió del fet provat sisè en base a la revisió del valor probatori de les declaracions de un testimoni, per no ser competència d'aquesta Sala, per la qual cosa el relat fàctic s'ha de mantenir en la seva integritat.

SEGON. Basa el quart motiu del recurs en la infracció de dret, per la via de l' article 191 c), que concreta en els articles 25 i 26 del Estatut dels Treballadors, Conveni col lectiu de la siderometal.lúrgia de la província de Barcelona , indicant que les tasques professionals del demandant s'han de incloure en la categoria que ha esmentat anteriorment. No obstant, ni les tasques a que es refereix aquest motiu del recurs ni la categoria han quedat acreditades per la qual cosa no es pot valora que la sentència infringeixi el conveni en establir la categoria i el salari que disposa.

TERCER. Denuncia la part recurrent la errònia aplicació del article 49 del ET , en concordància amb la jurisprudència existent en relació amb la dimissió del treballador i la inaplicació del article 1256 del Codi Civil , que disposa que la validesa i el compliment dels contractes no poden deixar-se al arbitri de un dels contractants, l' article 1262 i el 1265 del mateix codi, indicant que en la renúncia del treballador va existir un consentiment viciat per quan va signar la baixa sota intimidació.

Dels fets provats és dedueix que el dia 13 de novembre de 2006, dilluns, el demandant va sortir de les instal lacions de l'empresa a les 5 del matí, fora del seu horari habitual i hora en què estaven tancades al públic com tot el cap de setmana, ja que jornada laboral no s'inicia fins les 7 del matí. Que posteriorment, sobre les 7 del matí va telefonar a l'empresa indicant que no aniria a treballar doncs estava malalt. En reincorporar-se el dia 15, va ser convocat a les oficines de l'empresa per demanar-li explicacions sobre la seva presència el dia 13, contestant segons consta que havia entrat a "cagar" i en insistir en l'interrogatori per part del Gerent, va modificar la resposta dient que havia entrat a donar de menjar a una noia que havia conegut i tenia gana, ja que l'empresa tenia un bon microones. El Gerent, no content amb les explicacions, va indicar-li que denunciaria els fets a la policia, i va ser davant d'aquest comentari que va optar l'actor per signar la baixa voluntària, que consta reconeguda com a escrita de puny i lletra del actor en el document núm. 23. No s'indica que el Gerent li hagués suggerit aquesta sortida. Però encara que fos així, en contra del que diu el recurrent, no donaria lloc a valorar que havia estat coaccionat, doncs no es pot interpretar que la denúncia de un acte il legal, com és l'entrada a un domicili sense autorització, sigui un acte de coacció, tal com valora el jutge de instància.

L'article 49.1 d) de l'Estatut dels Treballadors EDL 1995/13475 estableix com una de les causes d'extinció del contracte de treball la "dimissió del treballador". En la interpretació d'aquest article la doctrina jurisprudencial ha afirmat que la voluntat del treballador d'extingir la relació laboral es pot exterioritzar tant de forma expressa com tàcita, però en tot cas amb actes dels que es dedueixin de forma clara la voluntat d'extinció del contracte de treball. En el cas que ens ocupa, en què el demandant va signar una manifestació escrita, que el jutge ha valorat, amb una valoració que aquesta Sala comparteix, de que no es tractava de un consentiment viciat, per la qual cosa ha de ser confirmada la sentència en tots els seus punts, ja que el darrer motiu del recurs, basat en la infracció dels articles 55-1 del ET no pot se atès doncs acreditada la causa de baixa voluntària vàlida l'argumentació de tractar-se de un acomiadament tàcit no pot prosperar.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Imanol contra la sentència dictada pel jutjat del social núm. 4 de Barcelona, en data 20 de març de 2007, recaiguda en les actuacions 844-06 , en virtut de demanda deduïda per la citada actora contra l'empresa AMBICLIMA, 89 S.L i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, per acomiadament, i confirmem íntegrament la decisió de la sentència recorreguda, que desestimava la demanda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.