Sentencia Social Nº 6841/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 491/2007 de 29 de Septiembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 29 de setembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6841/2009

En el recurs de suplicació interposat per Distribuidora Internacional de Alimentación S.A. a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 8 de gener de 2008

dictada en el procediment núm. 491/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Magdalena , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 18 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de gener de 2008, que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda interpuesta por Doña Magdalena contra la empresa DISTRIBUIDORA INTERNACIONAL DE ALIMENTACIÓN SA., debo declarar el derecho de la actora a que no le sea absorbido el incremento salarial del año 2007 del Complemento personal y en consecuencia condeno a la empresa demandada a estar y pasar por dicha declaración y a abonar a la actora la cantidad de 126,24 euros en concepto de diferencias del periodo de enero a junio de 2007 " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, venía prestando sus servicios por cuenta de la empresa SUPERMERCADOS CHAMPION, SA. en el centro de trabajo de Santa Coloma de Farnés desde el día 1 de diciembre de 1998, con la categoría profesional Grupo II, Área I, siendo su salario bruto mensual incluida parte proporcional de gratificaciones extraordinarias de 1.502,07 euros (hecho primero de la demanda, no controvertido, hojas de salarios, folios 28 a 71).

SEGUNDO.- En fecha 14 de enero de 2006 la empresa SUPERMERCADOS CHAMPION,S.A. comunica a la actora que a partir del día 18 de enero de 2006 se procede a la cesión del centro de trabajo en el que presta servicios a la empresa ahora demandada, asumiendo ésta en su integridad todos los compromisos adquiridos por la anterior con los trabajadores (hecho segundo de la demanda, no controvertido y documento obrante al folio 26, que se da por íntegramente reproducido).

TERCERO.- En fecha 18 de enero de 2006 la empresa demandada comunica a la actora que se subroga en todos los derechos y obligaciones que mantenía con la empresa anterior (hecho tercero de la demanda, no controvertido y documento obrante al folio 27, que se da por íntegramente reproducido).

CUARTO.- La actora en el mes de diciembre de 2004 percibía un salario base de 720,44 euros, un complemento de dedicación de 374,02 euros y un complemento de salario base de 92,80 euros, es decir un total de 1187,26 euros (hojas de salarios, folios 28 a 41 y en concreto este último).

En el mes de diciembre de 2005 la actora percibía un salario base personal de 840,91 euros y un complemento dedicación de 380,87 euros, es decir un total de 1221,78 euros (hojas de salarios, folios 42 a 53 y en concreto este último).

En el mes de diciembre de 2006 la actora percibía un salario base personal de 956,24 euros y un complemento personal de 320,90 euros, es decir un total de 1277,14 euros (hojas de salarios, folios 54 a 69 y en concreto este último).

QUINTO.- En el año 2007 la subida salarial de acuerdo con el Convenio Colectivo ha sido de un 2,2 por 100. En aplicación de la misma, la empresa ha incrementado 21,04 euros el salario base personal y en la misma cuantía ha disminuido el complemento personal. En consecuencia en el mes de enero de 2007 la actora ha percibido un salario base personal de 977,28 euros y un complemento personal de 299,86 euros, es decir un total de 1277,14 euros (hechos sexto y séptimo de la demanda, no controvertidos y hoja de salarios, folio 70).

SEXTO.- Con anterioridad a la subrogación las relaciones de trabajo de la actora se regían por el Convenio Colectivo del Grupo Champion. Posteriormente, pasan a regirse por el Convenio de Comercio de la provincia de Girona. Y finalmente, a partir de la fecha de su firma, pasan a regirse por el Primer Convenio Colectivo de SUPERMERCADOS DIA, (BOE de 30 de agosto de 2006), vigente hasta el 31 de diciembre de 2009 (Convenios obrantes a folios 79 a 158, no controvertido).

SÉPTIMO.- En fecha 12 de diciembre de 2005 la Dirección de la empresa demandada y el Comité de Empresa de Girona llegan a un acuerdo en relación a la adquisición por parte de la demandada de algunas tiendas de CHAMPION SA y GRUP SUPECO MAXOR SL y a las condiciones de trabajo del personal que se subroga (contestación a la demanda, no controvertido y documento obrante a los folios 215 a 220).

OCTAVO.- La demanda de conciliación extrajudicial se presentó en fecha 31 de mayo de 2007, celebrándose el intento conciliatorio sin efecto, dada la incomparecencia de la empresa demandada, en fecha 18 de junio de 2007 y presentándose la demanda origen de estas actuaciones en fecha 18 de junio de 2007 (folios 6 y 2).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de dret i quantitat que estima la demanda, i condemna a la demandada a no absorbir el complement personal i al pagament de 126,24 euros, en concepte de diferències de gener a juny de l'any 2007, presenta recurs de suplicació la part demandada, que ha estat impugnat per l'actora.

SEGON. El recurs es presenta per la via de l'article 191 c) de la LPL , amb cita de la infracció de normes substantives següents: article 26.5 i 44 del ET , Disposició Transitòria 1ª del Conveni Col.lectiu de DIA, pels anys 2006-2009 i 3.1 del Codi Civil, entre d'altres .

Amb caràcter previ s'ha de valorar la validesa de la tramitació del recurs de suplicació, per raó de la quantia. La procedència del recurs de suplicació per raó de la quantia és una qüestió que ha de ser valorada d' ofici, per tractar-se de una norma de ordre públic processal, ja que afecta a la competència funcional d'aquesta Sala Social. Les normes de admissió del recurs de suplicació que estan regulades per la Llei de procediment laboral, R. D. Legislatiu 2/95, de 7 d'abril, article 189.1 , que estableixen el límit per tenir accés al recurs de que el valor de la reclamació de quantitat en termes absoluts, superi els 1.803 euros (ex 300.000 ptes.), mínim exigible al efecte.

S'ha de partir del fet que l'objecte del litigi és la reclamació per la demandant, del complement personal i que ascendeix per tota l'anualitat reclamada a 126,24 euros, més el 10% per mora.

Doncs be, tenint en compte els anteriors criteris, el recurs no es podia admetre, en no haver-se suscitat en la sentència qüestió de competència, ni la pretensió en el recurs la subsanació d'una falta essencial de procediment, ni afectar el tema de fons a gran nombre de beneficiaris. No és possible acceptar, per ser contrari a normes d'obligat i indispensable acatament, com ho és la de l'article esmentat, que quedi oberta de manera injustificada i improcedent la via del recurs a litigis que no tenen accés a la suplicació d'acord amb les previsions legals, quan la quantia és mínima i ni es demana la nul litat per la via de l'article 191 a) de la LPL , ni es qüestiona genèricament la interpretació de una norma, sinó que s'interpreta una situació concreta i determinada, i si les parts han actuat conforme als principis de la bona fe de forma individual. En base a aquesta valoració la Sala s'ha d'abstenir d'entendre del present recurs, improcedentment admès per l'òrgan d'instància, i declarar la fermesa de la sentència recorreguda amb la nul litat de les actuacions posteriors.

TERCER. Conforme al article 202 de la LPL , en no confirmar-se la sentència, per no ser procedent el tràmit del recurs, s'ha d'acordar la devolució del dipòsit, mantenint els asseguraments prestats per a garantir el valor de la condemna, sense costes, atenent a què no existeix part vençuda ( article 233 LPL ).

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat per DISTRIBUIDORA INTERNACIONAL DE ALIMENTACIÓN, S.A. contra la sentència dictada pel Jutjat Social 3 dels de Girona, en data 8 de gener de 2008 , en el procediment número 491-2007, seguit per reclamació de quantitat a instància de Magdalena contra la citada recurrent, hem de declarar la nul.litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

S'acorda la devolució del dipòsit al recurrent i donar a la consignació la destinació legal, sense costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.