Sentencia Social Nº 6887/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4081/2014 de 17 de Octubre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 4081/2014

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 17 d'octubre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6887/2014

En el recurs de suplicació interposat per Fermina (en representación del menor Argimiro ) a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 7 de maig de 2014 dictada en el procediment núm. 87/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social i Tesoreria General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 28 de gener de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de maig de 2014 , que contenia la decisió següent: ' Que desestimando la demanda interpuesta por Dña. Fermina , en representación del menor Argimiro , en reclamación de pensión de orfandad contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) y la Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS), debo absolver y absuelvo a los demandados de los pedimentos de la demanda formulada en su contra '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. La demandante, Dña. Fermina , contrajo matrimonio con D. Germán el 3-7-04. Ambos tuvieron un hijo en común, Argimiro , nacido el NUM000 -08.

SEGUNDO. El 19-10-11 el Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción nº 2 de Coria del Río dictó sentencia declarando el divorcio de Dña. Fermina y D. Germán , y aprobando el convenio regulador suscrito por ambos el 17-12-10 (en el que no se contemplaba pensión compensatoria).

TERCERO. El 20-8-11 D. Germán fué detenido en Tánger (Marruecos) por sobrevolar y aterrizar en espacio aéreo sin autorización de las autoridades marroquíes, habiendo ingresado en la Prisión Civil de Tánger en situación de prisión preventiva a la espera de juicio a consecuencia de tales hechos.

CUARTO. Por entonces, D. Germán prestaba servicios por cuenta y dependencia de la empresa E.A.D.S. CONSTRUCCIONES AERONÁUTICAS S.A., que procedió a la suspensión de su contrato de trabajo desde el 20-8-11 conforme al artículo 45.1 g) ET ; extremo que la empresa comunicó al Sr. Argimiro el 28-10-11 a través de sus familiares.

QUINTO. El 28-1-12, estando en situación de prisión preventiva, falleció D. Germán .

SEXTO. El 28-2-12 el Tribunal de 1ª Instancia de Tánger dictó sentencia acordando, respecto a D. Germán , sobreseer el procedimiento debido a su fallecimiento; los otros encausados resultaron absueltos.

SÉPTIMO. El 25-10-12 la demandante presentó solicitud de pensión de viudedad y orfandad.

OCTAVO. El 26-10-12 el INSS dictó resolución denegando la prestación de orfandad 'Por no encontrarse el causante, a la fecha del fallecimiento, en alta o situación asimilada a la de alta y no haber completado el período mínimo de cotización de quince años, de acuerdo con lo establecido en el artículo 175.1 de la Ley General de la Seguridad Social (...)'.

NOVENO. Disconforme con dicha resolución denegatoria, la demandante presentó reclamación previa, que fué desestimada el 17-12-12.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda, presentada en reclamació de la pensió d'orfenesa, produïda per la defunció del causant en data 28 de gener de 2012 , presenta recurs de suplicació la part actora, que no ha estat impugnat. La denegació de la pensió s'ha realitzat per l'INSS per no considerar que el causant en el moment de la defunció estes en situació d'assimilada al alta. La demanda interessava el reconeixement de la pensió d'orfenesa incrementada fins al 52%, ja que la mare no percep la pensió de viduïtat, per constar sentència de divorci de data 19-10-2011 , doncs el conveni regulador no inclou la pensió compensatòria.

SEGON.El recurs es formula amb un primer motiu, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant la inclusió d'un nou fet provat, sisè, que hauria de ser intercalat, del qual es proposa un relat que digui:

' Don. Germán , mientras se encontraba en situación de privación de libertad (prisión), tuvo que ser hospitalizado en fecha de 28 de octubre de 2011 en el Hospital Mohamed V de Tánger (Marruecos), siendo intervenido quirúrgicamente de urgencia el 20 de octubre de 2011 por una grave infección (septicemia). Posteriormente, el 27 de octubre de 2011, fue trasladado al Hospital IB Sina de Rabat (Marruecos), donde permaneció hospitalizado e ingresado hasta el día de su defunción, el 28 de enero de 2012'.

Basa la proposta revisora en els documents que consten en el ram de prova, folis 18-54-83, 95, 146, de les actuacions. La transcendència de la modificació es justifica pel fet que basa en la censura jurídica la valoració de situació d'alta o assimilada al sistema de la seguretat social, en la gravetat de la malaltia patida pel treballador, que demana que s'incorpori al relat fàctic.

Atès que dels documents que s'han aportat al procés es dedueix el que efectivament descriu el recurs, tal com reflecteixen els telegrames del Consolat d'España a Tànger, dirigits al Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, els informes mèdics, certificats d'hopitalització, que consten segons certificació del Consolat i aportada la traducció de l'àrab (document 80 al 103), la carta de l'empresa Airbus Military, que acorda la suspensió del contracte mentre segueixi en presó (foli 104) i també fulls de salaris, que inclouen la compensació feta del pagament de la incapacitat temporal, que es reconeix al causant per l'empresa, tot i restar en presó provisional (foli 146, 142-143-144), posteriorment revocada amb caràcter retroactiu. No existeix cap element de prova que contradigui els documents que cita la part recurrent, ni cap altre prova practicada, i per tant ha de ser estimada la revisió doncs la no referència a un fet fonamental, del que s'ha aportat prova suficient, pot ser considerat un error de la jutjadora. S'accepta doncs la inclusió en el relat fàctic del paràgraf ressaltat més amunt en cursiva, estimant aquest punt del recurs.

TERCER.El motiu de censura jurídica, correctament formulat per la via de l' article 193 c) de la LRJS , al lega la infracció de l' article 175-1 de la Llei general de la Seguretat Social , en relació a l'article 45.1.g de l'Estatut dels Treballadors i la jurisprudència que els interpreta. El recurrent estima que ja que el causant es trobava en situació de malaltia greu, admesa la situació de suspensió de contracte per l'empresa demandada, que el va acomiadar en conèixer la situació de presó preventiva, s'ha d'estimar que concorre el requisit de situació d'alta o assimilada, únic motiu pel qual l'Entitat Gestora ha denegat la pensió d'orfenesa.

S'ha d'acollir també aquesta argumentació. Així, es cert, que el causant, tal com consta en el fet provat incorporat, va restar en situació de malaltia greu, des del dia 28 de octubre de 2011 fins a la defunció ocorreguda el 28 de gener de 2012, situació que s'hauria de qualificar d'assimilada al alta. Per altra banda, en el període de 20-08-2011 al 28 d'octubre, el demandant es trobava ingressat en presó preventiva al Marroc i l'empresa no havia extingit el contracte sinó que va decidir la suspensió, cosa que va ser comunicada als familiars el 28 d'octubre. Aquesta situació - la magistrada del jutjat social entén que no pot ser considerada assimilada al alta - considera aquesta Sala que també ha de ser considerada d'assimilada a l'alta, ja que les causes de l' article 125 de la LGSS i del Reial Decret 84/1996, no poden ser interpretades més que de manera flexible i humanista, tal com ha establert la jurisprudència. La voluntat de treballar del causat restant en presó no ha de ser reflectida en una prova especial, doncs la presó es per definició una situació involuntària de limita totalment pa possibilitat de seguir complint les exigències de la prestació de serveis per la qual estava contractat i seguia, per no haver-se extingit el contracte. En cap cas és exigible una prova de la involuntarietat de l'atur de la persona que com l'actor va restar en presó preventiva, com raona la sentència, ja que ni té accés al mercat, ni llibertat per complir el contracte, salvant els treballs penitenciaris (que ni s'acredita que s'hi tingui accés en situació de presó preventiva, i encara menys en un altre país).

La jurisprudència ha interpretat el requisit d'estar d'alta o assimilada de forma flexible tal com es recull en la sentència del STS, 19 de gener de 2010, recurs: 4014/2008 , quan indicava: 'Esta Sala ha tenido ocasión de pronunciarse acerca de la interpretación del requisito de estar de alta en la seguridad social, o en situación asimilada, y lo ha hecho con un criterio flexibilizador, carente de rigor formalista, para los supuestos de trabajadores que han estado asegurados con regularidad durante su tiempo de trabajo activo.

Así la sentencia de 12 de julio de 1988 reconoció el derecho a percibir la prestación de invalidez permanente absoluta a una trabajadora que en el momento en que le sobrevino la contingencia determinante de la invalidez no se encontraba en alta ni el situación asimilada al alta , razonando que dicho requisito no debe ser exigido con rigor formalista, sino atendiendo a las circunstancias concurrentes en cada caso concreto y si el trabajador ha estado afiliado y en alta con regularidad durante el tiempo de trabajo activo -en el supuesto examinado de 1-11-1974 a 31-6-1982- no puede negársele la condición de mutualista, aún cuando se halle de baja al solicitar la prestación por la incapacidad correspondiente que le ha sido reconocida.

En el mismo sentido se había pronunciado la sentencia de 21 de marzo de 1988 .

La sentencia de 13 de septiembre de 1988 reconoció que el fallecido esposo de la actora se encontraba en situación de invalidez permanente absoluta, con derecho al percibo de la prestación correspondiente desde el 18 de julio de 1984 hasta la fecha de su fallecimiento, aunque no se encontraba de alta en el momento del hecho causante, pues tenía cubierto en exceso el período de carencia, debiendo interpretarse las normas, de acuerdo con el artículo 3.1 del Código Civil , atendiendo junto al criterio de la interpretación literal, al contextual o lógico, al histórico y al sociológico, siendo más imperativas tales exigencias cuando se trata de normas protectoras, viabilizadoras del Estado Social, cuales son las reguladoras de la Seguridad Social, garantizadoras de la asistencia y prestaciones a que se refiere el artículo 41 de la Constitución .

La sentencia de 19 de diciembre de 1996, recurso 1159/96 , reconoció el derecho a las prestaciones de muerte a favor del viudo cuya esposa en el momento del fallecimiento no se encontraba en situación de alta -había causado baja el 17-9-1990 y falleció el 2-2-1992- razonando que la trabajadora produjo su baja en la Seguridad Social cuando llevaba casi dos años con el proceso que acabó con su vida y que, como es lógico, no le permitía ya realizar una vida activa, siendo explicable que se hayan descuidado los resortes legales prevenidos para estar en alta .

La sentencia de 12 de marzo de 1998, recurso 2307/97 , reconoció el derecho al percibo de pensión de viudedad y orfandad a la esposa e hijo del trabajador fallecido, que en dicho momento no se encontraba en alta , razonando que el trabajador fallecido estuvo en situación de paro involuntario después de haber agotado la prestación de desempleo, continuando inscrito como demandante de empleo mientras percibió el subsidio asistencial y con posterioridad habiendo sido dado de baja por la oficina correspondiente, por no haber acudido a un control - a lo que contribuyó su desfavorable estado físico- en cuya situación permaneció durante seis meses, volviendo a causar alta como demandante de empleo, situación en la que se encontraba en el momento de su fallecimiento, , no revela su voluntad de apartarse del mundo laboral, ni desvirtúa la consideración de que se encontrase en situación asimilada al alta , al efecto de lucrar las prestaciones de viudedad y orfandad reclamadas.

La sentencia de 25 de julio de 2000, recurso 4436/99 , reconoció el derecho al percibo de la pensión de invalidez permanente absoluta a un trabajador, que padecía una grave enfermedad psíquica y que permaneció un breve período de tiempo, inferior a noventa días, sin inscribirse como demandante de empleo entendiendo que tal situación debía considerarse asimilada al alta'

En conseqüència, no es pot admetre la formalista i restrictiva interpretació que la sentència fa de la situació d'alta al sistema, tenint en compte que es fa pitjor condició al causant que es trobava en situació de suspensió de contracte, que al treballador al qual l'empresa hagués acomiadat i/o al que hagués estat condemnat per sentència ferma, situació en la qual es trobaria en situació d'alta, per aplicació de l' article 36.1 del RD 84/1996 , que descriu com una de les situacions assimilades a l'alta, l'atur involuntari i la suspensió del contracte per les causes que es regulen en els apartats 1 i 11, 12 i 13 de la norma, en relació a l' article 12 del Reial Decret 625/1985, de 2 d'abril que estableix els requisits del subsidi per desocupació dels alliberats de presó. Tenint en compte que el causant de la pensió va restar d'alta en el sistema, com a treballador per compte aliena, cotitzant fins a reunir sobradament el període de carència, fins que va ser ingressat en presó preventiva, situació en la que va restar durant dos mesos abans de contraure una greu malaltia que no li hagués permès treballar, sense que l'empresa cursés la baixa en la seguretat social, admetent la suspensió del contracte; que de la greu malaltia (septicemia), que va obligar a la seva hospitalització ja no es va recuperar, que en un termini de menys de tres mesos li va ocasionar la mort; no es pot interpretar que no hagués mantingut una situació d'assimilada a l'alta per atur involuntari i posterior incapacitat temporal, d'acord amb la interpretació flexible i finalista del requisit de l'alta dels articles 125-1 i 2 i 175-1 de la LGSS , tal com la jurisprudència citada ha establert reiteradament.

QUART.Ja que s'admet que el causant es podia considerar en situació d'assimilada al alta en el moment de l'òbit, s'acrediten els requisits bàsics per tenir dret a la pensió regulada en l' article 175-1, en relació al 174-1, de la Llei general de la Seguretat Social , i per tant aquest punt s'ha de revocar la sentència per estimar la pretensió bàsica de la demanda. A una altra conclusió s'arriba respecte a les circumstàncies de base reguladora i percentatge de la pensió. Cal dir que en aquest extrems el recurs no al lega infracció jurídica, i per tant no caldria entrar-hi, doncs els raonaments de la sentència són conforme al que la jurisprudència més recent ha interpretat, en el sentit que la no percepció de la pensió de viduïtat no ha de donar lloc a incrementar la viduïtat del orfe, tal com disposa la sentència del STS de 29-01-2014 , reiterada en posterior sentència del : STS 1170/2014 de 06/02/2014, rcud 621/2013 , en les que l'alt tribunal valora que una interpretació com la que proposa el recurrent no pot ser atesa, mentre no es faci una modificació legislativa expressa que equipari la orfenesa absoluta a la manca de progenitor/a amb dret a pensió de viduïtat.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Estimar en part el recus de suplicació interposat per Fermina , en nom i representació del seu fill menor Argimiro , en el procediment seguit a la seva instància per prestació d'orfenesa, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, davant el Jutjat Social número 1 dels de Lleida, en data 7 de maig de 2014, procediment número 87/2013, i revocar la sentència del jutjat social.

Estimem en part la demanda formulada i declarem el dret del demandant a percebre la pensió d'orfenesa, per un valor inicial equivalent al 20% de la base reguladora de 2.697,30 euros al mes, des de la data d'efectes del dia 25 de juliol de 2012. Condemnem a les Entitats Gestores demandades a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la prestació reconeguda.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.