Sentencia Social Nº 6916/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4573/2006 de 18 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08187 - 44 - 4 - 2004 - 0000987

CL

IL·LMA. SRA. Mª DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA

IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 18 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6916/2006

En el recurs de suplicació interposat per Rocío a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 12 de maig de 2005 dictada en el procediment Demandes núm. 6/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part FONDO DE GARANTÍA SALARIAL i ESTAMHIL SA,

Antecedentes

Primer. En data 3-1-05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

" Que desestimando la demanda formulada por Dña. Rocío contra Estamhil S.A., debo declarar y declaro procedente la extinción del contrato procedente la extinción del contrato del actor con efectos de 10-12-04, llevada a cabo por la empresa demandada, si bien fijando la indemnización por la extinción de la relación laboral de 12.610,90 euros. Respecto al Fondo de Garantía Salarial responderá, con carácter subsidiario y hasta los limites legales a su cargo".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

" 1°) Circunstancias laborales de la actora.

La demandante acredita en la empresa demandada las siguientes circunstancias profesionales: antigüedad desde el 1-10-73, categoría de especialista de hilatura y salario bruta de 1.050,30euros, mensuales con inclusión de pagas extras. Venía prestando servicios en el centro de trabajo sito en Sabadell, e/marques de Camillas núm. 23.

(Resulta de los documentos aportados por el actor; el salario de la hoja de salarios mes octubre 04 globalizado en 365 días).

2°) Comunicación de despido.

EI pasado día 8-11-04 la demandada le comunicó la extinción del contrato por causas objetivas al amparo de lo dispuesto en el art. 52,c) del ET por media de la carta de igual fecha que obra al folio,:),de autos, cuyo contenida se da aquí por reproducido en su integridad.

3°) Cargo representativo.

No ostentaba en el momento del despido, ni tampoco con anterioridad, carga de representación de los trabajadores. (Resulta de la propia demanda).

4°) Situación económica de la empresa.

La demandada es una empresa de servicios de manufactura de varios procesas industriales, englobados en el subsector del textil denominada hilatura. Recibe la materia prima de sus clientes y el producto final es entregado normalmente para una posterior transformación.

Desde el año 2.001 hasta el primer semestre de 2.004, la demandada vio reducida su facturación de forma sensible, pasando de 666.097,45 en 2.001 a 589.094,41 en el 2.002, 534.094,76 en el 2.003, y a una estimación provisional de 493.891 en el 2.004. Así mismo en el 2.001 tuvo unas perdidas de 6.572,04 euros, beneficios en el 2.002 de 827,87 euros, perdidas en el 2.003 de 4.505,30 y perdidas provisional en el 2.004 de 164.411 euros.

La incidencia del coste de personal respecto a la facturación ha ido aumentando en los últimos años, pasando del 59,08% en el año 2.001 al 70,70% en el 2.003, y a una previsión para el 2.004 de 89,48%.

En los últimos meses la empresa ha procedido a renovar su maquinaría, para aumentar la productividad, y a extinguir los contratos temporales.

No existe constancia de que la empresa, con posterioridad al despido de la demandante haya procedido a realizar nuevas contrataciones de personal ni que los trabajadores de la misma venga realizando horas extraordinarias. (resulta de la documental aportada por la empresa; balances y cuentas de explotación de los años 2001 a 2003, e informe de Auditor de Cuentas. En lo relativo a las presuntas nuevas contrataciones resulta del informe de vida laboral del INSS; respecto a las presuntas horas extraordinarias resulta de su falta de acreditación)" .

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar per ESTAMHIL S.A . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com a primer motiu de recurs de suplicació la representació de Rocío sol.licita la revisió de fets provats emparant-se en l' article 191.b) de la Llei de Procediment Laboral i pretén la modificació del fet declarat provat quart de la sentència d'instància a fi que es faci constar que l'empresa ha contractat nou personal amb posterioritat a l'acomiadament i que es realitzen hores extres habituals.

Cal recordar que a fonament de dret 2.3 la sentència d'instància ja fa referència a l'al.legació de noves contractacions i a la realització d'hores extres habituals i el jutge d'instància rebutja la realitat d'aquestes al.legacions. Aquesta decisió del jutge es fonamenta en la valoració conjunta de la prova i en especial en la prova d'interrogatori (acta del judici a foli 55). En conseqüència la Sala no pot revisar aquesta afirmació en base a la prova documental al.legada (foli 153), la qual certament acredita nova alta a Seguretat social però no nova contractació, de manera que és creïble la hipòtesi exposada a l'escrit d'impugnació de que es tracti d'una alta procedent d'una anterior situació de incapacitat, la qual cosa coincidiria amb la data de baixa que consta de setembre de 2002 a setembre de 2004, en qualsevol cas, la Sala no pot fer deduccions complexes sobre la valoració de la prova ja que aquesta funció correspon al jutge d'instància, al Tribunal li correspon fiscalitzar únicament els possibles errors en al interpretació de la prova documental (o pericial) i en aquest cas no es detecta cap error.

SEGON.- Com a segon motiu de suplicació i a l'empara de l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral es denuncia infracció per inaplicació de l' article 52.c de l'Estatut dels treballadors i de l' article 105 de la Llei de procediment laboral . En resum diu la recurrent que, no està clarament acreditada la situació de crisi econòmica i a més, diu, s'ha acreditat la substitució del que feia la treballadora demandant per una altra treballadora.

Atès que no s'ha modificat la relació de fets provats, cal estar a la mateixa i per tant la Sala no pot admetre els supòsits fàctics que s'addueixen per la recurrent i que no tenen cap suport en la relació de fets aprovada pel jutge d'instància.

La redacció dels articles 52.c i 51.1 de l'Estatut dels treballadors fa una clara distinció entre les causes justificatives de l'acomiadament objectiu d'un cantó les econòmiques i de l'altre les tècniques, organitzatives o de producció, aquestes últimes justifiquen l'extinció contractual quan aquesta extinció contribueixi a "superar las dificultades que impidan el buen funcionamiento de la empresa, ya sea por su posición competitiva en el mercado o por exigencias de la demanda, a través de una mejor organización de los recursos", en canvi l'extinció per causes econòmiques simplement es justifica en tant que té "el fin de contribuir a la superación de situaciones económicas negativas". La jurisprudència havia establert ( sTSJ 24.4.1996 -RJ 19965297 ) que en cas que s'acreditin pèrdues econòmiques continuades i significatives l'amortització de llocs de treball contribueix directament a alleugerir el compte de resultats i per tant l'acomiadament objectiu que té per finalitat l''amortització de llocs de treball és justificat, s'ha precisat però que és necessari que hi hagi una connexió de funcionalitat entre l'extinció del contracte i la superació de la situació econòmica negativa ( sTS 14.6.1996 -RJ 19965162- i sTS 30.9.2002 -RJ 200210679 -). I així s'afirma en la sTS 14.06.1996 que "En el supuesto en que la amortización de puestos de trabajo pretenda sólo la reducción de la plantilla, la conexión entre la situación desfavorable existente en la empresa y los despidos acordados ha de consistir en la adecuación o proporcionalidad de éstos para conseguir la superación de aquélla, en el marco del plan de recuperación del equilibrio empresarial expuesto por el empresario. Tal conexión funcional de adecuación ha de apreciarse en concreto, respecto del despido o de los despidos de trabajadores determinados acordados por la empresa" i s'ha d'entendre per "contribució" l'equivalència a "ayudar y concurrir con otros al logro de algún fin" el que determina que "No es preciso, [...], que el despido objetivo adoptado sea por sí solo medida suficiente e ineludible para la superación de la crisis, pues basta a tal fin que esa rescisión contractual "contribuya" a la mejoría de la empresa, es decir, que ayude o favorezca la consecución de esa mejoría; si bien tal contribución ha de ser directa y adecuada al objetivo que se persigue, no debiendo tomarse en consideración la contribución meramente ocasional, tangencial o remota" ( interlocutòria TS 23.04.1997 ). Per altra part i com varem dir a la sentència TSJC 24.1.2005 (JUR 200581931 ) "la situación económica negativa puede asimilarse a una situación de pérdidas, sin que sea necesario que se trate de una situación terminal e irreversible" tot i que "éstas deban revestir una especial gravedad, como se deriva de la exigencia de que la medida contribuya a superar una situación económica negativa".

En el cas present consta la situació econòmica negativa reiterada i greu (fet provat quart) i consta que la mesura d'acomiadament de la demandant no és aïllada ja que s'ha procedit a renovar la maquinària i a amortitzar contractació temporal (fet provat quart), de manera que, segons es diu a la sentència s'ha aconseguit augmentar la productivitat i al propi temps reduir les despeses de personal, en conseqüència la Sala considera que s'acredita la relació directa entre l'''extinció del contracte de treball i l'objectiu d'aconseguir una milloria en els resultats econòmics de la companyia. La carta de comiat explica aquesta relació dient que es busca la reducció dels costos socials a través de l'amortització de llocs de treball sense alterar la productivitat, resulta clar que si s'acredita la situació de crisi econòmica greu i reiterada i que la mesura adoptada en principi és adequada per a aconseguir la millora de la situació econòmica negativa de l'empresa hi ha una justificació raonable suficientment exposada per l'empresa a la carta de comiat i en definitiva, la Sala ha de declarar que la decisió del jutge d'instància és adequada a dret i en concret al que estableix l' article 52.c de l'Estatut dels treballadors la qual cosa necessàriament obliga a desestimar el recurs presentat i confirmar la sentència impugnada.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Rocío i confirmar la sentència de 12.5.2005 del Jutjat social número 1 de Sabadell dictada a les actuacions 6/2005 .

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.