Sentencia Social Nº 694/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5528/2015 de 03 de Febrero de 2016

Encabezamiento

º1RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5528/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 4 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 694/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 11 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 407/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Julieta , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 25-4-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent:

QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda formulada por Dª Julieta contra el INSS y en consecuencia debo con revocación de las resoluciones administrativas impugnadas en méritos de la presente acción DEBO DECLARAR y declaro a la demandante en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL para el ejercicio de su profesión habitual de Operaria Mecánica Sanitaria, derivada de enfermedad común con el derecho de la demandante a percibir la correspondientes prestación sobre la base reguladora de 979,65 euros, en porcentaje del 75% y fecha de efectos de 25 de febrero de 2014, con más las revaloraciones y mejoras legales, condenando a la entidad gestora a estar y pasar por la presente declaración.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dª Julieta acredita fecha de nacimiento de NUM000 de 1951, DNI nº NUM001 , afiliación en situación de asimilada al alta por recibir prestación por desempleo en el régimen general con numero de afiliación NUM002 y profesión habitual de Operaria Mecánica Sanitaria.

SEGUNDO.- Mediante resolución del INSS de fecha 11 de marzo de 2014 se declaró que la demandante no estaba afectada de grado alguno de incapacidad, siendo valorado por el ICAM presentando las lesiones siguientes: GONARTROSIS DE PREDOMINIO EN RODILLA IZQUIERDA. DISCOPATIAS DE L4 A S1. LUMBALGIA MECANICA CON EPISODIOS DE CIATALGIA IZQUIERDA. DISCOPATIAS Y MODERADA UNCOARTROSIS DE C4 A C7.

TERCERO.- No conforme con la precitada resolución fue formulada reclamación previa, que fue desestimada en los términos que constan en las actuaciones.

CUARTO.- Las lesiones que acredita el demandante se concretan en MARCADA GONARTROSIS TRICOMPARTIMENTAL DE PREDOMINIO IZQUIERDO, RESPONSABLE DE GONALGIA CLAUDICANTES CON REDUCCION DEL PERIMETRO DE MARCHA. LUMBOARTROSIS CON DISCOPATIAS MULTIPLES A EXPENSAS DE PROTRUSIONES, COMPLICADA CON RADICULOPATIA L5 Y S1 DERECHA CONFIRMADAS POR EMG (10-12-13). CERVICOARTROSIS CON SEVERA ARTROSIS FACTERA Y NERNIA DISCAL IZQUIERDA C6-C7.

(Pericial de la demandante ratificada en el acto de la vista).

QUINTO.- Las partes en el acto de la vista muestran su conformidad en que la base reguladora de la prestación solicitada asciende a 979,65 Euros y la fecha de efectos es de 25 de febrero de 2104.

(extremos no controvertidos entre las partes).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna per a la seva professió d'operària mecànica sanitària, és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La demandant presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens gestor recurrent denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i argumenta que segons el document mèdic que cita, la demandant no pren cap tipus d'analgèsic o antiinflamatori pel dolor, i únicament pren paracetamol. Per aquesta raó de tractament farmacològic, conclou que no acredita lesions incapacitants per a la seva professió habitual.

Ens remetem al conjunt de lesions i seqüeles de les patologies recollides en el quart fet provat no atacat de la sentència, consistentes en Marcada Gonartrosi tricompartimental de predomini esquerre, responsable de la gonàlgia claudicant amb reducció del perímetre de la marxa. Lumboartrosi amb discopaties múltiples a expenses de protussions. Complicada amb radiculopatia L5 iS1 dreta confirmades per prova EMG. De 10 de desembre de 2013. Cervicoartrosi amb artrosi severa facetària i hèrnia discal esquerre C6-C7.

Tercer.- Atès que denuncia la infracció de l'article núm. 137.4 de la LGSS., reiterem que la doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social, que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la mateixa Llei, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquesta incapacitat suposa la impossibilitat relativa d'executar els fonamentals requeriments de la professió habitual en treball retribuït, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva.

No havent atacat la relació fàctica, ens remetem al conjunt de l'estat de salut de la demandant que consta en el fet provat citat i en les afirmacions judicials amb valor fàctica que consten en el Quart FD. de la sentència de la instància en referència al estudi tomodensitomètric lumbar de 25 de novembre de 2013 que evidencia una reducció foramidal bilateral que entra en contacte amb els infudíbols radicular S1, així com a la RNM de 24 de desembre de 2013 que estableix intensos signes de gonartrosi fèmoro petelar i fèmoro tibial.

Aquest quadre resulta incompatible amb les fonamentals tasques de la professió habitual de la demandant d'Operària Mecànica Sanitària, que exigeix força, esforç, sobrecàrrega del raquis, així com deambulació i bipedestació continuada durant la jornada.

Es compleixen els requisits exigits en l'article núm. 137,4 de la LGSS. Que la instància aplica correctament, de forma que desestimem el recurs del Ens Gestor i confirmem la sentència.

Atesos els fonaments de dret precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 11 de maig de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona en el procediment núm. 407/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.