Sentencia Social Nº 6951/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5124/2007 de 16 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 25120 - 44 - 4 - 2006 - 0001393

EPU

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 16 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6951/2007

En el recurs de suplicació interposat per ROS ROCA, S.A. a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 3 de Novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 649/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Ángel i Gerardo , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 17 d'Agost de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de Novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Ángel contra la empresa ROS ROCA, S.A. debo declarar y declaro improcedente el despido de que fue objeto el actor con fecha 20 de julio de 2006 y en consecuencia, debo condenar y condeno a la empresa ROS ROCA, S.A. a que readmita a la parte actora en el mismo puesto y condiciones de trabajo que regían antes del despido, con la obligación de la actora de restituir la indemnización que hubiere percibido, o la indemnice en la cantidad de 55.251,16 euros, de la que se deducirá el importe de la indemnización que en su caso se hubiere percibido".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Ángel , ha venido prestando servicios por cuenta y orden de la empresa ROS ROCA S.A, con antigüedad desde el 3-05-1.988, categoría profesional de oficial de 2a y salario mensual bruto de 2.020,81 euros, con inclusión de prorrata de pagas extras. El actor venía realizando sus funciones en la sección de aprovisionamiento o almacén. (conformidad de la demandada con hecho primero de la demanda).

SEGUNDO.- La entidad demandada se dedica a la actividad de siderometalúrgica y le es de aplicación el Convenio Colectivo del sector siderometalúrgico de la provincia de Lérida.

TERCERO.- La empresa demandada aplicó nuevo sistema organizativo basado en equipos autogestionados, que se ha ido implantando sucesivamente desde principios de año, primero en oficinas y posteriormente en el resto de la Compañía. El 31-05- 06 se alcanzó acuerdo con el Comité de Empresa sobre la implantación del nuevo sistema, al personal de fabricación. Consecuencia de esta reorganización, Almacén pasa a depender, junto con Compras y Logística, del Area de Aprovisionamiento. El inicio del proceso de reorganización se comunicó individualmente a los trabajadores afectados, el día 29- 06-06 (documentos n° 1 a 25 de los aportados por la demandada e interrogatorio de parte).

CUARTO.- Que en fecha 20-07-06, la empresa demandada entregó carta de despido al actor, que aquí se da por reproducida, comunicando decisión de dar por finalizado el contrato de trabajo por causas objetivas, con efectos desde 20-07-06, debido a que la nueva reorganización de la empresa "ha hecho que las funciones de aprovIsionamiento de las Naves 4 y 8 de las que Usted se hacía cargo han sido absorbidas por los Equipos de trabajo creados, quedando vacíos de contenido las funciones que usted realizaba y viéndonos obligados a amortizar su puesto de trabajo". Dicho despido fue notificado al Comité de Empresa en la misma fecha. (documentos n° 26 y 27, aportados por la demandada en el acto de la vista).

QUNTO.- Además del actor, también fue objeto de despido objetivo, como consecuencia de la reorganización de la empresa, el trabajador Gerardo , con el que se llegó a acuerdo conciliatorio antes del juicio (documentos n° 31 y 32, aportados por la demandada en el acto de la vista).

SEXTO.- El trabajo en equipos comenzó a funcionar en el área en que se integraba el actor, a principios de septiembre y se formalizó mediante acuerdo con el Comité de Empresa, en fecha 12-09-06 (documento nº 35 de los aportados por la demandada y testifical).

SÉPTIMO.- Con anterioridad a la implantación del nuevo sistema de organización, las secciones de Compras, Logística y Almacén estaban integradas por 20 trabajadores y con posterioridad, el correspondiente Área de Aprovisionamiento, está integrado por 17 trabajadores (documento nº 36 de la demandada).

OCTAVO.- El trabajador Sr. Sáez, que con anterioridad ejercía funciones de conductor camiones, tras la implantación del nuevo sistema de reorganización, está integrado en Almacén.

NOVENO.- La empresa demandada ha aumentado la producción desde la implantación del sistema de Trabajo en Equipos.

DECIMO.- El actor presentó preceptiva papeleta de conciliación, habiéndose celebrado el acto de conciliación el día 17 de Agosto de 2006, con el resultado de sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentencia la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- El recurs que presenta l'empresa proposa un únic motiu de suplicació, a l'empara del que disposa l'apartat c) de l'article 191 LPL , denunciant infracció dels articles 52 c) i 51 de l'Estatut dels Treballadors i jurisprudència sobre la matèria. A partir dels immodificats per acceptats fets provats de la sentència, la recurrent entén que s'ha demostrat la concurrència dels requisits previstos en l' article 52 de l'Estatut dels Treballadors per a la extinció indemnitzada del mateix per causes objectives d'acord amb aquell precepte legal. L'apartat c) d'aquest precepte legal contempla com a causa de l'extinció "la necesidad objetivamente acreditada de amortizar puestos de trabajo por alguna de las causas previstas en el artículo 51.1 de esta Ley ......A tal efecto el empresario acreditará la decisión extintiva en causas económicas, con el fin de contribuir a la superación de situaciones económicas negativas, o en causas técnicas organizativas o de producción para superar las dificultades que impidan el buen funcionamiento de la empresa, ya sea por su posición competitiva en el mercado o por exigencias de la demanda, a través de una mejor organización de los recursos". Com es pot veure, la llei, en extrem de tanta transcendència com la extinció de contractes amb indemnització notablement inferior a la de l'acomiadament improcedent no permet a l'empresari una simple al.legació sinó que li exigeix no ja fonamentar, ans "acreditar" bé la necessitat de superar "situacions econòmiques negatives" bé necessitats "tècniques, organitzatives o de producció" encaminades a "superar les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l'empresa, ja per la seva posició competitiva al mercat ja per exigències de la demanda, a través d'una millor organització dels recursos".

Per tant no tot canvi organitzatiu pot justificar la necessitat d'extingir un lloc de treball, ni tot benefici econòmic (certament qualsevol amortització de lloc de treball representa, per a l'empresa un immediat benefici econòmic). Es necessari que la decisió empresarial vingui motivada, ja per la negativa situació econòmica, ja per la necessitat (no per la simple conveniència) d'un canvi organitzatiu que ha de venir "imposat" per un mal funcionament previ de l'empresa, degut a circumstàncies de mercat o exigències de la demanda, de manera que la decisió de l'empresari està en bona mesura determinada per les dites necessitats econòmiques o productives que el Jutjat haurà de valorar quan la mateixa sigui impugnada pel treballador i, de no apreciar-les apreciar l'existència d'un acomiadament qualificable d'improcedent.

SEGON.- Doncs bé, no ja a partir dels fets provats de la sentència, als quals ens referirem desprès, sinó de la pròpia comunicació preceptiva de l'empresa al treballador demandant, es desprèn la inexistència de les causes legalment previstes, doncs ni es fa referència a situació econòmica negativa, ni a necessitat de reorganitzar l'empresa pel seu mal funcionament motivat per circumstàncies de mercat o de la demanda, sinó solament a la reorganització duta a terme d'acord amb el Comitè d'Empresa i de la qual, hom afirma, es deriva l'amortització del lloc de treball del demandant, per la qual cosa s'extingeix el seu contracte. D'aquesta menció a la carta, evidentment, mai podrà derivar l'aplicació de l' article 52 c) de l'Estatut dels Treballadors .

Però tampoc els fets declarats provats de la resolució permeten fonamentar la decisió que es pretén. La Sra. Jutgessa Social, recull els fets que consten a la carta respecte de la implantació del nou sistema de producció, acord amb el Comité d'Empresa i reestructuració de personal però res indica -com era previsible a partir de la postura empresarial- respecte de la necessitat o conveniència de la mesura, llevat de indicar en el fet provat novè que "la empresa demandada ha aumentado la producción desde la implantación del sistema de trabajo en equipo", fet que ni tant sols per ell mateix pot justificar les pretensions empresaris donat que la productivitat, per si mateixa, no es element decisiu respecte de la conveniència d'una mesura empresarial, havent d'estar lligada a circumstàncies com els costos i les exigències del mercat, sota el perill de poder esdevenir fins i tot un factor negatiu de no desenvolupar-se en positiu els referits factors de costos i demanda de manera que suposi una reducció dels primers que incideixi positivament en el preu final d'un producte que pugui per aquest motiu mantenir o millorar la seva incidència en el mercat corresponent.

No podem doncs, per la manca del necessari suport fàctic, tenir per correcta la mesura empresarial, per la qual cosa el Jutjat ha inaplicat amb correcció els preceptes legals que es denuncien com a infringits i s'imposa desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència dictada a la instància, el que suposarà la condemna en costes de l'empresa, amb pèrdua del dipòsit efectuat per a recórrer i aplicació de la consignació a la finalitat legal.

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per "Ros Roca S.A." contra la sentència de 3 de novembre de 2006 del Jutjat Social número 2 de Lleida , que CONFIRMEM íntegrament, condemnant la recurrent al pagament de les costes, amb pèrdua del dipòsit constituït per a recórrer i aplicació de la consignació a la finalitat legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.