Sentencia Social Nº 6983/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7806/2005 de 19 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6983/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 31 de maig de 2005dictada en el procediment núm. 175/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Patricia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 11 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de maig de 2005 que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DOÑA Patricia frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación de Revisión de Grado, debo declarar y declaro que las dolencias de la actora han sufrido una AGRAVACIÓN de tal entidad que son constitutivas de una INcapacidad Permanente Absoluta con derecho a percibir una pensión vitalicia del 100% de su Base Reguladora de 247,72 Euros/mes y fecha de efectos la de 19-11-04, más las revalorizaciones y mejoras a las que tuviera derecho, debiendo condenar y condenando a la demandada a estar y pasar por dicha declaración y al abono de la prestación declarada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que DÑA. Patricia , con DNI núm. NUM000 , nacida el 01-08-1951 (53 años), afiliada al Régimen General, con núm. de la S.S. NUM001 , habiéndosele reconocido una Incapacidad PermanenteTotal derivada de Enfermedad Común para su profesión habitual de VIAJANTE, por Resolución del INSS de fecha 02-05-1992 y con derecho a percibir Pensión mensual consistente en el 55% de su Base Reguladora de 41.217 pesetas mensuales o 247,72 Euros mensuales.

SEGUNDO.- Por el informe del CRAM de fecha 07-02-1992 en base al que se le reconoció la Incapacidad Permanente Total, indicaba que la actora presentaba las dolencias siguientes: "ANTIGUA LUMBOCIATALGIA QUE REQUIRIO INTERVENCIÓN QUIRURGICA, HEMILAMANECTOMIA L5-S1 Y ARTRODESIS L4-L5-S1 CON PLACA METALICA, PRESENTANDO ACTUALMENTE LUMBOCIATALGIA BILATERAL REBELDE A LOS MULTIPLES TRATAMIENTOS REALIZADOS (NUCLECTOMIA, PERCUTANEA DE L3-L4, COLOCACIÓN DE CATETER EPIDURAL, TRATAMIENTO FARMACOLOGICO y REHABILITADOR) CON IMPORTANTE LIMITACIÓN DE LA MOVILIDAD GLOBAL DEL RAQUIS E IMPOTENCIA FUNCIONAL. SINDROME ANSIOSO -DEPRESIVO CRONIFICADO".

TERCERO.- Que la actora solicito en fecha 23-09-2004 la revisión del grado de incapacidad interesando le declarasen afecta a Incapacidad Permanente Absoluta, dictándose informe médico por el CRAM en fecha 04-11-04 con el siguiente diagnostico: "HEMILAMINECTOMIA L5-S1 y ARTRODESIS L4-L5-S1 CON PLACA METALICA, PRESENTANDO LUMBOCIATALGIA BILATERAL REBELDE A TRATAMIENTOS REALIZADOS. INESTABILIDAD SEGMENTARIA CON DOLOR NEUROPATICO SEVERO EN LA ACTUALIDAD.".

CUARTO.- La Dirección Provincial del INSS dictó resolución en fecha 18-11-2004 por la que se denegaba la actora dicha revisión por no haber variado el cuadro clínico que causo la declaración de Incapacidad Permanente Total.

Contra dicha resolución interpuso la oportuna RECLAMACION PREVIA el día 14-01-2005, siendo desestimada expresamente, mediante resolución de fecha 28-01-2005.

QUINTO.- Que se solicita por la actora la declaración, por revisión de grado, de una Incapacidad Permanente Absoluta en vez de la Total que tiene reconocida y el abono de la prestación correspondiente con el porcentaje del 100% de su Base Reguladora.

SEXTO.- La base reguladora de dicha prestación es la de 247,72 Euros/mes (misma anterior ya reconocida) y fecha de efectos la de 19-11-04.

SEPTIMO.- Que la actora en la actualidad esta afecta a las siguientes dolencias

o limitaciones: HEMILAMINECTOMIA L5-S1 y ARTRODESIS L4-L5-S1 CON PLACA METALICA, PRESENTANDO LUMBOCIATALGIA BILATERAL REBELDE A TRATAMIENTOS REALIZADOS. INESTABILIDAD SEGMENTARIA CON DOLOR NEUROPATICO SEVERO .EN LA ACTUALIDAD INFORME CRAM; ESTE DOLOR INTENSO QUE PRESENTA LA INCAPACITA PARA REALIZAR HASTA TAREAS SENCILLAS NO PUEDE PERMANECER DE PIE NI SENTADA POR LARGO TIEMPO, PRECISANDO REPOSO EN DECUBITO SUPINO VARIAS VECES AL DÍA Y PRECISANDO ANALGESICO CONTINUADO (OPIACEOS EN CLINICA. DEL DOLOR) al folio 18. ESCOLIOSIS y CERVICALGIA CRONIFICADA, ASÍ COMO TRASTORNO, ANSIOSO-DEPRESIVO al folio 20, 21 y 22.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada pel la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pràcticament són les mateixes que tenia quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total, l'any 1992.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que l'Institut recurrent no ha impugnat el fet setè de la demanda, en el qual consten les lesions que actualment pateix l'actora i si es comparen aquestes amb les que patia l'any 1992, quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total (que figuren en el fet provat segon), és evident que aquestes s'han agreujat, perquè apart del dolor intens que presenta a nivell lumbar, el qual li impedeix romandre de peu i asseguda durant molt de temps, també té una escoliosis i cervicalgia cronificada, malalties que abans no patia, per la qual cosa aquestes lesions tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 -, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona, en data 31 de maig de 2.005, que va recaure en les Actuacions 175/2005 , en virtut de demanda presentada per Doña. Patricia contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.