Sentencia Social Nº 7044/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7775/2005 de 20 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 20 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7044/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 27 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 129/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Esther , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 23 de febrer de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DOÑA Esther contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que la actora se encuentra afecta de una Incapacidad Permanente Absoluta, condenando al Organismo demandado a estar y pasar por dicha declaración y a que abone a la actora una prestación económica consistente en una pensión vitalicia equivalente al 1005 de la base reguladora de 767,52 euros más los incrementos y revalorizaciones que legalmente correspondan, con efectos desde el 18/11/2004."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que DÑA. Esther , con DNI núm. NUM000 , nacida el 06-02-1946, afiliada y en Alta en el Régimen General con el núm. de la S.S. NUM001 , siendo su profesión habitual de CORTADORA TEXTIL.

SEGUNDO.- Que la actora inició proceso de Incapacidad Temporal en fecha 16-10-2002 y agoto el subsidio el 15-04-2004.

TERCERO.- Que se inició de Oficio expediente de Incapacidad Permanente, siendo emitido informe medico por el CRAM en fecha 25-10-2004, con el diagnostico de: "CA. LOBULILLAR EN SITU MAMA DERECHA CON TUMORECTOMIA DERECHA y LINFADENECTOMIA. RT. ANTIGUO IAM KILLIP l. SINDROME AGREGACIÓN PLAQUETARIA. TRASTORNO ADAPTATIVO REACTIVO A PATOLOGIAS ORGANICAS. FRACTURA ACUÑAMIENTO D12 ACTUAL".

CUARTO.- Que por Resolución de fecha 17-11-2004 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaró que la actora no estaba afecta a grado alguno de Incapacidad.

Que por la actora fue interpuesta la oportuna RECLAMACIÓN PREVIA el 17-12-2004, "siendo contestada expresamente mediante Resolución DESESTIMATORIA de fecha 17-01-2005.

QUINTO.- Que la actora solicita le sea reconocida una Incapacidad Permanente Absoluta

SEXTO.- Que la base reguladora de la prestación solicitada es la de 767,52 Euros/mes, más las revalorizaciones y mejoras a que tiene derecho y la fecha de efectos 18-11-2004; estando las partes conformes con estos hechos.

SEPTIMO.- Que la demandante presenta el siguiente cuadro clínico residual: FRACTURA ACUÑAMIENTO D12. IAM EN FECHA 2002. TUMORACION MAMA DERECHA CON VACIAMIENTO AXILAR, CON LINFODEMA EN MAYO DEL 2003. TRASTORNO DEPRESIVO REACTIVO, DIAGNOSTICADO COMO TRASTORNO ADAPTATIVO MIXTO DE ANSIEDAD Y DEPRESION. SINDROME DE AGREGACION PLAQUETARIA (alteración de la coagulación de la sangre). SINDROME DEL TUNEL CARPIANO. ARTROPATIAS DE TIPO DEGENERATIVO EN MANOS, MENOS EVOLUCIONADAS EN HOMBROS, RODILLAS, PIES Y COLUMNA VERTEBRAL. Informes de 25-10-2004 al folio 59, informe de 22-10-2004 al folio 60, informe psiquiátrico al folio 61 y Gammagrafia al folio 63. DISLIPEMIA ambos peritos.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta la demandant no li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries. Invoca doctrina del Tribunal Suprem.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals, a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el setè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens greus amb incidencia funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat a habitual amb normalitat, tal com ha reconegut el mateix ens gestor, doncs la limiten per activitats de caràcter mecànic, esforços físics i sobrecàrregues funcionals del braç dret, si be pot dur a terme activitats laborals que no exigeixin esforços físics i mecànics de sobrecàrrega de l'extremitat dreta, tal com exigeix la professió de talladora tèxtil que ostenta. No es pot accedir a la incapacitat absoluta que postula perquè tan el IAM com el quadre psíquic es troben sota control mèdic en grau no funcionalment invalidant.

La Sala conclou que s'ha d'estimar el recurs presentat i revocar la sentència de la instància amb confirmació de la resolució administrativa que declarar la incapacitat permanent total, amb absolució del recurrent.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona de 27 de maig de 2005 , seguit a instància de la Sra. Esther contra l'esmentat Institut i dictada en el procediment núm. 129/2005 , la qual revoquem, amb absolució de l'ens gestor.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.