Sentencia Social Nº 7069/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4053/2006 de 18 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7069/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 23 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 465/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 27 de juny de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DOÑA Blanca , debo declarar y declaro que el mismo se encuentra en situación de Incapacidad Permanente en grado de absoluta, así como su derecho a la percepción de una pensión del 100% de la base reguladora mensual de 570,65 EUROS, más sus mejoras y revalorizaciones legales, con efectos desde el día 24 de marzo de 2005, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por el anterior pronunciamiento y el abono de la pensión indicada, con expresa revocación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Doña Blanca , con nacimiento el día 9 de mayo de 1952 y con DNI NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

2.- Doña Blanca inició un proceso de incapacidad temporal en fecha de 22 de noviembre de 2004, agotando el subsidio el día. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 24 de marzo de 2005 con el siguiente resultado: trastorno disociativo, trastorno depresivo, trastorno de la personalidad, rizartrosis bilateral incipiente.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 13 de abril de 2005 declaró a Doña Blanca no incursa en grado alguno de la situación de incapacidad permanente total. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

4.- La profesión habitual de Doña Blanca es la de oficial textil hiladora, acreditando el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 570'65 Euros.

5.- Doña Blanca -acredita las siguientes dolencias y secuelas: trastorno disociativo, trastorno depresivo mayor crónico, severo y recidivante, trastorno de la personalidad, ello de varios años de evolución, que ha requerido de ingresos hospitalarios, el último de 22 de octubre de 2005, rizartrosis bilateral incipiente, artrosis poliarticular sin déficit funcional, déficit visual con corrección óptica, hipoacusia con mínimo déficit a nivel conversacional.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que elva impugnar en forma Blanca . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia la no aplicació de l' article núm. 137.4 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que la demandant pot dur a cap feines sedentàries.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137. 4 i 5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent absoluta i total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS. la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i la incapacitat total la què impedeix dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, refereix una patología determinant de la incapacitat com és el trastorn disociatiu i el depressiu major crònic sever i recidivant amb trastorn de la personalitat amb molts anys d'evolució que ha requerit ingresso hospitalaris l'últim el 22 d'octubre de 2005, a més de la rizartrosi incipient, l'artorsi poliarticular sense dèficit funcional, el dèficit visual amb correcció óptica, la hipoacússia , etc.

Aquest quadre patològic redueix de forma significativa la seva capacitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i és condicionant clara per a impossibilitar una activitat laboral sedèntaria o semisedentària amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre .

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat, amb desestimació del recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona de data 23 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 465/2005 seguit a instància de Doña. Blanca contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.