Sentencia Social Nº 7084/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4266/2015 de 29 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4266/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 30 de novembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7084/2015

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 23 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 236/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Emma , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 11-3-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de març de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que estimando como estimo parcialmente la demanda interpuesta por Emma contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) y TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, debo declarar y declaro el derecho de la parte actora a percibir una prestación de invalidez permanente TOTAL del 55 % de su base reguladora de 391,52 euros con efectos desde el dia 9-10-2013, y en consecuencia condeno al Ente Gestor a que le abone dicha prestación con los mínimos, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que Emma DNI nº NUM000 , nacida el NUM001 -1961, profesión habitual limpiadora fue declarada no afecta de incapacidad permanente en grado alguno derivado de enfermedad común por resolución administrativa de 5-11-2013. Disconforme la actora con la anterior resolución administrativa ésta interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada por resolución administrativa de 18-2-2014.

SEGUNDO.- Que las dolencias y limitaciones que padece la actora son: Patología degenerativas en la región cervical i en la espalda derecha con limitaciones significativas. Fibromialgia moderada. Trastorno depresivo moderado con limitación funcional para actividades de tipo físico.

TERCERO.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos serían: 391,52 euros y 9-10-2013.

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de neteja, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció de l'article núm. 137. 4 en relació a l'article núm. 136 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Argumenta, tenint en compte el concepte legal de la incapacitat permanent total, que la prova de RM. cervical a que es refereix el informe mèdic de neurologia de l'Hospital de Mollet de 19 de març de 2013 evidencia ' 'discopatia degenerativa C4-C7' sense que existeixin hèrnies discals, sinó protusions mínimes. Fa referència a la manca d'aportació de proves mèdiques de ECO. o RNM. o EMG. del segment cervical o de l'espatlla. Conclou que no acredita lesions incapacitants.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva, és utòpica.

Referent a les lesions que presenta la treballadora, el segon fet provat de la relació fàctica no atacat assenyala, tenint present el informe del metge forense requerit en mesura per decidir millor abans de dictar sentència, que pateix patologia degenerativa en la regió cervical i a l'espatlla dreta amb limitacions significatives. Fibromiàlgia moderada i Trastorn depressiu moderat, amb limitació funcional per a activitats de tipus físic.

Aquest quadre de salut en relació als requeriments d'esforç físic constant, contínua deambulació i bipedestació sostinguda i la mobilitat corporal completa, es troba contraindicat amb la limitació important de la mobilitat corporal per la patologia degenerativa cervical i de l'espatlla dreta, tal com raona el magistrat en el tercer Fonament de Dret de la sentència.

Acreditada la entitat de les limitacions als esforços físics i a la mobilitat cervical i de l'espatlla dreta, juntament amb el quadre neurològic i psíquic, la treballadora presenta unes limitacions que impedeixen desplegar les fonamentals tasques de la seva professió.

Així doncs, amb la sentència de la instància, considerem que el demandant es troba impedida per a realitzar les fonamentals tasques de la seva professió, de forma que concorren els requisits exigits per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent total, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 23 de març de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 236/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.