Sentencia Social Nº 7087/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4315/2015 de 29 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4315/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 30 de novembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7087/2015

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 20 d'abril de 2015 dictada en el procediment núm. 916/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Sofía , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 23-9-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 d'abril de 2015 , que contenia la decisió següent:

ESTIMO la demanda presentada por Doña Sofía contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y declaro a la parte demandante en situación de Incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, reconociendo el derecho de la demandante a percibir las prestaciones contributivas a tenor del 100% de la base reguladora mensual de 868,68 euros, con efectos 6-05-2014, y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a hacer efectiva a la mencionada demandante esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- Dª Sofía , nacida el día NUM000 -1959, con DNI núm. NUM001 , afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 , de profesión habitual Limpiadora, y en situación asimilada a la de alta en el régimen general por percibir subsidio por desempleo. Solicitó la declaración de incapacidad permanente el 29-04-2014.

Segundo.- En fecha 26-05-2014 el INSS dictó resolución denegando el derecho a la prestación por no reunir el requisito de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común. El ICAMS apreció en su dictamen emitido el 6-05-2014 las siguientes lesiones: 'Trastorno depresivo crónico recidivado con alta hospitalaria reciente. Pendiente de evolución. Fibromialgia + artropatía degenerativa cervical en control por especialista. El ICAMS no formuló propuesta de incapacidad permanente por no hallarse el cuadro estabilizado (folio 31).

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 3-07-2014, reclamación que fue desestimada por resolución de 10- 07-2014, que puso fin a la vía administrativa.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente total y absoluta es de 868,68 euros, con fecha de efectos 6-5-2014.

Quinto.- La actora padece 'Poliartropatía degenerativa de raquis, rodillas, mano y pies, con clínica álgica. Síndrome vertiginoso periférico en tratamiento. Fibromialgia (18/18) y fatiga crónica diagnosticadas en 2013, con clínica de dolor miofascial generalizado y fatiga intensa, tratada con mórficos y en clínica de dolor, con mala respuesta a los tratamientos farmacológicos. Trastorno depresivo mayor tratado desde 2012 en CSM Consorci Sanitari de Terrassa. Último episodio moderado sin síntomas psicóticos y rasgos de personalidad cluster B. Ha requerido ingreso en centro psiquiátrico con intento autolítico por sobreingesta farmacológica en febrero de 2014 y asistencia a urgencias psiquiátricas por persistencia de ideas autolíticas recurrentes en julio de 2014. Permanece ingresada en hospital de día en tratamiento psiquiátrico, psicológico y orientación cognitivo-conductual y farmacológico, sin mejoría clínica significativa en la actualidad'.

Sexto.- La demandante tiene reconocido un grado de discapacidad del 65% (55% + 10 puntos FSC) con efectos 12-11-2014 por resolución del ICASS de 20-03-2015 que sobre la base del diagnóstico de episodio depresivo mayor y síndrome álgica (folios 77-78)

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora demandant presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta, i, en base als documents mèdics que cita, interessa la revocació de la sentència, perquè entén que l'evolució de la patologia psiquiàtrica ha set favorable segons el document mèdic que indica, de manera que no presenta lesions que la incapacitin. Conclou que procedeix estimar el recurs i revocar la sentència de la instància.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el cinquè fet provat, al qual ens remetem.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes, declarades provades limiten la treballadora per a qualsevol professió dintre del mercat de treball encara que sigui sedentària o lleugera, atesa la severitat del conjunt del seu quadre de poliartropatia degenerativa del raquis, genolls, mans i peus amb clínica àlgica. A la Fibromiàlgia i fatiga crònica amb clínica de dolor miofascial generalitzat i fatiga intensa tractada amb mòrfics i en clínica del dolor amb mala resposta al tractament farmacològic. També síndrome vertiginós perifèric en tractament. Trastorn depressiu major amb últim episodi moderat sense símptomes psicòtics. Trets de personalitat Cluster B. Ingrés en centre psiquiàtric amb intent autolític per sobre ingesta farmacològica el febrer de 2014 i assistència a urgències psiquiàtriques per persistència d'idees autolítiques el juliol de 2014. Ingressada en hospital de dia en tractament psiquiàtric, psicològic i orientació cognitiva- conductal i farmacològica sense clínica significativa de millora en l'actualitat.

La conclusió de la Sala és que, en el seu conjunt, les seqüeles que presenta la recurrent són severes i impedeixen que pugui desplegar qualsevol activitat encara que sigui senzilla o lleugera i degut a les patologies psíquiques i neurològiques instal lades i cronificades, de difícil tractament i evolució tòrpida.

En conseqüència, la demandant reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 20 d'abril de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona , en el procediment núm. 916/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.