Sentencia Social Nº 7154/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7848/2005 de 24 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7154/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 30 DE MAIG DE 2005 dictada en el procediment núm. 238/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Jesús , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 5 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Jesús frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro que el actor se encuetnra en situación de Incapacidad Permanente en grado de absoluta, con derecho a percibir la prestación correspondiente encuantía del 1005 de la base reguladroa de 1.442,87 euros y con efectos de 27-7- 04, condenadno a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legamente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Jesús , con DNI n° NUM000 , nacido el 6-4-41, consta afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el n° NUM001 por su profesión habitual de dependiente Oficial 2ª Siderometalúrgico.

SEGUNDO. El Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 15-12-04 le declaró afecto de una incapacidad permanente total derivada de enfermedad común.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Miocardiopatía dilatada; diseña de esfuerzo FEU 56% clase III de la NYHA, con función ventricular conservada".

TERCERO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa en disconformidad con el grado reconocido, la cual fue desestimada en fecha 14-2-05.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 1.442,87 euros y la fecha de efectos es de 27-7-04.

QUINTO. El actor debutó en diciembre de 2003 con una insuficiencia cardiaca congestiva que requirió ingreso hospitalario; en septiembre de 2004 precisó nuevo ingreso hospitalario por infarto agudo de miocardiono localizado en posible relación con trombocitosis; en octubre de 2004 precisó nueva atención en los servicios médicos de urgencias por sufrir dificultades para respirar; actualmente presenta miocardiopatía dilatada, EPOC con disnea de clase III de la NYHA, y lumbalgia crónica secundaria a espondiloartrosis lumbar.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, per realitzar qualsevol altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat cinquè i únicament divergeix de la sentència pel que fa al grau d'incapacitat. Entén l'Institut que aquestes lesions no el limiten per a realitzar activitats professionals de marcat caràcter sedentari, perquè els informes mèdics d'especialistes en cardiologia i que consten a les actuacions valoren l'existència d'una classe funcional II de la NYHA.

Doncs bé, aquesta valoració no es comparteix per la Sala, perquè com s'ha dit abans, el recurrent no ha impugnat el fet provat cinquè i en aquest consta que l'actor presenta miocardiopatia dilatada, EPOC con disnea de clase III de la NYHA, apart d'altres lesions com és la lumbalgia crònica secundària a espondiloartrosis lumbar, per la qual cosa és evident que les malalties reconegudes a l'actor, no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem - Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona, en data 30 de maig de 2.005, que va recaure en les Actuacions 238/2005 , en virtut de demanda presentada pel Don. Jesús , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.