Sentencia Social Nº 72/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 17/2007 de 08 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

js

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 72/2008

En el recurs de suplicació interposat per Luis Francisco a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 23.03.2007 dictada en el procediment núm. 17/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part FONDO DE GARANTIA SALARIAL

Antecedentes

Primer. En data 8.01.2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23.03.2007, que contenia la decisió següent:

Que estimando la excepción de caducidad de la acción de despido alegada por la demandada, debo desestimar y desestimo la demanda por despido presentada por D. Luis Francisco con DNI NUM000 , contra la empresa Club de Tenis Segur y Fogasa, absolviendo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El demandante D. Luis Francisco , inició prestación de servicios para la demandada CLUB DE TENIS SEGUR , el día 2.1.2000, ostentando la categoría de Monitor, y percibiendo una retribución media mensual en los meses de julio y agosto de 2000 de 1.080,35 euros.

(doc. núm. 5 y 13 de la parte actora).

2.- Las partes documentaron su prestación de servicios mediante un contrato civil suscrito el 2.1.2000.

Contrato que obra en autos y se tiene por reproducido.

(doc. 2 de la demandada).

3.- El día 31.8.2000, la entidad demandada notificó al demandante que el día 15.9.2000 rescindía unilateralmente el contrato suscrito.

Carta que obra en autos y se tiene por reproducida a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(doc. 3 de la demandada).

4.- El demandante el pasado día 7.4.2003 presentó demanda de juicio ordinario ante el Juzgado de Primera Instancia núm. 3 de Vendrell, interesando se condene a la demandada a la suma de 31.252,63 euros , en concepto de daños y perjuicios.

En fecha 20.5.2005, el Juzgado de Primera Instancia núm. 3 de Vendrell, dicta Sentencia estimándola en parte, declarando resuelto el contrato de prestación de servicios suscrito entre las partes el 2.1.2000, condenando al Club de Tenis demandado a indemnizar al actor en la cantidad de 2.160,71 euros.

Recurrida en apelación, se dictó Auto por la Audiencia Provincial de Tarragona el 17.11.2006 , notificada a la actora el 11.12.2005, en el que se desestima el recurso interpuesto por la parte actora, y se estima el interpuesto por la demandada declarando la nulidad de lo actuado, salvando el derecho de las partes de interponer las acciones ante el orden social.

Sentencias que obran en autos aportadas por la parte actora y que se tienen por reproducidas.

5.- La parte actora interpuso la presente demandada el 8.1.2007.

6.- El convenio colectivo aplicable a las partes es el de Instalaciones Deportivas y Gimnasios (BOE 6.9.2006 ).

7.- La parte actora no ha ostentado ni ostenta, en el último año, cargo representativo o sindical.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- El demandant, en el seu primer motiu de recurs contra la sentència desestimatòria de la demanda per apreciació de caducitat de l'acció denuncia infracció de l' article 1967 del Codi Civil i de l'article 59.3 de l'Estatut dels Treballadors, amb relació amb l'article 103 LPL i article 24 de la Constitució Espanyola . No pot reeixir la seva pretensió doncs, a partir dels immodificats per acceptats fets provats de la sentència del Jutjat, es desprèn que, havent de situar-se el presumpte acomiadament el dia 15 de setembre de 2000, el demandant no va acudir a la jurisdicció civil fins el 7 d'abril de 2003 interposant judici ordinari que va concloure amb interlocutòria de 17 de novembre de 2006, de l'Audiència Provincial de Tarragona, declarant la nul.litat de les actuacions dutes a terme front la jurisdicció civil i remitent a les parts a la jurisdicció social com a competent per a entendre de la reclamació. Està clar doncs que, encara que es fes abstracció de la durada del procediment que segons la jurisdicció civil indegudament es va plantejar davant la mateixa, el demandant va deixar passar dos anys i set mesos sense impugnar el seu presumpte acomiadament, per la qual cosa el pronunciament que ha apreciat caducitat no vulnera sinó aplica correctament els preceptes legals que es diuen infringits, essent l'aplicació de la caducitat una correcta aplicació del dret satisfent el principi constitucional de tutela judicial efectiva, doncs la dita institució, amb la finalitat d'afavorir la certesa de les relacions laborals sanciona taxativament la part que es manté passiva, com en aquest cas, davant una extinció de relació laboral que exigeix de l'operari una reacció immediata davant la ruptura per tal d'obtenir-ne la reparació judicial, essent al respecte intrascendent la postura processal de la part demandada en el procediment civil en ser la jurisdicció apreciable d'ofici i no sotmesa a la voluntat submissió de les parts, argument amb el qual cal rebutjar també el segon i darrer motiu de recurs, que reitera els preceptes legals abans mencionats.

S'imposa doncs desestimar el recurs i confirmar la sentència del Jutjat sense que la Sala apreciï temeritat del demandant, que ostenta la condició de treballador, a efectes de l' article 97 de la Llei Processal .

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Luis Francisco contra la sentència de 23 de març de 2007 del Jutjat Social número 1 de Tarragona , que CONFIRMEM íntegrament.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.