Sentencia Social Nº 7213/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 325/2008 de 09 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 9 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7213/2009

En el recurs de suplicació interposat per Institut Nacional de la Seguretat Social a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 17 de juliol de 2008 dictada en

el procediment núm. 325/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Gines , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 9 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Estimar la demanda presentada pel Don. Gines -DNI NUM000 - en contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social i declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, amb dret a percebre la corresponent pensió en la quantia del 100 % de la base reguladora de 2.463,47 euros i amb data d'efectes de 19.11.07 i condemnar l'Entitat gestora a pagar al demandant aquesta prestació amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

I.- El demandant va néixer el 25.03.61 i consta afiliat a la Seguretat Social amb el núm. NUM001 i en situació d'alta en el règim general. En data 28.04.06 va iniciar una situació d'IT i va esgotar el subsidi el 09.11.07. En data 19.12.07 va presentar sol·licitud de pensió d'incapacitat permanent (expedient administratiu).

II.- El dia 06.02.08 es va dictar resolució de la Direcció Provincial de l'INSS de Barcelona per la qual es denegava a l'actor la declaració d'incapacitat permanent en cap grau per no reunir el requisit d'incapacitat. En contra d'aquesta resolució administrativa es va interposar la reclamació prèvia, que va ser desestimada per nova resolució del mateix centre directiu de l'INSS de data 02.04.08 (expedient administratiu).

III.- La base reguladora de la prestació que es sol·licita és de 2.463,47 euros mensuals i la data d'efectes per a la incapacitat permanent en grau d'absoluta és de 19.11.07 (conformitat explícita de les parts).

IV.- El demandant pateix les següents malalties i seqüeles: epicondilitis del colze esquerre amb simptomatologia recidivant d'anys d'evolució. Síndrome de fatiga crònica de grau intens (grau III) que assòcia com a co-morbiditat fibromiàlgia intensa (grau III), síndrome seca de mucoses, síndrome de cames neguitoses, colon irritable i distímia. Diagnosticat de fibromiàlgia el 2004, ha estat objecte de tractament farmacològic sense millora i remès a la clínica del dolor, sense poder fer rehabilitació controlada per fatiga intensa.

VI.- L'activitat professional del demandant era de comercial administratiu (fets incontrovertits).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actor en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè totes les malalties estan sent controlades mèdicament i no son incapacitants.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior .

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet quart de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actor és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, si es té en compte que pateix un síndrome de fatiga crònica de grau intens (grau III), que s'associa amb una fibromiàlgia intensa, també de grau III. També s'ha de valorar que per guarir aquestes malalties ha estat objecte de tractament farmacològic sense millora i ha estat tractat a la clínica del dolor, sense que pogués fer una rehabilitació controlada, precisament per la fatiga intensa que pateix. Només aquestes dues malalties associades ja són incapacitants, però és que, a més, també ha estat diagnosticat de síndrome de cames neguitoses, colon irritable i distímia, apart de síndrome seca de mucoses.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social 1 de Mataró, en data 17 de juliol de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 325/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Gines , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.