Sentencia Social Nº 722/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7989/2008 de 01 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 1 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 722/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 30 de juliol de 2008 dictada en el procediment núm. 257/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part T.G.S.S. (Tesorería Gral. Seguridad Social), MUTUA MAZ, Balbino i FORN DE LA CANTONADA S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 26 de març de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda interpuesta por D. Balbino frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, la Mutua Maz y la empresa Forn de la Cantonada S.L., declaro que el actor se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada derivada de enfermedad profesional, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 75% de la base reguladora de 19.023,05 euros y con efectos de 15-1-08, condenando a las demandadas a estar y pasar por esta declaración y a la Mutua Maz a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Balbino , con DNI nº NUM000 , nacido el 11-5-45, consta afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 y de alta en el Régimen General por su profesión habitual de Panadero.

SEGUNDO. En fecha 4-12-07 solicitó la prestación de incapacidad permanente, que le fue denegada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 4-2-08 por la que declaró que no procedía reconocerle en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad profesional. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Asma bronquial VEF: 78%; diabetes mellitus tipo II".

TERCERO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 6-3-08.

CUARTO. La base reguladora anual de la prestación derivada de enfermedad profesional es de 19.023,05 euros y la fecha de efectos es de 15-1-08.

QUINTO. El actor presenta asma bronquial con leve moderada alteración ventilatoria, en tratamiento broncodilatador y corticoideo, con episodios de predominio nocturno y antecedentes de episodio de síncope tusígeno en diciembre de 2005; hipersensibilidad tipo I frente a cereales y frutos secos (almendra, cacahuete, castaña, avellana, nuez, piñón, pipa de girasol, cebada, arroz y maíz), con persistencia de la sintomatología bronquial un año después de haber cesado la exposición laboral a los alérgenos; diabetes mellitus tipo II no insulino dependiente; y déficit visual leve.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Balbino . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que declarà l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Total derivada de la contingència de malaltia professional per a la seva professió habitual de forner, interposa recurs de suplicació l'Institut Nacional de la Seguretat Social. El citat recurs consta de dos motius, tots dos correctament emparats en l'apartat c) de la Llei de Procediment Laboral.

En el primer motiu del Recurs, L'Entitat Gestora afirma que la sentència ha infringit l'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat i afirma que l'actor no està incapacitat de forma permanent per la seva professió habitual de forner perquè l'asma bronquial extrínseca, sense clara relació laboral, cursa amb lleu-moderada alteració ventiladora, i es troba en tractament farmacològic i no li produeix cap limitació funcional i tant la diabetes mellitus tipo II, com el dèficit visual no tenen rellevància funcional.

D'altra banda, en el motiu segon entén que s'ha infringit l'article 116 de la LGSS i considera que dels informes aportats per l'actor a les actuacions no s'ha acreditat que la malaltia ventiladora que pateix provingui de forma exclusiva del seu treball, atès que hi ha altres informes més exhaustius, aportats per la Mútua codemandada en els quals es diu que l'ambient de treball no és l'únic agent implicat en la patologia respiratòria del pacient i que no presenta una al lèrgia o asma del forner, sinó únicament una hipersensibilitat tipus I enfront de cereals i fruits secs, la qual, amb les mesures de protecció individual, no l'impedeix realitzar el seu treball. Per últim, critica els informes mèdics aportats per l'actor, assenyalant que no es tracta d'informes elaborats per especialistes.

SEGON. Dues qüestions s'han de resoldre, en conseqüència. En primer lloc la contingència de la qual prové la malaltia que pateix l'actor, atès que el recurrent divergeix de la sentència, en el sentit de que es tracti d'una malaltia professional i, en segon lloc, si les lesions que pateix el demandant són actualment invalidants per realitzar la seva professió habitual.

Pel que fa a la primera qüestió, cal dir que el concepte de malaltia professional es troba en l'article 116.1 de la Llei General de la Seguretat Social , segons el qual "se entenderá por enfermedad profesional la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividades que se especifiquen en el cuadro que se aprueba por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta Ley y, que esté provocada por la acción de los elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional". Com ha posat de relleu aquesta Sala en multitud d'ocasions, d'aquest concepte queda clar que la malaltia professional està integrada per tres elements: 1) el treball per compte aliena; 2) que estigui provocada per l'acció de determinats elements o substàncies; i 3) que es doni en alguna de les activitats que s'inclouen en la llista. Enumeració que es recull actualment en el R.D. 1299/2006, de 10 de novembre , pel qual s'aprovà el quadre de malalties professionals en el sistema de Seguretat Social, D'altra banda cal que estiguin connectades, atès que hi ha d'haver una relació de causa- efecte entre el treball realitzat i la malaltia que es pateix.

Ara bé, pel que fa a aquest últim requisit, el Tribunal Suprem, en la sentència de data 20.12.2007, reiterant la doctrina de la Sala, ha assenyalat que "a diferencia del accidente de trabajo respecto del que es necesaria la "prueba del nexo causal lesión- trabajo" para la calificación de laboralidad, "en virtud de la presunción contenida en el artículo 116 de la Ley General de la Seguridad Social tal prueba no se exige al trabajador en ningún caso en las enfermedades profesionales listadas" - sentencias de 25 de septiembre de 1991 (rec. 460/1991); 28 de enero de 1992) (rec. 1333/1990); 4 de junio de 1992 (rec. 336/1991); 9 de octubre de 1992 (rec. 2032/1991); 21 de octubre de 1992 (rec. 1720/1991); 5 de noviembre de 1991 (sic) (rec. 462/1991; 25 de noviembre de 1992 (rec. 2669/1991), y más recientemente, 14 de febrero de 2006 (rec. 2990/004)-, "mientras que sí se pide en principio en los accidentes de trabajo en sentido estricto".

Doncs bé, en el present litigi cal dir que el demandant compleix els requisits abans citats i per comprovar-ho caldrà tenir en compte el relat fàctic de la sentència, que l'Institut recurrent ni tan sols ha impugnat. Consta en el fet provat cinquè que l'actor pateix asma bronquial VEF: 78%, "en tratamiento broncodilatador y corticoideo, con episodios de predominio nocturno y antecedentes de episodio de síncope tusígeno en diciembre de 2.005". D'altra banda també consta en el citat fet que pateix una hipersensibilitat tipus I enfront a cereals i fruits secs i que persisteix la simptomatologia bronquial un any després d'haver cessat l'exposició als al lèrgens.

En el quadre de malalties professions abans citat, en l'Annex 1, figura l'asma com una malaltia professional que pot ser causada per substàncies d'alt pes mol.lecular, concretament en l'apartat 4: Enfermedades profesionales causadas por inhalación de sustancias y agentes no comprendidas en otros apartados. I en el Subapartat H: Sustancias de alto peso molecular (sustancias de origen vegetal, animal, microorganismos, y sustancias enzimáticas de origen vegetal, animal y/o de microorganismos): 02. Asma.

D'altra banda i pel que fa als treballs en els quals pot existir exposició als agents mencionats, consta a l'apartat 01 4H0201 "Industria alimenticia, panadería, industria de la cerveza".

És a dir, l'actor compleix tots els requisits que estableix la norma perquè la contingència pugui ser declarada malaltia professional, atès que pateix una malaltia que es troba en el llistat, deguda a una hipersensibilitat tipus I enfront a cereals i fruit secs i treballa en un forn, per la qual cosa, sens dubte la malaltia ha de ser considerada professional i d'altra banda, pel que fa a la prova del nexe causal entre la malaltia i el treball, seguint la doctrina del Tribunal Suprem aquesta relació no es demana al treballador en cap cas, per la qual cosa s'ha de desestimar aquest segon motiu.

TERCER. Cal entrar a examinar, una vegada aclarida la contingència de la qual prové l'asma de l'actor, si aquesta, en el moment actual li impedeix la realització de la seva professió habitual de forner.

En primer lloc cal dir que és cert que l'asma bronquial només li produeix una lleu moderada alteració ventiladora, que es troba en tractament broncodilatador i corticoideo, i que aquesta patologia, si la malaltia provingués de la contingència de malaltia comú, no seria en l'actualitat incapacitant. Ara bé, com hem vist, la patologia prové de malaltia professional, concretament de la seva hipersensibilitat enfront a cereals, i és evident que un forner ha d'estar sempre i durant tota la jornada de treball en contacte directe amb la farina de blat. És per aquest motiu que l'actor ha de ser declarat en situació d'Incapacitat Total per a la seva professió habitual, perquè la seva hipersensibilitat tipus I enfront a cereals i fruits secs no li permet continuar realitzant la seva feina habitual de forner, perquè aquesta feina li produiria que la seva malaltia empitjorés de forma important, és a dir, està incapacitat totalment per a realitzar aquesta professió, però no tindrà cap impediment per realitzar qualsevol altre feina en la que no hagi d'estar en contacte amb els productes als quals és al.lèrgic. Així, doncs, cal dir que la sentència d'instància no ha infringit tampoc l'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social .

En conseqüència, el motiu s'ha de desestimar, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona, en data 30 de juliol de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 257/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Balbino contra l'esmentat Institut, la MUTUA MAZ, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i FORN DE LA CANTONADA, S.L., en reclamació per determinació de contingència i Incapacitat Permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmen l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.