Última revisión
13/10/2009
Sentencia Social Nº 7248/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 76/2008 de 13 de Octubre de 2009
Relacionados:
Tiempo de lectura: 7 min
Orden: Social
Fecha: 13 de Octubre de 2009
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: CASTELL VALLDOSERA, LIDIA
Nº de sentencia: 7248/2009
Núm. Cendoj: 08019340012009107414
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 13 d'octubre de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7248/2009
En el recurs de suplicació interposat per Cesar a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 26 de maig de 2008 dictada en el procediment
núm. 76/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
Antecedentes
Primer. En data 30 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de maig de 2008, que contenia la decisió següent:
"Que, desestimando la demanda interpuesta por Don Cesar , contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver a la demandada de la pretensión en su contra ejercitada".
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.- El demandante, nacido el día 23 de febrero de 1.957, se encontraba afiliado en el Régimen General de la Seguridad Social por sus trabajos como peón textil.
SEGUNDO.- Solicitó las prestaciones que ahora reclama emitiéndose dictamen del Institut Cátala d'Avaluacions Mèdiques el 22 de octubre de 2.007 (folio 43)
TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de 3 de diciembre de 2.007, declaró al actor en grado de incapacidad permanente total (folio 21).
CUARTO.- Interpuesta reclamación previa en fecha 8 de enero de 2008 (folio 52), fue desestimada en resolución de fecha 21 de enero de 2.008 (folio 49).
QUINTO.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.454,76 ? mensuales (acta de juicio 13, estadillo folio 22)
SEXTO.- El actor padece cardiopatía isquémica con antecedente de infarto inferior KILLIP I en 1999 y octubre de 2006, implantación de 3 stents; afectación moderada de la función sistólica clínicamente en grado funcional II-III de la NYHA (dictamen ICAM folio 78, informe médico aportado por el actor folios 14 a 17).
Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.
En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici i no només per a la seva professió habitual, perquè presenta un grau funcional III de la NYHA, és a dir està impossibilitat per a realitzar fins hi tot tasques sedentàries.
SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.5 de la legislació anterior.
L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".
El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".
TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet quart de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actor és evident que només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, en la qual cal estar tot el dia en bipedestació i deambulació i realitzant tasques que impliquen la realització d'esforços, però no tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, atès que encara que pateix cardiopatia isquèmica, se li han implantat 3 stents i actualment té una afectació moderada de la funció sistòlica, en grau funcional II-III de la NYHA, per la qual cosa, tal com va decidir la jutgessa d'instància, el demandant pot realitzar tasques sedentàries i que no requereixin esforços.
La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda.
VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Cesar contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 26 de maig de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 76/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

