Sentencia Social Nº 7274/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8081/2005 de 30 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 30 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7274/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 7 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 399/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Pilar , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 4 de juny de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimar la demanda presentada per Pilar contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social i declaro l'actora en situació d'Invalidesa Permanent Absoluta per malaltia comuna i el dret a rebre la prestació per import del 100 per cent de la base reguladora de 512,22 euros al mes a partir de la data d'efectes 19.12.03, conseqüentment condemno l'ens gestor a pagar a l'esmentada part actora aquesta prestació, amb els mínims , les millores , les millores i les revaloritzacions legalment procedents."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

lr. La demandant Pilar , nascuda el dia 23.12.48 i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliada a la Seguretat social i en situació assimilada a la d'alta, per atur involuntari, en el règim general per a la seva activitat professional habitual com a teleoperadora i acredita el període de cotització necessari per tenir dret a les prestacions d'invalidesa.

2n. La demandant va sol. licitar la prestació en data 19.12.03.

3r. Després de ser examinada per la Unitat de Valoració Mèdica d 'Incapacitats el dia 16.02.04 , per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 05.04.04 , es va declarar la part actora no afecta a cap grau d'invalidesa permanent.

Les lesions reconegudes foren: "Neoplasma de sigma intervenida en oct-01, en control periódico. Sde. de fatiga crónica ".

4t. Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s' exhauria la via adrninistrati va, que va ser desestimada.

5è. La base reguladora de la prestació és de 512,22 euros al mes per a la invalidesa i la data d'efectes 19.12.03.

6è. La demandant pateix: "Síndrome de fatiga crònica, amb compliment dels criteris diagnòstics de Holmes i Fukuda i la següent simptomatologia: astènia severa i constant, alteració de la son, miàlgies i artràlgies, cefalees freqüents, brots de febrícula, adenopaties cervicals, dificultat masticatòria, odinofàgia, alteracions visuals i auditives, oblits freqüents, pèrdua de la capacitat de concentració, i anedònia.

7è. Per sentència del TSJC de 14.12.04 fou confirmada sentència del JS núm. 17 de Barcelona de 4.11.03 que desestimà una anterior demanda del actor en reclamació d'invalidesa permanent, tot i apreciar "sindrome de fatiga crónica con escasa respuesta al tratamiento y repercusión moderada- severa".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès. L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 136.1, en relació amb l'article 131 bis i de l'article 137.5 de de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix actualment la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, atès que va iniciar la Incapacitat Permanent en data 19.12.2004 i en el moment del reconeixement de l'ICAM 16.2.2004 no presentava una malaltia psiquiàtrica i, a més, des de setembre de 2.004 segueix un tractament d'assaig clínic, per la qual cosa les seves lesions no es poden considerar definitives.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actora i que consten en el fet provat sisè i únicament divergeix de la sentència perquè entén l'Institut que aquestes lesions no la limiten per a realitzar activitats professionals de manera definitiva. Doncs bé, aquesta valoració no es comparteix per la Sala atès que encara que és cert que quan va ser visitada per l'ICAM no havia esgotat el període màxim d'Incapacitat Temporal, també ho és que la malaltia que pateix "Síndrome de fatiga crònica" en aquest moment li comporta una sèrie de limitacions que ja es poden considerar definitives i que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que te prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, tal com ha reconegut el propi metge forense en el seu informe. I això perquè aquesta malaltia comporta una sèrie de problemes com és l'astènia severa i constant, alteració de la son, miàlgies i artràlgies, cefalees freqüents, brots de febrícula, adenopaties cervicals, dificultat masticatòria, odinofàgia, alteracions visuals i auditives i, fins hi tot, oblits freqüents, pèrdua de la capacitat de concentració i anedònia, tal com figura en l'esmentat fet provat.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem - Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

També cal dir, en relació amb l'al.legació de que actualment està seguint un assaig clínic que pot millorar la seva malaltia, que aquest fet no pot influir en l'estimació del recurs, perquè amb independència d'aquesta circumstància, en l'actualitat la seva malaltia és incapacitant, i perquè en el supòsit de que a conseqüència d'aquest tractament el seu estat de salut millorés, l'Institut demandat pot revisar el grau d'incapacitat concedit en el moment en que aquesta millora es produeixi.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona, en data 7 de juny de 2.005, que va recaure en les Actuacions 399/2004 , en virtut de demanda presentada per Doña. Pilar , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.