Sentencia Social Nº 7301/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5931/2007 de 03 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 3 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7301/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 14 de juny de 2006 dictada en el procediment núm. 291/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Elena , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'abril de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de juny de 2006 , que contenia la decisió següent:

"Que estimado íntegramente la demanda formulada por la parte actuante doña Elena , debo declarar y declaro a la misma afecta de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo, con derecho a percibir, con efectos económicos de 10/01/2006, pensión vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora de 499,59 euros, más las revalorizaciones y mejoras que desde aquella fecha procedan y condenar al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a hacer efectiva la pensión en los términos indicados".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora doña Elena , nacida el 01/01/1952, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General con el nº NUM001 , de profesión habitual limpiadora a tiempo parcial, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 499,59 euros.

2º - Inicio proceso de incapacidad temporal el 20/08/2004; e incoado expediente de incapacidad permanente, emitió dictamen el CRAM, el 10/01/2006, que recogía como dolencias: "Esclerosis múltiple remitente-recurrente. Puntúa 3,5 en la escala de discapacidad de Kurtzke. Tendinitis con probable rotura fibrilar en hombro derecho" y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 14/02/2006, declarando que se encontraba afecta de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común y con derecho a percibir pensión inicial equivalente al 55% de su base reguladora, con efectos económicos de 10/01/2006.

3º - Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo trabajo que fue desestimada por resolución expresa.

4º - Padece: Esclerosis múltiple remitente-recurrente con paraparesia 4,5/5 en extremidades inferiores, hiperreflexia global, RCP indiferente bilateral, hipoestesia táctil y algésica en extremidad inferior derecha, hipopalestesia braquio-crural derecha y tándem con fallos. Puntúa 3,5 en la escala de discapacidad de Kurtzke. Tendinitis con probable rotura fibrilar en hombro derecho. Hipoacusia bilateral. Gastropatía crónica.Trastorno ansioso depresivo reactivo a patología física de carácter moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi que no concorren les condicions exigides, atès que l'esclerosi múltiple comporta seqüeles d'alteracions sensitives a les extremitats inferiors sense limitació a la deambulació ni alteració neurològica. L'astènia intensa deriva de la medicació administrada i les crisis de broncoespasme i dolor en extremitats inferiors amb Lassegue possitu no és suggestiu de radiculopatia. Conclou que pot fer una activitat de tipus sedentari sense perjudici de la incapacitat temporal en les fases recurrents de la patologia. Assenyala ue la resta de seqüeles i lesions deriven de l'esclerosi múltiple.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment

acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Tercer.- Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut al sever dèficit funcional neurològic remitent recurrent amb paraparèsia en extremitats inferiors, hipereflèxia global, RCP indiferent bilateral, hipoestèsia tàctil i algèsica en extremitat inferior dreta, hipopalestèsia braquio-crural dreta juntament amb les lesions secundàries psíquica i físiques com la gastropatia crònica, a més de la tendinitis. Aquesta pluripatologia intensa en l'àmbit físic, li impedeixen en el seu conjunt també les activitats sedentàries, lleugeres i d'alternància postural. Tal com consta en el cinquè Fonament de Dret de la Sentencia, la demandant te severes limitacions per a qualsevol activitat lucrativa perquè l'esclerosi múltiple és remitent recurrent amb brots freqüents per tant, i el tractament mèdic és pal liatiu, de manera que te impedit treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre o pròpia.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 ) per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta, degut a la severitat de les lesions en el seu conjunt. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona de 14 de juny de 2006 , dictada en el procediment núm. 291/2006, seguit a instància de Elena contra l' esmentat Institut, i la confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.