Sentencia Social Nº 7313/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4903/2006 de 24 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 24 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7313/2007

En el recurs de suplicació interposat per Eusebio a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 21 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 43/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 24 de gener de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda promovida por DON Eusebio debo absolver al Instituto Nacional de la Seguridad Social de la pretensión deducida en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Eusebio , nacido el 14-11-1953, con DNI NUM000 , afiliado a la Seguridad Social, en situación de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, de profesión habitual COMERCIO MAYOR PESCADO, permaneció en situación de Incapacidad Temporal de 29-3-304 a 28-9-05, fecha en la que agotó el subsidio.

SEGUNDO.- La Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución por la que declaraba al actor en situación de Incapacidad Permanente, en grado de total, derivada de Enfermedad común, con efectos desde 28-9-2006. Se valoraron las siguientes lesiones: "Carcinoma cuerda vocal con disfonia severa. Hernia discal L5-S1 más SDE. Facetario lumbar con lumbalgia secundaria."

TERCERO.- Padece el actor, afecto de glaucoma bilateral, intervenido quirúrgicamente:

Antecedente de carcinoma cuerda vocla izquierda ( intervención mayo 04): disfonía severa.

Lumbalgia crónica. Hernia discal L5-S1, que contacta con caso dural y raíz S1 izquierda y lumboartrosis incipiente. Descartada intervención quirúrgica, debe abstenerse de esfuerzos físicos.

-Cervicoartrosis, mvoilidad conservada.

Amaourois ojo derecho. En ojo izquierdo, déficit visual leve ( presbicia:0,8).

-Trastorno adaptativo mixto reactivo.

CUARTO.- No se discute ni la base reguladora mensual de la prestación (656,84 Euros) ni la fecha de efectos (28 de septiembre de 2005).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que la sentència reconeix provades pràcticament el cent per cent de la patologia postulada de forma que entén que compleix amb el requisit de ser creditora de la incapacitat permanent absoluta, perquè considera que se'n deriva la impossibilitat de fer esforços físics, la dificultat de visió en un ull que impedeix tasques de visió fina degut també a la presbícia, i l'afonia severa que impedeix la interelació social en la pròpia esfera personal. També argumenta que el conjunt de patologies i limitacions juntament amb el trastorn adaptatiu mixt reactiu impedeix el treball en qualsevol activitat, i cita doctrina jurisprudencial.

Tercer.- L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En el cas present, el conjunt de les lesions que pateix el recurrent consisteixen en glaucoma bilateral intervingut, agonia severa, lumbàlgia crònica hernia discal lumbosacra i lumbartrosi incipient descartada la intervenció quirúrgica i els esforços físics, cervicoartrosi amb mobilitat conservada, amaurosi ull dret i visió ull esquerre amb dèficit visual lleu, presbicia. Trastorn adaptatiu mixt reactiu tal com consta en el fet provat tercer de la sentència que no s'ha atacat. Considerem que en el seu conjunt compoten limitacions en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut en via administrativa. El recurrent invoca les mateixes lesions i limitacions ja recollides en la sentència, que amb ella entenem no el limiten per a dur a terme activitats de tipus sedentari o d'alternància postural que no requereixin visió fina ni especial interelació personal. La incapacitat permanent absoluta ve donada per les limitacions severes que comporten les patologies patides en el seu conjunt, no ve donada per la suma de les limitacions sinó per l'entitat severa d'elles que impedeixen dur a cap professions de forma rendible. En aquest cas entenem no es produeixen aquestes limitacions extremes. Per tant la resolució recorreguda no infringeix l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la part demandant Don. Eusebio contra la Sentència de 21 de març de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona en el procediment núm. 43/2006 seguit a instància de Eusebio contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.