Sentencia Social Nº 7410/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4664/2015 de 10 de Diciembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 4664/2015

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 11 de desembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7410/2015

En el recurs de suplicació interposat per Luisa a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 18 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 1324/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), ha actuat com a ponent la Il· lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 20 de desembre de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre atur, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta ABSUELVO al SERVICIO PUBLICO DE EMPLEO ESTATAL de todas las pretensiones. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- En fecha 3/5/2010 la actora solicito al Servicio Público de Empleo Estata l el subsidio para mayores de 52 años.

Segundo.- En fecha 14/5/2010 ese dictó Resolución del SPEE mediante la que se reconocía el derecho de la actora a percibir el subsidio de desempleo solicitado, con una base reguladora diaria de 17,75 euros (folio 17).

Tercero.- En fecha 3/9/2013 el SPEE le remitió a la actora una carta cuyos párrafos primero y segundo establecían:

'El artículo 219.5 de la Ley General de la Seguridad Social , establece que para mantener la percepción del subsidio de mayores de 52 o 55 años, los beneficiarios deberán presentar cada 12 meses ante este Servicio Público de Empleo Estatal una declaración de sus rentas.

Con fecha 18/9/2013 se cumplen 12 meses de percepción del subsidio que venía disfrutando' (folio 18).

Cuarto.- En fecha 13/11/2013 la actora presentó ante el SPEE una declaración de rentas anuales (folio 19).

Quinto.- En fecha 18/11/2013 la actora presentó un escrito ante el SPEE solicitando percibir la prestación por no haberla percibido desde septiembre.

Sexto.- Mediante Resolución de fecha 18/11/2013 del SPEE le fue reconocido a la actora el derecho a reanudar el subsidio en el período comprendido desde 14/11/2013 hasta 22/9/2015 (folio 21).

Séptimo.- En fecha 21/11/2013 el SPEE dictó Resolución en la que se comunicaba a la actora que debía proceder a la devolución de la cantidad de 184,60 euros en concepto de cobro indebido del subsidio, en el período comprendido desde 18/9/2013 hasta 30/9/2013, cuya baja se había cursado en fecha 18/9/2013 por no presentar la declaración anual de rentas (23).

Octavo.- Interpuesta reclamación previa fue desestimada por Resolución del SPEE de fecha 26/11/2013 (folio 27).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda dirigida a impugnar la resolució administrativa que descompte per percepció indeguda un període del subsidi per no comunicar dins del termini la declaració anual de les rendes, presenta recurs de suplicació la demandant, que no ha estat impugnat. La quantia de la prestació interessada en la demanda, per suspensió temporal del subsidi, era de 1.037 euros. El descompte practicat per Servicio Público de Empleo Estatal va ser de 184,60 euros.

SEGON.Amb caràcter previ a resoldre s'ha de valorar d'ofici la competència funcional de la Sala per a resoldre el recurs de suplicació, ja que com recorda la sentència del TS, de 14 de septiembre de 2015 ( ROJ: STS 4050/2015 - ECLI:ES: TS:2015:4050) Recurso: 2185/2014 'la competencia funcional de la Sala de suplicación es cuestión de orden público procesal'. S'adverteix que la sentència de instància no era susceptible de recurs de suplicació, per la seva quantia litigiosa, inferior a 3000 euros, i per tant no entrava en els supòsits que regula l' article 191-2 g) de la Llei reguladora de la jurisdicció social per a tenir accés al recurs de suplicació, excloent del recurs a les reclamacions inferiors a 3000 euros, d'acord amb el què es disposa en l'apartat 3 i 4 de l'article 192 de la mateixa Llei processal, quan indica que: ' Cuando la reclamación verse sobre prestaciones periódicas de cualquier naturaleza o diferencias sobre ellas, la cuantía litigiosa a efectos de recurso vendrá determinada por el importe de la prestación básica o de las diferencias reclamadas, ambas en cómputo anual, sin tener en cuenta las actualizaciones o mejoras que pudieran serle aplicables, ni los intereses o recargos por mora. La misma regla se aplicará a las reclamaciones de reconocimiento de derechos, seimpre que tengas traducción económica'. 'En impugnación de actos administrativos en material laboral y de Seguridad Social se atenderá, a efectos de recurso, al contenido económico de la pretensión o del acto objeto del proceso cuando sea suceptible de tal valoración y, en su caso, en cómputo anual. Cuando se pretenda el reconocimiento de un derecho o situación jurídica individualizada, la cuantía vendrá determinada por el valor económico de lo reclamado o, en su caso, por la diferencia respecto a lo previamente reconocido en vía administativa. Cuando se pretenda la anulación de un acto, incluídos los de carácter sancionador, se atenderá al contenido económico del mismo. ...'

Recorda en aquest sentit la Interlocutòria de la Sala Social del TS, de 08 de setembre de 2015 ( ROJ: ATS 7727/2015 - ECLI:ES: TS:2015:7727A) Recurso: 3683/2014 , respecte a la quantia litigiosa com a requisit d'accés al recurs de suplicació, recordant que: ' La LRJS fija expresamente una regla de determinación de cuantía acorde con la fijada por la jurisprudencia social, con lo que pretende corregir una omisión de la LPL/1990 en lo relativo a la determinación de la cuantía litigiosa a efectos del recurso de suplicación cuando se trata de prestaciones periódicas, para evitar la aplicación de la derogada LPL/1980, pues la jurisprudencia de la Sala IV del Tribunal Supremo había entendido no aplicable la regla del art. 251.7ª LEC/2000 por incompatible con los principios que rigen los recursos laborales y había venido interpretando que ' cuando la reclamación versa sobre prestación de carácter periódico, ha de acudirse al mandato del art. 178.3 de la LPL de 1980 , que lo fija en el importe de la prestación en un año ( Sentencias, entre otras, de 12 de febrero de 1994 , 20 febrero 2002 , 21 de julio de 2004 y 29 de octubre de 2004 ) ' (entre otras, SSTS/IV 24-noviembre-2008 -rcud 2792/2007 , 6-abril-2009 -rcud 154/2008 ).'

Es, por tanto, doctrina consolidada que ha de mantenerse en aplicación del vigente artículo 191.2.g) LRJS , que cuando se reclama frente al importe asignado a la base reguladora de una prestación, o un incremento en el porcentaje aplicable a la base reguladora, o respecto de cualquier otro aspecto atinente a una diferencia cuantitativa, que no al reconocimiento de la prestación, el acceso al recurso pende de que lo reclamado sea por diferencia superior a 3.000 euros anuales. En este sentido, y respecto a lo aquí debatido, la STS de 14-9-2007 (R. 1845/2006 ), indica claramente que no procede el recurso ' ...cuando la prestación ha sido concedida con anterioridad, y en el litigio se cuestiona solo una diferente base reguladora, una fecha anterior de efectos económicos o cualquier otra circunstancia que incida en el importe de la prestación que ya se disfruta, pero no se determina la cuantía de lo reclamado. En tales casos la sentencia de instancia debe tener el mismo tratamiento a efectos de recurso , que una reclamación de cantidad en forma de prestación periódica, y habrá de atenderse al importe anual de las diferencias -- que era el criterio seguido por el apartado 3º del art. 178 de la antigua ley de Procedimiento Laboral de 1980 -- o, en su caso, a la afectación múltiple de la cuestión planteada.'

TERCER.Aplicant l'exposada doctrina al cas concret, en què l'objecte de la litis era la impugnació de la resolució administrativa que reconeixia el dret de la demandant a seguir cobrant la prestació pel període de 14-11-2013 fins a 22-09-2013, sense admetre el pagament del període anterior, el valor del qual es xifra en la demanda que reclama la quantia de 1.037 euros, entenent-se doncs que es pretenia el reconeixement d'un valor econòmic superior, i la quantia s'ha de fixar en la diferència entre la pretensió i el reconeixement de l'Entitat Gestora. En ser inferior la quantia del litigi, segons la norma abans citada ( art. 192-3 i 4 LRJS ) als 3000 euros anuals, no procedia el recurs de suplicació i per tant aquesta Sala no té competència funcional per entrar a valorar el fons del recurs de suplicació ja que la sentència d'instància és ferma. En conseqüència s'ha d'acordar també la nul litat de la tramitació realitzada a partir del moment en que es va admetre el recurs de suplicació.

Pels motius exposats,

Fallo

En el procediment seguit a instància de Luisa , contra el SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO ESTATAL, seguit en el Jutjat Social número 12 dels de Barcelona, per diferències de prestació d'atur, amb el número 1324-2013, es declara la incompetència funcional d'aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya per entrar a conèixer el fons del recurs de suplicació, erròniament admès a tràmit, i s'acorda la nul litat de les actuacions des del moment de l'admissió del citat recurs, declarant la fermesa de la sentència del jutjat social dictada el 18 de maig de 2015 .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.