Sentencia Social Nº 742/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 569/2012 de 30 de Enero de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 30 de gener de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 742/2013

En el recurs de suplicació interposat per Cornelio a la sentència del Jutjat Social 2 Girona (UPSD social 2) de data 21 d'octubre de 2011 dictada en el procediment núm. 256/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Castey Global, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 1 de març de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 d'octubre de 2011 , que contenia la decisió següent: ' Que, estimando la demanda que da origen a estas actuaciones, debo condenar y condeno a D. Cornelio a que abone a CASTEY GLOBAL S.L. la cantidad de 13.360 euros. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Cornelio , provisto de DNI nº NUM000 , prestó servicios por cuenta y dentro del ámbito de organización y dirección de CASTEY GLOBAL S.L. desde el 14-11-2006 hasta el 31-8-2009, cuando se extinguió el contrato por baja voluntaria del trabajador, ostentando la categoría profesional de jefe de ventas y percibiendo un salario bruto mensual de 4.266'56 euros, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias (incontrovertido).

SEGUNDO.- En la estipulación cuarta del contrato de trabajo se establecía que 'el trabajador percibirá una retribución anual bruta de 46.503'84 euros, desglosada en los siguientes conceptos: salario base 914'32 euros, plus convenio 65'58 euros, plus presencia 22'63 euros, plus distancia 22'63 euros, primas e incentivos 1.410'92 euros, pacto de no competencia 400 euros, pacto de plena dedicación y exclusividad 400 euros, parte proporcional paga beneficios 81'66 euros y paga fidelidad 38'10 euros, siendo un total bruto mensual de 3.355'84 euros' (incontrovertido).

En la estipulación décima del contrato se establecía que, 'en el supuesto que el contrato se extinguiera por baja voluntaria, el trabajador se obliga durante el plazo de 2 años inmediatamente sucesivos a no prestar servicios por cuenta de terceros, por cuenta propia o como socio de una persona jurídica, en ninguna empresa o sociedad como ejecutivo de ventas, de nacionalidad españoloa o extranjera, cuya actividad principal o accesoria coincida, total o parcialmente con la de la empresa contratante y que oferte servicios o productos de cualesquiera de los mercados nacionales o internacionales en los que opera la empresa contratante. Como contraprestación, la empresa abonará al trabajador el plus de compensación por no competencia fijado en la estipulación cuarta del contrato en la cantidad indicada de 4.800 euros anuales brutos, el abono de esta compensación se efectuará de forma prorrateada en cada una de las doce mensualidades' (incontrovertido).

TERCERO.- D. Cornelio extinguió de forma voluntaria su contrato con CASTEY GLOBAL S.L. el día 31-8-2009 y pasó a trabajar con ARCOS HERMANOS S.A. el día 5-10-2009 (incontrovertido).

CUARTO.- En el momento en que se concertó el contrato de trabajo entre las partes y en el momento de su extinción, CASTEY GLOBAL S.L. comercializaba menaje de cocina, sartenes y cazuelas, mientras que ARCOS HERMANOS S.A. se dedicaba a la fabricación y comercialización de cuchillos y cuberterías (incontrovertido).

Desde finales de 2008, CASTEY GLOBAL S.L. estaba trabajando en una línea de cubertería que se empezó a comercializar a mediados de 2010. Durante el tercer trimestre de 2008, la empresa analizó la posibilidad de crear su primera cubertería. Posteriormente, en enero de 2009, se inició la fase de diseño, tras lo que se efectuaron las fases de desarrollo de prototipos, desarrollo de toda la gama, fabricación en serie, imagen del producto, packaging y creación del catálogo. Estas últimas fases se iniciaron en 2009 y acabaron en 2010. La información sobre la cubertería se colgó en Internet en 2011. D. Cornelio , en su calidad de jefe de ventas, participó en la parte comercial de estudio de mercado para la comercialización del producto, colaborando activamente y manteniendo reuniones con Dirección e I+D (memoria folio 167, páginas de Internet folios 186-191 y testifical de

QUINTO.- Antes de iniciar su relación con CASTEY GLOBAL S.L., D. Cornelio había trabajado en el ramo de la puericultura (incontrovertido).

Como jefe de ventas, D. Cornelio asistía a ferias de menaje, tenía acceso a listados de clientes, condiciones de venta de productos de CASTEY GLOBAL S.L. y hablaba con distribuidores al por mayor (declaración del demandado en el acto del juicio).

Cuando D. Cornelio comenzó a trabajar para ARCOS lo hizo en calidad de Director Nacional de Ventas y mantenía contactos con grandes distribuidores como HIPERCOR, a los que ya conocía desde su etapa en CASTEY GLOBAL S.L. (declaración del demandante en el acto del juicio).

Los canales de venta de CASTEY GLOBAL S.L. para menaje eran los mismos que para la cubertería. D. Cornelio conocía toda la estrategia comercial (descuentos, promociones...) del nuevo producto de cubertería (testifical de

SEXTO.- Durante su relación con CASTEY GLOBAL S.L., D. Cornelio percibió en concepto de pacto de no competencia la cantidad de 13.360 euros (incontrovertido).

SÉPTIMO.- El 10-2-2010 tuvo entrada en el CMAC papeleta de conciliación, celebrándose sin avenencia el 1-3-2010 (folio 24).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que estima la demanda interposada per l'empresa contra el treballador, per indemnització derivada del pacte de no concurrència post contractual, presenta recurs de suplicació el treballador demandat, que ha estat impugnat per l'adversa.

SEGON.Interessa el recurrent en primer lloc la revisió dels fet provats, a l'empara de l' article 191 b) de la Llei de procediment laboral , que articula en els motius primer al tercer del recurs.

S'ha de tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'acord amb els criteris esmentats, s'han de valorar les modificacions proposades, en primer lloc, del fet provat quart,al qual proposa afegir que:

Des de finals de l'any 2008, Castey Global, S.L. estava treballant en una línia de coberteria que es va començar a comercialitzar a mitjans de 2010. La fase de disseny es va iniciar el mes de març de 2009 (fase 2), la fase de inici de prototips es va iniciar l'octubre de 2009 (fase 4), la fase de fabricació de motlles i utillatges es va iniciar el 10-11-2009 (fase 8) i la fabricació el 24-02- 2010 (fase 10). El personal de l'empresa que es va dedicar al llançament de la primera coberteria de Castey Global S.L. i que havia intervingut en totes les fases del projecte, ja fos per a coordinar els treballs dels proveïdors contractats, com per a realitzar íntegrament alguna de les fases del projecte i que es van implicar en el projecte van ser: Obdulio , Verónica , Jose Ramón , José i Clara , i el nombre d'hores que cadascun ha dedicat al projecte és el que figura en el foli 167.

Basa la pretensió en el foli 167, consistent en memòria en la qual es descriuen i quantifiquen les inversions justificades per l'empresa per a comercialitzar la seva primera coberteria.

La transcendència aniria vinculada amb la argumentació jurídica de que la part demandada no va participar en cap moment en el projecte de llançament del nou producte, que quan surt al mercat ell ja estaria de baixa i per tant quedaria sense efecte la valoració de què el demandat havia participat de manera activa en l'estudi comercial del producte i el seu llançament al mercat.

Examinat el document que es cita per recurrent, és cert que en la memòria aportada per la part actora es fa constar que el projecte de coberteria 'Senso' s'inicia a finals de 2008 i es comercialitza a mitjans del 2010. També ho és que es va desenvolupar en 10 fases, tal com exposa la memòria i que en la llista de proveïdors i treballadors que han col laborat amb el projecte no hi consta la part demandada. No obstant això, no es pot considerar error de la jutjadora el fet de no haver incorporat detalladament el procés de elaboració del projecte atès que no seria transcendent per a resoldre, doncs la categoria professional de demandant - Cap de Vendes - fa que sigui impensable pretendre que no hagués tingut informació del producte que l'empresa estava gestant. Per tant, no resulta transcendent el fet que no col laborés activament i personalment en el procés i s'ha de desestimar la pretensió del recurrent.

TERCER.Per la mateixa via del article 191 b) de la llei adjectiva laboral, el recurrent proposa, en el segon motiu del recurs, la revisió del fet provat cinquè,darrer paràgraf, proposant que quedi substituït per un altre text que digui que: els canals de venda de Castey Global, S.L:, pel menatge eren els mateixos que els de la coberteria. El treballador Cornelio desconeixia l'estratègia comercial del nou producte de coberteria, ja que el producte va ser creat, desenvolupat i fabricat quan el treballador ja estava de baixa en l'empresa, ja que la seva comercialització va iniciar-se a principis de l'any 2011, quan el demandant havia causat baixa el dia 31-08-2009.

Basa la seva proposta revisora en els documents que consten en els folis 175 a 180, en els que consten els productes que comercialitzava el demandant en els que no es troba coberteria. I en el foli 186, del que diu que es dedueix que va ser l'any 2011 quan l'empresa demandant va anunciar com a novetat la seva primera col lecció de coberteria.

El paràgraf que pretén modificar el dedueix la sentència de la prova testifical que no és revisable en aquest recurs especial de suplicació, motiu pel qual no pot ser eliminada la conclusió que consta. A banda, tot i que dels folis que indica s'acrediten els terminis per a crear i comercialitzar el projecte, no resultaria transcendent la modificació proposada, doncs no és assumible que el cap de vendes de la companyia demandada, no conegui el projecte en curs, quan aquest accepta i es declara provat, va ser iniciat a finals del 2008 i ell cessa voluntàriament a finals d'agost de 2009. En conclusió, no s'accepta tampoc la modificació proposada.

QUART.En el tercer motiu del recurs, també en la via revisora de l'article 191 b) el recurrent proposa l'addició d'un nou fet provat, que seria el cinquè bis, en el sentit de indicar que: el pacte de no competència establert en la clàusula desena del contracte, de data 14/11/2006, acordava que el treballador s'obligava durant el termini de 2 anys immediatament successius, a no prestar serveis per compte de tercers, per compte propi o com a soci, en cap altra empresa o societat l'activitat de la qual principal o accessòria coincidís total o parcialment amb la de l'empresa contractant i que ofertes serveis o productes amb els que opera la empresa contractant. En aquella data i durant tota la vigència del contracte de treball del Sr. Cornelio , l'empresa Castey Global, S.L. comercialitzava únicament productes de menage de cuina, paelles i cassoles, mai va comercialitzar durant el citat període ganiveteria i cuberteria. En canvi l'empresa Arcos Hermanos, on va anar a treballar el demandat, única exclusivament comercialitzava ganiveteria i coberteria, mai va comercialitzar menage de cuina, paelles o cassoles. Per tant no va existir concurrència en l'activitat de les dues empreses al comercialitzar productes totalment diferents, per la qual cosa no s'ha incomplert el pacte de no competència post contractual.

Diu que es basa en els documents 69, 146, 149, 158, en els que consta l'objecte i activitat de les dues empreses i en els que clarament es pot observar que es dediquen a activitats diverses, així com en la gravació de la vista del CD, destacant la confessió de l'empresa demandada i les declaracions dels testimonis sobre les preguntes relatives als productes que comercialitzaven.

Deixant de banda la part de la proposta que s'ha d'excloure per ser predeterminant de la decisió - quan qualifica que no hi ha incompliment del pacte - i la referència a la revisió de la prova de interrogatori i testifical, que com s'ha dit més amunt, no és revisable per aquesta Sala, ja que és competència la seva interpretació únicament del magistrat de instància, aplicant el principi de immediació judicial, en tractar-se la suplicació d'un recurs especial i no d'una apel lació, valorada la documental que s'assenyala com a prova de contrast, es dedueix que efectivament es va pactar la clàusula de no competència, que s'observa ja està transcrita en el fet provat segon - paràgraf 2 - de la sentència, per la qual cosa no s'observa tampoc un error de la jutjadora en aquest punt.

CINQUÈ.Per la via de l' article 191 c) de la LPL , la part demandada al lega, en el darrer motiu del recurs, la infracció del dret aplicat, que concreta en l'article 21.2.a) del R.D. Legislatiu 1/1995, de 24 de març, de l'Estatut dels Treballadors, quan es refereix a que el pacte de no competència per a després d'extingit el contracte de treball, només serà vàlid si concorren els requisits següents: a) Que l'empresari tingui un efectiu interès industrial o comercial en ell.

Diu que dels fets provats es dedueix que la comercialització de productes de l'empresa a la que va a treballar el demandat, després de cessar en l'empresa anterior, és diferent, i per tant no existeix un efectiu interès industrial o comercial per part de l'empresa demandant. Cita la doctrina jurisprudencial sentada en la matèria concretament les sentències del T.S. de 22-3-91 , 15- 10-82, 22-10-90 , 19-10-88 , entre d'altres. També cita sentències d'aquesta Sala i del TSJ Madrid, amb cita de jurisprudència, així com la sentència més properes en el temps, com la del TS de 27/09/2005 .

Respecte a la doctrina jurisprudencial que interpreta l'article 21-2 de l'Estatut dels Treballadors, podem reproduir la cita de la sentència del TSJMadrid de 14-09-2012 , recurs 5931-2011, que en fa un resum actualitzat, indicant:

'Definidos en el art. 21.2 ET , han sido objeto de reiterada precisión en la jurisprudencia.- Recuerda la sentencia del Tribunal Supremo de 8/11/11 (RCUD núm. 409/2011 ) la doctrina de la Sala, recogida en las anteriores resoluciones de 2-julio-2003 (rcud 3805/2002), 21-enero-2004 (rcud 1707/2003), 5-mayo-2004 (rcud 2468/2003 ), 15-enero-2009 (rcud 3647/2007) y 22-febrero-2011 (rcud 1209/2010), indicando que 'El pacto de no competencia requieren para su validez y licitud aparte de su limitación en el tiempo, la concurrencia de dos requisitos, por un lado, que se justifique un interés comercial o industrial por el empresario, por otro que se establezca una compensación económica; existe por tanto un doble interés: para el empleador la no utilización de los conocimientos adquiridos en otras empresas; para el trabajador asegurarse una estabilidad económica extinguido el contrato, evitando la necesidad urgente de encontrar un nuevo puesto de trabajo; estamos, pues, ante obligaciones bilaterales, recíprocas, cuyo cumplimiento por imperativo del art. 1256 CC no puede quedar al arbitrio de sólo una de las partes'. Este pronunciamiento se inscribe en la línea de los previamente sentados en sentencias del Tribunal Supremo de 18 mayo 1998 (recurso de casación núm. 2108/1997 ) y las que en ella se citan, de 4 noviembre 1982 , 2 julio 1985 y 7 marzo 1990 . También en la de fecha 21 marzo 2001, así como en la de 9 febrero 2009, RCUD 1264/2008 (' El pacto de no competencia contractual crea sobre todo expectativas de derecho, que permiten la consolidación por el trabajador de la compensación económica recibida por renuncia a concurrir con la actividad de su antigua empresa durante cierto tiempo , o autoriza al empresario a reclamar la devolución de lo percibido -o en su caso a no abonar lo pactado- cuando el trabajador incumple esa prohibición de concurrencia' ),10/2/09 (RCUD 2973/07) y 30/11/09 /RCUD 4161/08), que también destacan que el incumplimiento por el trabajador del pacto de no competencia postcontractual implica la devolución de la compensación económica percibida. La misma doctrina se aprecia en la sentencia del Tribunal de Luxemburgo de 16 de marzo de 2010 .'

D'acord doncs amb el pacte que no es qüestiona, el demandat s'obligava durant el termini de 2 anys immediatament successius, a no prestar serveis per compte de tercers, per compte propi o com a soci, en cap altra empresa o societat l'activitat de la qual principal o accessòria coincidís total o parcialment amb la de l'empresa contractant i que ofertes serveis o productes amb els que opera la empresa contractant. Ja que no s'ha modificat el relat fàctic, es declara provat que el treballador, que era Cap de Vendes, des de novembre de 2006, va cessar voluntàriament el dia 31-08-2009 a l'empresa demandant i va passar a treballar per comte de Arcos Hermanos, empresa que té una activitat que és clarament del mateix sector econòmic que l'anterior, coincidint ambdues en la venda de ganiveteria i coberteria, per molt que en el moment de cessar, el negoci de coberteria a Castey Global fos tant sols un projecte en curs. En la data de cessament el demandant s'adredita en el fet provat cinquè 'in fine' que coneixia aquell projecte, i per tant sabia que la clientela de l'activitat que comercialitzava - productes de 'menage' de cuina, paelles i cassoles - era coincident amb la de ganiveteria i coberteria. Per tant tal com diu la sentència de instància, el compliment del lícit pacte de no concurrència post contractual no va existir, cosa que comportava la devolució de les quantitats rebudes per garantir la renúncia a concórrer o fer la competència amb la clientela que ha tractat amb l'Antigua empresa. Aquesta valoració comporta que l'empresari tenia dret al compliment de la clàusula del contracte, que és lícita i que no pot quedar al arbitri d' una de les parts. Per tant, la sentència impugnada no ha incorregut en infracció de dret ni de jurisprudència en estimar la demanda i ha de ser confirmada íntegrament.

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per la part demandada Cornelio contra la sentència dictada pel Jutjat Social 2 dels de Girona, en data 21 d'octubre de 2011 , en les actuacions número 256-2010, iniciades per demanda presentada per CASTEY GLOBAL, S.L. contra el treballador recurrent, en reclamació de quantitat i, en conseqüència, confirmem la sentència dictada pel jutjat en tots els seus punts.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.