Sentencia Social Nº 745/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1823/2012 de 30 de Enero de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 30 de gener de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 745/2013

En el recurs de suplicació interposat per Constantino i Cementos Molins Industrial S.A. a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 10 de novembre de 2011 , dictada en el procediment núm. 954/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Bamen, S.A. i Mutua Universal Mugenat, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 20 d'octubre de 2010, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de novembre de 2011 , que contenia la decisió següent:

': Que desestimando las demandas formuladas por el trabajador D. Constantino contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la MUTUA UNIVERSAL- MUGENAT y las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. y BAMEN S.A., y por la empresa CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la empresa BAMEN S.A. y el trabajador D. Constantino , absuelvo a todos los respectivos demandados de las pretensiones formuladas en su contra.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º) El trabajador D. Constantino prestaba servicios como jefe de equipo para la empresa BAMEN S.A. cuando sufrió un accidente de trabajo el 4 9-07, en el que quedó afectado por quemaduras de 2º grado en mano derecha, así como otras de menor entidad en mano izquierda, cuello y rostro. El accidente ocurrió en el centro de trabajo de la empresa CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A., en el cual se encontraba trabajando aquél en virtud del contrato que tenían suscrito ambas empresas, al amparo del cual aquélla le prestaba a ésta servicios de mantenimiento. El accidente ocurrió en las circunstancias que constan en el informe levantado por la Inspección de Trabajo, obrante a los folios 16-24, 184-192 y 428-437, y en el acta de infracción núm. NUM000 también levantada por la misma, obrante a los folios 299-308, 315-324 y 437-vto.-446, concretamente en el apartado 'HECHOS COMPROBADOS', cuyo contenido íntegro se da aquí por reproducido. (Resulta de los referidos documentos).

2º) A consecuencia del referido accidente, D. Constantino siguió un proceso de IT cuyas prestaciones fueron a cargo de la MUTUA UNIVERSAL-MUGENAT, y posteriormente se le reconoció la situación de incapacidad permanente total cualificada, derivada de accidente de trabajo, por resolución del INSS de 31-3-09. (Folios 291).

3º) La Inspección de Trabajo y Seguridad Social levantó la referida acta de infracción núm. NUM000 al considerar que el accidente ocurrió por no haber guardado las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. y BAMEN S.A. las debidas medidas de seguridad, y propuso al INSS el inicio de actuaciones a fin de imponerles el recargo del 40% en las prestaciones económicas derivadas del mismo (folios 415-vto.-427). Esta acta y la sanción en ella impuesta fueron confirmadas por resolución del Departament de Treball de 18-4-11 (folios 457-458).

4º) Tramitado el preceptivo expediente administrativo, la Dirección Provincial del INSS dictó resolución el 29-6-10 declarando la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad y la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del mismo se incrementaran en el 40% con cargo a las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. y BAMEN S.A., con las consecuencias legales inherentes (folios 6-7, entre otros).

5º) Contra dicha resolución formularon el trabajador D. Constantino y la empresa CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. sendas reclamaciones previas, que fueron desestimadas por nueva resolución del INSS de 25 10-10 (folios 103-104 y 460-vto.-461, entre otros).

6º) En la fecha del accidente la empresa BAMEN S.A. tenía convenio de asociación con la MUTUA UNIVERSAL- MUGENAT para la cobertura de las contingencias derivadas de accidente de trabajo. (Es un hecho pacífico entre las referidas partes, según resulta de sus propias manifestaciones).

7º) El Sr. Constantino desconocía que el producto 'aflojatodo' que se encontraba en la botella de plástico, sin etiquetar, facilitada por la empresa CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. para realizar sus trabajos, fuera inflamable. (Resulta de la valoración del informe y del acta ya referidos levantados por la Inspección de Trabajo).

8º) El mismo trabajador no había recibido formación ni información específicas sobre los riesgos derivados del trabajo que estaba realizando cuando ocurrió el accidente, encontrándose en un espacio confinado, utilizando una amoladora que desprendía chispas y en presencia de un producto inflamable. (Resulta de la valoración conjunta del informe y acta levantados por la Inspección de Trabajo y de la falta de acreditación por las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. y BAMEN S.A. de haberle proporcionado dicha formación e información).

9º) En la evaluación de riesgos de las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. y BAMEN S.A. no estaba identificado el producto químico, en este caso inflamable, que estaba utilizando el Sr. Constantino en el momento del accidente. Tampoco estaban evaluados los riesgos específicos derivados del trabajo que el mismo estaba realizando en ese momento: en un espacio confinado, utilizando una amoladora que desprendía chispas y en presencia de un producto inflamable, siendo desconocida esta cualidad del producto por el propio trabajador. (Resulta de la valoración conjunta del informe y acta levantados por la Inspección de Trabajo y de la falta de acreditación por las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. y BAMEN S.A. de haber efectuado dicha identificación y evaluación).

10º) Después de ocurrir el accidente la empresa CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL S.A. ya no facilita a los trabajadores el producto 'aflojatodo' en botellas de plástico y sin etiquetar, como hacía antes, sino en envases especiales y etiquetados, habiendo impartido desde entonces formación específica sobre el uso y utilización de los mismos. (Resulta de la valoración conjunta del informe y acta levantados por la Inspección de Trabajo).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL, S.A. y la part actora van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i el recurs de Cementos Molins Industrial, S.A. , el va impugnar la part actora. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-En el recurs formulat per la part actora es pretén en els primers motius de suplicació, articulats per la via de l'apartat b) de l' art. 191 TRLPL , la revisió de fets provats de la sentència. En concret, se'ns demanen les següents modificacions:

-Fet provat primer, en relació als documents dels folis 314, 316, 345 a 355 i 299 a 308, amb la següent proposta de redacció alternativa:

'El trabajador Constantino prestaba servicios como jefe de equipo para la empresa BAMEN,S.A. cuando sufrió un accidente de trabajo en fecha O 7-04-O 7, en el que quedó afectado por quemaduras de segundo grado en la mano derecha, así como otras de menor entidad en la mano izquierda, cuello y rostro. El accidente ocurrió en el centro de trabajo de la empresa CEMENTOS MOLINS INDUSTR!AL, S.A., en el cual se encontraba trabajando aquél en virtud de! contrato que tenían suscrito ambas empresas, al amparo de/cual aquélla le prestaba a ésta servicios de mantenimiento.

El accidente se produjo en una zona de las instalaciones de producción de CEMENTOS MOLINE INDUSTRIAL, S.A., que se llama ' BOMBA FLUX' que es un depósito cilíndrico vertical en el que se descarga a través de una válvula reguladora de gran diámetro que se inserta en la boca superior de este depósito ,que dispone de un sistema de entrada de cemento, acumulación y salida hacia las tuberías de los silos mediante aíre comprimido, cuando el trabajador entró en el interior de la 'Bomba Flux', para reparar la válvula de entrada.

El producto 'afloja-todo' se encontraba en una caja con tornillos y líquido desengrasante, y ,se incendió en el interior de la bomba, al entrar en contacto con las chispas que se desprendían de la radial con la que intentaba cortar los tornillos de la válvula. El incendio le produjo quemaduras en las manos, oreja y nariz y fue calificado de 'leve'

Al incendiarse el producto el trabajador Constantino , sacó la caja hacia la puerta y al haber más oxígeno la llama se le fue hacia la cara y el cuerpo. No pudo tirarla hacia fuera, empezó a arder y tiró la caja adentro de la bomba.

El trabajador accidentado se agarró a una manilla interior y lo sacamos por los pies

El fuego se apagó sólo hasta que se consumió'

-Addició d'un nou fet provat, setè bis, en relació al document dels folis 397 a 402, amb la següent proposta de redacció:

-

'La bomba Flux consiste en un dosificador de cemento (que llega a los silos) para su descarga en el molino.

Sus dimensiones son de 205 cm de diámetro aproximadamente y 3,80 metros de altura con fondo cónico y un volumen aproximado de 8,8 metros cúbicos.

Dispone de una apertura elíptica de 42 cm de anchura y 32 cm de altura, situada a una altura aproximada de un metro.

El equipo dispone de aporte de aire a través de la boca de hombre, con una superficie de 0,105 metros cuadrados, 2 conductos de aireación por la parte superior y otro por la base del depósito.

La velocidad media de paso del aire por la bomba es de 2,88 metros por segundo, lo que teniendo en cuenta que la superficie de la boca hombre implica un caudal de 0,3 metros cúbicos por segundo, (sin tener en cuenta otras posibles entradas de aire por otros conductos), implica un caudal de 1200 metros cúbicos de aire lo que implica 136 renovaciones de aire por hora como mínimo'

- Fet provat vuitè, en relació als documents dels folis 356, 357, 326 a 344 i 316, amb la següent proposta de redacció: 'El trabajador accidentado como Jefe de Equipo, era el responsable de cumplir y hacer cumplir la normativa de seguridad en el lugar de trabajo, había recibido formación en materia de prevención de riesgos laborales tanto en lo que se refiere a la normativa general, a la información sobre accidentes , sobre los incidentes , sobre los actos inseguros, produciéndose las quemaduras causantes de la lesión al coger con las manos la caja que se estaba quemando para sacarla de la bomba Flux'

- Fet prova novè, en relació als documents dels folis 2156 i següents, 345 a 355., amb la següent proposta de text de substitució: 'En la evaluación de riesgos de las empresas CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL,S.A., y BAMEN,S.A., no estaba identificado el producto químico, en este caso inflamable, que estaba utilizando el señor Constantino en el momento del accidente. Las lesiones se produjeron al incendiarse el producto el trabajador Constantino , sacó la caja hacia la puerta y al haber más oxígeno la llama se le fue hacia la cara y el cuerpo'

Cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 TRLPL ), la qual cosa determina - entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : 'precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. O STS 21.10.2010 : 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica'

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 191. b ) i 194.3 TRLPL , en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 TRLPL . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quemun redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir 'una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas'( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes'( STS UD 27.03.2000 )

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats. No obstant, abans de l'anàlisi de cada un d'aquests motius vol la Sala fer una consideració inicial sobre la lògica de fons del recurs, que abasta tant al substrat jurídic de fons, com a la revisió fàctica proposada. En efecte, la tesi central de la recorrent passa per la consideració que l'accident es produí com conseqüència que, un cop iniciat l'accident, el treballador volgué treure la caixa de cartró en la què es trobava el producte inflamable cap a la porta, la qual cosa determinà que, per la major concentració d'oxigen, la flama revisqués, produint-li les lesions. Però és aquesta una conclusió que la Sala no pot compartir: encara que acceptéssim que la causa de les lesions és la descrita, ocorre que la de l'accident és la presència en un espai tancat de productes inflamables, mentre es treballa en una activitat en la què es generaven guspires. I és aquesta una constatació que en cap moment es nega per la recorrent. Per tant, la possible infracció del deure de prevenció laboral per la demandant no es troba en les actuacions en el cas d'incendis en un espai tancat amb poca ventilació, sinó en la manca de previsió de l'evitació de conductes susceptibles de produir incendis en aquest espai.

Doncs bé, caldrà observar com bona part de les modificacions fàctiques proposades van en el sentit expressat, insistint en la responsabilitat del treballador en l'accident, confonent per tant, els efectes de l'accident amb la causa. I entrat en l'anàlisi més detallada caldrà indicar, respecte el fet provat primer, que per simple lògica provatòria no és acceptable que informes elaborats per les pròpies empreses tinguin major eficàcia que el de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que no només és extern i més objectiu, sinó que gaudeix de presumpció legal de certesa en relació al fets constatats pel funcionari actuant -i no, contra allò que s'afirma en el recurs- en quant les al legacions de la part. I és aquesta una conclusió que es reforça en suplicació si es té present que el jutjador del primer grau ha donat plena versemblança provatòria a l'esmentat document. Pel que fa a la inclusió d'un nou fet provat setè bis caldrà insistir en la insuficiència com a prova plena a efectes revisoris dels documents que es citen, al què escau afegir l'evident contradicció del seu contingut respecte l'anterior pretensió de revisió fàctica, en la mesura que mentre que en la modificació del fet provat primer es fa esment, com s'ha dit, a que la causa de l'accident es degué a l'extracció de la caixa amb el producte inflamable fora del recinte per existir una major concentració d'oxigen, aquí es pretén la inclusió d'una redacció totalment contrària. En quant el fet provat vuitè haurem de ressenyar que en cap dels documents citats es palesa l'existència d'una formació específica en quant l'evident risc de les condicions que donaren lloc a l'accident, com tampoc l'existència de cap pla preventiu al respecte. I, finalment, pel que fa a la modificació de l'ordinal novè haurem de ressenyar -a banda de les reflexions inicials efectuades- que encara que acceptéssim que el producte causant de l'accident estava identificat com a inflamable, el fet cert és que no consta cap mesura preventiva en relació a treballs en les que es pugui produir el risc, com tampoc -com també s'ha dit- respecte el coneixement del treballador de les dites circumstàncies i, en general, de les condicions en què s'havia d'utilitzar el producte.

En conseqüència, com prèviament anunciàvem els motius referits han de ser desestimats.

SEGON.-Per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL denuncia la mateixa recorrent la infracció d'allò previst a l'art. 123 TRLGSS i la doctrina jurisprudencial a la què es fa esment.

Tampoc aquest motiu ha de prosperar. En efecte, caldrà recordar que tradicionalment la doctrina judicial ha exigit la concurrència en matèria de recàrrecs la concurrència dels seus tres elements conformadors, això és: a) un incompliment de la normativa específica que contempli una mesura preventiva; b) l'esdeveniment d'un dany, rentés com a lesió; i c) un nexe causal entre ambdós elements (doctrina apreciable, entre d'altres en les SSTS 28.02.1955 -RJ1955966 -, 13.12.1966 -RJ19665445 -, 20.06.1967 -RJ19672330 -, 08.04.1969 -RJ19691910 -, UD 06.05.1998 -RJ19984096 -, 30.06.2003 , RJ20037694, etc-) Així s'afirma, per exemple en la STS UD 12.07.2007 , RJ20078226: ' reiterada doctrina jurisprudencial (...) viene exigiendo como requisito determinante de la responsabilidad empresarial en el accidente de trabajo los siguientes: a) que la empresa haya cometida alguna infracción consistente en el incumplimiento de alguna medida de seguridad general o especial, añadiendo que no siendo posible que el legislador concrete la variadísima gama de los mecanismos ante la imposibilidad de seguir el ritmo de creación de nuevas maquinarias, bastará que se violen las normas genéricas o deudas de seguridad, en el sentido de falta de diligencia de un prudente empleado ( STS 26 de marzo de 1999 ), b) que se acredite la causación de un daño efectivo en la persona del trabajador, y c) que exista una relación de causalidad entre la infracción y el resultado dañoso; conexión que puede romperse cuando la infracción es imputable al propio interesado ( STS 6 de mayo de 1998 )'-en termes idèntics les SSTS UD 02.10.2000 , RJ 2000, 9673, 26.05.2009 , RJ 20093256, 22.07.2010 , RJ 2011160, etc.-

D'aquesta forma ha d'existir una conducta negligent o inadequada de l'ocupador o la concurrència d'una manca de cura precisa per part seva o la no adopció de mesures que evitin el risc i que li siguin imputables ( STS UD 18.04.1992 , RJ19924849) Per tant, no es tracta només de l'incompliment d'una obligació específica, sinó que també ha de concórrer una culpa 'in vigilando' o 'in previendo'.

En el present cas la responsabilitat de l'ocupadora i de la recorrent resta fora de qualsevol dubte raonable. No consta l'existència de cap mesura preventiva objectiva o subjectiva en relació a l'ús d'un producte inflamable en un espai tancat com en el què tingué lloc l'accident, ni tampoc cap informació o formació al treballador. I caldrà, de nou, insistir en la prèvia consideració que la causa de l'accident no és la conducta del treballador un cop es produí l'incendi, sinó aquest incendi. Per tant, el motiu ha de ser desestimat.

TERCER.-I, finalment, pel que fa al recurs de la dita empresa, per la mateixa via anterior es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 3.1 CC en relació a l'art. 22 bis 5 del RD 694/20006.

Tampoc podem compartir la lògica del recorrent en aquest punt. En primer lloc perquè l'extens i motivat informe de la Inspecció de Treball no només proposa la sanció i el recàrrec per aplicació de l'expressada norma, sinó també per altres incompliments legals i reglamentaris. Però és que encara que centréssim la nostra anàlisi en l'esmentat precepte, resulta del tot evident que es compleixen els elements definidors del tipus, atès que ens trobem davant un supòsit en que concorria un espai tancat, amb unes vies d'entrada i sortida limitades (un únic porticó d'accés d'escases dimensions) i una ventilació insuficient, en la què existia una deficiència d'oxìgen -com es palesa en la pròpia revisió fàctica proposada per la recorrent, en la seva peculiar versió sobre la causa de l'accident-. Per tant, es complien fil per randa els elements conformador del tipus preventiu expressat.

QUART.-Per la seva banda, el treballador també actor, formula un únic motiu de suplicació, sota el recer de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL -amb errònia cita de l' art. 193 LRJS , no aplicable al present recurs-, denunciant la infracció d'allò previst a l'art. 123 TRLGSS, en entendre que, com ja postulava a la seva demanda, l'increment a aplicar ha de ser del cinquanta per cent.

Caldrà recordar que, amb caràcter general, la doctrina cassacional tradicional venia entenent que la valoració del percentatge fixat en el primer grau jurisdiccional no era revisable en suplicació (així, entre moltes d'altres, les SSTS 10.03.1969 , RJ 1969 1205, 11.02.1985 , RJ1985632, etc) No obstant, aquest criteri general fou, en part, modificat per la STS UD 19.01.1996 - RJ 1996112-, seguida posteriorment per moltes d'altres (per exemple, la STS UD 01.02.2006 , RJ20064362), en la què s'acceptava la revisió del percentatge en aquells casos en els què 'el recargo impuesto no guarde manifiestamente proporción con esta directriz legal',el què es cohonestava amb la gravetat de l'incompliment. Per tant, la determinació del percentatge continua essent competència essencial del jutjador 'a quo', tenint la Sala en suplicació meres competències de control quan existeixi una evident desproporció. En el present cas, tenint present les condicions en què es produí l'accident, la inexistència d'antecedents similars en la fonamentació fàctica i els seus efectes és obvi que no existeix cap desproporció entre el recàrrec imposat i l'aplicat, tal i com encertadament indica el jutjador del primer grau, en criteri que compartim i que ens ha de dur també a la desestimació del motiu i, amb ell, del recurs del treballador en la seva integritat.

SISÈ.-Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació dels recursos, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal. Sense costes respecte el recurs de l'empresa per no constar impugnació del seu recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL, SA i per Constantino contra la sentència dictada pel jutjat del social número 12 dels de Barcelona en data 10 de novembre de 2011 , recaiguda en actuacions 954/2019 i 1092/2010 del jutjat del social número 26 del mateix partit, acumulades, en el procés per recàrrec de mesures de seguretat en el què també han estat part l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, BAMEN, SA i MÚTUA UNIVERSAL -MUGENAT-, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 10, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer. Sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.