Sentencia Social Nº 7454/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 893/2007 de 19 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7454/2009

En el recurs de suplicació interposat per Luisa a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 1 d'abril de 2008 dictada en el

procediment núm. 893/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 17 de desembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 d'abril de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo las pretensiones principal y subsidiaria de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Luisa y, en su consecuencia, debo absolver y absuelvo al Instituto demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada".

En data 28 d'abril de 2008 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la Sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent:

"Dispongo aclarar la sentencia recaída en los presentes autos, rectificando los hechos 2º y 5º de la misma, haciendo constar como redacción correcta la de : "trastorno adaptativo mixto sin limitación funcional actual".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Doña Luisa , con nacimiento el día 25 de mayo de 1969 y con DNI NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

2.- Doña Luisa inició un proceso de incapacidad temporal en fecha de 12 de diciembre de 2005 y agotó el subsidio el día 11 de junio de 2007. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 12 de junio de 2007 con el siguiente resultado: trastorno adaptativo mixto con limitación funcional actual.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 5 de septiembre de 2007 declaró a Doña Luisa no afecta de la situación de incapacidad permanente en grado alguno. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

4.- La profesión habitual de Doña Luisa es la de auxiliar administrativa, acreditando el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 748'39 ?.

5.- Doña Luisa acredita las siguientes dolencias y secuelas: trastorno adaptativo mixto con limitación funcional actual, fibromialgia, hernia discal L4-L5 sin signos clínicos de afectación radicular.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària , que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència i Aute d'aclariment que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- Denúncia la infracció de l'article núm. 136.1 de la Llei General de la Seguretat Social , i argumenta que es produeix la infracció perquè la sentència no te en compte els informes aportats on s'acredita que pateix fibromiàlgia amb 18/18 punts, de manera que te una incapacitat objectiva per a tot tipus de treball.

L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la mateixa Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas neurològiques, físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball per compte aliè o propi, determinin la seva ineptitud en les condicions de exigència de rendibilitat exigibles.

Les lesions psíquica i neurològica que consten en la relació fàctica no atacada consisteixen en trastorn adaptatiu mixt sense limitació actual, fibromiàlgia, hèrnia discal L4-L5 sense signes clínics d'afectació radicular. No consta l'entitat de la fibromiàlgia i el trastorn adaptatiu i l'hèrnia discal no són limitants i la valoració psiquiàtrica es considera de caràcter moderat. Tal com hem dit en anteriors ocasions la fibromiàlgia no determina automàticament una incapacitat laboral, ja què el símptoma de dolor pot ser variable en intensitat d'una persona a una altra i també en la mateixa persona. El dolor propi de la fibromiàlgia te repercussió no sols en la seva intensitat sinó amb símptomes coexistents que s'associen a trastorns psíquics reactius, normalment ansietat o depressió. En el cas present existeix el diagnòstic d'aquestes patologies però no s'acrediten les limitacions funcionals existents . Amb la sentència de la instància, que raona la seva decisió desestimatòria, hem de dir que no consta que la patologia neurològica de fibromiàlgia limiti de forma important o greu la capacitat funcional de la recurrent, i tampoc el quadre psíquic. de manera que no comporten una incapacitat funcional que impedeixi treballs sedentaris o semisedentaris o lleugers. El conjunt de lesions, ara per ara, no impedeixen les fonamentals tasques de la seva professió d'auxiliar administrativa que no requereix esforç i força ni sobrecàrrega, sinó que els requeriments de la seva professió comporten variació de mobilitat i treball semisedentari.

Per tant, les lesions que pateix la demandant en el seu conjunt no les considerem en grau determinant de la incapacitat permanent absoluta postulada, de manera que no és d'aplicació l'article núm. 137.5 denunciat de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Luisa contra la Sentència de 1 d'abril de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona en el procediment núm. 893/2007 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.