Sentencia Social Nº 7458/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5147/2006 de 29 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7458/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 8 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 807/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 16 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DON Cornelio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación de Impugnación de Revisión de Grado por Mejoría debo declarar y declaro que las dolencias del actor no han sufrido ninguna mejoría sustancial y que siguen siendo constitutivas de una Incapacidad Permanente Absoluta con derecho a percibir una pensión vitalicia del 100% de su base reguladora de 584,85 Euros, más mejoras y revalorizaciones, y fecha de efectos 02-08-05 Euros mes, debiendo condenar y condeno a la Entidad demandada a estar y pasar por dicha declaración y al abono de la prestación declarada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRlMERO.- Que a D. Cornelio , con DNI núm. NUM000 , nacido el 22-12-1948 y afiliado en el Régimen General de la Seguridad Social con núm. de la S.S. NUM001 , siendo su profesión habitual la de AGENTE COMERCIAL/PELUQUERIA, le fue reconocida una INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA por Resolución del INSS de fecha 07-03-2002 con derecho a percibir pensión mensual consistente en el 100% de su Base Reguladora de 584,85 Euros mensuales y efectos del 29-01-2002; dicha declaración de Incapacidad Permanente Absoluta lo fue en base al informe médico del CRAM de fecha 29-01-2002 que señalaba las siguientes dolencias: "CIRROSIS HEPÁTICA AUTO INMUNE. ENCEF ALOPATÍA HEPÁTICA".

SEGUNDO.- Que iniciado expediente de revisión por el INSS, se dicto nuevo informe médico del CRAM en fecha 08-07-2005 en el que se establece el siguiente Diagnóstico: "CIRROSIS HEPÁTICA DE ORIGEN AUTOINMUNE, CHILD B (EPISODIO DE ENCEFALOPATÍA HEPÁTICA). ACTUALMENTE ESTABLE Y COMPENSADO", indica que: HAY MEJORÍA CLÍNICA PERO MANTIENE LA PATOLOGÍA DE BASE HEPÁTICA, indicando que debe confirmarse la INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA.

TERCERO.- Que el día 01-08-05, la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que revisaba la Incapacidad Permanente Absoluta reconocida de oficio y se declaraba que las dolencias que padece el actor en la actualidad suponen una mejoría respecto de las que dieron lugar al reconocimiento inicial y no le causan ningún grado de incapacidad permanente, dejando de percibir pensión desde el día 2 de Agosto del 2005.

Fue interpuesta la oportuna RECLAMACIÓN PREVIA el 15-09-05, siendo desestimada expresamente por Resolución de fecha 11-10-05.

CUARTO.- Que por el actor se solicita se deje sin efecto las resoluciones del INSS por las que revisaban el grado de Incapacidad reconocida y se declare que el actor sigue afecto a una Incapacidad Permanente Absoluta o en su caso subsidiariamente al grado de TOTAL.

QUINTO.- Que la base reguladora acreditada de dichas prestaciones es la de 584,85 Euros mes, más mejoras y revalorizaciones, y fecha de efectos 02-08-05; hecho de conformidad por las partes.

SEXTO.- Que el actor presenta el siguiente cuadro clínico residual: EN CONTROL POR CIRROSIS HEPÁTICA DE ORIGEN AUTOINMUNE, ESTADIA B (EPISODIO DE ENCEFALOPATÍA HEPÁTICA HACE 4 AÑOS), EN TRATAMIENTO INMUNOSUPRESORES, QUE ACTUALMENTE SE MANTIENE ESTABLE; COMPENSADA HACIENDO DIETA HIPOPROTÉICA E HIPOSÓDICA y BAJA LABORAL, CON CONTROL PERIÓDICO informe del Hospital General de Cataluña base del informe del CRAM que establece: HAY MEJORÍA CLÍNICA PERO MANTIENE LA PATOLOGÍA DE BASE HEPÁTICA, indicando que debe confirmarse la INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA; coinciden ambos con Informe del Perito del Actor.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, quie el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, per realitzar qualsevol altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat sisè i únicament divergeix de la sentència pel que fa al grau d'incapacitat. Entén l'Institut que aquestes lesions, en el moment present no l'incapaciten de manera absoluta, perquè la cirrosi hepàtica que pateix i per la qual l'Entitat Gestora el va declarar en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta l'any 2.002, en l'actualitat està estable i compensada.

Doncs bé, aquesta valoració no es comparteix per la Sala, perquè com s'ha dit abans, el recurrent no ha impugnat el fet provat sisè i en aquest consta que encara que és cert que la seva malaltia està compensada i estable, no es pot oblidar que manté la mateixa patologia i en l'informe del CRAM és diu que és manté la situació d'Incapacitat Permanent Absoluta, per la qual cosa és evident que les malalties reconegudes a l'actor tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona, en data 8 de març de 2.006, que va recaure en les Actuacions 807/2005, en virtut de demanda presentada pel Don. Cornelio , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.