Sentencia Social Nº 7547/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 638/2007 de 21 de Octubre de 2009

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7547/2009

En el recurs de suplicació interposat per Gregoria a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 29 de febrer de 2008 dictada en el procediment

núm. 638/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de setembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda presentada per Gregoria , contra L'Institut Nacional de la Seguretat Social, sobre incapacitat permanent i confirmo la resolució administrativa absolvent a l'Institut Nacional de la Seguretat Social de les peticions de la demanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

I.- La part demandant Gregoria , nascuda el 22.11.52, amb DNI núm. NUM000 , consta afiliada a la Seguretat Social i en situació assimilada a la d'alta en el règim general per percebre la prestació de desocupació, per la seva activitat professional habitual de aux. administrativa.

II.- La demandant va ser examinada per l'ICAM que va emetre dictamen el dia 29.05.07 i per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 26.06.07 es va denegar el dret a la prestació per no trobar-se en situació d'incapacitat permanent.

III.- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia que es va desatendre per resolució expressa de 24.07.07.

IV.- No es controvertida la base reguladora de la prestació establerta en 882,79 euros mensuals i la data d'efectes es de 29.05.07.

V.- La demandant pateix: "Esclerosis múltiple recurrente remitente, tratamiento con interferon bien tolerado y actualmente estable. Persiste inestabilidad a la marcha. Trastorno adaptativo."

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- Denúncia la infracció de l'article núm. 137. a i b de la Llei General de la Seguretat Social, que defineix d'acord amb la definició contemplada en l'article núm. 137, 5 i 4 de l'anterior text de la llei . Argumenta que la lesió d'esclerosi múltiple recurrent remitent que pateix malgrat el tractament amb interferón que minva els efectes i progressió de la malaltia, no impedeix els brots que apareixen de forma incontrolada que impedeix una vida laboral incerta i una tolerància empresarial poc comuna.

L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions físiques, psíquiques o neurològiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la mateixa Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat permanent total i absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas neurològiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball per compte aliè o propi, determinin la seva ineptitud en les condicions de exigència de rendibilitat exigibles per a qualsevol treball o per a les fonamentals tasques de la professió exercida.

Les lesions psíquica i neurològica que consten en la relació fàctica no atacada consisteixen efectivament en Esclerosi múltiple recurrent remitent, tractament amb interferon ben tolerat i estable actualment. Persisteix inestabilitat a la marxa. Trastorn adaptatiu. Amb la sentència de la instància, que raona la seva decisió desestimatòria, hem de dir que no consta que la patologia neurològica d'esclerosi múltiple sigui limitant en l'estadi actual per a la seva professió d'auxiliar administrativa perquè el que contraindica és la realització d'esforços i tasques de risc i perillositat, de manera que tampoc comporta una incapacitat funcional que impedeixi treballs sedentaris o semisedentaris o lleugers. El conjunt de lesions, ara per ara, no impedeixen les fonamentals tasques de la seva professió d'auxiliar administrativa que no requereix esforç i força ni sobrecàrrega, sinó que els requeriments de la seva professió comporten variació de mobilitat i treball semisedentari.

Per tant, les lesions que pateix la demandant en el seu conjunt no les considerem en grau determinant de la incapacitat permanent absoluta ni subsidiàriament total postulada, de manera que no és d'aplicació l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Doña. Gregoria contra la Sentència de 29 de febrer de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona en el procediment núm. 638/2007 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.