Sentencia Social Nº 7552/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5552/2007 de 10 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 10 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7552/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 16 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 831/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Rubén , MUTUA ASEPEYO, -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Cevicnaus, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de novembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimar parcialment la demanda presentada per Rubén contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i declaro l'actor en situació d'invalidesa permanent TOTAL per malaltia comuna i el dret a rebre la prestació corresponent ; conseqüentment condemno l'ens gestor que reconegui aquest dret i li pagui una pensió vitalícia mensual del 55 per cent de la seva base reguladora de 1.157,90 euros al mes, amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents amb efectes des del dia 13.06.06, amb absolució de la resta de demandat".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1r. El demandant Rubén , nascut el dia 05.08.58 i amb document d'identitat 0x01455837, figura afiliat a la Seguretat social i en situació d'alta en el règim general per a la seva activitat professional habitual com a encofrador i acredita el període de cotització necessari per tenir dret a les prestacions d'invalidesa.

2n. El demandant va patir un accident de treball el dia 24.11.04, explicat en la següent forma: "aixecant un sac es va fer una estrebada a l'esquena". El comunicat de baixa mèdica no fou emés fins el 2.5.05 (docs. 15 i 16 de la mútua).

3r. Després de ser examinat per la Unitat de Valoració Mèdica d'Incapacitats el dia 13.06.06 , per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 25.07.06, es va declarar la part actora no afecta a cap grau d'invalidesa permanent . Les lesions reconegudes foren : "Discopatía degenerativa L1-L2 , L3-L4, L4-L5 y L5-S1. Abombamiento difuso posterior L4-L5. Sin limitación funcional ni signos de radiculopatía ".

4t. Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia , amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

5è. La base reguladora de la prestació és de 1.157,90 euros al mes per a la invalidesa total, derivada de malaltia comuna i la data d'efectes de 13.06.06. La base reguladora anual per a la invalidesa total derivada d'accident de treball és 15.726,29 euros.

6è. El demandant pateix : "Discopatía degenerativa L1-L2 , L3-L4, L4-L5 y L5-S1. Abombamiento difuso posterior L4-L5. Lumbalgia crónica. Funcionalismo del raquis a un 41% del índice de normalidad (en prueba de valoración funcional del raquis lumbar con un 100% del índice de colaboración). Contraindicación de esfuerzos y sobrecargas del raquis lumbar."

7è. L'empresa demandada tenia concertat el risc d'accidents amb la mútua Asepeyo i estava al corrent en el pagament de les quotes de la Seguretat social.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada l' INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Rubén . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna per les funcions habituals d' encofrador. L'objecte del recurs és examinar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment laboral, el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- El motiu que postula qui recorre és la infracció de l' article 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny . L'ens gestor considera que les lesions declarades provades no li impedeixen la seva feina habitual, perquè la patologia lumbar no presenta signes d'afectació mieloradicular i te la funcionalitat conservada, sense perjudici de períodes de descompensació no permanents que impedeixin el treball.

La relació fàctica no ha sigut atacada, i en el fet provat sisè de la sentència consta que el treballador pateix " Discopatia degenerativa L1-L2, L3-L4,L4-L5 i L5-S1. Abombament difós posterior L4-L5. Lumbàlgia c. funcionalisme del raquis en un 41% de l'índex de normalitat. Contraindicació d'esforços i sobrecàrrega del raquis lumbar".

El pronunciament judicial ha d'observar la definició de la incapacitat permanent de l' article 136.1 en relació, en aquest cas, amb el grau d'incapacitat de l'article 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social , conservats per la seva Disposició Transitòria quinta bis de la mateixa LGSS . Aquestes normes exigeixen l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme cap feina o aquelles tasques o principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre (SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes).

En el cas present considerem que les limitacions funcionals produïdes per les lesions que pateix el demandant són limitadores en el seu conjunt per la lumbàlgia crònica i la discopatia de tot el sector lumbar i primer segment del sacre, que contraindiquen força, esforços i la sobrecàrrega del raquis lumbar. Lesions que li impedeixen la realització de funcions fonamentals de la seva professió d'encofrador en la construcció d'obres públiques, que requereix precisament bipedestació i deambulació durant tota la jornada laboral i força i esforç, tal com s'afirma en la sentència de la instància. Per tant, les limitacions funcionals derivades de les lesions que pateix el demandant tenen suficient entitat per a incapacitar-lo de manera total per a les fonamentals feines de la seva professió. En conseqüència s'haurà de confirmar la Sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 16 de març de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona en el procediment núm. 831/2006 seguit a instància Sr. Rubén contra MUTUA ASEPEYO, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i CEVICNAUS S.L., la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.