Sentencia Social Nº 7583/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5387/2007 de 13 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7583/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 12 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 652/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Marí Luz , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 15 de setembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando en lo fundamental la demanda promovida por Dña. Marí Luz declaro a la misma en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta para todo tipo de trabajo, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a pagarle la pensión correspondiente en cuantía del 100% de la base reguladora de 574'39 Euros, con efectos desde el 16-12-05, más las mejoras y revalorizaciones legales que procedan".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º) La demandante, nacida el 7-11-57, se encuentra afiliada a la Seguridad Social y tiene cubierto el periodo de carencia requerido para causar derecho a la prestación que reclama, que solicitó el 16-12-05.

2º) Había causado baja en la última empresa en que trabajó, VASPACK S.L., el 20-6-01. En esa fecha quedó en situación de desempleo, sin percibir prestaciones y sin inscribirse en la oficina de colocación como demandante de empleo, permaneciendo en tal situación hasta el 23-11-05 en que se inscribió en el Servei d'Ocupació de Catalunya, OTG de Martorell. (Resulta de la valoración conjunta de los documentos obrantes a los folios 31, 35, 55 y 57).

3º) Incoado el preceptivo expediente administrativo para valorar la eventual incapacidad, el ICAM emitió dictamen el 22-2-06.

4º) La Dirección provincial del INSS dictó resolución el 23-3-06 por la que no le reconoció grado alguno de incapacidad permanente, ni por lo tanto derecho a prestaciones económicas.

4º) Contra la anterior resolución formuló reclamación previa, que fué desestimada por nueva resolución de 9-6-06, quedando agotada la vía administrativa.

5º) Computando las bases de cotización de la actora, con integración de lagunas con las bases mínimas durante los periodos no cotizados, todo ello durante el periodo comprendido entre 2/1998 y 1/2006, resulta la base reguladora de 574'39 Euros (folio 50). Si se aplicara la doctrina del paréntesis, invocada por la actora, y se computaran las bases de cotización de la misma correspondientes a los 96 meses inmediatos anteriores al cese en el trabajo, comprendidos entre 6/1993 y 5/2001, resultaría la base reguladora de 652'19 Euros (folio 80).

6º) Acredita la siguiente patología: trastorno depresivo mayor recurrente, por el que está siendo tratada, al menos, desde el año 2001, sin resultados efectivos, persistiendo síntomatología severa (ánimo depresivo, abandono personal, alejamiento social, tendencia al llanto y a las rumiaciones obsesivas). (Resulta de la valoración conjunta de los documentos obrantes a los folios 26, 27, 63 y 64)

7º) La profesión del actor es la de especialista envasadora.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Sra. Marí Luz . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social denuncia la infracció en l'aplicació de l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny i del criteri jurisprudencial que cita. L'ens gestor recurrent considera que el trastorn distímic és de grau moderat d'anys d'evolució en tractament que permet l'estabilització, sense que consti descompensació, i conclou que no li impedeix activitats de tipus sedentari.

Tercer.- Hem de partir de la relació fàctica no atacada del fet provat sisè, que estableix les lesions que pateix la demandant, consistents en la trastorn depressiu major recurrent tractada al menys des de 2001 sense resultats efectius i persisteix la simptomatologia severa (ànim depressiu, abandonament personal, alluynament social, plor i rumiacions obsessives).

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el fet provat sisè citat reflecteix una simptomatologia psíquica intensa que no remet malgrat el tractament mèdic seguit durant anys i que comporta limitació funcional molt important que la incapacita per qualsevol activitat laboral amb compromisos propis del treball per compte d'altre o pròpia amb un rendiment mínim, fins el punt que li impedeixen també qualsevol feina amb un mínim d'eficàcia, continuïtat i disciplina normal exigible.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent desestimar aquest recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 12 de març de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona en el procediment núm. 652 de 2006 i seguit a instància de Sra. Marí Luz contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL , la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.