Sentencia Social Nº 7588/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4345/2013 de 20 de Noviembre de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 20 de novembre de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7588/2013

En el recurs de suplicació interposat per Baltasar a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data dictada en el procediment núm. 429/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, U.T.E., Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, S.L., Concesionaria Barcelonesa, S.L. i Comsa Emte, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 9 de maig de 2011, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de març de 2013 , , que contenia la decisió següent:

'En la demanda interposada per Baltasar , contra Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, UTE, Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, S.L., Comsa Emte, S.A., i Concesionaria Barcelonesa, S.L., refuso l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per les tres societats mercantils codemandades, refuso tambe les excepcions de inadequació de procediment i de caducitat igualment oposades per la part demandada, i refuso la demanda interposada, per tant, declaro els demandats lliurement absolts de les pretensions de la demanda.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' Primer.-El demandant Baltasar , acredita les següents circumstancies laborals en la prestació de serveis per la l'empresa Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, UTE:

-Antiguitat des de 24/12/1999.

-Categoria professional de Operari.

-Salari mensual de 3.026,00€.

Segon.-El demandant va passar a l'empresa demandada el 1/11/2009 per subrogació de Urbaser, concesionaria anterior del servei, data a partir de la que l'empresa imposava al demandant condicions previstes en comunicació escrita prèvia de 23/10/2009, que el demandant va impugnar, establint les parts un acord el 19/10/2010 mitjançant el qual el demandant es comprometia a desistir de les accions interposades, i en contraprestació l'empresa havia ofert al demandant el 1/7/2010 i el demandant havia acceptat, un lloc de treball en l'activitat de recollida domiciliaria, amb jornada fixa de dilluns a divendres i horari de 22 a 6 hores, i a mes oferia la suma de 2.500€ en concepte de diferencies salarials meritades des del 1/11/2009 a 30/6/2010, aixi com el compromís de oferir-li al demandant la primera vacant que es produís d'un lloc de treball que s'adaptés a les necessitats del treballador.

Tercer.-Per carta de 20/12/2010 l'empresa comunica al demandant que amb efectes del 19/1/2011 la jornada diària passarà a ser de 7 hores en lloc de 8, amb horari de 22 a 5 hores, deixant d'acumular-se les hores treballades en excés amb l'anterior jornada diària, mantenint el regim de treball de dilluns a divendres, considerava la mesura no substancial i la justificava, segons es de veure en la carta, en el plec de condicions establert amb L'Ajuntament de Barcelona adjudicatari del servei, i la reducció de despesa que suposava, i la efectiva adaptació de la jornada a la prevista en el Conveni col·lectiu de 35 hores setmanals. Comunicació que es va lliurar al demandant i al Comitè d'empresa amb qui s'havia tractat la qüestió en la reunió prèvia del dia 13/12/2010.

Quart.-Tanmateix això va suposar tambe, a banda de la reducció de la jornada diària, l'adscripció del demandant al servei denominat 'MEN'. Aquest servei (Manteniment d'estat de netedat) consisteix en auxiliar la recollida domiciliaria automatitzada amb camions de manera que un equip passa a recollir manualment les deixalles que hi ha als voltants dels contenidors. Per contra el servei de voluminosos es un servei distint amb rutes i periodicitats diferents.

Cinquè.-La part actora ha intentat, sense èxit, la preceptiva conciliació administrativa prèvia, que finalitzà el dia 04/05/2011 amb el resultat de sense avinença.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst a l' art. 41 TRLET , els articles 33 i 35 del conveni rector i l ' art. 138 TRLPL . La tesi del recurs succintament narrada passa per la consideració que concorre una autèntica modificació substancial de les condicions de treball sense que l'empresa hagi seguit el procediment establert en l' article 41 TRLET .

Val a dir que l'actor formulà demanda en la què afirmava que l'empresa havia incomplert el pacte assolit en seu judicial en data 19 d'octubre de 2010, amb mala fe, atès que el dit acord incloïa el compromís mutu de treballar de dilluns a divendres de 22 a 6 hores en l'activitat de recollida domiciliària. I el dit incompliment es basava en la seva adscripció en el servei denominat Men i a establir la seva jornada de treball en el període comprés entre les 22 i les 5 hores, tenint present que fins aleshores l'excés d'una hora diària s'acumulava en dies de descans complerts de conformitat amb l'article 35 del conveni sectorial.

El jutjador del primer grau ha desestimat la demanda, en entendre que els pactes contractuals no són immutables i estan sotmesos a les novacions legals dels articles 39 , 40 i 41 TRLET , sense que, d'altra banda, existeixi una modificació substancial de les condicions de treball, atès que: a) el denominat servei Men no és altra cosa que una part de la recollida domiciliària i, b) en quant l'horari, no existeix cap modificació, sinó l'adaptació de la jornada que està prevista en conveni.

Volem descartar d'entrada que s'hagi incomplert, com afirma la recorrent, el compromís adquirit en la conciliació judicial en relació al lloc d'adscripció del demandant. I això perquè en la seva fonamentació jurídica el jutjador del primer grau arriba a la conclusió -amb valor fàctic- que en servei Men no és altra cosa que una part de la recollida domiciliària, sense que s'ataqui el pronunciament d'instància per la via adequada, ni se'ns ofereixin elements fàctics per tal desvirtuar la dita conclusió.

Val a dir que l'article 35 del Conveni col lectiu de treball de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA; Cespa, SA, i Urbaser, SA (medi ambient Barcelona), per als anys 2008-2015 (codi de conveni núm. 0809133) (DOGC 14.08.2009), preveu en forma expressa que:

'1. Amb el gaudi de les reduccions de jornada que es regulen en aquest article es vol assolir, en còmput anual, una jornada setmanal de 35 hores per a tots els col lectius, tret de clavegueram, que ja té una jornada inferior.

2. Les reduccions de jornada que s'estableixin en cada una de les empreses afectades han d'estar sotmeses a les següents circumstàncies, condicions i característiques:

a) Els volums que es puguin pactar es gaudiran mitjançant l'agrupació en jornades laborables completes. Les fraccions de jornada que puguin resultar s'addicionaran als volums de reducció de jornada que es pogués pactar en anys successius.

b) Una vegada agrupades en jornades laborables, es gaudiran seguides, no interrompent-se per cap motiu.

c) Els volums que es puguin pactar es meritaran per dia efectivament treballat durant el transcurs de l'any natural, iniciant-se el període de meritació l'1 de gener i finalitzant el 31 de desembre.

d) A l'efecte de la meritació esmentada, es considerarà com a efectivament treballades les hores abonables per les empreses en virtut de la representació unitària o sindical del treballador en qüestió. Així mateix, es consideraran com a efectivament treballades aquelles hores abonables en virtut de participació dels treballadors a qualsevol de les comissions creades en el present Conveni col lectiu. Tindran la mateixa consideració les que així expressament s'acordin en negociació col lectiva d'àmbit inferior. Igualment i expressament es consideraran com a no efectivament treballades les que derivin d'incapacitat laboral de qualsevol tipus, vaga, excedències, absències i permisos, així com qualsevol altra situació no prevista expressament com de treball efectiu, en els paràgrafs anteriors.

e) El gaudi es desenvoluparà durant l'any natural d'acord amb els criteris de meritació establerts. Així mateix, es partirà de la ficció que el treballador treballarà efectivament durant tot l'any. Posteriorment al gaudi, al final de l'any, es regularitzarà en més o en menys, tenint en compte la meritació real, les diferències resultants així com les festes recuperables gaudides o qualsevol altra circumstància que es pogués pactar.

El resultat de la regularització esmentada passarà a enfortir o debilitar la hipòtesi de reducció de jornada de l'exercici següent.

En conseqüència, l'1 de gener de l'any natural, s'iniciarà el mèrit corresponent a aquell any, acumulant el saldo positiu o negatiu que resulti entre allò meritat i allò realment gaudit durant l'any anterior.

f) Les empreses afectades organitzaran el gaudi de les reduccions de jornada que pactin d'acord amb les seves circumstàncies i característiques, amb un total respecte a allò regulat aquí.

g) Aquell treballador que, arribat el moment del gaudi de la reducció de jornada que li correspongui, no pogués gaudir-ne per causes alienes a la seva voluntat, no perdrà el seu dret, assignant-li, si fos possible, un altre període durant el transcurs de l'any de què es tracti. Si això no fos possible, s'assignarà durant l'any següent, i en tot cas no anirà unit al que li correspongui per aquell any.

h) Aquell treballador a qui, per la naturalesa temporal de la seva relació laboral, estigués predeterminada la data del seu cessament a l'empresa, se li aplicarà íntegra la reducció de jornada que li correspongués efectivament, al final de la seva relació laboral.

i) Aquell treballador, amb relació laboral temporal, però amb data de cessament indeterminada, s'ajustarà, en el que sigui possible, als sistemes de gaudi de reducció de jornada de la resta del personal amb aplicació així mateix d'allò regulat amb caràcter general; tanmateix, un cop coneguda la data real del seu cessament, aplicarà en el possible allò regulat en el punt anterior, a la hipotètica reducció de jornada pendent de gaudir.

j) En cap cas no és procedent l'abonament o el descompte de cap quantitat econòmica per regularitzar dèficits o excessos de gaudi de reducció de jornada.

Les úniques excepcions possibles estaran determinades pels supòsits en què, un cop aplicats els punts anteriors, encara subsisteixin diferències d'un i d'altre signe.

Les reduccions de jornada que es meritin i gaudeixin s'aplicaran, a l'efecte de meritació de plusos, com si es tractés de dies efectivament treballats.'

Es pot comprovar, doncs, com la jornada anual pactada -en relació a l'article 33 del conveni- és de trenta-cinc hores setmanals, de tal manera que es regula a la pràctica la possibilitat d'augment diari amb acumulació de la diferència en una mena de bossa d'hores restants, que es recuperen en descans posteriors, un cop s'ha consolidat una jornada. Ens trobem, en conseqüència, davant una regulació enginyosa de la denominada distribució irregular de la jornada. Un sistema que permet la realització d'' hores extraordinàries' diàries, que s'acumulen en còmput periòdic a efectes de posterior descans.

En aquets marc haurem de recordar que la doctrina cassacional ve referint que si el conveni col lectiu regula en forma expressa un mecanisme 'ad hoc' de modificació substancial de la jornada, l'empresa té ja una prèvia autorització col lectiva al respecte, pel que no ha de seguir els tràmits previstos en l' art. 41 TRLET . D'aquesta forma algun pronunciament cassacional ha vingut a establir que no existeix en puritat modificació substancial de les condicions de treball en el cas que les novacions contractuals impròpies, tot i tenir caràcter substantiu, estan pactades en forma expressa en el conveni, sempre que lògicament es respectin les normes mínimes legals ( STS 28.02.2001 ) La qual cosa es veu reforçada pels diferents pronunciaments del nostre més elevat organisme jurisdiccional en el sentit que no existeix impediment per tal que en els convenis es pactin mecanismes de modificació substancial diferents als establerts en l' art. 41 TRLET ( SSTS 09.11.1998 , 17.07.2000 , 05.06.2002 , 24.10.2002 , 24.01.2003 , 07.03.2003 , etc.), als què ha de recórrer l'empresa amb plena legitimació sempre que es segueixin els tràmits i requisits previstos en la norma convencional i la mesura es limiti a la delegació atorgada per la norma col lectiva ( STS UD 07.10.2008 )

Doncs bé, com encertadament senyala el jutjador del primer grau, no ens trobem aquí davant cap modificació de jornada (que és la mateixa), ni tampoc en puritat d'horari. El canvi produït per l'empresa afecta únicament a la distribució del temps de sobrejornada que es sobregenera cada dia. Ens trobem davant una clàusula d'un conveni col lectiu que, com s'ha dit, allò que preveu és el sistema de determinació de distribució irregular de la jornada, però sense afectació a jornada i horari. Des d'aquest punt de vista caldrà indicar que si no hagués existit una subrogació empresarial res hagués impedit a l'anterior ocupadora efectuar el canvi que ara s'impugna, atès que no s'estaria fent una altra cosa que complir amb les previsions convencionals. Així, les garanties contemplades a l' article 44 TRLET -fins i tot els pactes en seu judicial- no comporten que el règim contractual anterior romangui inalterable i aliè a les capacitats empresarials de modificació del contracte. Com s'afirma a la STJCEE de 12.11.1992 (assumpte C-2091991, Rasck y Christensen) 'en la medida en que, al margen del supuesto de una transmisión de empresa, el Derecho nacional permita modificar la relación laboral en un sentido desfavorable para los trabajadores, especialmente por lo que respecta a las condiciones retributivas, una modificación de este tipo no queda excluida sólo por el hecho de que, entre tanto, la empresa haya sido objeto de una transmisión y, por consiguiente, el contrato haya sido celebrado con el nuevo empresario. En efecto, al subrogarse el cesionario en la situación del cedente en virtud del apartado 1 del artículo 3 de la Directiva , polo que respecta a los derechos y obligaciones derivados de la relación laboral, ésta puede modificarse en relación con el cesionario dentro de los límites que cabría aplicar si se tratase del cedente, debiendo quedar claro que la transmisión de empresa en ningún caso puede constituir por sí misma el motivo de dicha modificación'.

Però és més, caldrà preguntar-se si, en aquest marc jurídic, l'expressat canvi té la naturalesa de substancial. Val a dir que allò què determinava, a la fi, l'àmbit d'aplicació de l'article 41 és una cosa tan indeterminada com el caràcter 'substancial' de la mutació en el contingut de la prestació laboral (i no tant, la pròpia condició contractual específica) entesa com a una transformació notòria. Així, la STS 09.04.2001 : 'La aplicación del art. 41 ET no se halla referida al hecho de que la condición sea sustancial, sino a la exigencia de que sea sustancial la propia modificación, y a tal efecto se ha entendido tradicionalmente como tal aquella modificación que afecta a los aspectos fundamentales de la condición, de forma que con ella pasan a ser otros distintos de un modo notorio'. En sentit similar, SSTS 03.05.1995 , 11.12.1997 , 22.06.1998 (amb vot particular ), 28.01.2009 , etc. Un criteri similar, per bé que no idèntic, és apreciable -amb antecedents anteriors a la Llei 11/1994, com ara la STS 03.12.1987 - a les SSTS, 11.11.1997 , 22.06.1998 , 22.09.2003 , 10.10.2005 , 22.11.2006 , 21.03.2006 , 26.04.2006 , 28.02.2007 , 28.01.2008 , etc., en les què s'hi indica: 'por modificación sustancial de las condiciones de trabajo hay que entender aquéllas de tal naturaleza que alteren y transformen los aspectos fundamentales de la relación laboral, entre ellas las previstas en la lista «ad exemplum» del art. 41.2 pasando a ser otras distintas, de un modo notorio, mientras que cuando se trata de simples modificaciones accidentales éstas no tienen dicha condición siendo manifestaciones del poder de dirección y del «ius variandi» empresarial'.També, la STS 09.04.2001 : 'La aplicación del art. 41 ET no se halla referida al hecho de que la condición sea sustancial, sino a la exigencia de que sea sustancial la propia modificación, y a tal efecto se ha entendido tradicionalmente como tal aquella modificación que afecta a los aspectos fundamentales de la condición, de forma que con ella pasan a ser otros distintos de un modo notorio'. En sentit similar, SSTS 03.05.1995 , 11.12.1997 , 22.06.1998 (amb vot particular ), 28.01.2009 , etc. Un criteri similar, per bé que no idèntic, és apreciable -amb antecedents anteriors a la Llei 11/1994, com ara la STS 03.12.1987 - a les SSTS, 11.11.1997 , 22.06.1998 , 22.09.2003 , 10.10.2005 , 22.11.2006 , 21.03.2006 , 26.04.2006 , 28.02.2007 , 28.01.2008 , etc., en les què s'hi indica: 'por modificación sustancial de las condiciones de trabajo hay que entender aquéllas de tal naturaleza que alteren y transformen los aspectos fundamentales de la relación laboral, entre ellas las previstas en la lista «ad exemplum» del art. 41.2 pasando a ser otras distintas, de un modo notorio, mientras que cuando se trata de simples modificaciones accidentales éstas no tienen dicha condición siendo manifestaciones del poder de dirección y del «ius variandi» empresarial'

No obstant la indefinició dels límits, la dita doctrina ha resultat un paràmetre suficient per tal de descartar l'aplicació de les tuteles legals esmentades en aquells supòsits en els què concorren afectacions contractual mínimes, o accidentals, com ara el canvi locatiu dins el mateix centre de treball ( STS 06.02.1995 ); o el trasllat de lloc de treball a pocs quilòmetres de l'anterior sense dificultats de comunicació ( SSTS 15.06.1998 , 27.12.1999 , 19.12.2002 , 18.03.2003 , 16.04.2003 , 19.04.2004 , 14.10.2004 , 26.04.2006 . 18.12.2007 , 05.12.2008 , 09.02.2010 , etc); o la imposició de nous criteris de pagament d'un plus voluntari i la seva quantia ( STS 22.06.1998 ); o la modificació dels criteris retributius del personal fora de conveni ( SSTS 17.11.2008 , 28.01.2009 ); o el canvi en el sistema de determinació dels objectius ( SSTS 22.06.1988 , 21.03.2006 , etc); o l'ús per l'empresa d'una clàusula contractual que li permet la modificació de les comissions aplicables (STS 22.11.2..05); o la instauració d'un nou complement per objectius no pactat en forma expressa en conveni ( STS 30.04.2004 ); o l'alteració del sistema de pagament per descomptes en targeta de l'empresa ( STS 11.12.1997 ); o la unificació de tots els complements salarials dins d'un d'únic ( STS 27.07.2005 ); o l'establiment de nous sistemes de control horari amb major flexibilitat d'entrada i sortida ( STS 17.12.2004 ); o la variació del període de descans entre torns ( STS 27.12.2010 ); o la supressió d'un plus de funció creat unilateralment per l'empresari ( STS 20.01.2009 ); o la petita modificació de l'horari d'entrada i sortida ( SSTS 10.10.2005 , 06.10.2008 , 22.09.2003 ); o el dret d'elecció de mútua mèdica en la prestació complementària d'assistència social ( STS 16.09.2010 ); o la reestructuració de l'organigrama de l'empresa, amb adscripció dels treballadors diferent a l'anterior ( STS 19.01.2009 ), etc.

Per contra sí s'ha caracteritzat com a modificació substancial de les condicions de treball per incardinació en els tipus legalment previstos la variació del percentatge existent entre retribució fixa i variable ( STS UD 06.05.1996 ); o la reducció del torns existents a l'empresa ( SSTS UD 08.01.2000 , 04.10.2001 , etc) o la modificació dels criteris d'adscripció en les hores de re-ajust, per disfunció entre jornada anual i calendari ( STS 09.12.2003 ) o la supressió del període de descans entre jornada de les jornades continuades que no assoleixin el mínim legal ( STS 11.11.2010 ); o la modificació dels criteris d'adscripció dels dies de descans setmanal ( STS UD 16.09.2005 ); o el canvi en la determinació de complements extrasalarials, atès que l'apartat d) de l'art. 41.1 no es limita al salari en sentit estricte ( STS 27.06.2005 ); o l'establiment de nous criteris de meritació de les pagues extraordinàries que perjudiquessin als treballadors ( STS 22.11.2010 ).

En el present cas, a judici de la Sala, no ens trobem davant una modificació contractual que pugui ser caracteritzada com a substancial, de tal forma que -en el seu cas- el treballador pugui tenir hipotèticament dret a una extinció amb una compensació econòmica menor. En efecte, cap afectació negativa és observable en una reducció diària de les hores de treball, sense incidència final en la jornada, que s'adequa, com s'ha dit, al contingut del conveni i que, a la fi, només té incidència en els posteriors dies de descans. Ja hem observat que aquest plet probablement no hagués tingut lloc si no hagués existit la subrogació i el canvi posterior: sense perjudici del dret a la tutela judicial efectiva del demandant, resultaria evident que si l'anterior empresa hagués efectuat un canvi com l'expressat ens trobaríem davant una simple aplicació del conveni. Per tant, si la nova ocupadora s'ha subrogat en el marc de drets i obligacions d'aquesta, escau aplicar els mateixos paràmetres hermenèutics.

SEGON.-Per la mateixa via anterior es denuncia per la part actora la infracció dels articles 6.4 i 7 del Codi Civil , per entendre que l'empresa adscriví a l'actor al servei Men per tal de poder modificar-li les condicions anteriors, el què determina una vulneració del pacte en el seu moment assolit per frau de llei o abús de dret.

Volem observar, en primer lloc i pel que fa a aquest motiu, que la part actora en cap moment invoca en el recurs l'incompliment dels articles 1258 i 1278 CC , és a dir, la translació legal del principi 'pacta sunt servanda'. I no és aquesta una observació merament addicional, atès que si allò que es manifestés pel recorrent és que l'empresa va incomplir el pactat en seu judicial, és obvi que escauria, en el seu cas, o acudir als mecanismes d'impugnació de l' article 84.6 LRJS o al procés d'execució. D'aquí que no entrem en la valoració d'aquests aspectes.

D'aquesta forma la tesi del recorrent és que l'imputat a la demanda com incompliment de l'acord fou un exercici antijurídic per part de l'empresa de la seva possibilitat d'acordar.

Doncs bé, com és notori el tràfic jurídic, tant en la formalització dels contractes com en l'aplicació de la llei, està sotmès a la bona fe de les parts, de tal forma que l'ordenació jurídica exclou de qualsevol efecte a la decisió d'una de les parts que ho incompleix.

No consta cap element fàctic que ens pugui dur a la conclusió que en el present cas concorre una antijuridicitat per part de l'empresa. En efecte, cal remarcar, d'entrada, que de la valoració fàctica del jutjador del primer grau, com hem vist, es desprèn clarament que el servei Men està integrat en l'àmbit locatiu pactat en l'acord judicial. I, d'altra banda, escau recordar que la bona fe es presumeix sempre, corresponent a la part que ho sustenta acreditar el frau de llei -o, en el seu cas, l'abús de dret, que aquí no concorre-. En segon lloc, volem indicar que no és apreciable cap element fàctic sobre el què es pugui sustentar una voluntat malapta de l'empresa per tal d'aconseguir un pacte que posés fi al plet. Al què caldrà afegir que tampoc element del què se'n pugui derivar la concurrència d'engany. Certament entre el dit pacte judicial i el canvi de condicions contractuals transcorregué un termini curt. Però això no és res més que un indici, del tot insuficient en suplicació per tal que la Sala pugui arribar a una conclusió diferent a la del jutjador del primer grau.

En conseqüència, tampoc aquest motiu pot ser estimat, la qual cosa ens ha de dur a la desestimació del recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Baltasar contra la sentència dictada pel jutjat del social número 21 dels de Barcelona en data 27 de març de 2013 , recaiguda en les actuacions 429/2011, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra CORPORACIÓN CLD SERVICIOS URGANOS DE TRATAMIENTO DE RESIDUOS UTE, CORPORACIÓN CLD SERVICIOS URGANOS DE TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SL, COMSA EMTE, SA i CONCESIONARIA BARCELONESA, SL en reclamació per reconeixement de dret i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.