Sentencia Social Nº 76/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 848/2009 de 12 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 12 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 76/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 3 de novembre de 2008 dictada en el procediment núm. 656/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis Antonio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 30 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la demanda presentada por D. Luis Antonio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social por revisión de grado de incapacidad permanente y declarar a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, con derecho al percibo de la prestación correspondiente en cuantía del 100% de una base reguladora de 1.274,01 euros, con fecha de efectos 31-05-2008 y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a hacer efectiva esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Don Luis Antonio con fecha de nacimiento el día 24-04-1945, con DNI núm. NUM000 , fue declarado en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual por resolución de 7-11-2005. Las lesiones que dieron lugar a la anterior declaración fueron las siguientes. "Gonartrosis tricompartimental avanzada de ambas rodillas".

Segundo.- En fecha 15-04-2008 presentó solicitud de revisión del grado declarado. Por resolución de 30-05-2008 el INSS dictó resolución acordando declarar no haber lugar a revisar el grado de incapacidad permanente declarado y la posibilidad de instar la revisión por agravación o mejoría a partir de 5/2009. Examinado por el ICAM el 15-05-2008 presenta las siguientes lesiones: "Prótesis total de rodilla en ambas rodillas por gonartria severa bilateral tricompartimental. Síndrome depresivo en tratamiento". El ICAM informó sobre la existencia de agravación clínica, manteniendo el grado de incapacidad permanente (folio 56).

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 19-06-2008, que fue desestimada por resolución de 14-07-2008, que puso fin a la vía administrativa.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es 1.274,01 euros, con fecha de efectos 31-05-2008.

Quinto.- La actora padece "Prótesis total de rodillas bilateral por gonartria severa bilateral tricompartimental. Movilidad bilateral disminuida y dolorosa. Hipoacusia leve-moderada (pérdida combinada del 34,7%). Síndrome depresivo en tratamiento"

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària., que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actor en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no existeixen noves lesions i encara que les que tenia s'han agreujat, pot realitzar treballs de tipus sedentari.

SEGON. La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER. Doncs bé, tenint en compte aquest criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet cinquè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actor és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, atès que té dificultats per a realitzar esforços físics i desplaçament diaris, tenint en compte les dificultats de mobilitat que presenta per les patologies severes que pateix en ambdós genolls, tal com correctament afirma la magistrada d'instància.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona, en data 3 de novembre de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 656/2008, en virtut de demanda presentada pe Don. Luis Antonio , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.