Sentencia Social Nº 7624/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4965/2006 de 07 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2006 - 0002870

cl

IL·LMA. SRA. Mª DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA

IL·LM. SR. FELIPE SOLER FERRER

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 7 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7624/2006

En el recurs de suplicació interposat per Almudena a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 27 de març de 2006 dictada en el procediment Demandes núm. 64/2006 en el

qual s'ha recorregut contra la part Valeant Pharmaceuticals Ibérica, S.A. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer. En data 20 de febrer de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de març de 2006 , que contenia la decisió següent:

" Estimo en parte la demanda interpuesta por Almudena contra Valeant Pharmaceuticals Ibérica, S.A y declaro improcedente el despidos sufrido por la demandante el 31 de diciembre de 2005, declarando, asimismo, extinguida a aquella fecha la relación laboral, y condenando a Valeant Pharmaceuticals Ibérica, S A pagaria a la demandante 155.327,76 euros en concepto de indemnización, y sin el devengo de salarios de tramitación, y absuelvo al Fondo de Garantía Salarial. sin perjuicio de sus responsabilidades legales" .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

" PRIMERO.- La demandante, Almudena , mayor de edad, con D.N.I. n° NUM000 , prestó servicios para la empresa Valeant Pharmaceuticals Ibérica S.A, antes denominada ICN Hubber S.A, des de el 15 de julio de 1974 con la categoría profesional de Grupo Profesional 7, percibiendo un salario mensual bruto de 3.698,28 euros, con prorrata de pagas extras.

SEGUNDO.- El día 30 de noviembre de 2005 la empresa demandada comunicó a la actora su despido con efectos desde el día 31 de diciembre de 2005 en base a lo establecido en el art. 54.1 y 2 b) ET , dicha carta de despido obra en autos y se da aquí por reproducida (folio 106).

TERCERO.- Mediante burofax debidamente entregado a la actora en fecha de 3.01.2006 la empresa demandada reconocía en escrito de 2.01.2006 la improcedencia del despido y ofrecía a la trabajadora el pago de la suma de ciento cincuenta y cinco mil trescientos veintisiete euros con cuarenta y cinco céntimos (155.327,45 euros ), consignada en fecha 03.01.2006 en el Juzgado Decano de Barcelona. Dicha suma no fue aceptada por la trabajadora (folios 17 a 20).

CUARTO.- La demandante presentó demanda de conciliación el día 5 de enero de 2006, celebrándose el preceptivo acto de conciliación previa el dia 27 de enero de 2006, con el resultado de intentado sin avenencia, reconociendo la empleadora la improcedencia del despido y ofreciendo la cantidad de 155.327,45 euros en concepto de indemnización.

QUINTO.- La demandante no ostenta ni ha ostentado la condición de representante unitaria o sindical de los trabajadores.

SEXTO.- En fecha de 25.10.1990 la empresa y el comité de empresa firmaron un pacto colectivo debido al traslado de los trabajadores del centro. de trabajo de Barcelona a las nuevas instalaciones de Corbera, llegándose a los siguientes acuerdos: "2° -El plan de incorporación del personal la nueva factoría sita en Corbera de Llobregat seria el siguiente: A primeros de diciembre del actual, el personal de administración, almacén de producto acabado y materias primas. A finales de marzo de 1991, se incorporara el personal del Departamento de Acabados. A finales de agosto, se incorporara el resto del personal, dado que en esas fechas, con arreglo a la programación, se estará en disponibilidad de la total utilización de la factoría. 3°-En caso de despido por regulación de empleo o por una causa que sea declarada improcedente, se fija la indemnización de 100 días por año de servicio. Este acuerdo estaria en vigor hasta un año después de la incorporación efectiva del último trabajador a Corbera. 4°-S i por cualquier circunstancia no imputable a los trabajadores no se produjese el traslado, en caso de despido, por regulación de plantilla o por cualquier otra causa injustificada, se indemnizara con 100 días por año de servicio. Este pacto regirá hasta el 31 de agosto de 1992". En fecha de 21 de noviembre de 2000 como consecuencia del traslado del centro de trabajo de Corbera a otro en Barcelona se firma un nuevo pacto colectivo entre la empresa demandada y el Comité de empresa, cuyo contenido se da aquí por reproducido y en el que se recoge expresamente la siguiente cláusula: "el resto de las condiciones pactadas en el documento de 31 de octubre de 1990 se mantienen en vigor, por lo que, el presente pacto nova tan sólo las condiciones particulares en él reflejadas": (f. 115 a 125 y 126 a 128) ".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar per Valeant Pharmaceuticals Ibérica, S.A. . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com a primer motiu de recurs de suplicació la representació de Almudena a l'empara de l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral denuncia infracció per inaplicació de l' article 55.1 de l'Estatut dels treballadors en relació a l' article 4 del Conveni 158 de la OIT i a l' article 6.4 del Codi civil .

El que manté la recurrent és que l'acomiadament hauria de declarar-se nul ja que ni té causa legal ni s'ha bastit amb una mínima referència a causa coneguda, de forma que és una espècie de desistiment la qual cosa és contrària a l' article 4, i també al 7, del conveni 158 de la OIT .

Aquesta qüestió ja va ser resolta per aquest Tribunal en sentència de 15.10.2004 (AS 20043516 ) dictada en Sala General, en la qual varem tenir ocasió de declarar que "[...]en nuestro ordenamiento jurídico el despido verbal -despido sin causa- no es motivo de nulidad sino de improcedencia, tampoco puede calificarse como nulo un despido en base a considerar ficticias las razones alegadas por la empresa[...]", el mateix criteri varem seguir a la sentència 1958/2006 de 6.3.2006 emesa en procediment d'acomiadament contra l'empresa aquí demandada en circumstàncies molt semblants a les del present cas. En conseqüència, sense major argumentació cal mantenir el mateix criteri per raons evidents de seguretat jurídica la qual cosa ens obliga a desestimar aquest motiu de recurs, el que es fa prèvia constància que el ponent que signa la present sentència ja es va pronunciar a títol personal contrari a l'aplicació d'aquest criteri a través de l'adhesió al vot particular a la sentència de 15.10.2004 .

SEGON.- Com a segon motiu de suplicació i també a l'empara de l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral es denuncia infracció per inaplicació dels articles 1281.2, 1282, 1285 i 1286 del Codi civil en relació a l' article 83 de l'Estatut dels treballadors i 3.3 del mateix text legal .

La tesi de la recurrent és que cal aplicar a aquest acomiadament les previsions del pacte de 25.10.1990 atès que en ocasió d'un nou trasllat en data 21.11.2000 es va restablir la vigència del mateix, la qual cosa conduiria a fixar una indemnització superior i en conseqüència a establir salaris de tramitació.

Aquesta qüestió també ha estat resolta anteriorment per aquest Tribunal a la sentència de 6.3.2006 (rec. Supl. 8187/05 ) a la qual es va dir que, tenint en compte que el pacte de 25.10.1990 es va signar en atenció a les circumstàncies del moment, és clar que no pot ser aplicat en circumstàncies distintes ja que després de l'extinció de la seva vigència el 31.8.1992 els efectes previstos al pacte ja no podien aplicar-se. I quan a la virtualitat del pacte de 21.11.2000 el Tribunal va negar aleshores, ho reitera ara, que contingui un acord d'aplicació al cas present de la indemnització pactada l'any 1990, en qualsevol cas, ja varem tenir ocasió de declarar que si la vigència del pacte primigeni era de dos anys, la de la hipotètica rehabilitació del mateix l'any 2000 no es podia estendre més enllà del novembre de 2002.

Per aquests motius, correspon desestimar el recurs i confirmar la sentència impugnada.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Almudena i confirmar la sentència de 27.3.2006 del Jutjat social número 2 de Barcelona dictada a les actuacions 64/06.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat a ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.